No obstant això, va alertar que el creixement “no serà tan positiu” com es podia esperar per la forta dependència econòmica d’Espanya i la davallada de la confiança que hi ha en els consumidors d’aquest Estat producte de les mesures adoptades per l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Alcobé va fer aquestes apreciacions en el marc de la presentació de l’Anuari Socioeconòmic 2010 de Banca Privada d’Andorra (BPA).
Un creixement que se situï entre el 0% i l’1% –i més encara a la banda baixa d’aquest tram– podria ser “cert”. Hi haurà “certa recuperació, però molt reduïda, molt poc significativa”, va dir l’economista que s’ha encarregat de l’anàlisi econòmica dels indicadors andorrans que es recullen en l’anuari. La recuperació “es podrà veure frenada” per la crisi de confiança dels consumidors espanyols, que probablement es mantindrà en els propers mesos i que perjudicarà destinacions i mercats tradicionals com pot ser el Principat d’Andorra. També l’increment de l’IVA a Espanya pot contribuir, inicialment, a accentuar la manca de confiança. Però el 2010 globalment –les importacions s’han incrementat un 0,27% el primer semestre i la venda de vehicles un 17%– no serà pitjor que el 2009, quan, segons Alcobé i el director general de BPA, Joan Pau Miquel, s’hauria arribat “a la part més baixa del cicle econòmic”.
1 Primera caiguda de població de la dècada
Una de les dades que van indicar el retrocés experimentat el 2009 és la caiguda de la població. La tercera davallada en els darrers 50 anys i la primera d’aquesta dècada. Percentualment, la reducció demogràfica ha estat del 0,5%. Segons recull l’anuari, els andorrans són el col·lectiu més nombrós del país, amb un 38,3%, seguit del dels espanyols, amb un 31,7%, i del dels portuguesos, amb un 15,9%.
2 Pèrdua de més de 1.200 assalariats
Per tercer any consecutiu, el mercat laboral s’ha caracteritzat per la pèrdua d’assalariats. Exactament, el nombre global es va reduir en 1.202 persones el 2009. El món de la construcció va evidenciar la crisi del sector immobiliari, perdent fins a un 11,2% dels treballadors. El salari mitjà global, en canvi, va pujar un 1,7%. El salari mínim, comparativament respecte de França i d’Espanya, és molt més elevat.
3 Un milió menys de visitants
El sector turístic també va ressentir-se per la crisi. De fet, d’aquest sector en depèn en gran manera l’economia andorrana. I durant el 2009 es van perdre fins a un milió de visitants. La davallada percentual va ser del 10,6%. Només dos de cada deu visitants van ser turistes que van pernoctar. Conseqüentment, les pernoctacions també van baixar. La caiguda va ser del 19% tot i que el nombre de places hoteleres va augmentar un 3,4% respecte del 2008. Els establiments hotelers cada cop aposten per una major qualitat. Per això els hotels de quatre i cinc estrelles cada vegada són més abundants.
4 Importacions també a la baixa
La disminució de la demanda i del consum durant l’any passat va conduir a una reducció, com no, de les importacions. La davallada va ser la més gran des de l’inici de la crisi econòmica. Percentualment es va registrar una caiguda del 13,4%. Una de les baixades més significatives (del 22%, el mateix percentatge que en el cas dels carburants) va ser la referida als vehicles. També la matriculació d’automòbils va caure un 20,3% durant el darrer exercici tancat.
"ANDORRA HA D'ASSOLIR NOTORIETAT A TOTA LA UE I NO TAN SOLS EN ELS VAGONS DE CUA"
El Principat ha d’aconseguir “més notorietat a tota la UE; esteu enganxats als últims vagons d’Europa”, amb referència a França i, sobretot, a Espanya. És una de les frases d’un dels economistes d’èxit a Catalunya, el professor del departament de direcció de màrqueting d’Esade Business School Carles Torrecilla. Autor d’alguns llibres que afronten la crisi i la gestió econòmica des d’un vessant molt pragmàtic, Torrecilla va ser l’encarregat d’animar la presentació pública de l’anuari de BPA, en un acte al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. L’economista català va destacar la importància de poder disposar un anuari i la qualitat del treball de l’entitat bancària. El director general de BPA, Joan Pau Miquel, va referir al fet que, enguany, l’estudi s’ha pogut editar durant l’estiu i no a la tardor, amb la qual cosa es vol contribuir a ajudar en la presa de decisions d’aquells que les hagin d’adoptar.
Torrecilla, en manifestacions prèvies a l’acte públic, va explicar que en temps difícils cal fer “apostes, tirar l’ham”, i que només el fet de fer coses pot fer variar les previsions de manera positiva. Fent una referència concreta al Principat, l’economista va afirmar que Andorra ha de fer “una aposta global que és Internet”. Carles Torrecilla va assegurar que, especialment el comerç, està perdent el tren de les noves tecnologies. “Esteu molt centrats en la botiga presencial.” Per l’economista, cal “explotar més el coneixement del client” i “passar de ser un producte barat a un producte innovador”. I buscar el turista de classe mitjana.
MALDECAPS ANOMENATS DÈFICIT I ENDEUTAMENT
El Govern té un maldecap molt gran que es diu dèficit. Els comuns un altre: s’anomena endeutament. L’executiu central té el nivell de deute relativament controlat, en una zona no perillosa, però, en canvi, té moltes dificultats per frenar anualment uns dèficits que, com el peix que es mossega la cua, acaba sumant nou deute. Frenar el dèficit és complicat perquè més del 50% del pressupost governamental és despesa de funcionament. Un mal estructural difícil de gestionar. En canvi, els comuns ho tenen aparentment més fàcil d’any en any –només que facin una política d’austeritat inversora ja tenen molt de guanyat– però, en contra del Govern, en molts casos tenen l’endeutament desbocat. Especialment aquells que participen en societats. És la lectura que en fa, més o menys, l’economista Jordi Alcobé en el marc de l’Anuari Socioeconòmic 2010 de BPA. El nivell de dèficit públic andorrà resta per sobre d’allò que fixen els criteris de Maastricht.
Les finances públiques també van reflectir, durant el 2009, la desacceleració de l’economia amb una reducció de les principals fonts d’ingressos. Totes les administracions van recaptar menys. També van gastar menys, des d’una òptica global. En efecte, es va optar per una retallada generalitzada de les inversions. Perquè, i sobretot en el cas de l’executiu, la despesa de funcionament, i en especial la referida al personal, continua força elevada. Aquesta és la causa principal del desequilibri que va portar a un dèficit de 116 milions l’any passat. Els comuns van tenir un resultat agregat de 3,2 milions positius. L’endeutament del Govern és de 621 milions. El de les corporacions parroquials és de 265 milions. L’endeutament públic total arriba al 38% del PIB, mentre que el dèficit públic d’Andorra va arribar el 2009 a una xifra rècord, a un 5% del PIB, molt per sobre del límit fixat en els criteris de Maastricht, que és del 3%. Andorra seria la vuitena entre els països de l’OCDE en la ràtio de països amb un dèficit públic més elevat.
MIL ESTUDIANTS UNIVERSITARIS I UNA APOSTA PER BARCELONA
Una de les dades que l’anuari de BPA incorpora per primera vegada en la publicació que fa referència al 2009 és la relativa al nombre d’estudiants universitaris. Segons l’esmentada publicació, l’any passat mil persones residents a An- dorra cursaven estudis universitaris. I la immensa majoria d’aquests estudiants ho fan a Espanya. I, també de forma majoritària, se centren en carreres de tipus jurídic o econòmic.
Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estudis Andorrans esmentades per l’anuari de BPA, del miler d’universitaris que va cursar estudis el 2008-2009, el 60,4% va acudir a Espanya, amb els centres universitaris de Barcelona i rodalies com a principal referent. Aquesta circumstància s’ha anat consolidant els darrers anys. El 31,3% estudiava a la Universiat d’Andorra, mentre que el 7,4% ho feia a França. Finalment, nou estudiants van decantar-se per altres països. Entre les temàtiques que centren l’estudi dels universitaris, en primer lloc cal fer referència a les ciències econòmiques i jurídiques, per les quals es decanten un 28,3% dels alumnes. Darrera d’aquestes dues matèries hi queden les ciències de la salut (18,7%) i les ciències tècniques (17,8%). Entre els universitaris hi ha majoria de noies: 6 de cada 10 estudiants ho són.
LA TAXA DE MOROSITAT DE LA BANCA S'ELEVA FINS AL 3 PER CENT
La dada no és preocupant. Segons l’economista Carles Torrecilla, no és gens preocupant. Però l’increment de la taxa de morositat de la banca no deixa de ser un indicador de les dificultats de les llars per arribar a afrontar els seus deures contrets. El 2009, la taxa de morositat de la banca –que en conjunt va tenir uns beneficis més elevats que durant l’exercici anterior– es va situar en el 3%, set dècimes per sobre dels nivells registrats un any abans. Però molt per sota, per exemple, dels nivells que es donen a Espanya, que superen, i amb escreix, el 5%. Que hi hagi tanta distància encara entre la morositat andorrana i l’espanyola es deu al fet que la banca del Principat “està fent un molt bon control, una tasca molt diligent”, segons l’economista autor de l’anàlisi de la part sobre els indicadors andorrans de l’anuari Jordi Alcobé. El benefici bancari es va incrementar en el 2,2% respecte del 2008.