L’arribada de Ferran Pol a la porteria de l’FC Andorra no podria ser l’única. L’objectiu és que Nico continuï al juvenil, així que es rastreja el mercat futbolístic nacional per trobar un porter.

Els estudis comparatius miraran en quin nivell estan aquests països, quina ràtio tenen de funcionari per habitants, i quines retallades estan aplicant. Respecte de la taula de treball, estarà formada per sis representants del Govern, set dels sindicats i sis consellers generals, dos de cada grup parlamentari. S'ha establert un calendari de deu reunions i el cap de Govern ha explicat que ja ha convocat els sindicats i els grups parlamentaris a la primera reunió amb l'objectiu de debatre sobre la sostenibilitat del model, l'eficiència dels serveis prestats a la comunitat, i el respecte a les aspiracions de desenvolupament personal i professionals dels funcionaris.
Les reunions tindran una durada de tres hores, s'analitzarà la documentació aportada per part dels participants i es debatrà per arribar a acords de tots els punts que es considerin factibles. En cas necessari, el Govern contempla la possibilitat de convocar experts externs que aportin el seu punt de vista professional. També es crearà un espai virtual per consultar la documentació i permetre intercanvis de correus i d'informació. El contingut s'estructura en dos àmbits. D'una banda l'estudi comparatiu sobre tendències i reglamentació d'altres administracions, i de l'altra, l'anàlisi de la Llei per identificar els punts de millora i modificació. La intenció del Govern és enllestir la reforma de la Llei de la Funció Pública abans de finals d'any, ja que l'última reunió programada està fixada el 7 de desembre.

D'altra banda, Bartumeu ha explicat que ha convocat els cònsols per a una primera reunió el 7 de juliol amb l'objectiu d'assentar les bases de treball per redefinir les competències i les transferències de l'Estat als comuns. La primera aportació al debat seran els documents elaborats pels cònsols en la darrera reunió dels mandataris comunal.

Aprovat el projecte de llei de l'IVA

Finalment el cap de Govern ha anunciat que el Consell de ministres ha aprovat el projecte de llei de l'IVA, que es trametrà al Consell General dimarts vinent. Un cop enllestit aquest text es treballarà en les línies mestres del pressupost per poder-les presentar als grups parlamentaris.

L'objectiu és que la parròquia sigui una destinació de muntanya tot l’any, treballar per la diferenciació de l’oferta canillenca respecte de la resta d’oferta de muntanya, incrementar les propostes i productes a l’abast dels clients i augmentar així el volum de visitants i turistes a Canillo, especialment fora de les temporades altes.

Les dades mostren que la parròquia de Canillo destaca per disposar d’un elevat nombre d’establiments de 3 i 4 estrelles, aquests últims en una proporció superior a la mitjana del país. Així mateix, és la parròquia que actualment registra la major capacitat d’allotjament. L’àrea de Soldeu (integrada pels establiments ubicats a Soldeu, les Bordes d’Envalira i la vall d’Incles) és la que concentra més del 50% de les places d’allotjament de la parròquia, majoritàriament agrupades sota la categoria d’establiments 4 estrelles. La capacitat mitjana dels establiments de la parròquia és de 134,31 places. L’àrea del Tarter destaca per ser la que té un major nombre d’establiments que no superen les 150 places, Soldeu per ser l’àrea amb un major volum d’establiments amb capacitat superior a les 250 places i Canillo per ser l’àrea on es concentren la major part dels càmpings i percentualment els establiments amb menor capacitat. En relació al període d’obertura dels establiments, un 73,08% estan oberts un mínim de vuit mesos coincidint amb els mesos on es considera que existeix una major afluència turística.

En relació a les accions de comercialització (assistència a fires, visites comercials, publicitat compartida, etc.) l’informe posa de manifest que un 53,85% de l'oferta d'allotjaments de la parròquia desenvolupen algun tipus d’acció al llarg de l’any. Els que no en fan cap, es caracteritzen per disposar d’una capacitat mitja inferior a les 100 places. De tota manera, des del comú destaquen que un 50% d’aquests darrers establiments es mostrarien disposats a realitzar-ne si aquestes es fessin de manera conjunta en el marc d’un futur club de producte.

Dades dels visitants

El turista espanyol és amb gran diferencia el primer client de la parròquia de Canillo, destacant el nombrós públic de Madrid, i de València, superior a les estimacions de la mitjana d’Andorra. En relació al client francès, un nombre considerable d’establiments han manifestat que es tracta d’un mercat amb elevades potencialitats que podria tenir una major presència en els establiments de la parròquia si s’aconseguís treballar conjuntament per millorar l’adequació dels productes (contingut, temporalitat, promoció, idioma, etc...) a aquesta demanda. Per segments de demanda, les famílies són el principal públic de la parròquia durant tot l’any, i són molts dels establiments que han proposat desenvolupar més activitats i propostes d’oci adaptades a aquest segment de demanda, donat que actualment és el que majors índexs de pernoctacions estan registrant. Les parelles esdevenen el segon segment de demanda més nombrós a la parròquia, seguit a l’hivern, a curta distancia, del perfil dels amics.
En relació als productes que es comercialitzen dins de la parròquia, Grandvalira és el més ben implantat, amb un 76% d’establiments que hi col·laboren directament o indirecta i que representen un 89 % de les places d’allotjament disponibles. Malgrat tot, segons apunten des del comú, aquesta elevada col·laboració no és tradueix en un elevat índex de satisfacció, motivat principalment per un deficient funcionament dels sistemes d’emissió de forfets a les recepcions, les baixes expectatives respecte de les reserves rebudes mitjançant la central de reserves de Grandvalira i unes condicions de venda dels forfets i dels establiments percebuda com a desigual entre els diferents integrants de l’oferta d’allotjament. En relació a la comercialització del Palau de Gel, aquesta és menor que la de Caldea, motivat principalment per un desconeixement del producte per part dels clients, una baixa demanda i, en menor mesura, la llunyania del Palau de Gel d’Andorra respecte de les àrees de Soldeu i del Tarter.

Després de l'anàlisi de la direcció facultativa de les obres i dels tècnics del ministeri d'Ordenament Territorial, el Govern ha donat llum verd a la construcció d'aquesta nova estructura de reforçament perquè les actuals torres podrien haver perdut capacitat per suportar l'obra construïda després de l'assentament que va provocar el segon sinistre. Ho especifica un informe que ha enviat a l'executiu l'UTE encarregada dels treballs de la infraestructura i que indica que part dels treballs d'urgència per assegurar l'estructura ja s'han realitzat. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha indicat que per l'informe que li ha estat tramès es conclou que aquesta torre no serà permanent i que exercirà d'apuntalament de la construcció a la part massanenca.

Bartumeu ha deixat clar que aquesta petició arriba després d'un informe que es considera parcial, en el marc dels treballs que han de permetre reforçar la zona afectada, i que els treballs no tornaran a començar a la boca oest fins que hi hagi més informes que diguin que el viaducte del túnel és segur al cent per cent. Cal recordar que des de fa dies que a la boca est, que no ha quedat afectada pels accidents, s'ha donat permís per reprendre l'activitat. Respecte dels informes sobre les causes del primer sinistre a l'estructura, que es va produir el passat novembre, Bartumeu també ha estat rotund en afirmar que "ara ja no diria que espero sinó que estic a punt de reclamar uns informes dels pèrits judicials que havien d'estar elaborats al febrer"

Ara s'obre un període d'informació pública d'un mes perquè les persones interessades puguin presentar al·legacions si ho consideren oportú. L'entorn de protecció es divideix en tres zones: la d'acompanyament, la sensible i la d'influència. La primera zona està constituïda per l’entorn immediat que envolta els dos monuments, des del pont de la Cortinada, al sud, fins al pont del mas d’en Soler, al nord. Inclou els terrenys directament vinculats i que es van estenent al llarg del recorregut de l’antic camí ral i el riu Valira del Nord. L’objectiu de la zona d’acompanyament és protegir els valors naturals i rurals existents a l’entorn immediat associat als dos monuments, conservant les seves característiques actuals, així com protegir i emfasitzar l’església i la mola i serradora assegurant-ne la seva contemplació, raons per les quals és fonamental el fet que no s’hi pugui construir en alçada i que disposi del nivell més alt de protecció.
La zona 2 constitueix la zona sensible formada per dues àrees que garanteixen la protecció, el control i el desenvolupament adequat de la zona d’acompanyament que envolta els monuments. La primera àrea és fonamentalment d’ús agropecuari i la segona comprèn el nucli històric de la Cortinada. En el cas del nucli històric, l’objectiu que guia els criteris arquitectònics i urbanístics és el respecte i la protecció dels valors historicoartístics, així com la garantia de la seva vitalitat i continuïtat i la posada en valor dels monuments. En aquest sentit, les edificacions existents han de mantenir la seva tipologia, que han de conservar en cas de rehabilitació, i preservar les seves característiques tradicionals que combinen edificació i sòl lliure domèstic, com els horts, que cal plantar.
Finalment, la zona d'influència, està constituïda pels espais més perimetrals de l’entorn de protecció (extrems del nord, ponent i part del sud). És majoritàriament d’ús agrícola i sense construccions però edificables pel planejament vigent, sempre que es controlin la implantació, la volumetria, la tipologia i els acabats de les noves edificacions, així com la vialitat de les solucions constructives pel seu encaix en una orografia ja més complexa.

El Butlletí Oficial de Principat d'Andorra publica aquest dimecres el decret de creació de la Comissió per al Desenvolupament Econòmic, fruit de les taules de diàleg convocades pel Govern l'any passat. Els representants del Govern són el titular del ministeri d’economia i tres membres proposats per ell i designats pel Govern. Els quatre representants de les organitzacions sindicals són dos membres designats per la Unió Sindical d’Andorra (USdA), un del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), i un del Sindicat de Treballadors del sector del Comerç i de l’Hoteleria. I els quatre representants de les organitzacions empresarials són dos membres designats per la Cambra de Comerç, un de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), i un designat per l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra (PIME).

Les funcions de la Comissió són emetre informes d’avaluació amb caràcter no vinculant, sobre els avantprojectes de llei que regulen matèries socioeconòmiques, laborals i d’ocupació; emetre informes sobre la implementació dels compromisos i de les accions de les taules de diàleg; dirigir-se als grups parlamentaris per comunicar els dictàmens i les propostes aprovades; plantejar l’elaboració de propostes, d’informes o d’estudis a iniciativa pròpia sobre les matèries que són pròpies de la Comissió; avaluar les propostes, els informes i els estudis elaborats a petició del Govern o dels membres de la Comissió; i crear, si escau, comissions de treball de caràcter temporal per tractar qüestions específiques.

El decret estableix que la Comissió es reuneix, com a mínim, un cop cada dos mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a petició de la presidència, o com a mínim, a petició de quatre membres de la Comissió.

En l'acte de recepció de la Flama, Miquel Alís ha llegit el pregó de Sant Joan d'enguany, que ha estat escrit pel subsíndic general, Esteve López, i que remarca el contingut simbòlic de la festa. Alís ha assenyalat que "és un honor" poder ser la parròquia amfitriona, un fet que no es repetirà fins d'aquí set anys.

El manifest escrit per López descriu les fogueres de Sant Joan com una tradició "carregada de símbols i significats" i destaca la figura del rei Pere II d'Aragó, com a vincle entre el Canigó i el Principat, perquè va ser sota el seu patronatge que es va signar el Pariatge de 1278; i d'ell es diu que va ser el primer en ascendir el massís del Canigó. Així mateix, assenyala com la Flama del Canigó és compartida per 30.000 fogueres dels territoris de cultura catalana, que queden vinculats "amb les tradicions ancestrals del foc i de la celebració del solstici, i alhora a un passat recent que també portem a dins: l'inici d'aquest ritus, el 1955, en una idea de llibertat".
En aquest sentit, el cònsol Alís ha afirmat que en la seva infància ja es feien les fogueres de Sant Joan i ha recordat que el seu padrí ja li feia "una falla amb l'escorça dels beços", perquè tant als nens d'abans com els d'ara "els hi agrada jugar amb el foc". La flama del Canigó ha arribat a Encamp portada per una delegació del Centre de la Cultura Catalana, un representant dels quals va pujar la nit d'aquest dimarts a dimecres al Canigó. A les set de la tarda d'aquest dimecres, els fallaires i els diables d'Encamp seran els encarregats de dur-la a la Casa de la Vall, on serà rebuda pel subsíndic Esteve López. Finalment, les delegacions de cada parròquia se l'enduran per encendre les fogueres que il·luminaran aquesta nit.

Les delegacions de cada parròquia s'han endut la flama per encendre les fogueres que il·luminaran aquesta nit, però el foc ja era al Principat de bon matí, quan ha arribat a la plaça dels Arínsols d'Encamp, on ha estat rebut pel cònsol major, Miquel Alís. En l'acte de recepció de la Flama, Miquel Alís ha llegit el pregó de Sant Joan d'enguany, que López ha tornat a llegir per la tarda i que remarca el contingut simbòlic de la festa. El manifest escrit per López descriu les fogueres de Sant Joan com una tradició "carregada de símbols i significats" i destaca la figura del rei Pere II d'Aragó, com a vincle entre el Canigó i el Principat, perquè va ser sota el seu patronatge que es va signar el Pariatge de 1278; i d'ell es diu que va ser el primer en ascendir el massís del Canigó. Així mateix, assenyala com la Flama del Canigó és compartida per 30.000 fogueres dels territoris de cultura catalana, que queden vinculats "amb les tradicions ancestrals del foc i de la celebració del solstici, i alhora a un passat recent que també portem a dins: l'inici d'aquest ritus, el 1955, en una idea de llibertat".
Pel matí Alís indicava que en la seva infància ja es feien les fogueres de Sant Joan i ha recordat que el seu padrí ja li feia "una falla amb l'escorça dels beços", perquè tant als nens d'abans com els d'ara "els hi agrada jugar amb el foc". La flama del Canigó ha arribat a Andorra portada per una delegació del Centre de la Cultura Catalana, un representant dels quals va pujar la nit d'aquest dimarts a dimecres al Canigó.

Després de les rondes fetes amb els cònsols i les reunions de la taula de mobilitat, hi ha un consens en el fet que cal revisar-les i actualitzar-les. Així ho ha explicat el secretari d'Estat d'Interior, Bruno Bartolomé, que ha afegit que aquesta modificació es farà en el marc d'una actualització global del Codi de circulació, que data del 1999. En aquests moments, el ministeri recull totes les demandes de modificació del text, per tal d'elaborar una proposta que pugui ser sotmesa a tràmit parlamentari. L'increment de les sancions, que encara no s'ha calculat de quant serà, s'està estudiant també tenint en compte les grans diferències que existeixen amb els països veïns. Actualment, per un excés de velocitat de 30 quilòmetres/hora a Andorra la sanció és de 42 euros, mentre que a l'estat espanyol arriba als 140 euros.
Bartolomé ha explicat que l'actualització de les sancions no serà imminent, ja que s'aprofitarà per fer una reforma més àmplia del Codi de circulació, per posar-lo al mateix nivell dels països veïns introduint aspectes com és per exemple la prohibició d'utilitzar el mòbil mentre es condueix, o l'obligació de portar equipaments en cas de neu.

L'objectiu de l'acord és afavorir les relacions econòmiques existents entre els dos territoris i que preveuen que s'incrementaran "amb el nou model econòmic que està construint Andorra". La col·laboració s’estructurarà en quatre eixos: accés a la formació impartida pel col·legi català als membres de l'andorrà amb condicions especials; distribució de la Revista Econòmica de Catalunya entre tots els col·legiats andorrans; posada a disposició de la infraestructura del col·legi andorrà a tots els col·legiats catalans; i l'organització d’activitats i jornades, concretament una a Barcelona i una altra a Andorra, que puguin ser beneficioses pels dos col·lectius i els seus respectius àmbits d’actuació.

De fet, els economistes han informat que s'està treballant en l’organització d’unes primeres jornades a celebrar a Barcelona, el proper 14 d’octubre, i que sota el títol Nous reptes, ..., noves oportunitats presentarien les noves oportunitats d’activitat empresarial, sota una perspectiva financera, fiscal, societària i de sectors d’alt potencial, que podrien sorgir arran del procés de canvi en el qual està immers Andorra.

La demanda, per part dels alumnes de l'Escola Andorrana, es fa perquè no troben bé que les escoles hagin de pagar per utilitzar les sales del Palau de Gel o de l'Edifici Perecaus. Els cònsols de Canillo han explicat que l'objectiu de la nova direcció del Palau de Gel és que la infraestructura sigui rendible, i és per això que no poden fer diferències a l'hora de fer pagar el lloguer de les sales. De tota manera, han destacat que el comú ja atorga una subvenció de 3.000 euros a les escoles per tal que puguin pagar aquest tipus de despeses. D'altra banda, els infants també han demanat millores als parcs infantils, que es promocioni el camí de la Vall del Riu, i mesures per augmentar la seguretat viària, sobretot a la recta d'Incles, on es va atropellar un infant.

A banda de la problemàtica dels preus dels espais, les propostes de l'Escola Andorrana han consistit en demanar que es faci publicitat del camí de la Vall del Riu, tant a través de la pàgina web de l'escola i del comú, com amb l'edició de tríptics, que els alumnes elaboraran amb l'ajuda i el suport de la corporació. També han demanat que es netegin els gargots del parc de l'skate i es proposin dissenys per pintar-lo, cosa que el Departament de Joventut estudiarà, així com que el comú repari els elements malmesos i instal·li papereres de reciclatge, tal com ja es va demanar l'any passat. En matèria de seguretat viària, els infants s'han mostrat preocupats per les velocitats dels vehicles que creuen la parròquia, i han demanat al Comú que instal·li bandes sonores o passos de vianants elevats. El cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, ha indicat que el Govern va mostrar la seva intenció de col·locar radars fixos i mòbils a la parròquia de Canillo. A més, Casadevall ha dit que tornaran a activar els semàfors de velocitat que hi ha a les entrades de la població.

Els alumnes de l'escola francesa han proposat col·locar flors i plantes a l'escola, i també han demanat que es millori el terra del pati i que es construeixi una coberta davant de la porta del mòdul prefabricat, per tal de poder-se resguardar de la pluja i la neu. El cònsol ha indicat que s'ha de valorar si val la pena tirar endavant aquestes millores un cop es disposi del calendari de construcció de la nova escola.

Els preocupa la situació econòmica de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social?
Ja veurem els comptes. Jo crec que no estan tan malament com diuen, però tampoc estan tan bé.

Les reserves s’estan esgotant. Què en pensen?
Això sí que ho hem de mirar bé. Demanarem un estudi que ens digui com està tot i especialment el sistema de pensions. Això ens indicarà la fortalesa o la debilitat del sistema.

Què proposen al seu programa per redirigir el dèficit de la CASS?
Sobretot verificar les baixes, crec que és importantíssim. Perquè considerem que aquí hi ha una despesa molt gran. No sé si la gent se les agafa de manera poc seriosa o els metges les donen. S’ha de controlar, i sobretot les de llarga durada i les baixes per depressió. Hi hauria d’haver un inspector que ho controli.

A banda de les baixes, quines mesures creuen que cal aplicar per controlar la despesa?
Medicaments genèrics. És molt important per evitar l’augment constant de la depesa de la branca general de malaltia. A més, això de la recepta electrònica també és important; es recepten molts medicaments que no entren per la Seguretat Social. I després que s’estableixi, com diu la Llei de la CASS actualment, un metge de família per a cadascú. Perquè no passi com ara, que aquest no em diu res, doncs aniré a veure l’altre a veure què em diu. Seria bo que se n’establís un per zones, com ja es fa a Espa-nya. I si tens diners, pots anar al privat o on vulguis. Si no, aquí a Andorra estem pagant i al final no sé on anirem a parar. A més, també proposem que la jubilació sigui als 65 anys, això segur. Res dels 67, 68 o 70. Augmentar el nombre d’anys per jubilar-se no és la solució.

Considera que cal incrementar les prestacions socials que avui s’ofereixen o que ja són suficients?
A mi, tota la gent que es quedi sense feina i que no es pugui pagar un metge... endavant prestacions socials. És important, ja que no tenim atur. Que els que estiguin aquí i es queden sense feina i no marxen, almenys la malaltia se’ls ha de cobrir.

I per a altres col·lectius com els jubilats o les persones dependents?
A mi, tot el que sigui prestacions socials m’agrada. S’hauria de mirar bé. No podem deixar ningú sense seguretat social. Almenys mentre s’hi pugui fer front.

Què en pensen del sistema del tercer pagador?
A mi m’agradaria que aquí funcionés com el sistema espanyol. Hi ha moltes persones que actualment no es poden permetre fer una visita al metge perquè han de pagar. I es podria instaurar el sistema espanyol, que tu puguis anar a la Seguretat Social i no haver de pagar. Sobretot en el cas dels jubilats.

I com es faria? Com es sufragaria el sistema?
Com es sufraga a Espanya? Jo per la gent que no es pugui permetre anar al metge perquè s’ha de pagar... no em sembla bé. Per exemple, en molts medicaments la CASS podria fer de tercer pagador. Però primer de tot s’hauria de mirar molt bé en quin estat estan els fons per prendre decisions.

El nombre de turistes ha estat de 81.056 persones, una xifra que suposa una disminució del 5,5%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 554.031 persones, disminuint en un 5,8%. Així ho ha fet públic aquest dimecres el Departament d'Estadística. En la mitjana de les variacions anuals dels darrers dotze mesos, el nombre de visitants disminueix en un 2,6% respecte el mateix període de l’any anterior. En relació al nombre de turistes, augmenta el 4,3% mentre que pel que fa als excursionistes, la disminució és del 4,3%. Els espanyols representen el 52,1% dels visitants del mes de maig i els francesos el 45,1%, mentre que les altres nacionalitats es queden al 2,8%. Per tipologia i nacionalitat del visitant, pel que fa al nombre d’excursionistes han disminuït els espanyols (0,2%) i d’altres nacionalitats (4,4%), sent els francesos els que més disminueixen, en un 11,2% al mes de maig.

La mitjana de les variacions anuals en dotze mesos és d’un -2,6% en visitants, augmentant un 4,3% en turistes i, en canvi, disminuint un 4,3% en excursionistes. Per nacionalitats, la mitjana de les variacions anuals és d’un -2,6% tant pels visitants espanyols com francesos i d’un -3% respecte altres nacionalitats. Pels turistes, els espanyols pugen en un 7,1%, mentre que disminueixen tant els francesos (5,2%) com les altres nacionalitats (0,5%). Els excursionistes, disminueixen per totes les nacionalitats, especialment els espanyols (5,9%), els francesos (2,3%) i les altres nacionalitats amb un 4,4%.

La variació anual respecte el mes de maig de l’any passat se situa en el -5,8%, mentre que la variació mitjana anual del nombre de visitants se situa al maig del 2010 en el -2,6% després d'una certa recuperació produïda a partir del segon semestre del 2009 i inicis del 2010. Estadística recorda que durant l’any 2008 es va produir una caiguda del nombre de visitants que s’ha perllongat fins al mes de març del 2009 en què va presentar una reducció del nombre de visitants del 8,8% A partir de llavors, però, es va confirmar una progressiva recuperació en el nombre de visitants.

Els bombers parlen de les lesions o danys que pot provocar la manipulació de petards o el risc de foc per la pròpia pirotècnia i les fogueres. Recorden que per fer fogueres és obligatori el permís del comú, que no s'han de situar a menys de 15 metres de la façana de cap edifici, deixar pas per a vehicles d'urgència al carrer, netejar els solars on es vagin a fer fogueres i protegir el paviment. Sobre els materials a cremar es recomana coses que deixin brasa, sobretot fusta i evitar objectes que puguin explotar o contaminants quan combustionen com pneumàtics i plàstics; també es recomana fer una foguera petita i anar afegint materials, encendre-la per diferents focus i mai fer-ho amb gasolina.

Als veïns se'ls demana tancar finestres i balcons, plegar els tendals i no permetre que ningú salti per sobre de les brases. Cal tenir sempre mitjans per apagar la foguera (galledes d'aigua, extintors...) i a l'hora d'apagar-la cal vigilar-la fins que estigui completament extingida.

Respecte els petards es recomana, entre d'altres consella, no guardar-ne cap a les butxaques, no llençar-los prop del bosc, no tirar coets amb la mà ni amb la canya trencada, no fer explotar trons dins d'objectes, no subjectar petards amb les mans o tirar-los dins les cases i seguir les instruccions a l'hora d'encendre els articles.

En el capítol dels correfocs es demana posar-se barret, roba de cotó, cobrir-se amb un mocador i sobretot seguir els consells dels organitzadors. També es recorda que cal retirar obstacles que puguin destorbar el recorregut, també treure els cotxes, recollir roba estesa i plegar tendals i no llançar aigua per més que ho demanin els que segueixen el correfoc. Per als que segueixen el correfoc, entre altres consells, es recomana que si s'encén la roba cal tirar-se al terra i rodolar per apagar les flames. Sobretot el que no s'ha de fer és córrer. També s'aconsella esperar la comitiva del correfoc en carrers amples i evitar taps de gent i aglomeracions. També es demana que no es reclami aigua als veïns.

El 1994 obria al car­rer de la Unió la primera pizzeria Angelo. Els promotors van ser el seu pare, que de sempre s’ha dedicat al negoci de la restauració, i un altre soci. El tàndem va iniciar una fórmula d’èxit que, setze anys després, continua en forma. Això sí, lluitant contra la crisi. Els seus primers passos professionals no van tenir res a veure amb la restauració, però un bon dia es va adonar que el que el motivava era el negoci familiar. I s’hi va posar a treballar.
La pizzeria es va dir Angelo “per casualitat”, assegura, i quan parla de l’èxit assolit també insisteix en l’atzar. “Feia anys que la meva família treballava amb producte italià però devia ser el moment per a Andorra. Es van sumar una sèrie de casualitats i coincidències.” La gran acceptació per part del públic va afavorir-ne l’expansió i ara Pizzeria Angelo són quatre locals i un obrador (el servei a domicili és una part important del negoci) i hi treballa un equip d’una vuitantena de persones.
El negoci és un referent especialment per les pizzes. La seva massa excepcionalment prima és famosa a Andorra i a fora. L’èxit ha travessat fronteres i entre el seu públic –especialment en temporada alta– hi ha molts turistes. Tampoc no ha estat res buscat ni treballat a consciència. S’han beneficiat del “boca-orella”, diu.
Ara la crisi es nota especialment en temporades baixes i de dilluns a divendres. “El client local ha baixat”. Què fer? “Hem de buscar idees noves, renovar-nos, apostar per la creació.” Ara s’ha embarcat en un projecte nou, l’empresa Cibus Group. Es tracta de “treballar el back office de la restauració, dotar-la d’eines per a professionalitzar-la, de vegades ens descuidem perquè el dia a dia absorbeix”. La seva presència a la sala ha anat disminuint perquè “estar a tot arreu és complicat”. Però entén que s’ha de saber delegar. I no descarta tornar-hi.

EL PERFIL

>> formació
A casa “sempre em van dir que fes el que volgués”. Va fer biologia però una classe magistral li va fer descobrir que no era al que es volia dedicar.

>> feina
Abans de dedicar-se a la restauració va provar d’altres coses: va ser monitor d’esquí i de lleure i també va treballar en botigues de lloguer d’esquí.

>> la restauració
“Un dia vaig decidir que era el que m’agradava”, diu. S’ha posat als fogons, “però poc”, i s’ha dedicat més a la gestió.

Des del Departament d'Estadística s'ha assenyalat que la davallada és deguda en gran mesura, a la disminució del consum dels carburants per automoció, tot i que la disminució del consum d’energia elèctrica en TEP durant el maig també hi ha influït. Les dades posen de relleu que en l’acumulat des de principis d’any i respecte al mateix període de l’any passat, es produeix un creixement positiu del 0,9%, mentre que en l’acumulat en dotze mesos de maig respecte l’acumulat de maig de l’any passat es registra una disminució del 0,8%.
Pel què fa al consum d’electricitat en Mwh, ha disminuït respecte el mateix mes de l’any passat en un 5,1% mentre que té un creixement positiu tant en l’acumulat dels darrers dotze mesos de maig respecte l’acumulat del mateix mes de l’any passat (0,1%) com en l’acumulat des de principis d’any, respecte el mateix període de l’any passat (1,7%). Al mes de maig, només fuel domèstic ha presentat un bon comportament amb un augment del 21,8% respecte el mateix mes de l’any passat. En canvi, la gasolina ha disminuït en un 18,8%, mentre que el gasoil de locomoció ha davallat en un 8%, així com el gas (butà i propà) que ho ha fet en un 11,1%, i l'electricitat, que ho ha fet en un 5,1%.

El consum d’energia acumulat des de principis d’any, respecte l’acumulat del mateix període de l’any passat té un creixement positiu del 0,9%, produït sobretot per l’augment del consum en electricitat en un 1,7%, així com l’augment del gasoil de locomoció, en un 1,4%. L’únic concepte que davalla és la gasolina, en un 4,2%. El consum d’energia acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any passat ha disminuït en un 0,8%, amb davallades en fuel domèstic, amb un 4,1%, mentre que la gasolina ho ha fet en un 3,4%. El gasoil de locomoció ha augmentat en un 1%, així com l'electricitat, en un 0,1%. D'altra banda, el consum d’energia elèctrica al mes de maig respecte el mateix mes de l’any passat, ha disminuït un 5,1%. Tenint en compte l’energia consumida subministrada per FEDA, el consum es distribueix principalment per a usos domèstics, en un 24,7% amb una disminució del 5,7%; el 16,2% per hostaleria i restauració, amb una disminució del 7,8%; el 20,7% va ser per distribució, que va disminuir un 8%; i el 19,8% de l’energia elèctrica consumida va ser en altres serveis, disminuint en un 10,8%. Els únics conceptes que augmenten el seu consum són administracions, que representa el 7% del total consumit i augmenta un 2,9%; i indústries, amb un 8,5%.
Els conceptes que més disminueixen van ser estacions d'esquí amb un 44% per l’aturada pràcticament total de les instal·lacions; serveis financers, amb un 22,1%, representant el 6,3%; construcció i annexes, amb un 8,5%; i enllumenat públic, amb un 8,1%. Pel que fa al consum d’energia elèctrica en l’acumulat des de principis d’any, ha augmentat un 1,7% respecte el mateix període de l’any anterior. Els conceptes que augmenten són estacions esquí, usos domèstics, i administracions i altres serveis. Els únics que baixen són indústries, construcció i annexes, i serveis financers.En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any passat, el consum d’energia elèctrica ha variat de l'1,1% de l’acumulat del mes de maig al 0,1% d'enguany. Els conceptes que han augmentat el seu consum són enllumenat públic, i altres serveis. De la resta d’usuaris, els que més han disminuït el consum durant els darrers dotze mesos han estat indústries, construcció i annexes i serveis financers.

Des del Departament d'Estadística s'ha assenyalat que la davallada és deguda en gran mesura, a la disminució del consum dels carburants per automoció, tot i que la disminució del consum d’energia elèctrica en TEP durant el maig també hi ha influït. Les dades posen de relleu que en l’acumulat des de principis d’any i respecte al mateix període de l’any passat, es produeix un creixement positiu del 0,9%, mentre que en l’acumulat en dotze mesos de maig respecte l’acumulat de maig de l’any passat es registra una disminució del 0,8%.
Pel què fa al consum d’electricitat en Mwh, ha disminuït respecte el mateix mes de l’any passat en un 5,1% mentre que té un creixement positiu tant en l’acumulat dels darrers dotze mesos de maig respecte l’acumulat del mateix mes de l’any passat (0,1%) com en l’acumulat des de principis d’any, respecte el mateix període de l’any passat (1,7%). Al mes de maig, només fuel domèstic ha presentat un bon comportament amb un augment del 21,8% respecte el mateix mes de l’any passat. En canvi, la gasolina ha disminuït en un 18,8%, mentre que el gasoil de locomoció ha davallat en un 8%, així com el gas (butà i propà) que ho ha fet en un 11,1%, i l'electricitat, que ho ha fet en un 5,1%.

El consum d’energia acumulat des de principis d’any, respecte l’acumulat del mateix període de l’any passat té un creixement positiu del 0,9%, produït sobretot per l’augment del consum en electricitat en un 1,7%, així com l’augment del gasoil de locomoció, en un 1,4%. L’únic concepte que davalla és la gasolina, en un 4,2%. El consum d’energia acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any passat ha disminuït en un 0,8%, amb davallades en fuel domèstic, amb un 4,1%, mentre que la gasolina ho ha fet en un 3,4%. El gasoil de locomoció ha augmentat en un 1%, així com l'electricitat, en un 0,1%. D'altra banda, el consum d’energia elèctrica al mes de maig respecte el mateix mes de l’any passat, ha disminuït un 5,1%. Tenint en compte l’energia consumida subministrada per FEDA, el consum es distribueix principalment per a usos domèstics, en un 24,7% amb una disminució del 5,7%; el 16,2% per hostaleria i restauració, amb una disminució del 7,8%; el 20,7% va ser per distribució, que va disminuir un 8%; i el 19,8% de l’energia elèctrica consumida va ser en altres serveis, disminuint en un 10,8%. Els únics conceptes que augmenten el seu consum són administracions, que representa el 7% del total consumit i augmenta un 2,9%; i indústries, amb un 8,5%.
Els conceptes que més disminueixen van ser estacions d'esquí amb un 44% per l’aturada pràcticament total de les instal·lacions; serveis financers, amb un 22,1%, representant el 6,3%; construcció i annexes, amb un 8,5%; i enllumenat públic, amb un 8,1%. Pel que fa al consum d’energia elèctrica en l’acumulat des de principis d’any, ha augmentat un 1,7% respecte el mateix període de l’any anterior. Els conceptes que augmenten són estacions esquí, usos domèstics, i administracions i altres serveis. Els únics que baixen són indústries, construcció i annexes, i serveis financers.En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte l’acumulat de l’any passat, el consum d’energia elèctrica ha variat de l'1,1% de l’acumulat del mes de maig al 0,1% d'enguany. Els conceptes que han augmentat el seu consum són enllumenat públic, i altres serveis. De la resta d’usuaris, els que més han disminuït el consum durant els darrers dotze mesos han estat indústries, construcció i annexes i serveis financers.