Al ritme trepidant de la visita del copríncep ha hagut de sumar-s'hi el retard inicial. Si Sarkozy ha aterrat a les 11:50, amb vint minuts de retard sobre l'horari previst, s'ha enlairat a dos quarts de quatre clavats, després d'entrevistar-se amb l'homòleg episcopal, assistir a la sessió del Consell General, l'acte a la Plaça del Poble i el dinar oficial. Tot plegat en tres hores i quaranta minuts.
Els serveis de protocol de l'Elisi han aconseguit esgarrapar minuts en tots els esdeveniments programats, però, de manera especial, en la reunió amb el Joan-Enric Vives. La cita ha passat dels vint minuts previstos inicialment a dotze.
Des del punt de vista protocol·lari no hi ha hagut més novetats més enllà de l'absència anunciada i com a senyal de protesta dels cònsols ordinencs, Ventura Espot i Consol Naudi. Els consellers generals canillencs Joan Torres i Celina Mandicó tampoc han assistit a la sessió però en aquest cas perquè estan fora del país.

L'article 239 del Títol novè del Codi de procediment civil preveu que els coprínceps puguin acordar aquesta demanda d'indult perquè sigui examinada pel Consell Superior de la Justícia. L'indult exclou els delcites contra la vida o la integritat de les persones menors, delictes de comportament sexual contra menors, delictes contra la saluta pública referents al tràfic de drogues, delictes de blanqueig de diner i delictes contra la vida o la integritat dels agents de la Policia i del Centre Penitenciari.
De la seva banda, l'arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, s'ha mostrat satisfet per l'esperit d’unitat, d’entesa i de comunicació mútua' que s’ha establert entre els dos coprínceps durant la reunió que han mantingut aquest dijous a Casa de la Vall. Des del Bisbat assenyalen que aquesta primera trobada personal s’ha desenvolupat 'en un clima de gran cordialitat', i tots dos coprínceps han pogut intercanviar punts de vista sobre els principals temes que afecten el Principat.

A COP DE PITO

Sarkozy ha donat per tancada, tal i com estava previst, la visita a dos quarts de tres de la tarda d'aquest dijous, tot i que ha aterrat amb vint minuts de retard.
Al ritme trepidant de la visita del copríncep ha hagut de sumar-s'hi el retard inicial. Si Sarkozy ha aterrat a les 11:50, amb vint minuts de retard sobre l'horari previst, s'ha enlairat a dos quarts de quatre clavats, després d'entrevistar-se amb l'homòleg episcopal, assistir a la sessió del Consell General, l'acte a la Plaça del Poble i el dinar oficial. Tot plegat en tres hores i quaranta minuts.
Els serveis de protocol de l'Elisi han aconseguit esgarrapar minuts en tots els esdeveniments programats, però, de manera especial, en la reunió amb el Joan-Enric Vives. La cita ha passat dels vint minuts previstos inicialment a dotze.
Des del punt de vista protocol·lari no hi ha hagut més novetats més enllà de l'absència anunciada i com a senyal de protesta dels cònsols ordinencs, Ventura Espot i Consol Naudi. Els consellers generals canillencs Joan Torres i Celina Mandicó tampoc han assistit a la sessió però en aquest cas perquè estan fora del país.

La rigidesa del protocol i de les mesures de seguretat que acompanya el cap d'estat francès s'ha relaxat tot i les presses pel retard acumulat amb l'arribada. Ja a Casa de la Vall, Sarkozy no s'ha limitat a saludar personalment els presidents de grup parlamentari sinó que s'ha dirigit al punt on es concentrava la resta d'autoritats encaixant la mà de manera ràpida però cordial a bona part d'elles. El mateix esperit s'ha traslladat a l'acte públic a la Plaça del Poble. El copríncep no només s'ha acostat als ciutadans situats en les primeres fileres abans dels discurs oficials, sinó que després de la interpretació per part del quartet de corda de la Jonca de l'himne nacional ha saludat els músics i, per sorpresa dels equips de seguretat, ha mogut una de les tanques de protecció, per poder-se adreçar, en primera instància, als infants concentrats i, posteriorment, a la resta d'assistents.
L'acte ha reunit a la plaça del Poble i als voltants aproximadamant un miler de persones. Ni la policia ni el Govern han facilitat dades sobre la xifra d'assistents.

Bartumeu considera que els coprínceps reforcen la unitat nacional com a símbols "de garantia, de permanència i continuitat i d'independència" i ha lloat el paper d'orientació donada en determinats moments de la història: "A vegades ens han indicat el camí adqeuat per fer avançar el país, com el febrer del 2009", quan Sarkozy va pressionar Andorra perquè adoptés un compromís ferm amb la transparència fiscal amenaçant fins i tot amb l'abdicació.
El cap de Govern ha expressat el ferm compromís de dotar Andorra de normes "justes, clares i homologables internacionalment" i ha lloat el treball de totes les institucions "per sortir de la zona grisa". En la intervenció ha fet referència també a la necessitat d'avançar capo a un nou acord global amb la UE que permeti els joves formar-se i treballar més enllà de les nostres fronteres i a les empreses andorranes exportar sense un tracte fiscal discriminatori. Respecte França, ha manifestat el desig de "mantenir i reforçar els lligams" i ha demanat la millora dxe les comunicacions i el manteniment de l'ensenyament francès.

El copríncep francès s'ha dirigit als representants del Govern, del Consell i altres institucions expressant en primer lloc l'alegria i honor de visitar Andorra i, especialment, el parlament "cor de la democràcia andorrana", per refermar, acte seguit, la seva lleialtat amb les responsabilitats derivades de l'exercici de cocap d'estat andorrà. "Respecto les meves funcions i les prenc molt seriosament" ha afirmat per encarar posteriorment la polèmica sobre el seu posicionament en la crisi dels paradisos fiscals, a la que ja havia fet referència anteriorment el síndic, Josep Dalleres.
Sarkozy, des del respecte institucional,  ha recordat la corresponsabilitat de tots els estats en construir un nou model de capitalisme "més just". "Desitjo -ha afirmat-veure que Andorra compleix les responsabilitats de pertànyer a la comunitat internacional". I ha felicitat obertament les autoritats "pels avenços considerables i decisius" en direcció a la transparència fiscal, evidenciats amb la signatura dels convenis d'intercanvi d'informació fiscal, però recordant que Andorra, com França o qualsevol altre estat, té encara "altres esforços per complir".

En la final d’ahir a la nit a Barcelona, el francès va realitzar una marca de 10’’11, amb un vent contrari d’un metre per segon. Va fer una mala sortida, però un bon esprint final. Per darrere es va donar el cas que els quatre següents van acabar amb el mateix temps, 10’’18, i les posicions es van determinar amb la foto finish. El britànic Mark Lewis-Francis va aconseguir la plata i el francès Martial Mbandjock, el bronze. El portuguès Francis Obikwelu, que defensava el títol de fa quatre anys, es va quedar a les portes del podi amb la quarta posició; i el britànic Dwain Chambers, un dels grans favorits, es va haver de conformar amb el cinquè lloc.
Els 20 quilòmetres marxa a escala europea estan actualment dominats pels atletes russos. Si dimarts va guanyar la prova masculina Stanislav Emelyanov, ahir hi va quedar clarament palès amb un triplet de les marxadores d’aquest país. Olga Kaniskina, campiona olímpica a Pequín i doble campiona mundial en la distància, va signar una gran cursa en què va dominar des del començament i va guanyar amb un temps d’1 h 27’44’’. Kaniskina va començar a marcar un ritme ràpid a partir del quilòmetre quatre i la va seguir la també russa Anisya Kirdyapkina. Al quilòmetre 10 va agafar el lideratge en solitari fins a obtenir el triomf. Kirdyapkina va ser segona (1 h 28’55’’) i va completar el podi Vera Sokolova (1 h 29’32’’). L’alemanya Melanie Seeger va acabar quarta, i l’espanyola Beatriz Pascual, cin­quena. La barcelonesa, Maria Vasco es va retirar lesionada. En el disc femení hi va haver un duel generacional entre la croata Sandra Perkovic, de 20 anys, i la romanesa Nicoleta Grasu, de 39. Perkovic va guanyar amb un llançament de 64,67 metres en el dar­rer intent, i va superar per 1,19 metres la marca que havia aconseguit Grasu en la primera ronda del concurs. El tercer lloc el va ocupar la polonesa Joanna Wisniewska (62,37 metres).
Naide Gomes es va quedar molt a prop de sumar el primer or per a la delegació portuguesa en la final de salt de llargada femenina. Finalment va repetir la plata de fa quatre anys a Goterborg, ara  darrere de la letona Ineta Radevica, tot i que les dues van empatar amb la millor marca, 6,92 metres. El triomf es va decidir amb la segona marca, en què la letona va fer 6,87 i la portuguesa, 6,68. La russa Olga Kucherenko va gua-nyar el bronze amb 6,84. L’altra final femenina del dia va ser la dels 10.000 metres. La turca d’origen turc Elvan Abaylegesse, vigent subcampiona olímpica en els 10.000 i 5.000, va liderar la cursa durant set quilòmetres fins gua-nyar amb 31’10’’23. En segon lloc va acabar la russa Inga Abitova (31’22’’83), i la tercera va ser la portuguesa Jessica Augusto (31’25’’77).
L’eslovac Libor Charfreitag va complir les expectatives en la final del llançament de martell masculí i va vèncer en superar per 2 centímetres els 80 metres. Van completar el podi l’italià Nicola Vizzoni (79,12) i l’hongarès Krisztián Pars (79,06).

CONTINUA LA VELOCITAT EN LA FINAL DELS 100 METRES FEMENINS

La velocitat continuarà protagonitzant la tercera jornada de l’Europeu. A les 21.45 hora es donarà el tret de sortida a la final dels 100 metres llisos femenins. L’alemanya Sailer va ser la més ràpida a les eliminatòries d’ahir, amb 11’’27, seguida per les franceses Mang i Soumaré i la noruega Okparaebo, les tres amb 11’’35. Totes les finals del dia tindran lloc a la tarda. A les 18.30 serà la de salt d’altura masculí, a la que arriben nou atletes amb 2,26 metres a les sèries. La competició seguirà amb el triple salt masculí, a les 19.40 hores. El francès Teddy Tamgho es postula com a favorit, amb 17,37 metres a les classificatòries. Una hora més tard començarà la final del llançament de javelina femenina, en la que la txeca Spotáková i l’alemanya Obergföll són les úniques que arriben amb més de 65 metres. De la seva banda, a partir de les 21 hores acabarà el concurs de decatló amb les dues sèries de 1.500 metres.

Tenen un projecte consolidat i dintre dels equips de la categoria és el que té més forma”. També va comentar que ja coneix la major part de la plantilla, veu el conjunt amb opcions a la lliga i que només “cal veure els altres equips com es van conformant”.
Pérez compartirà la posició de base amb Néstor Zamora, i sobre la rivalitat per la titularitat va indicar que “hi haurà molts minuts i partits. Crec que la competència és una cosa positiva, si aportem a la pista el màxim no importa qui jugui més”. Sobre el seu joc, l’exjugador del LOBE Osca va explicar que no destaca “en res espectacularment. Crec que puc aportar una mica de tot, també per les condicions físiques”. En el mateix sentit va parlar el tècnic, Joan Peñarroya, que va assegurar que “reuneix les característiques dels jugadors que hem portat. Defensivament és sòlid, millora en la direcció de joc i és un complement de Néstor interessant”.

En espera
Francesc Solana, director general del River Andorra, va informar que encara estan en espera de la signatura del contracte del pivot nord-americà, amb passaport finlandès, Rob Johnson, i que només faltaria un altre jugador, amb perfil defensiu, per al joc interior. El River també està a l’expectativa de la conformació del calendari la LEB plata. La Federació Espa-nyola va donar fins avui de termini per presentar les al·legacions al Tíjola, Mallorca i a l’ADT Tarragona. Entre avui i demà s’espera la resolució final.

El mateix decret s’acompanya d’un missatge dirigit directament al comú massanenc, a qui el ministeri de Cultura insta “a adaptar al més aviat possible la planificació urbanística de la parròquia als criteris” que defineix el decret, on es recorda que l’entorn de protecció  d’un bé immoble d’interès cultural “no és el resultat d’una decisió aleatòria i arbitrària”, sinó que és el resultat d’una “decisió fonamentada en criteris científics i tècnics”.
L’entorn de protecció que s’ha definit és únic per als dos béns i, segons el decret, això és així perquè “és obvi que l’església de Sant Joan i la Casa Rull comparteixen el mateix context geogràfic, cultural i fins i tot històric”, de manera que “formen part indissociable del poble de Sispony i contribueixen, més enllà dels seus propis valors, a enriquir el significat i la història del conjunt arquitectònic i urbà”.

Presumpció arqueològica
El decret publicat ahir especifica que s’han definit fins a tres espais de “presumpció arqueològica” amb la finalitat de poder-hi exercir “un control específic de cara a la presència, a la superfície o al subsòl, de possibles restes de la intervenció humana en el passat”.
El Govern ha marcat també instruccions a l’hora de portar a terme qualsevol projecte de construcció o rehabilitació que impliquin qualsevol modificació del terreny natural. En aquest sentit, els desmunts i els terraplens s’han de limitar “al mínim necessari”.
Sobre els “vials i xarxes diverses”, el text del decret diu que “la xarxa viària contribueix a la qualitat de l’entorn” i es demana que “es conservin, es mantinguin i es posin en valor els camins existents en el traçat actual i en el caràcter natural i rural (terra, acotaments sinuosos, empedrats)”.
L’entorn s’ha dividit en tres zones; la primera, anomenada d’acompanyament, es considera sensible i s’hi inclouen les cases que integren el nucli urbà del poble de Sispony més els terrenys immediats de la costa on es recolzen. “La Casa Rull formava part d’aquesta comunitat i l’església de Sant Joan és l’expressió al culte religiós dels habitants de la comunitat”, diu el decret, que estableix “el manteniment i la preservació de les característiques rurals i naturals originals de la zona”. La segona zona és també referida com a zona sensible en el decret, on apareix subdividida en dues seccions. En aquesta segona zona s’han de protegir els valors naturals i rurals existents per mantenir i conservar les característiques actuals i no s’hi pot construir. Finalment, hi ha una tercera zona, anomenada d’influència. L’àrea comprèn el vessant de la muntanya per sota de la terrassa on se situa el poble.

INCLOUEN LA CASA BLANCA DE SEGUDET, A L'INVENTARI GENERAL DEL PATRIMONI

La Casa Blanca de Segudet (Ordino), amb les eres i el colomer, ha estat inclosa a l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, va informar ahir el Govern. La construcció constitueix un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura vernacular del Principat, per la seva antiguitat, el grau d’autenticitat amb què s’ha conservat i els elements decoratius de què disposa tant a l’exterior com a l’interior.
La casa pairal està acompanyada d’un colomer, dues eres i altres coberts organitzats a l’entorn d’un pati. L’habitatge pròpiament dit és un edifici de planta rectangular, dues crugies i coberta a dos vessants amb un ràfec suportat per tornapuntes decorades. La façana principal, orientada al sud-oest, està arrebossada –d’aquí el nom de la casa– i destaca per la decoració que emmarca les finestres amb un enlluït blanc dibuixant creus per sobre dels marcs.
A l’interior, la casa s’estructura en una planta baixa, un pis i un cap de casa. S’hi troba una sèrie d’elements de gran valor: els festejadors a la cara interior de les finestres, típics de les cases antigues, l’escala de dos trams amb la fusteria totalment decorada amb motius propis de l’art popular, la pica de pedra amb la llinda també decorada, traces de pintura mural, i la cuina de caixa que és l’únic exemplar de cuina d’aquest tipus.

Els dos principals grups, de CiU i dels socialistes, havien donat llibertat de vot i els diputats respectius es van dividir, com també ho van fer els membres del govern.
Després de la votació, el president de la Generalitat, José Montilla, va convocar sobtadament una roda de premsa per explicar que havia votat contra la prohibició, lamentant que s’hagi fet per “imposició legal” però demanant respecte a la decisió del Parlament i també la sensibilitat dels pro taurins.
Artur Mas també va desmarcar la resolució dels debats entre nacionalismes, dient que havia votat la prohibició per consciència personal, i el diputat de CiU Josep Rull havia argumentat que el rei Carles III també va prohibir les curses, mentre que Antonio Machado, Lope de Vega, Ramón y Cajal o Jacinto Benevante es van pronunciar en contra i no eren “gens sospitosos” de catalanisme.

Recursos i reaccions
Tot i que va ser un diputat del Partit Popular (PP), Miguel Cabrera, qui va impulsar la prohibició taurina vigent a les Canàries des del 1991, la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, va anunciar la promoció   d’una llei per declarar els toros “d’interès cultural” al conjunt d’Espanya, fet que impediria la prohibició de les curses a tot l’Estat veí. Mariano Rajoy, president del mateix partit, va anunciar el suport a la iniciativa, perquè el PSOE “es retrati”.
El portaveu de la plataforma en defensa de la festa, Luis Corrales, de la seva banda, va anunciar que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional contra la normativa catalana.

EXPECTACIÓ I REACCIONS ENFRONTADES ARREU

A l’exterior del Parlament català, dos grups es manifestaven en sentit oposat: defensors de “la fiesta” amb senyeres, una estelada, i els “animalistes”, entrecreuant insults i separats per mossos d’esquadra. A dintre, més representants de mitjans internacionals que mai per cobrir el debat i la decisió, que va merèixer comentaris molt diversos. Del resultat obtingut es van felicitar les associacions ecologistes d’arreu, membres de govern, com ara la ministra italiana de Turisme, Michela Vittoria Brambilla, i l’eminent islamista egipci Abdel Moti al-Bayumi, amb cites sobre el bon tracte als animals que demana l’Alcorà. A més de les crítiques i oposicions a la resta d’Espanya, arribava l’oposició de l’Observatori nacional de les cultures taurines a França, des d’on es van desplaçar autoritats ter­ritorials al Parlament català per demanar la continuïtat de les curses de braus. En canvi, la diputada del governamental UMP, Muriel Marland-Militello, celebrava la decisió i deia que “ha d’inspirar el Parlament francès”.