Andorra Telecom assenyala que un dels avantatges que té aquest nou servei és que connecta els terminals de compres amb les sucursals bancàries via IP, de manera que redueix en un 75%, el temps d’espera d’una compra feta amb targeta de crèdit, passant d’una mitjana d’espera d’entre 20 i 30 segons per transacció a entre cinc i deu amb aquest nou sistema. Aquest nou servei també permet una millora en les comunicacions de l’empresa, donat que funcionant per IP, no es bloqueja la línia telefònica en cada transacció, podent utilitzar de manera independent TPV i telèfon sense interrupcions en la línia. L’abonament mensual d’aquest servei és de 26,50 euros (cànon del Govern no inclòs).

Andorra Telecom assenyala que un dels avantatges que té aquest nou servei és que connecta els terminals de compres amb les sucursals bancàries via IP, de manera que redueix en un 75%, el temps d’espera d’una compra feta amb targeta de crèdit, passant d’una mitjana d’espera d’entre 20 i 30 segons per transacció a entre cinc i deu amb aquest nou sistema. Aquest nou servei també permet una millora en les comunicacions de l’empresa, donat que funcionant per IP, no es bloqueja la línia telefònica en cada transacció, podent utilitzar de manera independent TPV i telèfon sense interrupcions en la línia. L’abonament mensual d’aquest servei és de 26,50 euros (cànon del Govern no inclòs).

Hi participen una quarantena de representants dels 28 països membres permanents del Moneyval, entre ells Andorra,i els dos membres temporals, que actualment són Àustria i Regne Unit. El seminari organitzat per la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra i el Moneyval se celebrarà al Principat del 12 al 16 de juliol. La secretaria general del Moneyval, està representada al seminari pel seu màxim responsable John Ringguth, acompanyat del seu equip tècnic i altres experts del camp legal i financer del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Aquest seminari, de periodicitat anual, s'estructura en diferents mòduls de treball que es desenvoluparan durant els cinc dies de formació.

El Departament d'Estadística també ha posat de relleu que aquesta davallada es dóna en tots els sectors excepte en administració, salut i educació, que presenta un creixement de l'1,9%. D'altra banda, la massa salarial del mes ha estat de 77.491.813,37 euros, el que representa una disminució d'1.410.938,51 euros (1,8%) respecte l’abril de l’any anterior. Paral·lelament, el salari mitjà mensual de l’abril ha augmentat en 16,34 euros (0,8%) respecte l’abril de 2009 i s'ha situat en 1.946,64 euros. Els sectors que redueixen més assalariats són construcció i comerç. L’únic sector en què augmenta el nombre d’assalariats és administració, salut i educació. En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, a la construcció és on es produeix la major davallada, d’un 14,4% (-1.526.957,79 euros) respecte l’abril de 2009. A aquest sector el segueix l'agrícola amb el -6,6% (-276.115,55 euros).
Pel que fa al salari mitjà, Estadística assenyala que s'ha estabilitzat en molts sectors, particularment en el d'administració, salut i educació, hoteleria i turisme i construcció. En aquest sentit, creix particularment aquest mes en el sector comerç, i destaca una reducció del -2,6% en el sector agricultura i indústria. D'altra banda, calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.258 assalariats a l’abril 2010, un valor que representa una variació de -89 assalariats respecte el valor del mes de març de 2010. Segons Estadística, la tendència està a una reducció del 3% anyal des del gener del 2009. En aquest sentit, el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.
En valors mitjans sobre dotze mesos, si es compara amb el mes d’abril de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme, i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. La variació total d’assalariats és de -1.252 persones (-3,1%). En aquest període la massa salarial mitjana de dotze mesos davalla més als sectors de construcció, i hoteleria i turisme. On augmenta de forma particular és al sistema financer i a administració, salut i educació. D'altra banda, comparant el salari mitja s’observa que augmenta a tots els sectors a excepció de la construcció, i particularment en sistema financer.

El Departament d'Estadística també ha posat de relleu que aquesta davallada es dóna en tots els sectors excepte en administració, salut i educació, que presenta un creixement de l'1,9%. D'altra banda, la massa salarial del mes ha estat de 77.491.813,37 euros, el que representa una disminució d'1.410.938,51 euros (1,8%) respecte l’abril de l’any anterior. Paral·lelament, el salari mitjà mensual de l’abril ha augmentat en 16,34 euros (0,8%) respecte l’abril de 2009 i s'ha situat en 1.946,64 euros. Els sectors que redueixen més assalariats són construcció i comerç. L’únic sector en què augmenta el nombre d’assalariats és administració, salut i educació. En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, a la construcció és on es produeix la major davallada, d’un 14,4% (-1.526.957,79 euros) respecte l’abril de 2009. A aquest sector el segueix l'agrícola amb el -6,6% (-276.115,55 euros).
Pel que fa al salari mitjà, Estadística assenyala que s'ha estabilitzat en molts sectors, particularment en el d'administració, salut i educació, hoteleria i turisme i construcció. En aquest sentit, creix particularment aquest mes en el sector comerç, i destaca una reducció del -2,6% en el sector agricultura i indústria. D'altra banda, calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.258 assalariats a l’abril 2010, un valor que representa una variació de -89 assalariats respecte el valor del mes de març de 2010. Segons Estadística, la tendència està a una reducció del 3% anyal des del gener del 2009. En aquest sentit, el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.
En valors mitjans sobre dotze mesos, si es compara amb el mes d’abril de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme, i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. La variació total d’assalariats és de -1.252 persones (-3,1%). En aquest període la massa salarial mitjana de dotze mesos davalla més als sectors de construcció, i hoteleria i turisme. On augmenta de forma particular és al sistema financer i a administració, salut i educació. D'altra banda, comparant el salari mitja s’observa que augmenta a tots els sectors a excepció de la construcció, i particularment en sistema financer.

El Departament d'Estadística també ha posat de relleu que aquesta davallada es dóna en tots els sectors excepte en administració, salut i educació, que presenta un creixement de l'1,9%. D'altra banda, la massa salarial del mes ha estat de 77.491.813,37 euros, el que representa una disminució d'1.410.938,51 euros (1,8%) respecte l’abril de l’any anterior. Paral·lelament, el salari mitjà mensual de l’abril ha augmentat en 16,34 euros (0,8%) respecte l’abril de 2009 i s'ha situat en 1.946,64 euros. Els sectors que redueixen més assalariats són construcció i comerç. L’únic sector en què augmenta el nombre d’assalariats és administració, salut i educació. En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, a la construcció és on es produeix la major davallada, d’un 14,4% (-1.526.957,79 euros) respecte l’abril de 2009. A aquest sector el segueix l'agrícola amb el -6,6% (-276.115,55 euros).
Pel que fa al salari mitjà, Estadística assenyala que s'ha estabilitzat en molts sectors, particularment en el d'administració, salut i educació, hoteleria i turisme i construcció. En aquest sentit, creix particularment aquest mes en el sector comerç, i destaca una reducció del -2,6% en el sector agricultura i indústria. D'altra banda, calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.258 assalariats a l’abril 2010, un valor que representa una variació de -89 assalariats respecte el valor del mes de març de 2010. Segons Estadística, la tendència està a una reducció del 3% anyal des del gener del 2009. En aquest sentit, el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.
En valors mitjans sobre dotze mesos, si es compara amb el mes d’abril de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme, i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. La variació total d’assalariats és de -1.252 persones (-3,1%). En aquest període la massa salarial mitjana de dotze mesos davalla més als sectors de construcció, i hoteleria i turisme. On augmenta de forma particular és al sistema financer i a administració, salut i educació. D'altra banda, comparant el salari mitja s’observa que augmenta a tots els sectors a excepció de la construcció, i particularment en sistema financer.

Presideix un col·lectiu amb un centenar de propietaris de terres de tots els tamanys des del qual se’ls assessora davant les dificultats que troben, sobretot amb la Llei del sòl i els decrets d’entorns de protecció.

Quins problemes troben els associats amb la Llei del sòl?
El que volem és que aquesta llei sigui una sortida elegant en un moment on l’economia està paralitzada, però no una sortida salvatge, sinó que es pensa que s’ha de retrobar una mica de llibertat. I no per continuar afavorint l’especulació salvatge sinó perquè les persones que tenen un patrimoni puguin millorar-lo amb hotels o infraestructures que puguin ser un atractiu.

El text actual no ho permet?
Per exemple, els andorrans, o els que tenen una parcel·la, no poden construir la seva casa familiar perquè la llei si no és terreny consolidat no ho permet. Encamp, en canvi, ho facilita en bordes perquè siguin una casa unifamiliar i és una iniciativa que s’ha d’aplaudir. Aquesta demanda la vam fer als grups abans de les eleccions i llavors semblava que gairebé tot podia ser. Després els vam recordar als socialdemòcrates tots els punts que ens havien acceptat de revisar i que fóssim interlocutors si es canviava la llei però això només són paraules. Potser només són paraules perquè el legislador té molta feina. Penso que Andorra de lleis, a part de les socials, ja tenim l’armari ple de textos i el que haurien de fer és només aplicar-los bé.

Quins canvis demanen que es facin a la Llei del sòl?
Una millor concertació a nivell legal, que no es trobi que hi hagi contradiccions o interpretacions possibles entre la llei i els reglaments i que tinguis set aplicacions diferents. En les cessions la llei diu que es per fer equipaments i no s’entén que els comuns ho transformin per fer només recaptació i cobrir els seus deutes i en consolidat que està en un lloc on ja hi ha serveis no s’entén que s’hagi de participar en les cessions. També volem que en lloc de fer revisions cada quatre o sis anys es doni més seguretat jurídica i que els plans estiguin aprovats per molt més temps. Però amb el concert del Govern i els comuns en el cas d’obres que s’hagin de fer i siguin transcendents en el desenvolupament. Que ho supervisin i quan facin alguna cosa així que siguin part perquè avui els plans, els estudis i la feina la paguen els privats i després treu profit l’administració.

Quin és el conflicte amb els entorns de protecció?
Les normes les fan persones que no saben el que ha pogut costar mantenir aquell patrimoni i sempre són sense contrapartides i la norma és execrant i inacceptable. Demanem que per a normes tan restrictives hi hagi compensacions. I que es raoni i no es cometin injustícies perquè moltes de les coses que fan són molt al·leatòries. Només cal veure el de Sant Martí de la Cortinada on hi ha propietaris que estan molt gravats i altres que són veïns, no i et demanis per què. L’estudi hauria de portar la possibilitat de fer conservació d’aquell domini però no amb idees restrictives perquè hi cap la possibilitat urbanística, com passa a Suïssa o Àustria. No es poden aplicar mesures tan restrictives sobretot quan tenim el trist record del que han permès tots els consellers i el Govern a Casa de la Vall, que és l’edifici número 1. Només demanem que es faci amb discerniment i esperit andorrà. El problema que tenim és que sembla que per als que hem conservat el patrimoni semblaria que hi ha una voluntat dels que estan al poder perquè no es pogués fer res, el patrimoni minvi i llavors caure a les urpes dels especuladors.

Quina és la relació de l’Associació amb el Govern?
Ens vam oferir com a col·laboradors i interlocutors en el cas de projectes. Ens han convidat a les taules però de resultat cap. A Bartumeu li havien parlat sobre la temença dels entorns de protecció quan era candidat i ara continua sent més dràstic que abans. La mateixa inquietud per la llei mediambiental i han fet sortir el projecte de llei sense haver-lo sensibilitzat de cap de les maneres. Resultat i intercanvi brillen per la seva absència.

Com veu la situació política actual?
És fruit de les eleccions. En lloc de fer passar ambicions personalistes i personalitzades hauria estat millor que hi hagués persones més ponderades a Casa de la Vall. Hauria estat bo que hi hagués persones grans, tipus jo, i d’altres joves perquè uns tenim experiència per administrar millor els cabals i els altres, iniciatives, i es neutralitzen per fer un millor govern. A més, el Govern s’hauria de sotmetre més al Parlament perquè només ho fa el cap i només vol fer passar les seves ambicions i el que havia denunciat i condemnat no fa pas gaire temps és el plat de cada dia. Em molesta el favoritisme que arriben a tenir. Com jo havia condemnat dels anteriors, s’han de posar les persones que valen i no els amics. En tercer lloc, es parla de restriccions, però són polítiques. Condemnaven estudis i informes que feien els anteriors i els continuen fent el mateix. Tampoc no està bé que en un moment en què l’economia no va bé prenguin normes que van en contra que prosperi, com la Llei del sòl, que afavoreixen els seus amics com la mediambiental, i que condemnen els propietaris que han mantingut el patrimoni.

Veu futur a la legislatura?
Sempre he pensat que hi hauria pacte a nivell de pressupost amb ApC que els donaria majoria, que de fet és el que interessa al senyor Bartumeu, no fer les coses ben fetes, sinó a la seva manera i assegurar-se el poder i la seva camarilla i la seva claca. Aparentment semblaria que no i amb totes les mesures socials, com la nacionalitat a 15 anys, ajudes a qui no té feina, gratificacions a les empreses que faran treballar gent. Tot això té el seu impacte i faran que els que no tenen feina, alguns perquè són uns ganduls perquè Andorra no ha estat mai un país d’assistència ha estat un país de treballadors i d’ajuda al que ho necessita, i amb tot això està segur que si anem a eleccions les coses aniran cap al seu molí.

S’han d’avançar les eleccions?
Pensava que s’havien de convocar al poc temps que em van decebre, quan van començar a fer exactament o pitjor que els altres, que sabíem que no valien gran cosa. Gent que no serveix s’han de posar al carrer i s’ha de veure si tenen majoria, s’ha d’ar­rossegar.

Quina anàlisi fa d’Ordino, amb els moviments de Dolsa que sembla que s’acosta al PS?
Ell és un cuiner de mal gust i sabrà totes aquestes coses. Aquesta era una parròquia tradicionalista i s’ha convertit en ciutat dormitori, amb una vida impersonal i aquesta gent més aviat tenen afinitat cap als socialdemòcrates. Com que no hi ha cap contacte es mouran amb el que digui la premsa o la televisió o per les amistats que fan bola de neu.

Políticament on s’ubica ara, cap a Nou Centre?
Sempre he estat independent i tenia simpatia cap a Nou Centre però mai no he volgut lligar-me a cap partit i a la disciplina de vot que sempre he defugit. No tinc cap implicació amb ningú.

El pressupost per al retaule que presideix l’església encampadana de Sant Miquel de la Mosquera deuria ser limitat. Tant com limitada la tècnica del seu anònim autor. Asseguren els experts que aquesta obra, de final del segle XVI però que pel seu aspecte arcaic recorda un període lleugerament anterior, vindria a ser una de les més modestes del seu gènere al Principat. Si fa no fa com la de Sant Pere del Serrat, probablement del mateix autor. Però la modèstia no sempre és una mala peça al teler. L’anònim que va donar vida al tauler deuria saber jugar les seves cartes. Això és: reproduir amb més o menys encert gravats de l’època, treballs internacionals. Al retaule encampadà es poden veure semblances, o més que això i tot, amb dibuixos o gravats ja sigui de Maarten de Vos, de Crispin de Passe, o dels Wierix:?Hieronymus i Antonis.
L’obra és del tipus de pantalles aplacades als fons dels absis de les naus eclesials. I en el cas que ens ocupa, extremament compartimentada. Amb diversos espais habilitats ja sia per rebre pintures o escultures. D’aquestes darreres, dues. Les dels grans protagonistes del retaule. Els dos titulars. Sant Miquel i sant Joan Baptista. Ocupen l’espai central, ben diferenciat de forma horitzontal amb l’àtic de l’obra. La vida dels dos patrons és l’eix central del treball. De l’obra. Remarcables les escenes de l’arcàngel quan venç l’anticrist i el bateig de Joan. Escenes que queden damunt una predel·la formada per fins a tretze compartiments. Hi són les imatges, de mig cos, de Crist i els dotze apòstols. Jesús és flanquejat per Pere i Joan. I?no hi falta Judes amb les monedes, presència poc habitual. La modèstia sí que ho era més. Però no pas tant acabar-ne fent virtut.

EL DETALL

>> L’església de Sant Miquel de la Mosquera es data al segle XVI, quan s’hi va instal·lar el retaule. No obstant, no apareix als registres parroquials fins al 1611.

D’entrada, el govern català va començar ahir la seva particular estratègia per recuperar el text anterior a la retallada dels magistrats, amb la mirada posada al debat de política general, a celebrar al Congrés espanyol aquesta setmana. Així, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va instar  l’executiu espanyol a “refer els ponts que la sentència ha trencat”. En nom del govern català, confia en la possibilitat d’aprovar una resolució que “permeti restituir les coses en el punt que estaven abans del recurs del PP”.
De la seva banda, el vicepresident del govern català, Josep   Lluís Carod-Rovira, va advocar ahir por convocar una assemblea dels parlamentaris catalans a les Corts, el Parlament i el Parlament Europeu per tancar un “pacte nacional” que concreti el denominador comú que estan disposats a assolir el tripartit i CiU per a les eleccions catalanes.
“Aquest pacte nacional hauria de tenir conseqüències”, va dir Carod, que no va descartar la possibilitat de configurar un govern de concentració “si s’arriba a nivells extrems”. Aquest executiu de concentració podria ser el primer pas que fes possible “una transició cap a un gran referèndum” a finals de legislatura, concretament l’any 2014.
Els partits polítics en general van coincidir ahir a assenyalar que la manifestació marcarà l’inici d’una nova etapa. El president, José Montilla, creu que “tots”, “començant pel PP”, han de tenir “molt present” la “gran manifestació unitària, cívica i democràtica”. Va destacar que el denominador comú dels manifestants va ser “l’afirmació rotunda de la identitat de Catalunya com a nació” i “l’exigència política de recuperar allò que el TC amb la seva sentència posa en qüestió”.
CiU confia que els partits que van participar en la marxa tindran uns mínims en comú per a traslladar “tota la unitat catalana” al Congrés, però qüestiona que el PSC pugui tenir les “mans lliures”. Artur Mas va recordar que Catalunya ha apostat en els darrers trenta anys per actuar de “bona fe” i “encaixar” en el marc constitucional, però va assegurar que aquesta etapa s’està acabant. Per això, va reivindicar que Catalu­nya tingui el “dret a decidir el seu propi futur”.

Reaccions contràries
Les formacions que no van participar en la manifestació també hi van dir ahir la seva. La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va carregar contra José Montilla i Artur Mas, per donar ales a l’independentisme i animar a la “insubmissió legal”.
El líder del PP, Mariano Rajoy, va acusar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d’haver actuat com a “aprenent de bruixot” amb l’Estatut i d’estar ara “amagat” en veure les conseqüències de la seva “frivolitat”, per la qual cosa el va emplaçar a assumir responsabilitats.
El president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, es va referir a aquesta formació i va demanar que es veti el Partit Popular, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, per entendre que és el responsable de l’actual situació de crisi política i institucional.

ENTRE 1.100.000 I 1,5 MILIONS DE PERSONES, O POTSER 56.000?

El ball de xifres de participació en les grans manifestacions és habitual, però aquesta vegada potser ha arribat massa lluny. Cal recordar que, segons la guàrdia urbana, van ser 1.100.000 persones i l’organització va apujar l’assistència en 1,5 milions. Doncs bé, segons l’estimació sistematizada efectuada per l’empresa Lynce per a l’Agència Efe, van ser només unes 56.000 persones les que hi van assistir. És a dir, una mica més de la meitat de l’aforament del Camp Nou. Les dades facilitades per Lynce tenen un marge d’error a l’alça, segons ells, del 15%, que podria elevar el nombre d’assistents fins a 64.400. Lynce és una empresa dedicada a comptabilitzar assistència en manifestacions i altres aglomeracions humanes, mitjançant el tractament informàtic d’imatges fixes i en moviment. Les circumstàncies de l’itinerari de la manifestació, amb abundància d’arbres, ha portat Lynce a realitzar una “estimació sistematitzada” per oferir xifres fiables en un temps precís, i disposarà d’una medició exacta en el termini de dos o tres dies.

Els seus fills van recollir la petita estàtua, dissenyada per Jordi Casamajor, i van descobrir una placa amb el nom de la guanyadora del premi col·locada a la plaça de la Ciutadania, davant de l’edifici de la corporació.
El cònsol major, Josep Maria Camp, va recordar que hi havia tres candidatures proposades per al guardó –les dues no escollides no les va revelar perquè podran participar en properes edicions– i que la decisió s’ha fet per votació, tot i que va assegurar que, com a mandatari, “no puc estar més d’acord amb l’elecció”. I és que va destacar que a Dolors Ribes “tots la tenim al nostre record” tot explicant que “trobava temps de sota les pedres per ajudar la parròquia”. Camp també va posar de relleu “el seu bon humor i el seu caràcter sempre agradable i divertit” i va assegurar que “va deixar una empremta a la nostra història i al nostre cor”.
Després del discurs del cònsol, un dels fills de Dolors Ribes, Josep Maria Troguet, notablement emocionat, va voler agrair el premi atorgat a la seva mare. “Va fer una gran labor per unir el poble i empènyer-lo cap a la cultura”, va manifestar, per apuntar que aquest treball “fa que tots haguem millorat” i permet que “tots els que la vam conèixer la recordem durant molt de temps”.
Des del comú es confia que per a la celebració de l’any vinent, la plaça de la Ciutadania ja disposi de la reproducció gran del guardó que s’hi vol col·locar. Camp va avançar que el material escollit probablement serà coure i va advertir que aquests plans dependran, lògicament, de la disposició de pressupost.

PERFIL

Dolors Ribes, Ciutadana massanenca de l’any 2010

"Quelcom més que una cuinera"

Dolors Ribes va néixer a la Seu d’Urgell, però es va criar al Pallars, a la Pobla, i als vint anys es va instal·lar a Cal Palanques, a la Massana. Cuinera de professió, va escriure diversos llibres sobre la matèria però la parròquia sempre recordarà el seu afany de promoció de la cultura, especialment entre els més joves. Va impulsar la coral de les Orenetes i l’esbart Els Esquirolets, a més de col·laborar en altres iniciatives com les falles de Sant Joan o les representacions d’Els Pastorets. Desapareguda l’any passat, ahir la Massana li va retre un merescut homenatge.

Durant una entrevista al programa El matinari, d’AD?Ràdio, De Tena va explicar que aquestes mesures són una segona fase del procés encetat ara fa uns mesos, amb l’establiment de la prestació per desocupació involuntària, de la qual ja es beneficien fins a 57 persones.
“A títol personal, m’agradaria que l’inici fos abans del novembre, tot i que és complicat donar una data”, va explicar el secretari d’Estat. I és que, tot i que “el contingut dels programes està força avançat”, l’executiu vol consultar abans amb “els agents socials” ja que la intenció “és poder completar-los i rebre aportacions que permetin millorar-los”. De Tena avisa que “volem imprimir un ritme alt de treball” amb l’objectiu de tenir-los enllestits al més aviat possible ja que “s’ha d’afrontar una situació de dificultat extrema en la qual es troben diverses famílies”.
Segons el responsable de Treball, el reglament “va en la línia amb la qual vam crear la prestació per desocupació”, tot apuntant que “la lluita contra l’atur no es pot basar només en polítiques passives sinó que s’ha de complementar amb accions actives que ens permetin recapacitar laboralment les persones i millorar el seu nivell d’adaptabilitat amb mesures formatives”. De Tena considera que amb aquesta actuació es dóna resposta a “una de les idees que van sortir de la taula de desenvolupament econòmic”.

CONFIA QUE NO ES "TALLARAN" ELS FONS PER A LA MESURA

Per poder afrontar les polítiques actives d’ocupació, el consell de ministres va aprovar el passat 23 de juny un avenç de fons de fins a 696.000 euros. Aquesta decisió, però, ha de ser autoritzada posteriorment pel Consell General. De Tena es va mostrar confiat que la petició, a diferència d’altres crèdits demanats anteriorment pel Govern, no ha de trobar-se amb la negativa dels grups a l’oposició.
“Quan va entrar el crèdit per a la prestació per desocupació, des d’Andorra pel Canvi es va mostrar d’acord que les polítiques contra l’atur havien de ser passives i actives i això no és més que la segona fase”, va argumentar el secretari d’Estat, que va expressar amb convicció que “el Consell no ho tallarà”.

La crisi de Margra, una empresa constructora potent que acabava de fer-se càrrec de les obres de remodelació i ampliació de la presó de la Comella, va ser una de les més importants de la dècada dels 90. Amb l’empresa queien també la societat instrumental FENO, SA, el propietari i president del consell d’administració, Màrius Adolf Garcia, i l’esposa i filla d’aquests, tots ells declarats en suspensió de pagaments i fallida. L’estat de crèdits va revelar un deute contret de 1.250 milions de pessetes, 7,5 milions d’euros, a repartir entre deute hipotecari, salaris, seguretat social, bancs i proveïdors.
Els mateixos creditors van demanar en el seu moment la presentació d’un conveni per resoldre el procediment concursal, però el propietari no va presentar una proposta de concordat fins al 1998, opció que va ser finalment rebutjada en l’assemblea pel 55,6 per cent dels vots.

Un patrimoni important
Els nombrosos actius amb què comptava la societat han permès però recuperar un percentatge important del passiu. Una bona part del patrimoni de la societat es trobava en el conjunt Residencial Escaldes Park, on la justícia va posar a subhasta el 1997 una parcel·la de 700 metres quadrats, parcialment edificada, i vuit pisos del bloc B, i els drets i obligacions derivats dels contractes de promesa de compravenda de nou habitatges més d’aquest bloc i les corresponents places de pàrquing i trasters.
El batlle, llavors Antoni Duró, que va iniciar un procediment que posteriorment assumiria Mingorance, també va posar a licitació un despatx a Encamp, una parcel·la de 648 metres quadrats a la urbanització can Noguer, d’Escaldes-Engordany, i la meitat indivisa d’un terreny a Santa Coloma d’una superfície de 802 metres quadrats.

Pisos?i?locals comercial

A licitació també van sortir el 1999 un total de dotze locals comercials a l’edifici Serrat Blanc, a la carretera de la Comella. El procés de liquidació va portar igualment a subhastar el material de la constructora, cinc vehicles i, fins i tot, una moto de neu.
Actualment, i ja resolts els pagaments pendents hipotecaris, bancs i seguretat social, el deute se situaria en 3,5 milions d’euros, segons han assenyalat fonts properes al procés. Els creditors ordinaris ja han rebut un 25 per cent del deute pendent i en el darrer repartiment després de la pròxima assemblea aquest percentatge es podria augmentar fins a situar-se en un 45% del total.
El retard de la causa és atribuït, segons fons judicials, a les dificultats per tancar l’estat de crèdits ja que moltes de les factures pendents estaven supeditades a actuacions judicials i després la voluntat dilatòria del propietari Màrius Garcia que ha impugnat pràcticament totes les resolucions.

UN PROCÉS PESAT I COMPLEX AMB FINAL AL TRIBUNAL D'ESTRASBURG

La tramitació de la suspensió de pagaments i fallida ha estat pesada, llarga i complicada.?Ja des d’un primer moment la confusió patrimonial entre el president de Construccions Margra i l’empresa, i entre aquest, la seva esposa, Montserrat Garcia Orosa, la filla i la societat Fenosa amplia l’abast de la fallida. En paral·lel se suma al litigi una denúncia per estafa formulada per dos clients de la constructora i les llacunes en la comptabilitat de la societat que dificulten l’elaboració de l’estat dels crèdits. A partir d’aquest punt totes les resolucions de la Batllia són recorregudes de manera sistemàtica pels titulars de l’empresa. El cas arriba fins i tot al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, a Estrasburg, on està pendent, després que el?Tribunal Constitucional rebutgés el recurs d’empara presentat per Garcia Orosa i FENO, SA, que ja prèviament s’havia adreçat al Superior sense èxit a través d’un procés urgent i preferent de vulneració de drets fonamentals. La demandant qüestionava fins i tot la independència de la justícia andorrana.