De les catorze persones que divendres van passar a disposició judicial, es va decretar presó per a dos dels detinguts per atribució de diversos fets delictius: desordre públic, danys, lesions i per ser portadors d’elements incendiaris. Per un altre, s’ha decretat presó per desordre públic, “ja que tenia nombrosos antecedents”.
Un total de 79 persones van ser detingudes a Catalunya el dia 29 en els aldarulls registrats en diferents ciutats en manifestacions alternatives en contra de la reforma laboral, segons van informar ahir fonts dels mossos d’esquadra. D’aquestes detencions, van quedar sense efecte 38, romanen en custòdia policial 27 persones i 14 han passat a disposició judicial. D’aquestes 14 persones, 10 van ser posades en llibertat amb càrrecs, una altra va ser posada en llibertat sense càrrecs i tres més han ingressat a la presó.
Precisament, durant el matí d’ahir uns 150 familiars i amics de dos dels detinguts, que són estudiants de física, es van concentrar davant la Ciutat de la Justícia per reclamar la seva llibertat en entendre que els càrrecs que se’ls imputen no “se sostenen”.
Un portaveu de la plataforma unitària de la universitat pública va afirmar que aquestes dues persones van ser detingudes el migdia del dia 29 al barri de Sants –abans dels violents incidents del centre de la ciutat de la tarda– quan participaven en una marxa de protesta. Segons la seva opinió, es tracta de “dos caps de turc”, perquè “són persones normals, amb una activa vida universitària, que formen part de la junta de la facultat de físiques i del consell d’estudis, així com del club de robòtica”.
D’altra banda, el diputat d’ICV Jaume Bosch va assegurar ahir que cada vegada que hi ha un conflicte, “els operatius del conseller Felip Puig són un desastre”, amb referència a l’actuació dels mossos d’esquadra en finalizar la manifestació. Per això Bosch va demanar la compareixença al Parlament del conseller.

EL PSC REFUSA EUROVEGAS SI NO FA UN CANVI DE 180 GRAUS

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va anunciar ahir que el seu partit refusarà que Catalunya aculli el macrocomplex d’oci i joc Eurovegas, a no ser que el projecte faci un canvi de 180 graus respecte a la proposta que es coneix fins ara. “El que no podem permetre és que un projecte empresarial demani per als seus negocis una zona franca on no arribin les lleis socials ni mediambientals. Si aquestes modificacions [legals] són substancials, ens tindran enfront”, va advertir Collboni. Així doncs, aquesta és la “línia roja” que el PSC no acceptarà que traspassi Eurovegas, l’emplaçament del qual a Barcelona va defensar ahir a Las Vegas una delegació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel conseller Lluís Recoder.

Després s’haurà de destriar el gra de la palla, és evident. Però el que és clar és que el ciberespai ha esdevingut un mode alternatiu per conèixer qui pot acabar sent una primera i única cita desastrosa, un amant esporàdic o un dels amors de la teva vida. Ho saben bé tres parelles que han explicat la seva història al Diari. Internet va ser qui els va presentar amb tres fórmules totalment diferents, la majoria d’ells ni tan sols buscaven el que van trobar. Però el final va ser el mateix per a tots sis: l’enamorament.
“Agafo el tren i me la jugo.” Això és el que va decidir l’Eleonora. I se la va jugar molt. Però li va tocar el primer premi. Fa nou anys vivia a Veneçuela i va entrar en un portal de contactes sense cap intenció seriosa. Volia fer el mateix que havia fet un sociòleg a la pàgina d’un diari. Posar un anunci prou cridaner perquè centenars d’homes es fixessin en ell –una cosa similar a “noia jove, intel·ligent, sexi, morbosa”–. Amb les respostes va escriure el llibre que va caure a les mans de l’Eleonora. I ella va decidir seguir l’exemple, per divertir-se. Va crear un perfil amb la seva foto i les paraules clau per convertir-se en un pol d’atracció. Definitivament va comprovar que no era complicat aixecar l’interès dels homes a Internet. Però el que va començar com una broma va provocar que conegués el Juan, que vivia a Andorra, a milers de quilòmetres de distància, i que havia creat un perfil al mateix portal. Ell sí, amb intencions més serioses. “Sóc de poc sortir i aquí a Andorra el cercle de relacions socials pot arribar a ser curtet. Un conegut s’havia ficat a la mateixa pàgina i vaig pensar que per provar no perdia res”, explica. Un parell de mesos després –i de dese­nes d’hores de converses–, l’Eleonora feia un viatge només d’anada. “Hi ha moments que s’ha de seguir el cor”, assevera. Quan es van trobar a l’aeroport de Barcelona ja s’havien vist moltes vegades –fotos, webcam– i va ser “normalíssim”. Això sí, estaven enamorats però era el primer cop que es podien tocar. Això també va funcionar des del principi. “De vegades li demano que em faci un petó com el que em va fer de camí a Andorra”, explica rient l’Eleonora.
I no hi ha un risc major de decepció? “Quan fa tres mesos que parles a diari amb una persona ja veus per on surt”, diu el Juan. La seva dona –es van casar a Veneçuela el 2005, després de dos anys de relació– respon amb la pròpia experiència. La seva anterior parella era un conegut de tota la vida. I això no va ser cap garantia. Al contrari, remarca.

Un xat
La Cristina i el Miguel Ángel es van conèixer en un xat. Era l’inici del furor de connectar-se per poder parlar amb qualsevol a l’altra punta del món. Internet havia trencat les barreres de l’espai. Cap d’ells dos buscava una relació sentimental.  Tenien vint-i-pocs anys. La Cristina matisa les diferències amb els portals de contactes que van començar a proliferar després. “Servia per parlar amb moltes persones, era molt obert, ara ja són pàgines especialitzades per a això [els contactes]”, afirma. Però, de fet, ells no vivien tan lluny. Un a Tarragona, l’altre a Barcelona. “El primer cop que vam parlar [pel xat] ni tan sols ens vam donar els mails”, explica el Miguel Ángel. Al cap d’una setmana es van trobar un altre cop en el mateix punt del ciberespai. I llavors sí que es van donar els telèfons. Corria l’estiu de l’any 1999 i finalment van decidir veure’s. El Miguel Ángel li havia enviat una foto però la Cristina no tenia els mitjans per fer-ho –llavors calia un escàner, era un altre època–. Ell anava el que es diu a cegues. Però la primera impressió va ser més que positiva. La Cristina assegura que allò en cap cas va ser una primera cita amb intencions romàntiques. “No teníem cap mena de malícia. Hem quedat i anem a conèixer-nos, era una cosa supernatural”, afirma. De fet, ja havien fet altres amics a la xarxa. No era res extraordinari.
Però es van fer parella. I el 2001 van venir a Andorra per treballar una temporada d’hivern i per assajar la convivència. La temporada d’hivern es va transformar en feina estable i la convivència va funcionar. Es van casar i han format una família: tenen dos fills, de 5 anys i 7 mesos.

Un bloc
A l’Emilio i l’Esther els va unir un bloc. Concretament el comentari que l’Emilio va fer al de l’Esther. Ell vivia a Andorra, ella a Barcelona. De comentaris a blocs van passar a xerrar a través del Messenger (el xat de Hotmail). “Mai li donava el meu Messenger a cap de les persones que feia comentaris al meu bloc però va ser impulsiu, de vegades fas coses i no saps el perquè”, recorda l’Esther. Al principi van cultivar una simple i pura amistat, com la que tenen amb d’altres persones que també han conegut a la xarxa. Es van tirar mesos així. Fins que van decidir veure’s en directe. L’Emilio reconeix que “a mi ja em començava a agradar per les respostes que em donava”. I quan la va veure va constatar que “era millor que a la pantalla”. I els amics es van fer parella. “Jo no tenia cap intenció de buscar company ni de tenir-lo per Internet. Ens vam conèixer per Internet com podia haver estat en un bar”, diu l’Esther. Això sí, quan per fi van estar cara a cara tenien molt camí recorregut perquè “abans de veure’ns ja sabíem com pensàvem o com actuàvem”. Aquella primera vegada van triar el Teatreneu de Barcelona per veure’s. Un lloc que estarà per sempre més lligat a la seva relació. Temps després l’Emilio va pujar a l’escenari, conxorxat amb els actors, per demanar-li la mà. Es van casar l’any passat i viuen a la Seu d’Urgell.
Els sis coincideixen que a Internet, com al carrer, et pots trobar persones de tota mena. I trobar l’amor és tan complicat com a fora de la pantalla de l’ordinador. Ells van tenir fortuna sense buscar-ne. Milions de persones ho intenten a diari en portals especialitzats i potser mai acaben tenint aquesta sort. Vaja, això és la vida real.

EL NEGOCI DEL 'DATING'

Que Google ens faciliti un bon grapat de resultats per a la recerca busco parella constata que aquest és un àmbit que té audiència. Si bé sota l’apariència busco parella es pot trobar de tot, també sexe sense compromís, el que s’ha fet evident els darrers anys és que cada cop hi ha més usuaris que busquen relacions amoroses a la xarxa i, per tant, hi ha tot un negoci al darrere. “En aquest sector no hi ha crisi, entre cometes.” Ho diu Miguel Mangas, director de màrqueting on-line de Meetic Espanya, portal líder en l’àmbit del dating (o recerca de parella a través d’Internet). I es remet a les xifres. Només a Espanya hi ha uns 9 milions de perfils, assevera (no disposen de dades d’Andor­ra). I la xifra d’usuaris creix malgrat que qui vulgui usar el servei ha de rascar-se la butxaca. La subscripció d’un mes costa 35 euros. Qui vulgui mantenir-se actiu durant més temps pot beneficiar-se de preus més assequibles per primar la fidelitat: tres mesos per 54 euros o sis per 77. Això no obstant, i segons les dades facilitades, al país veí del sud l’any passat el portal va registrar cada dia una mitjana de 2.500 nous usuaris.
Les perspectives de futur no són pas d’estancament, almenys immediat. “Són esperançadores”, remarca el directiu del portal. I com s’explica aquest èxit? És falta de temps, vivim en una societat cada cop més acostumada a tenir-ho tot fàcilment, a l’abast del ratolí? El sector ho atribueix a “nous hàbits i noves formes de vida”. I Internet facilita aquell primer pas que, de vegades, costa tant fer, remarca Mangas. I, a més, afegeix, vivim en una societat on hi ha cada cop més solters o singles, en el llenguatge del màrqueting. Beneïts singles que van en augment i que, a més, consumeixen i en quantitats destacables també noves tecnologies i Internet, diuen els estudis. Així que hi ha mercat. Però com qualsevol negoci, aquest també ha de presentar resultats: l’empresa assegura que a diari es creen 42 noves parelles i que no solen ser flor d’un dia (o una nit). “Un 85% continua un any després”, remarca el directiu. A més, asseguren, el 75% dels usuaris aconsegueixen la primera cita en menys d’un mes.
Meetic va néixer a França fa onze anys. Ara forma part del grup IAC, que té una cinquantena de marques dedicades a oferir serveis per Internet, entre les quals hi ha un altre dels portals més populars de dating, Match.com. L’any 2010 el grup Meetic va facturar 186 milions d’euros. Ara està present en 18 països i parla en 13 idiomes, facilitant també els contactes transfronterers.
L’empresa vetlla per “la seguretat” i “la qualitat” per evitar que algú usi l’anonimat que pot facilitar Internet amb fins negatius. Es tracta de garantir experiències agradables i és una de les qüestions que expliquen per què és un servei de pagament. “Es valida que els perfils i les fotografies compleixen les normes del lloc web”, sosté Mangas.     També es garanteix que hi pugui haver una oferta més o menys paritària per a homes i dones (hi ha un 52% d’usuaris i un 48% d’usuàries) i l’edat mitjana s’acosta als 32 anys. S’ha trencat la percepció que aquesta fórmula d’aconseguir cites sigui més pròpia de gent a partir dels 40.

Un sector que evoluciona
Hi ha també veus reticents a aquesta fórmula. Al final pot convertir-se en alguna cosa similar a buscar el producte que més ens interessa. De fet, el del dating és un sector en evolució. Meetic ha posat en marxa el sistema affinity, que directament facilita als usuaris llistats de contactes amb els quals presumiblement s’ha de tenir més coses en comú.
El sector sap com cridar l’atenció i vendre il·lusió. Meetic s’apunta fins i tot intervencions cridaneres: el portal va aconseguir que una parella de divorciats es retrobés i reenamorés. Jugades del destí en diuen.

L’actuació d’Aitor sota els pals a la segona part va ser determinant perquè els del Principat sumessin tres punts valusosos i pensin novament en fites que van més enllà de la per­manència, perquè va tocar patir de valent i el rival, cuer de la categoria, va merèixer més.
La primera meitat no anticipava gens el que passaria després perquè l’Andorra, tot i no arribar al descans amb una gran diferència, va ser dominador i va demostrar estar un graó per sobre dels catalans, que van xutar ben poc. Emil va obrir el marcador en recuperar la pilota prop de la porteria rival i resoldre ell mateix després de combinar amb Diego. Era el minut set, i dos després arribava la segona diana local, amb un xut sec de Carlinhos des de la dreta després de quedar lliure de marca en una errada defensiva rival. L’Hospitalet responia amb el 2 a 1, obra de Guille combinant amb Mariano, però malgrat ajustar diferències no semblava que pogués complicar la situació als de Xavi de la Rosa, que a punt van estar de fer el tercer amb una pilota a la creueta d’Emil. El gol va arribar a les acaballes del primer temps, en una jugada de banda que l’equip va resoldre amb rapidesa i encert. De nou Emil marcava.
L’escenari va virar en el segon temps, amb un Hospitalet que va sortir agressiu i amb res a perdre i va marcar només arrencar, mitjançant Miguel, que va aprofitar una pilota morta. El duel es va obrir fins a l’extrem, amb un Hotels Plaza incapaç de posar el control i un rival al qual li anava bé un partit d’anada i tornada, amb espais i sense pausa. Per fortuna l’Hospitalet no va avançar-se mai en el marcador, i bona part de culpa que això no passés la va tenir Aitor, amb intervencions de molt de mèrit, amb alguna doble aturada inclosa, que van mantenir vius els seus. L’Andorra, a més, també va saber aprofitar les seves oportunitats tot i estar massa imprecís i nerviós. Als sis minuts de la segona meitat Jona marcava el 4 a 2 al segon pal després d’una passada de Nacho, però Buele, a plaer, tornava a ajustar les distàncies. La situació es va repetir. Cabinho marcava però dos minuts després Miguel aconseguia el 5 a 4.
Quedaven nou minuts per al final i les coses no estaven gens clares per a l’Hotels Plaza, a qui li costava tancar la defensa i donava massa facilitats al rival per combinar ràpid. La sortida de la pilota tampoc no era fluïda, i l’Hospitalet, amb pressió i millor to físic que els locals, collava de valent. Curiosament, amb el recurs del porter jugador, al qual els catalans van recórrer en els dar­rers minuts i que no els va fer cap favor. L’estratègia va fixar la defensa dels de De la Rosa, que van aguantar amb més facilitat i en el moment que van recuperar la pilota van sentenciar. Carlinhos rebutjava i Moisés va xutar ràpidament des de la seva pròpia pista i va encertar en la buida porteria rival. Tot un alleujament per a l’Andorra i un cop per a l’Hospitalet, que en el poc temps que quedava no va poder mossegar. La celebració dels jugadors a la pista parlava de la importància del triomf. Per a l’ànim i per a la classificació.

“Espero que sigui un punt d’inflexió”

Xavi de la rosa.
El tècnic de l’hotels plaza es va mostrar satisfet pels tres punts d’un partit en què va tocar patir. “Espero que sigui un punt d’inflexió, tres punts per intentar anar cap a dalt”, va indicar. “Tinc la sensació que ens podien les ganes de gua-nyar”, hi va afegir. “Potser en altres partits ens ho havíem merescut més que en aquest. El rival ha jugat amb els nostres nervis i els seus.”

La seva aposta passa perquè els principals carrers comercials del centre històric, Prada Ramon i l’avinguda Meritxell tinguin només un carril per als automòbils, ampliant les voreres per “fer una compra més agradable”. El president de l’associació, Miquel Canturri, és partidari de copiar el model de la ciutat basca de Vitòria, on fa anys es va optar per donar més espai als vianants deixant sempre l’opció perquè els cotxes poguessin entrar al centre històric. Enbellir i alliberar de cotxes l’eix comercials és un dels projectes que vol tirar endavant l’associació, i la de Vitòria serà l’opció que presentaran “un cop el comú creï una taula amb totes les associacions de la parròquia per decidir el model de la zona de compres de la capital”.
L’aposta dels comerciants del centre històric podria tenir el suport de la Cambra de Comerç, tot i que la seva opció és més ambiciosa, ja que sempre han defensat convertir l’eix comercial en un carrer per a vianants. “La Cambra ha impulsat processos de pacificació del trànsit de l’eix principal, els carrers col·laterals i el centre històric, i així ho continuarem fent”, explica el seu president, Marc Pantebre, qui es mostra convençut que “un cop la gent s’oblidi del cotxe comprarà molt més tranquil·la. És una evidència que passa a tot arreu, no ens ho hem inventat”. De moment, la Cambra no es planteja en quin grau s’hauria de fer la reforma viària a l’eix comercial, però Pantebre insisteix que “en la compra d’oci, cotxes i vianants no són compatibles”.   

Per la faca, ara no toca
La Cambra de Comerç va organitzar fa un any una jornada específica sobre l’eix comercial d’An-dor­ra la Vella on es va parlar de la pacificació del trànsit a la zona, un debat que, segons el vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), no tocaria obrir ara mateix. “El que ens preocupa són els comptes d’explotació. Les comissions bancàries, la manca de turistes i els milers de residents que han marxat. Tot plegat cada cop ens fa més difícil el dia a dia.”
Miralles insisteix que fer només per a vianants l’eix comercial no ha de ser una prioritat en l’actual context econòmic, ni ha d’estar a l’agenda dels botiguers ni del comú. “Hem de pensar més en les campanyes de captació de clients i què fem perquè la gent torni a comprar.”

MILLORAR L'OFERTA AMB UNA MARCA INTERNACIONAL

Els comerciants del centre històric van celebrar dilluns l’assemblea anual, on a més d’apostar per obrir als vianants l’eix comercial d’Andorra la Vella es van mostrar partidaris de jugar un paper important en l’obertura econòmica que prepara el país. “La nostra intenció és treballar conjuntament amb el Govern per atraure una important marca comercial internacional que s’instal·li en algun dels comerços del centre històric per revaloritzar la zona”, explica Miquel Canturri, qui insisteix que “seria afegir un nou atractiu a l’oferta cultural, comercial i gastronòmica d’aquesta part de la capital andor­rana”. A l’assemblea també es va començar a tancar el pressupost per a l’any 2012 i es va decidir donar continuïtat la Fira d’Art, a la campanya de Nadal i a la participació en la festa major de la parròquia. Els comerciants del centre històric també tancaran aquest any a la taula de Mobilitat la nova senyalització viària, que permetrà “millorar les indicacions de comerços i aparcaments”.

Una de les qüestions que estaven a l’ordre del dia era la donació de cordó umbilical, un projecte pel qual Andorra necessita el suport del banc de sang i teixits de Catalunya. Després de superar les traves administratives –ja està resolt el pas pel punt duaner– la ministra va indicar que el que resta pendent és que els professionals del país rebin la formació necessària per fer la recollida. Rodríguez va explicar que “ara estem pactant el suport dels professionals del banc de sang de Catalunya per a la formació” i que aquesta “s’activarà properament”. La ministra va assegurar que el programa de donació funcionarà definitivament aquest any.
Tanmateix, continuarà la col·la­boració per efectuar campanyes de donació de sang al país amb el suport logístic del banc de sang català. L’any passat va ser la primera vegada que es va dur a terme la iniciativa i el mes de maig vinent està previst que s’organitzi la segona campanya –que se suma a les que des de fa anys es realitzen amb l’establiment de sang de Tolosa–.

Les possibilitats de cooperació
Tant la ministra com el conseller van posar de manifest que la cooperació entre els dos territoris és necessària i útil. “Creiem que podem aprendre moltes coses tots plegats”, va afirmar Boi Ruiz. La Generalitat facilitarà, per exemple, eines perquè el ministeri de Salut pugui dissenyar la recollida d’informació sanitària i social i la història clínica compartida. Rodríguez va apuntar que l’objectiu és tenir “poca informació però bona, ben estructurada, fiable”, i amb aquesta intenció rebran l’ajut de l’Agència Catalana d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. “Treballarem sobre la base del quadern de comandament que nosaltres tenim per veure com podem, d’una banda i l’altra, construir criteris comuns d’informació i coneixement de les coses”, va precisar el conseller.
La gestió de les emergències també es va treballar. El conseller va indicar que “hem compartit la necessitat d’actuacions ràpides en les emergències i hem convingut que en aquest àmbit hem de fer coses conjuntament”. Va posar com a exemple que “Catalunya pugui usar infraestructures d’emergències mèdiques com helicòpters andorrans i a l’inrevés”. I la ministra hi va afegir que es vol millorar l’intercanvi d’informació quan un pacient travessa la frontera. “Més enllà del trasllat i la problemàtica del transport sanitari, és com compartim informació i ens fem càrrec del pacient quan surt fora d’Andorra i com es retorna”, va explicar.
En la trobada les dues delegacions van acordar que diversos grups tècnics treballaran aquestes qüestions “per veure si trobem solucions comunes”.

LES URGÈNCIES CATALANES SEGUEIXEN EL SISTEMA "ANDORRÀ" DE TRIATGE

Andorra també ha exportat experiència en matèria sanitària a Catalunya. El conseller de Salut va explicar que “hem adoptat a Catalunya com a mecanisme de triatge el mètode andorrà, l’usem a les nostres urgències”. Ruiz va indicar que es classifiquen els malalts en funció de cinc grups, de la mateixa manera que a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.
La ministra Cristina Rodríguez, al seu torn, va referir-se a la necessitat que té Andorra, per les seves dimensions reduïdes, de disposar de centres de referència al territori veí. En aquest sentit, va explicar que la futura cartera de serveis –que haurà de definir l’oferta assistencial del país i la que s’haurà de buscar a fora, així com què es reemborsa i què no– també indicarà quins són els centres de referència dels pacients del Principat per diferents patologies. Rodríguez va indicar que es farà una revisió i que “a partir d’ara, quan parlem de centres de referència, no tan sols serà per una presa en càrrec assistencial, també per les actuacions quant a formació i a continuïtat assistencial”. Finalment, la ministra va assenyalar que amb l’hospital transfronterer de Puigcerdà es mantindran les mateixes “relacions privilegiades” que amb els altres hospitals de l’entorn.

Potser que comencem l’entrevista per la pregunta que ha servit per centrar el debat: de quina manera es pot arribar a treure el millor de cadascú?
L’educació és complexa, però penso que quan eduquem hem de tenir presents tres o quatre paraules que per a mi són molt importants: primer, tenir sentit comú, tant en la relació amb els alumnes com entre els companys de feina; ser flexibles i cercar l’equilibri.

Com a punt de partida sembla molt assenyat, el problema és dur-lo a la pràctica.
Sí, però es pot fer si tens il·lusió pel que fas. És bàsic que t’agradi la teva feina i ser el primer a donar exemple.

Al debat s’ha dit que l’escola no ha de ser un centre de transmissió de coneixements. Què ha de ser, doncs?
Per començar, el coneixement no es transmet, sinó que es construeix. Als alumnes, avui dia només els cal connectar-se a internet per trobar molta més informació de la que qualsevol de nosaltres sap...

Però cal saber interpretar i valorar el que trobes.
L’han de saber interpretar i han de saber fer-se-la seva; l’han de construir de manera activa, tant amb l’ajuda del professor com dels companys. És quan comencen a debatre i a treballar sobre aquella informació que construeixen el coneixement.

Tanmateix, any rere any plana sobre l’educació el temor al fracàs escolar. Com és que no ens en sortim?
A mi no m’agrada el terme “fracàs escolar” ni crec que sigui la llosa que pesa sobre l’educació. Penso que és un terme que es fa servir més des de la classe política que no pas pels que som cada dia a l’aula. Si anéssim a mirar els informes PISA o els de la Fundació Bofill o qualsevol altre veuríem que no hi ha ni un sol indicador que per ell sol sigui el responsable d’aquest fracàs.

Llavors, com s’han d’entendre, aquests informes?
L’educació és un concepte social. Sempre ho ha estat, però ara ho és encara més. No es redueix només a l’escola o a l’entorn familiar, sinó que té a veure amb tots aquells ambients on es mou el nen. Per tant, el fracàs escolar té causes que tenen a veure no només amb el sistema educatiu com a tal, sinó també amb la família o amb la societat.

Així, no n’hi ha prou de copiar el sistema finlandès, que diu que és tan bo.
Finlàndia té unes característiques determinades i Catalunya en té unes altres, i moltes vegades oblidem que el que es fa a un lloc no sempre es pot traslladar a un altre. A més, hi ha factors que moltes vegades no es tenen en compte quan es fan valoracions d’aquesta mena. No sé a Finlàndia, però hi ha països escandinaus on l’índex de joves que se suïciden és força alt, i això també ens hauria de fer pensar. Els coneixements són importants, però ens importa encara més educar els alumnes perquè siguin bones persones.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que “estem en una situació crítica que comporta un ajust molt dur, per tal de complir l’“objectiu ineludible de reduir el dèficit”, com s’ha compromès Espanya davant la Unió Europea.
“El país serà fiable per al compliment del 5,3% com a màxim del dèficit”, va afirmar Montoro, per a qui gràcies a aquesta fiabilitat es farà palesa “aviat” la recuperació econòmica a Espanya. Per a això, es durà a terme un ajustament “molt dur” que significa “renunciar a molts programes de despesa” com a forma d’equilibrar “al més aviat possible” els pressupostos.
Concretament, els ministeris més castigats per les retallades són el d’Afers Exteriors i Cooperació, que veu reduïts els seus comptes en un 54,4%, i el de Foment, en un 34,6%, mentre que els menys afectats són Presidència (3,8%) i Interior (4,3%). Després d’Exteriors i Foment, patiran retallades superiors al 30% Indústria, Energia i Turisme (31,9%), i Agricultura, Alimentació i Medi ambient (31,2%). Els segueixen Hisenda i Administracions Públiques (22,9%), Educació, Cultura i Esport (21,2%), i Economia i Competitivitat (19%). Per sota queden Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (13,7%), Defensa (8,8%), Ocupació i Seguretat Social (7,4%) i Justícia (6,3%).

Exclosa l’apujada de l’IVA
De la seva banda, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar que els comptes no inclouen una pujada de l’IVA, per no perjudicar el consum ni la recuperació econòmica, i mantindran l’actualització de les pensions. A més, es congelarà, no es rebaixarà, el sou dels funcionaris, no es retallarà la despesa en prestacions per desocupació i es mantindrà així mateix la despesa en altres partides socials, com ara les beques.
A més, es buscarà quadrar els comptes pel costat dels ingressos, pel que es va avançar un programa de regularització de l’impost de societats per a les grans empreses, que en la pràctica suposarà una pujada d’aquest tribut. En total, es calcula que l’Estat recapti 12.314 milions d’euros amb la pujada d’impostos, que també inclou la taxa especial sobre el tabac, amb un canvi del sistema tributari que no es va especificar. Així mateix, per reajustar el dèficit tarifari energètic espanyol, tal com ho ordena un aute del Tribunal Suprem, la llum pujarà un 7% i el gas un 5%.

LA GENERALITAT PROMET FERMESA POLICIAL I JUDICIAL PER ERADICAR LA VIOLÈNCIA URBANA

El govern català serà “inflexible” amb les “guerrilles urbanes”, per la qual cosa adaptarà la resposta policial i propugnarà una reforma penal per tal de respondre a l’augment de la violència, després que les protestes de dijous causessin destrosses per valor de més de mig milió d’euros a Barcelona. Així, el president, Artur Mas, va advertir ahir que la Generalitat serà “clarament bel·ligerant” contra els vàndals.
En la mateixa línia, el conseller de l’Interior, Felip Puig, va anunciar que dotarà de més recursos i noves estratègies els mossos per actuar contra els violents, però va demanar que també hi hagi respostes judicials “contundents”, amb la reforma del Codi Penal. Segons Puig, els grups de “violència urbana” estan integrats per neoanarquistes, violents que s’emmascaren en el 15-M, militants antisistema i antiglobalització, i per radicals de sindicats minoritaris. També va admetre que aquest col·lectiu ha crescut fins a les 2.000 persones, ja que als 400 violents que tenien detectats des de fa temps se’ls han afegit joves que se sumen a la violència “per diversió”.
La jornada de vaga es va saldar amb 74 detinguts a tot Catalunya, i una vuitantena de ferits, la meitat dels quals agents de la policia autonòmica.