Els comerciants no són els únics que han rebut amb malestar la comissió del 0,5% que els bancs han començat a aplicar per la utilització de les targetes bancàries als terminals de punt de venda (TPV). La mesura tampoc no ha agradat gens ni mica als socialdemòcrates.

Les retallades influeixen en tots els àmbits. Ningú se n’escapa, i les subvencions esportives no en són cap excepció. Així ho va fer saber el Govern, que va presentar les quantitats que reparteix als clubs i les federacions, que han vist com els ingressos provinents de les arques públiques s’han reduït.

El president del grup, Jaume Bartumeu, va afirmar que la decisió dels bancs de carregar un 0,5% a les transaccions fetes amb targetes de crèdit del Principat ha estat el detonador de l’acció legislativa que pretén dur a terme el PS. I que els pròxims dies s’estudiarà quin abast pot arribar a tenir atès que en les resolucions legislatives que “van a favor de la ciutadania s’acostuma a acceptar la retroactivitat”. D’aquesta manera Bartumeu va deixar la porta oberta a demanar que es deixin sense efecte altres cobraments que duen a terme els bancs i que a hores d’ara graven en excés el teixit empresarial, segons el president parlamentari socialdemòcrata.
Bartumeu va qualificar d’“escandalosament inadmissible” la decisió dels bancs d’aplicar la comissió a les operacions amb targeta. I va comparar la proposició que el PS pretén elaborar i presentar al Consell amb la iniciativa legislativa ja acordada d’impedir l’increment del preu dels lloguers dels habitatges i els aparcaments. Per llei, aquests preus estan congelats. “Per la mateixa regla de tres”, va dir el parlamentari socialdemòcrata entre taxativament i irònicament, es podria fer el mateix amb les comissions bancàries. El líder del PS va fer aquestes manifestacions en el marc d’una compareixença per presentar uns canvis a la Llei de tinença d’animals en què va acabar sent qüestionat per tots els temes d’actualitat parlamentària. Així, quan se li va demanar per la satisfacció mostrada pels consellers de Demòcrates per Andorra (DA) pel fet d’haver incrementat en les esmenes l’IVA bancari previst en la proposició del PS, Bartumeu va afirmar que “se m’escapa el riure”. I hi va afegir: “Poden [DA] estar orgullosos del que vulguin, però totes les normes que estan promovent van a favor d’un sector concret i en contra de la ciutadania”. I va posar l’exemple de la darrera emissió de lletres del tresor, que només podran subscriure els bancs o la retribució que el Govern va acordar respecte els interessos bancaris.
Quant al conjunt de les esmenes presentades per DA a la proposició de l’IVA, Bartumeu va afirmar que ni el fet que s’aprovessin totes no desvirtuaria la proposta socialdemòcrata perquè “essencialment” el que es pretenia era eliminar la multiplicitat d’impostos indirectes. Això sí, va lamentar que s’estableixin al seu parer un excés d’exempcions que poden “perjudicar els ingressos de la caixa de l’Estat” i la credibilitat del país.

"TONI MARTÍ NO REPRESENTA LA MAJORIA DE DA"

El líder parlamentari socialdemòcrata també va ser qüestionat pel criteri de Govern sobre la proposició de llei relativa a la nacionalitat. “Poc hi tenim a dir”, va afirmar un Jaume Bartumeu que va afegir-hi que el text és una mostra “del doble discurs de DA”. Bartumeu va recordar que una vegada presentada la proposició, “Toni Martí i molts consellers de DA” van mostrar el seu acord a la iniciativa. Però “Toni Martí no representa la majoria de DA en aquesta qüestió”. Segons el president del grup parlamentari socialdemòcrata, la formació demòcrata cada vegada estaria “més escorada a la dreta”. Respecte del criteri pròpiament dit, Bartumeu va afirmar que “és lamentable si l’excusa per no acceptar la rebaixa de la nacionalitat és la vinculació amb les negociacions amb la UE, que sempre s’han dut a pas de tortuga”.

El ministre de Cultura, Albert Esteve, ha estat l'encarregat de destacar el currículum d'Henry Perier com a persona 'amb un interès especial per l'art contemporani en qualsevol lloc de la Mediterrània' i "un especialista en l'art contemporani xinès" sent comissari de moltes exposicions i autor de nombroses publicacions. Esteve ha posat especial èmfasi en la seva faceta d'expert i crític d'art, especialista en diversos moviments artístics de l'última meitat del segle XX.
Segons el ministre de Cultura, tota la seva experiència "l'han situat dins del món de l'art en una xarxa molt extensa de coneixences a nivell internacional que li permetran assegurar l'èxit de la participació d'Andorra a la Biennal".
Henry Perier ha explicat el seu punt de vista en relació a la participació d'Andorra a la Biennal de Venècia. Perier creu que l'objectiu és que "els artistes vegin que hi ha un suport del Govern, que els ajuda en la seva internacionalització", cosa que ha qualificat de "molt motivant per als artistes d'aquí".
Perier ha insistit que 'el problema dels artistes contemporanis és que no tenen una estructura' que els doni suport i poder així mostrar la seva obra fora del seu país. Ha posat l'exemple de la seva experiència amb artistes africans a la Biennal de Dakar de 1992, amb talent però sense estructura al darrera per poder mostrar-se al món.
El nou comissari espera que en la propera edició de la Biennal la participació andorrana mantingui el mateix nivell d'èxit que el 2011 i per aconseguir-ho creu que l'església de San Samuele és una bona ubicació perquè és un punt d'afluència de gent molt important.
Josep Maria Ubach, cap d'àrea d'Acció cultural, ha informat que en l'actual fase acreditativa de la convocatòria per participar a la 55a Biennal de Venècia, ja hi ha dotze artistes que s'hi han presentat.
En aquesta primera fase, els artistes han de lliurar la documentació acreditatriva abans del 17 d'abril que serà revisada pel comissariat i després atorgarà les acreditacions a aquells artistes que passaran a la segona fase de presentació d'un avantprojecte de l'obra que proposin.

El Centre de Congressos d'Andorra la Vella acollirà el proper divendres 30 de març la segona edició del Fòrum Estudiants + Empresa. L'objectiu és afavorir la trobada d'empresaris en recerca de talent i estudiants que volen informar-se sobre el seu sector laboral. La idea, però, no és oferir llocs de feina per a aquests joves, tal com ha volgut deixar clar la ministra d'Educació, Roser Suñé. Ha dit que "si alguna empresa busca treballadors ho podrà dir, però aquest no és l'objectiu del fòrum".
En la primera edició del fòrum, segons la ministra, l'afluència d'estudiants visitants va ser reduïda, fet que atribueix a les dates en què es va celebrar, durant les vacances de Nadal, i a que era la primera vegada que es feia, i per tant, no es coneixia. Aquest cop s'ha volgut programar abans de les vacances de Setmana Santa, i no més endavant perquè comencen els exàmens dels universitaris.
Pel que fa a la participació dels empresaris s'ha incrementat notablement, ja que mentre l'edició passada hi va haver cinc empreses, enguany es comptarà amb una trentena. El format d'aquesta segona edició, segons el coordinador de Joventut, Agustí Pifarré, serà molt semblant a l'anterior, però eliminant els tallers que s'havien fet anteriorment.
Al matí, el fòrum estarà dedicat especialment als estudiants de Formació Professional, i a la tarda als universitaris. Per permetre el contacte directe amb els empresaris, hi haurà una sala on els joves es podran adreçar als experts del seu sector, però a l'altra sala se celebraran conferències de ponents dels sectors de la perruqueria, informàtica, esports, comerç, emprenedoria, hostaleria, electricitat, infermeria, dret, banca, economia, turisme, psicologia i d'altres.
A banda dels estudiants del país, el Ministeri vol aconseguir arribar també a aquells andorrans que estan estudiant a l'estranger i que podrien estar plantejant-se les seves opcions de futur. La ministra ha calculat que actualment hi ha prop d'un miler d'universitaris andorrans a l'estranger, i ha comentat que és difícil arribar a ells perquè no hi ha cap mètode d'inscripció per contactar-hi. Aquesta és una mancança que es vol resoldre per poder oferir-los i presentar-los de manera més directa les opcions del país.

Diu que els anys a Andorra Televisió li van canviar la vida.
No seria la mateixa persona ni seria on sóc, segur.

Per què va ser tan important?
En el pla personal, allò era com una família; hi he fet amics per sempre, que ja són com germans. Professionalment, jo tenia uns fonaments periodístics però allà em vaig desenvolupar en tots els àmbits i em va donar molt avantatge en les proves d’accés a TV3.

Aquí li va tocar fer de tot.
Vaig fer programes, informatius, retransmissions de partis internacionals i de disciplines diferents, els Jocs Olímpics… Tot i que Andorra és petit, ATV no deixa de ser una televisió nacional, i això permetia fer moltes més coses.

Aquí encara es recorda aquella secció que feia, l’‘Antidoping’.
En aquella època intentàvem mostrar una cara del país diferent de l’oficialitat. Aquella de l’això es pot dir i això no es pot dir. La gent també s’ho passa bé i és capaç de riure, i en això Andorra és com qualsevol altre lloc.

Com veu ara el Principat des de fora?
La meva àvia era andorrana i sempre hi he vingut els estius, des de petit; per tant, sempre m’he estimat el país. En la meva experiència adulta, jo sempre dic el mateix: és una maqueta del món en petit.  

Expliqui-m’ho bé, això de la maqueta.
Teniu les virtuts i els vicis, que sovint els andorrans us encarregueu de subratllar, que hi ha a tot arreu. Allò que sovint es diu, que Andorra la controlen unes poques famílies, és exactament el que la situació actual ha acabat revelant que passa al món en general. Només uns quants són els que mouen els fils.

Què li sembla que hagin acomiadat catorze persones d’ATV darrerament?
Això i la situació en general em sembla trist. Si Andorra vol vertrebrar un sentiment de país necessita referents forts, i una bona televisió pública n’és dels millors. Jo vaig ser president del sindicat i vaig passar unes quantes nits sense dormir per defensar els drets dels treballadors, i ara veure-ho així m’entristeix.

Vostè és allò que anomenaríem ‘un periodista de raça’, està on sempre havia somiat?
Quan era petit feia retransmissions amb els Click de Famobil, els blaus contra els vermells. I ara segueixo jugant, he de reconèixer que sóc un privilegiat.

Ser ‘perico’ l’inhabilita per ser algun dia narrador dels partits del Barça?
No m’inhabilita i ja ho he dit als meus caps, que jo no sóc allà només per ser el periodista perico, que hi sóc per fer les feines que calguin.

Com es porta amb Pochettino?
Bé, és un home de club i ho està fent bé.  

Es porta igual de bé que amb els entrenadors d’Andorra?
No (riu). La complicitat que vaig arribar a tenir amb el Carles Riba, el Bufa, l’Hillaire o el Dela és irrepetible. I menys aquí abaix.