S’ha triat el 2012 “per tal de permetre una adequació correcta en el compliment de les obligacions formals que es preveu per a l’adient aplicació i gestió de l’impost”.
Això significa, entre altres coses, que l’executiu es vol assegurar tenir a punt i plenament operativa la infraestructura logística i informàtica per al control d’aquesta nova figura tributària, que tal com ja va avançar el Diari es farà des de la duana. Les importacions implicaran la meritació de l’IVA, així com la producció en el cas que el bé o el servei no sigui importat. Cal recordar que el tipus general serà del 4,5 per cent, però hi haurà un tipus reduït (sanitat, cultura, alimentació) de l’u per cent.
Un altre element que haurà de funcionar amb perfecta normalitat és el pla de comptabilitat dels empresaris. La llei ofereix la possibilitat d’eximir de l’IVA totes aquelles empreses que s’acullin al règim de franquícia per tributar, però en aquest cas hauran de demostrar que facturen una xifra inferior als 100.000 euros anuals. En general, per a la declaració de la base imponible, les empreses hauran de tenir els llibres de comptabilitat al dia. Amb vista que només 220 empreses han dipositat a Finances els balanços del 2009, el Govern s’ha estimat més ser prudent.

Sense devolució a la Duana
Com a la majoria de països del món, la llei de l’IVA preveu un mecanisme per a la devolució del tribut de l’article comprat si un turista el porta fora de les fronteres. No obstant això, les condicions per acollir-se a aquest dret són tan rigoroses, que el Govern s’assegura que pràcticament no ho farà ningú. Entre altres coses, perquè s’exigirà un justificant en el qual quedi reflectit que la mercaderia comprada es declara a la duana del país de destí. Tant si es marxa a França com a Espanya, l’impost indirecte a pagar serà sempre superior. En qualsevol cas, aquesta part de la llei només seria aplicable a aquells articles que costessin més de 900 euros, i només se’n podrien beneficiar els qui demostressin que tenen residència a l’estranger.

MULTES DE FINS AL 150% DE LA QUALITAT DEFRAUDADA

La llei de l’IVA preveu un codi sancionador per evitar el frau fiscal, amb dures sancions per als qui evadeixin el pagament de la imposició indirecta o bé no la declarin correctament. Segons indica l’article 91, es podria arribar a imposar una multa del 150 per cent de la quantitat defraudada, sense comptar que a més caldrà retornar la quantitat que es deu. Sempre es cobrarà com a mínim el 50 per cent de la quantitat evadida, i la multa no podrà ser mai inferior als 150 euros.
La llei també preveu sancions més lleus per a les faltes que ha classificat com a “simples”, és a dir, no complir requeriments d’informació, presentar liquidacions incompletes o no incloure una memòria als comptes anuals. En aquests casos, les empreses infractores haurien d’abonar una sanció fixa d’entre 150 i 3.000 euros. La graduació de les multes es calcularà tenint en compte les disposicions de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Una altra sanció destacable és que la duana podria retirar a un obligat tributari el privilegi de realitzar el procediment simplificat de liquidació, en cas que es demostri falsedat en les dades presentades o hi hagi un intent d’amagar-les.

UN TEX SENSE LA MEMÒRIA ECONÒMICA

Els consellers dels grups parlamentaris van explicar ahir al Diari que encara no han pogut llegir la memòria econòmica, un document que l’executiu es va comprometre a redactar i a presentar conjuntament amb el text que fixés la nova imposició indirecta. Va ser el ministre d’Economia i Finances, Pere López, qui es va anunciar que tramitaria aquest estudi als consellers, que entre altres coses demostraria que no s’incrementa la pressió fiscal actual. Els grups, o com a mínim els dos de l’oposició, encara no l’han pogut llegir, tot i que el document està a Sindicatura. De fet, aquest és el motiu pel qual la llei encara no està acceptada a tràmit. La Sindicatura haurà d’avaluar si l’informe elaborat pel Govern és prou complet, ja que és obligatori en aquells casos que es presenten projectes de llei que modifiquen la fiscalitat. En l’exposició de motius, el text es limita a ressaltar que els tipus escollits són “molt inferiors” als dels estats de l’entorn, i que l’objectiu és reordenar les figures indirectes actuals.

En total s’escampen per tota l’avinguda uns 26 porcs, tots amb un motiu i decoració diferents.
La mostra és una adaptació pròpia que ha fet Lalín del conegut projecte europeu anomenat Cow Parade, que en lloc de porcs usa vaques en una altra exposició semblant, també itinerant i a l’aire lliure. Com va assegurar ahir el cònsol major d’Escaldes, Antoni Martí, es tracta d’una proposta que barreja l’aspecte cultural i lúdic amb la necessària dinamització de l’àrea comercial de la par­ròquia, especialment de la part alta. Martí va subratllar que precisament aquesta àrea està abandonant la decadència perquè si el juliol del 2009 hi havia 26 comerços tancats, ara mateix només en queden sis sense activitat.

Artistes locals
Els porcs de Lalín estan pintats per artistes locals o per alumnes d’escoles a qui se’ls ha donat l’oportunitat. Precisament a Escaldes, al final del recorregut, davant de l’església parroquial hi ha quedat instal·lat el porc que ha fet l’artista local Xavier Casals, que s’ha inspirat en els paratges de la vall del Madriu, una manera de reivindicar el “patrimoni de la parròquia”, va explicar ahir durant la inauguració. Aquest porc s’integrarà ara a l’exposició itinerant i s’exhibirà amb la resta d’escultures en les pròximes cites del Lalín Pork Art. A més, els organitzadors deixaran a Escaldes un exemplar, blanc i sense pintar encara, perquè es pugui deixar de manera permanent a la parròquia, va explicar Antoni Martí.
La presència dels porcs va sorprendre ahir molts vianants que es van començar a fer les primeres fotos al costat de les escultures i a mirar-les amb curiositat i desconcert. “La primera sensació –va dir Martí– és que els ciutadans s’aturen per observar les escultures i que molts aprofiten per fer-s’hi fotos, hi ha qui m’atura i em diu que li agrada”. El cònsol va afegir que aquesta exposició itinerant que ara arriba a Escaldes “és un símbol que tot és possible” i que es pot donar oxigen a la part alta de la parròquia amb iniciatives de dinamització com aquesta, o la construcció del futur centre d’interpretació del Madriu sobre el qual s’ha convocat el concurs internacional per fer el projecte museogràfic i museològic però del qual no es vol parlar, de moment.
El regidor de turisme de Lalín va comentar que el projecte ha estat molt profitós per a la projecció de la parròquia i la seva gastronomia. En els llocs per on s’han exposat han tingut una bona acollida, explica. S’han vist fins ara a diferents ciutats de Galícia i en el marc d’esdeveniments diversos. També han viatjat a la ciutat portuguesa de Porto. Ara pensen portar la mostra a Santiago de Compostel·la aprofitant que és l’any del Xacobeo.

FINS A 12000 EUROS DE MULTA A QUI ELS FACI MALBÉ

L’art al carrer sempre topa amb el conflicte de la falta de civisme. Aquest aspecte és especialment cuidat pels organitzadors del Lalín Pork Art, que han disposat al peu de cada escultura un advertiment als vianants, qualsevol desperfecte que es pugui ocasionar intencionadament a les peces pot suposar la interposició d’una multa per part de les autoritats d’entre 3.000 i 12.000 euros.
El regidor de turisme de Lalín, Nicolás Varela, va cometar que no hi ha hagut cap conflicte fins al moment “perquè tothom s’ha comportat correctament a tot arreu”. De totes formes, ahir dos especialistes vetllaven per la correcta instal·lació de les peces, col·locades a peu de carrer, i Varela va comentar que aquestes dues persones són les encarregades de vigilar l’estat de les peces. “Si es detecta qualsevol problema se’ls poden endur al taller i allà els arreglen, però com a molt, el que ha passat fins ara és alguna ratllada o l’arrencada de la cua d’algun dels porcs”, va explicar Varela. El regidor també va precisar que el projecte no té cap problema amb el Cow Parade europeu. El seu és un projecte alternatiu que es va fer per evitar l’elevat cost que suposava portar les vaques a Lalín.

Bartumeu pensa que el text amb rang de llei és la millor opció ja que és "com la Constitució assenyala que s'han de regular els drets i llibertats". El cap de Govern, que ha fet aquestes declaracions a Ràdio Valira, ha manifestat que caldria regular les reunions de cònsols perquè, ara per ara, no és una institució, i el problema és que s'adopten decisions sense estar debatudes al consells de comú. De fet ha assenyalat que els han arribat algunes queixes, i ha recordat que això s'hauria resolt si s'hagués acceptat la proposició de llei que els socialdemòcrates van presentar en l'anterior legislatura per transformar el Reglament encara vigent en un text amb rang de llei.

Bartumeu ha explicat que aquesta qüestió ha estat debatuda en el si del partit, i que el grup parlamentari hi està treballant i que en parlarà amb els càrrecs electes comunals, però creu que aquest buit legal s'ha de resoldre perquè "les minories puguin realment jugar el seu paper". Bartumeu ha recordat que la llei electoral va voler que els comuns tinguessin un govern fort, i això de vegades deixa les minories "molt reduïdes".

Els membres d'aquest organisme, amb 34 anys d'experiència en el sector empresarial i que persegueix aprofitar sinèrgies i promocionar l'activitat econòmica davant les administracions, són de països de la Península Ibèrica, Llatinoamèrica, el Carib i les comunitats hispanes dels EUA. Dilluns és el dia en què tindrà lloc la reunió anual de la Mesa directiva, i en els dies previs els assistents tindran l'oportunitat de conèixer de prop les principals institucions del país, seran rebuts pel subsíndic i el cap de Govern i també gaudiran dels principals atractius naturals i culturals del país. Dilluns mateix el ministre d'economia, Pere López, i el president de la Cambra, Marc Pantebre, faran una presentació dels principals trets de l'economia del Principat.

La Cambra destaca la importància que té formar part d'aquesta associació, un fòrum regional i internacional clau en un gran mercat a nivell mundial com l'iberoamericà i que té entre els seus objectius enfortir els ponts entre els empresaris de les dies regions econòmiques. Per a les empreses d'Andorra està sent una àrea d'expansió en el procés d'internacionalització.

Així ho ha manifestat el catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona Francesc Torralba, que coordina la setena edició de la càtedra. Torralba també ha explicat que es treballarà en el paper que juguen els cristians en la seva aportació en l’àmbit públic. El catedràtic ha afegit que hi ha tendències diferents, diverses consciències i opcions i que algunes d’aquestes resulten més properes mentre que d’altres són més llunyanes. És a dir algunes es consideren "positives" i altres "negatives".

El copríncep episcopal, Joan Enric Vives, i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, han inaugurat l'acte, al què també hi han assistit els altres dos ponents: José Maria Margenat, professor d'ètica de la Universitat de Córdova i el propi Torralba. Durant el seu parlament l’arquebisbe ha destacat  La Carta a Diognet un text anònim del segle II que, segons Vives, descriu molt bé el què són els cristians. Javier Elzo, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto ha parlat sobre Els valors religiosos en la societat europea.

Javier Elzo, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto ha parlat sobre els valors religiosos en la societat europea. Elzo creu que "a Europa hi ha instal·lada una confrontació amb el món musulmà". Aquesta és una de la tesis que el conferenciant ha desenvolupat durant la conferència. "Europa es troba actualment, d’una banda, en una situació postsecular i per això alguns teòrics han pensat que s’arribaria al final de la religió", ha dit tot afegint que hem arribat a una etapa posterior en la que s'ha produït un xoc de valors entre els diferents tipus de religions.

Pel matí, el catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona Francesc Torralba, que coordina la setena edició de la càtedra, ha explicat que en l'anàlisi sobre "quina ha de ser la presència dels cristians en societats secularitzades, complexes i modernes" i quin paper juguen els cristians en la seva aportació en l’àmbit públic, hi ha tendències diferents, diverses consciències i opcions. Ha afegit que algunes d’aquestes resulten més properes mentre que d’altres són més llunyanes. És a dir algunes es consideren "positives" i altres "negatives". El copríncep episcopal, Joan Enric Vives, i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, han inaugurat l'acte. Durant el seu parlament l’arquebisbe ha destacat  La Carta a Diognet un text anònim del segle II que, segons Vives, descriu molt bé el què són els cristians.

Eren nombrosos els vianants que aquest divendres admiraven i es feien fotos amb els porquets. El cònsol major, Antoni Martí, també ha copsat la bona acollida que ha tingut entre els ciutadans, i ha assegurat que els comerciants estan contents. La mostra ha estat elaborada a Lalín, ciutat agermanada amb Escaldes, prenent com a referència la cow parade, que ha rodat per mig mçon i també va anar a Galícia. Els porcs estan fets per artistes de la població gallega i fins i tot hi han participat escolars. Es preveu multes d'entre 3.000 i 12.000 euros per a qui provoqui un desperfecte a les obre.

De fet, la iniciativa té un doble objectiu, un de cultural, posant art al carrer, i un altre més turístic i econòmic, per reactivar la zona comercial de la parròquia. Durant la inauguració, Martí ha aprofitat per destacar que la part alta de la parròquia s'està reactivant, ja que mentre que al juliol passat hi havia 26 negocis tancats, actualment només en queden nou sense activitat. El cònsol major ha dit que la iniciativa no hagués estat possible sense la gran relació que la parròquia té amb Lalín, gràcies a l'agermanament. De fet, un dels presents a la inauguració ha estat el conseller de Turisme de Lalín, Nicolás Varela, que ha explicat que el Lalín Pork Art és una forma "divertida i simpàtica" de promocionar la festa del cocido d'aquesta població, que a més ha estat declarat festa d'interès turístic nacional. Varela també ha indicat que segurament, un cop deixin Escaldes, els porquets tornaran a Galícia per ser exposats a Santiago de Compostel·la amb motiu de l'Any Sant. Varela també ha explicat que normalment la gent es comporta amb civisme davant l'exposició, però que tenen dos especialistes, que a banda de transportar-los, reparen els possibles desperfectes.

A banda del porc amb motius de la Vall del Madriu pintat per Xavier Casals que s'incorpora a l'exposició, Lalín ha regalat a Escaldes-Engordany un altre porquet en blanc que serà pintat per algun artista de la parròquia i que més endavant decidiran on quedarà situat.

La documentació del fons Xavier Pla està agrupada en tres caixes amb 28 carpetes, 22 de les quals corresponen a projectes d’arquitectura, tant per a institucions públiques (la casa del Quart d’Ordino, les escoles del Quart de Sispony i d’Encamp o el cementiri del poble de Pal, entre d’altres) com per a empreses i privats (la fàbrica de curtits, l’Hotel La Terrassa i diverses cases particulars i edificis de pisos). Majoritàriament es tracta de plànols. El fons també inclou sis carpetes amb documentació diversa com fotografies, correspondència, fulls de notes o plànols de diversos projectes. La documentació està datada entre 1927 i 1955, aproximadament. El Govern ha informat a través d'un comunicat que abans de posar aquest fons a disposició del públic en general s’està analitzant l’estat de conservació dels plànols atès que l’elevada acidesa del paper els converteix en uns suports molt vulnerables a la manipulació i a l’exposició lumínica.
Antoni Molné i Antoni Pol a la publicació Xavier Pla i Pujol 1906/1996. Escrits, projectes i obres d’arquitectura, ressalten que Xavier Pla va ser el primer arquitecte andorrà amb formació acadèmica, i que va fer tota la seva obra en un període històric, de transició, molt important per a Andorra, sent un dels arquitectes de l’anomenada "arquitectura del granit", que conjugava tradició i modernitat.

El segell del prestigiós arquitecte espanyol Santiago Ca­­­latrava és el primer reclam de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, un complex d’aire modern, blanc i lluminós, construït en l’antic llit del riu Túria que ha esdevingut un dels eixos de modernització de la ciutat i que ja fa uns quants anys atreu visitants. Com totes les propostes relacionades amb el coneixement persegueix ensenyar sense avorrir, i tot i que un cap de setmana d’intensa observació pot ser suficient per treure-li tot el suc al centre, uns quants dies més de passejada ens poden ajudar a gaudir-lo amb més calma a la vegada que es descobreix altres racons de la ciutat.
Sobretot si es viatja amb nens, es pot considerar l’oceanogràfic l’estrella de la multidisciplinar proposta. Curiosament l’edifici no és obra de Calatrava, sinó del desaparegut i també reconegut Félix Candela, i s’han encarregat de posar-li l’etiqueta de ser el ma­jor aquari d’E­uropa. No cal entrar en comparatives per constatar el poder d’a­tracció que exerceixen totes les espècies i els ecosistemes marins que s’hi representen. Només els flaixos d’alguns turistes de pa sucat amb oli, tot i els advertiments, fan la sensació d’alterar l’activitat d’animals de totes formes i colors, més de 45.000 exemplars de 500 espècies. Dels simpàtics pingüins de Humbold, en perill d’extinció, fins als inquietants crancs aranya gegants, objecte de terrorífiques llegendes al Japó però inofensius per als homes, passant pels traçuts habitants del dofinari, que no podia faltar.
A la sobredosi de vida marina  de la ciutat l’acompanyen el museu de les ciències, amb múltiples exposicions i la interactivitat garantida per a totes les edats. Allà hi ha un immens pèndul de Foucault que s’encarrega de demostrar, en un cicle de 34 hores, que la Terra gira sobre el seu propi eix. Una sessió de cinema en 3D a la pantalla còncava de l’hemisfèric i l’assistència a algun espectacle de la programació de l’imponent Palau de les Arts, serien el perfecte complement d’una estada entretinguda i amb tots els ingredients per sacsejar les neurones.

RECOMANEM

>> L’Umbracle. Seria el cinquè element de la ciutat de les arts. Un majestuós passeig-mirador amb vegetació i escultures que permet prendre’s un respir en dies assolellats.

Zapatero va fer les declaracions després d’una trobada amb l’exprimer ministre britànic Tony Blair, enviat especial per a l’Orient Mitjà, i va fer una crida a la prudència de tots per prendre posicions “més definitives” quan es pugui llegir i analitzar a fons la sentència completa, abans d’afegir que la resolució demostrà, també “que no hi havia cap risc, com alguns deien, per a la unitat d’Espanya”.
El president Montilla va concloure ahir la tanda d’entrevistes amb els dirigents dels partits representats al Parlament català amb el dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, que es va mostrar contrari a refer el pacte estatutari i favorable a acatar i aplicar la sentència del Constitucional.
La primera de les trobades havia estat amb el president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, amb qui va escenificar la voluntat ferma de treballar plegats per “recuperar” tot allò que el TC ha retallat.
CiU i Iniciativa (ICV) no descarten un recurs al Tribunal d’Estrasburg contra la sentència, mentre que el president d’Es-querra, Joan Puigcercós, el descarta perquè la solució l’ha de donar el Parlament de Catalunya.

Iniciatives i debats
La Diputació de Lleida va reposar ahir a la façana de l’edifici la bandera espanyola, però mantenia la senyera a mig pal, en senyal de protesta per la sentència del TC, com feien també diversos Consells Comarcals de la demarcació. Tots els grups de l’ajuntament de la capital, excepte el PP, ja han  consensuat una moció de protesta per la sentència, i la corporació de Cervera la va aprovar ahir, amb el suport del regidor del PP.
Arran de la resolució sobre l’Estatut, consellers d’11 comunitats espanyoles, entre les quals per primera vegada del País Basc, Madrid i Galícia, es reuniran avui a Logronyo per examinar el marc polític i de repartiment de competències establert.
Tots els dirigents polítics catalans, inclòs Rivera, de Ciutadans,  van criticar la suposada qualificació al president Montilla de “feixista” en unes declaracions de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a la cadena de ràdio Onda Cero. A la tarda, De Cospedal va negar l’insult, i va afirmar que el qualificatiu de “feixista” l’havia aplicat al pacte del Tinell, però tanmateix va demanar excuses al president de la Generalitat.

MILLET IMONTULL, CRIDATS A DECLARAR AL PARLAMENT PEL DESVIAMENT DE FONS A CDC

L’expresident del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, estan cridats a comparèixer dimarts davant la comissió del Parlament de Catalunya que investiga si hi va haver desviament de fons cap a CDC. El president de la comissió, Pere Vigo (ERC), va informar que s’ha fixat la compareixença per aquesta data després que els dos processats sortissin dimarts de la presó. Cal destacar que l’acusació popular, exercida per l’Associació de Veïns de Ciutat Vella, demanarà el reingrés a presó de Millet i Montull, tant al jutge que investiga l’operació de l’hotel del Palau com al magistrat que instrueix el saqueig de l’entitat cultural.    
D’altra banda, el Parlament va rebutjar ahir en una votació caòtica –suposadament a causa d’una errada en el sistema informàtic– una moció del PPC que proposava instar el govern espanyol a prohibir el vel in- tegral.

“Les persones que han fet la sol·licitud per concórrer a un d’aquests habitatges no reunien els requisits”, comentava la cònsol major, Rosa Ferrer. Per aquest motiu s’ha decidit revisar els criteris que estaven establerts i flexibilitzar el perfil per poder entregar un dels habitatges. Tot i això, en cas que hi hagués més demanda que oferta es prioritzarien els residents a Andorra la Vella.
La intenció també és adaptar-se a la realitat de les persones que tenen dificultats en la mobilitat. En aquest sentit, també s’ha modificat un altre criteri. I és que fins ara s’especificava que els llogaters havien de tenir prou ingressos per poder pagar l’arrendament de l’immoble. “Ara, si el sol·licitant ens garanteix que hi ha una tercera persona que pot avalar el preu del lloguer, també podrà accedir a un dels immobles”, hi afegia la mandatària. I és que, segons explicava, aquestes persones en ocasions no tenen recursos suficients per afrontar la despesa que suposa un lloguer. De moment hi ha dos sol·licitants per ocupar un dels pisos adaptats i el comú els està estudiant.
Ferrer va dir que no hi ha suficient demanda per a tots aquests habitatges. “La llei ens obliga a fer un nombre determinat de pisos destinats a persones amb mobilitat reduïda”, afirmava. I assegurava que “les persones amb aquesta dificultat quan tenen un pis i s’hi adapten no el deixen per estar cinc anys a un altre”.

Nois de la gavernera, als pisos
Hi ha quatre pisos de mobilitat reduïda, però un passarà a ser gestionat pel Govern. I és que la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, i la cònsol van signar ahir un conveni de col·laboració perquè joves del centre d’acolliment La Gavernera hi resideixin.
En l’acord s’estableix que el preu del lloguer d’aquests immobles sigui la quantitat mínima. El total a pagar per la resta de llogaters depèn dels ingressos. De moment hi haurà tres joves provinents de La Gavernera a Jovial. El preu anirà dels 152 euros i 258 en funció de les dimensions de l’habitatge. Tot i això, no hauran d’abonar la totalitat de lloguer, ja que el Govern els en pagarà el 75%. La ministra destacava que continuaran tenint cura d’aquests joves tot “garantint el seu espai de llibertat i respecte”. I és que apuntava que “cadascú ha de tenir al seva autonomia”. El conveni té una duració de cinc anys i d’aquí a un temps s’avaluaran els problemes i les dificultats que puguin sorgir.

MENYS EVENTUALS D'ESTIU PER LA CRISI

El nombre d’eventuals d’estiu del comú d’Andorra la Vella s’ha reduït a la meitat. En total n’hi haurà onze. La cònsol major, Rosa Ferrer, però, ha destacat que tenen un alt nivell de coneixements i que així ho han demostrat en el procés de selecció. La crisi econòmica està al darrere d’aquesta davallada d’eventuals. Ells s’encarregaran, els propers mesos, d’atendre i guiar els turistes pels diferents itineraris d’Andorra la Vella.
Ferrer va voler destacar que els eventuals seran la imatge de la parròquia per als visitants. “Andor­ra beu del turisme i, per tant, els ha animat a aconseguir que el turista se senti com a casa i tingui ganes de tornar”. I és que l’any passat aproximadament 17.000 persones van fer ús del servei de guies turístics. El monument que té més visites és el de l’església romànica de Santa Coloma.

EL COMÚ DELIMITA EL CENTRE HISTÒRIC PER DINAMITZAR ELS BARIS QUE L'INTEGREN

El comú ha delimitat una gran àrea de la parròquia per dinamitzar-la. Els comerciants suggereixen que s’anomeni el centre històric perquè es tracta de la zona antiga i els barris dels voltants. Aquesta àrea inclou els carres del Puial, el Pui i el Cap del Carrer. Una gran zona que va des del carrer de l’Alzinaret fins a la plaça del Poble passant per l’avinguda Príncep Benlloch. Ahir es va fer una reunió amb els comerciants de tota aquesta zona. La participació va superar les expectatives de la corporació i més d’una vuitantena de persones van assistir-hi.
En la reunió, les autoritats van instar els botiguers a associar-se per tenir un interlocutor clar quan arribi l’hora de definir projectes concrets. En aquest sentit, els membres de l’associació que s’estava constituint i que havia d’aglutinar els comerciants del barri antic –que estaven presents a la reunió– van anunciar que han aturat el procés de creació. El motiu és precisament adaptar els estatuts que ja estan redactats als plans del comuns i fer una entitat que representi tots els comerciants d’aquesta àrea delimitada pel comú. En la trobada, els comerciants van posar de manifest que hi ha diversos problemes que s’han de solucionar per dinamitzar la zona i atraure turistes en aquest indret de la parròquia. Els responsables d’es­tabliments van assegurar que sobretot hi ha problemes de se-nyalització i que els pàrquings que hi ha al costat de l’edifici de Govern els turistes no hi aparquen perquè no saben que existeixen. Alguns comerciants també van demanar que alguns carrers del barri antic siguin per a vianants.