L’Associació de Comptables del Principat i l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB) van signar ahir un acord de col·laboració en matèria comptable, fiscal i econòmica.

El cònsol major d'Encamp, Jordi Mas, ha explicat a l'ANA que s'han rebut un total de vuit candidatures d'entre les quals s'escollirà el director de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Aquest divendres la comissió té una reunió per fer un primer anàlisi dels perfils i la intenció és que, un cop fetes les entrevistes pertinents, en les pròximes setmanes es pugui nomenar el càrrec.
El director serà l'encarregat de gestionar els recursos humans, elaborar el pressupost i executar les decisions de la Comissió de Gestió. Mas ha indicat que ja hi ha alguns projectes a punt de concretar que podrien ser una realitat aquest any, relacionats amb la natura i la millora dels refugis, i encaminats a donar a conèixer la vall.
D'altra banda, la Comissió de Gestió ja ha demanat que cada entitat que ha de formar part del Consell Assessor nomeni el seu representant. En aquest òrgan, de caràcter consultiu, hi han d'estar representats el Govern, els propietaris privats, un representant de la Unesco i un de les associacions de defensa de la natura. El cònsol d'Encamp ha indicat que el Consell Assessor es constituirà en un termini de dos mesos.
Un altre dels temes que hi ha sobre la taula és el pronunciament per part de la Unesco sobre la idoneïtat del pla de gestió. L'organisme internacional va rebre el document a finals de febrer, i s'espera que es manifesti durant la reunió anual del Comitè de Patrimoni Mundial que tindrà lloc a finals de juny a Sant Petersburg. El secretari general de la Comissió Nacional per la Unesco, Jean-Michel Armengol, considera que tot i que el pla de gestió aprovat és un 'acord de mínims' la resposta de la Unesco serà favorable.

Sembla que aquí sempre triomfa.
He vingut una pila de cops a la Fada i sempre ho dic a tothom, el públic d’Andorra em tracta súper bé. Per a mi és una plaça forta, és d’aquells llocs als quals si tinc una època dolenta vinc a cantar i recupero la confiança.

Tot i que el format sempre és similar, a la gent li encanta.
Sí, però el pròxim cop que vingui la cosa canviarà eh?

Ah si?
Això de cantar jo sol amb la gui-tarra ho canviaré per un format amb una petita banda acústica. Sona una mica així com balcànica. Però això sense perdre en cap moment la comunicació amb el públic.

Darrerament es diu que amb la que està caient i els cantautors es mullen poc.
És que són uns altres temps, ara la música té un component sobretot de lleure per a molta gent. La força de les protestes la porten més aviat eines com twitter o els vídeos virals. Tot i això les cançons també poden ser una eina.

Li faltava un himne al 15-M?
Abans Bob Dylan deia una cosa i revolucionava tot un país, ara la cosa ha canviat. Jo he anat a manifestacions i he intentat contribuir, però tinc la sensació que si faig una cançó sobre això semblarà que me’n vull aprofitar.

De fet vostè sempre ha volgut deixar clar que el que vol és, sobretot, entretenir.
És que em considero un entretenidor, per sobre de tot. El meu lema és que la gent s’ho passi bé en les meves actuacions. La música és tot just un altre altaveu per aconseguir-ho i per pensar coses intel·ligents. Jo cada dia llegeixo coses molt intel·ligents de molta gent al twitter.

Per molt que ho intenten no hi ha manera d’etiquetar-lo.
I mira que m’han dit coses eh? La veritat és que ni jo mateix sé molt bé el que sóc, m’interessa molt més la música que el nom que li posin.

De tota manera ha admès sovint influències sabinianes.
Sí, de Sabina, de Serrat, de Jorge Drexler, però també de molts  d’altres, ara per exemple de Gogoll Bordello.

Però els de la seva generació són molt més educats que els antics cantautors.
Com vols dir?

Què vostès no li aguanten una ‘farra’ al Sabina per exemple.
Home, jo m’he fotut unes festes que no tenen res a envejar a les dels grans titans de la música. Potser la gent d’ara no té tant temps i va més al gimnàs. A més, internet també pren molt temps. Però jo crec que Lady Gaga es fot unes bones farres eh?

A vostè, però, li agrada molt l’esport. Es diu que és molt culer.
Sí sí, jo sóc dels que enganxa tantes borratxeres com dies vaig al gimnàs o a jugar a futbol amb l’equip que tenim amb els amics i sí, sóc molt culer.

Com veu la lliga?
Si el Barça guanya tots els seus partits serà campió.

Amb tot, el seu tècnic, José Mourinho, avisava que no serà una eliminatòria fàcil i cridava a defugir confiances. “El Madrid és òbviament favorit per potencial, tant econòmic com esportiu”, deia el portuguès, que tot seguit hi afegia que el rival mereix tots els “respectes” i augurava un matx d’anada “difícil. Els tenim molt respecte, potser alguns a Europa no, però nosaltres sí, i ja vam poder veure que estan aquí perquè s’ho mereixen, perquè ningú no els ha regalat res. Han superat grans equips, com el Porto, el Shaktar o el Lió”. El Madrid visita l’estadi GSP, on l’Apoel s’ha mostrat molt fort, sense poder comptar amb el sancionat Xabi Alonso i Granero serà el seu substitut al centre del camp. Però els locals també tenen una baixa de pes, el brasiler Gustavo Manduca, que ha anotat tres dels set gols del seu equip els vuit partits de la fase de grups i vuitens i que va ser expulsat en la tornada de la dar­rera ronda.
Mourinho compareixia ahir seguint la normativa de la UEFA –si no ho feia podia ser sancionat– després que ningú parlés en empatar a Vila-real i guanyar la Reial Societat. Va indicar que “no sóc responsable de la llei del silenci. No he de justificar res. No sóc el responsable de tot això ni el que ha determinat la decisió”. Amb les declaracions, Mourinho mig des­mentia el director de relacions institucionals del club, Emilio Butragueño, que va indicar que la decisió era consensuada.
L’altre partit de quarts de final que es disputa avui és el Benfica-Chelsea, que obre una eliminatòria en què els anglesos parteixen com a favorits. Els portuguesos, però, no renuncien a res i apel·len als seus bons resultats a casa, on sumen deu partits sense conèixer la derrota en competició europea –l’última derrota a Da Luz va ser el desembre del 2010 contra el Schalke alemany–. L’equip que dirigeix Jorge Jesús podrà tenir l’onze de gala a excepció del central Garay, que es recupera d’una lesió, i el seu lloc l’ocuparà el brasiler Jardel. El Chelsea, de la seva banda, arriba amb una mica de millora després que Di Matteo rellevés Vilas Boas a la banqueta i recupera el migcampista portuguès Raúl Meireles, sancionat al darrer partit europeu. El serbi Ivanovic és dubte per lesió.

VALDÈS DEFENSA CASILLAS DE LES CRÍTIQUES REBUDES

El porter i capità del Reial Madrid, Iker Casillas, va rebre ahir el suport del seu homòleg a l’FC Barcelona, Víctor Valdés, després de les crítiques rebudes pels dos gols encaixats de falta, davant el Màlaga i el Vila-real, amb els quals el Reial Madrid va veure com li empataven els dos partits i el Barça li recuperava quatre punts a la lliga. “Són jugades molt difícils, faltes en contra, amb molta gent. És més mèrit dels llançadors que demèrit del porter”, va opinar el blaugrana.

Banca Cívica, formada per la unió de Caja Navarra, CajaSol, Caja Canarias i Caja Burgos, compta amb uns 500 milions d’accions en circulació, cosa que obligarà CaixaBank a desemborsar títols per un import de 976 milions d’euros. Ahir a la tarda, els consells d’administració de les dues entitats es trobaven reunits per donar el vistiplau final a l’absorció de Banca Cívica per part de CaixaBank, segons els termes econòmics que es van negociar durant el cap de setmana passat.
Si bé les dues entitats tenien la cotització suspesa en espera que es doni a conèixer l’aprovació oficial de l’acord, Banca Cívica va tancar divendres passat a 2,22 euros, de manera que els accionistes que vagin al canvi hauran d’acceptar un descompte de l’11 per cent. Si es té en compte el preu al qual va sortir a borsa el títol de l’entitat el juliol passat, a 2,70 euros, el percentatge que han perdut els accionistes després del canvi és d’un 27 per cent. Les accions de CaixaBank van tancar divendres passat a 3,145 euros per títol. No obstant això, s’espera que una vegada que les dues entitats tornin a cotitzar, la cotització de Banca Cívica s’ajusti a l’equació del canvi.

Elevat volum d’actius
CaixaBank es converteix, en absorbir Banca Cívica, en el primer grup bancari espanyol per volum d’actius, amb més de 340.000 milions d’euros, per davant de BBVA, després de la recent compra de la catalana Unnim.
D’altra banda, els secretaris generals d’UGT i CCOO a Andalusia van criticar ahir la “mala operació” que suposa la possible integració entre La Caixa i Banca Cívica per a la comunitat autònoma, així que demanen una “depuració de responsabilitats” entre els directius de Banca Cívica, que segons els dos sindicats “han de donar explicacions”. Consideren que “s’està entregant Banca Cívica a una altra caixa en funció d’interessos incerts”, i és per això que els sembla “una mala operació per als interessos econòmics d’Andalusia”, afegit a “la seva incertesa en relació amb el treball”.
Per contra, el responsable d’estudis financers de la Fundació de las Caixes d’Estalvis (Funcas), Santiago Carbó, va destacar ahir que la fusió de Banca Cívica i CaixaBank seria un element positiu per a les caixes d’estalvis, en tractar-se d’un moviment entre caixes que, a més, es portaria a terme sense recórrer a les ajudes públiques.

SET COMUNITATS SUSPENEN EN UN INFORME SOBRE LES PRESTACIONS SOCIALS A ESPANYA

Un informe sobre les prestacions socials a Espanya va determinar que set comunitats autònomes suspendrien. L’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials va publicar ahir un estudi que mesura el grau de cobertura dels ciutadans, la rellevància econòmica, els drets i la decisió política de les diferents regions. En el conjunt de les autonomies, la nota mitjana és de 4,7 sobre deu. La pitjor valorada és la Comunitat Valenciana, amb un 0,8 sobre deu segons l’índex de l’associació, seguida per les illes Canàries (1,8), Madrid (2,5), les Balears (2,9), Múrcia (3,6), Extremadura (4,2) i Andalusia (4,6).  
Per l’altre costat, la comunitat amb més valoració, 6,9, és Castella i Lleó. També aproven el País Basc (6,7), la Rioja (6,7), Navarra (6,55), Catalunya (5,9), Castella-la Manxa (5,9), Astúries (5,5), l’Aragó (5,35), Cantàbria (5,2) i Galícia (5,1). El president de l’associació, José Manuel Ramírez, va considerar que hi ha una “tendència negativa” i que algunes comunitats autònomes “estan fent una regressió espectacular”. La major despesa social per habitant a l’any la té el País Basc, 773,2 euros, mentre que la de les Balears és de 119,8. Castella-la Manxa és l’autonomia que més percentatge dels costos totals hi destina, l’11,7%.