La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, ha explicat que tot i que ja hi ha una relació entre els dos països en atenció sanitària, i entre 4.000 i 5.000 pacients andorrans es visiten a Catalunya, l'acord dóna força jurídica per a l'intercanvi de professionals i pacients, i introdueix las dimensiones normals d'exigència de qualitat que ha d'haver en aquest àmbit.
Cristina Rodríguez ha assegurat que l'acord, formalitzat aquest divendres amb la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, és l'evolució normal de la cooperació transfronterera que mantenen Catalunya i Andorra, i que servirà per definir aspectes com què és una cartera de serveis, o l'intercanvi d'historials mèdics.
Segons Rodríguez, "per a l'usuari aquesta firma implica més seguretat i respectar els estàndards de qualitat internacional", i ha recordat que "a Andorra s'atenen actes sanitaris de primer nivell però altres més complexos, como trasplantaments o algunes especialitats, s'atenen fora". Andorra, ha afegit, treballa "tant amb els nostres centres de referència de Catalunya com de França, perquè sempre s'ha mantingut una relació de veïns". Marina Geli ha recordat que unes 2.000 persones de l'Alt Urgell que treballen a Andorra es beneficiaran d'aquest acord perquè implica, entre altres coses, que centres dels dos costats de la frontera compartiran en un futur les seves històries clíniques i que a partir d'octubre podran tenir accés a la targeta sanitària europea que ara no tenen perquè Andorra no pertany a la Unió Europea. La consellera catalana ha remarcat que actualment els veïns de l'Alt Urgell ja acudeixen a Andorra per rebre assistència psiquiàtrica, per tractaments de diàlisi i diagnòstic a partir de la imatge.
En l'àmbit de les urgències, amb aquest conveni s'acorda activar els dispositius d'emergència de Catalunya o Andorra, segons la proximitat del servei a atendre, per no duplicar els recursos, i per això està previst elaborar un mapa d'emergències conjunt. L'acord, que conclou dos anys de treballs previs, permetrà establir un marc de cooperació entre els dos sistemes de salut, tant en l'àmbit de la salut pública com en el de la planificació i la gestió de serveis, i entre els dispositius de les respectives xarxes sanitàries assistencials de responsabilitat pública. Aquest acord, que es renovarà cada dos anys, també defineix el marc que permetrà que les autoritats de Salut puguin garantir un seguiment dels projectes compartits i de cooperació i la seva evolució futura.
Des del punt de vista assistencial, l'acord Andorra-Alt Urgell/Pirineus, permetrà garantir la complementarietat dels serveis, donar suport a les institucions sanitàries i als professionals de la zona. Marina Geli ha assenyalat que es potenciarà la donació de sang a Andorra i més endavant, i ja fora del conveni, serà possible que el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que s'ha convertit en un dels més grans d'Europa, sigui també el d'Andorra per a que les dones que pareixin i vulguin donar el cordó umbilical puguin fer-ho.

El decomís es va produir quan els agents inspeccionaven un Mercedes CLS amb matrícula espanyola i van localitzar 19.755 euros a l'interior d'una bossa propietat del conductor. El conductor, S.M.G., va continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència i la resta dels diners van quedar a disposició de la Comissió de Prevenció del Blanqueig i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya. Els agents van aixecar acta per la comissió d'una infracció a la normativa sobre blanqueig de capitals.

La campanya de controls d'alcoholèmia duta a terme per la Policia els caps de setmana d'aquest estiu, concretament de l'1 de juliol al 29 d'agost, han donat com a resultat 17 positius, 5 que han comportat una sanció administrativa, i els 12 restants, la detenció del conductor. En total, els agents han efectuat 1.121 controls, de manera que la taxa de positius se situa a l'1,51%, una xifra similar a la registrada en anteriors campanyes.

En els dotze controls que han implicat detenció, els conductors superaven la taxa de 0'81 gr/l. Concretament, set dels detinguts presentaven una taxa entre 0,81 gr/l i 1,20 gr/l; i els altres cinc se situaven entre 1,21 gr/l i 1,60 gr/l. Tots els detinguts han estat homes, onze residents i un no resident. Pel que fa a les franges d'edat, tres d'ells tenen entre 18 i 25 anys; cinc se situen en la franja que va dels 26 als 40 anys; i els quatre restants tenen més de 40 anys. La Policia també ha informat que sis dels controls positius s'han realitzat en la franja horària que va de les sis del matí a les nou de la nit, i els altres onze en la que va de les nou de la nit a les sis del matí.
D'altra banda, la Policia ha fet públic que a més dels controls i detencions de la campanya de controls d'alcoholèmia, en aquest mateix període s'han realitzat 14 detencions més relacionades amb la conducció sota l'efecte de l'alcohol. Les detencions s'han produït en el marc d'altres operacions. Concretament, tres dels positius s'han descobert per infraccions al codi de la circulació, un durant un control de documentació, set en el marc d'accidents amb danys materials, i tres en accidents amb ferits.

Dels catorze detinguts, set presentaven una taxa d'entre 0,81 gr/l i 1,20 gr/l; dos se situaven entre 1,21 gr/l i 1,60 gr/l; dos més registraven una taxa entre 1,61 gr/l i 2,00 gr/l; i els tres restants superaven els 2,01 gr/l. Pel que fa a les franges d'edat d'aquests conductors (12 homes i 2 dones, 13 residents i 1 no resident al Principat), quatre dels detinguts tenen entre 18 i 25 anys, quatre més entre 26 i 40 anys, i els sis restants tenen més de 40 anys.

Tot i trobar-se a les Ries Baixes i molt a prop de Sanxenxo, Vilagarcía de Arousa és una gran desconeguda. Per a la majoria dels turistes que s’apropen a la zona el lloc triat sol ser Sanxenxo i no s’adonen del que és perden a només 30 minuts de camí. Diuen que Vilagarcía és la vuitena ciutat més gran de Galícia. El millor de tot és que té una extensa platja, moltes zones per passejar i un port esportiu molt espectacular. La zona més bonica de Vilagarcía la trobem en una indret central i per a vianants que és conegut com la Baldosa. I per què? Es veu que abans el terra era de rajola i és la zona on tothom va a prendre vins o tapes amb els amics.
A l’estiu pots gaudir de la tranquil·litat de la platja de la Conxa –no arriba encara a la de Sant Sebastià, però ho intenta–. Aquesta no és l’única platja interessant ja que podreu trobar Areas Gordas, la Lanzada o las Sinas. Un poble molt bonic que a més té la particularitat de conjugar dos centres antics, la mateixa Vilagarcía i Santiago del Carril. Aquest nucli urbà té la característica de tenir molta activitat marinera i industrial. Al nord, la vigilància l’exerceixen les platges de Compostel·la i Bamio –des d’aquí hi ha unes vistes espectaculars– i al sud hi ha Cambados. Com a llocs d’interès històric hi ha l’església parroquial d’Arealonga, que es va crear tot just on es va començar a construir la ciutat i també el mirador de Lobeira on hi ha el Castellum Lupiarie, encara queden algunes restes, poques, però encara en queden. Les rodalies de Vilagarcía estan decorades per bonics pazos, com el de Golpelleira –va ser residència d’un il·lustre polític, López Ballesteros–. És clar que Vilagarcía està històricament unida al mar, amb el port de Carril, amb els carrers genuïns d’aspecte pescador, però també és famosa pel seu prestigiós vi, l’Albariño, la ceràmica i també la marroquineria.
El millor de tot, sense cap mena de dubte, són els habitants de Vilagarcía, que tenen una màxima amabilitat i són extremament hospitalaris. A banda és clar, de les marisqueries... tota una delícia per al paladar.

Recomanem

>> La Festa de l’Aigua. Aquesta festa se celebra el 16 d’agost (Sant Roc) i tot­hom es llança a l’aigua i després els bombers mullen la multitud a la plaça. Sentit de l’humor no els falta.

Malgrat aquestes projeccions optimistes, l’entitat mantindrà els tipus d’interès en l’1 per cent durant un temps prolongat.
El president del BCE, Jean-Claude Trichet, va anunciar ahir que l’ens monetari ha revisat notablement a l’alça les seves previsions de creixement per a 2010 a l’eurozona fins una mitjana de l’1,6 per cent, davant l’1 per cent que havia pronosticat el juny passat. Paral·lelament, l’entitat preveu ara una reactivació mitjana del producte interior brut el 2011 de l’1,4 per cent, en comparació amb l’1,2 per cent calculat fa tres mesos.
Trichet va dir que aquesta revisió a l’alça respon al fet que el creixement de la zona euro en el segon trimestre de l’any i en els mesos d’estiu ha estat força millor del previst inicialment. El BCE, malgrat tot, espera que la reactivació econòmica es moderarà la segona meitat de l’any a causa de la caiguda d’alguns indicadors de tendència, i als riscos pel debilitament dels Estats Units. Per al 2011, augura un augment mitjà dels preus de l’1,7 per cent, també una dècima més que en les projeccions divulgades fa tres mesos.

Nivell “adequat” dels tipus
El consell de govern del BCE va decidir, d’altra banda, mantenir els tipus d’interès per als països de l’euro en l’1 per cent, complint així amb les expectatives que els mercats financers tenien al respecte. Trichet va destacar que els tipus d’interès es troben actualment en un nivell “adequat”, per la qual cosa els deixarà en aquest baix històric durant un període de temps prolongat.
El Riksbank, el Banc Central de Suècia, va apujar la seva taxa en 25 punts bàsics, fins al 0,75 per cent, després de revisar a l’alça les seves projeccions de creixement per a aquest any fins al 4,1 per cent, davant el 3,8 per cent pronosticat anteriorment. Pel que fa als Estats Units, els tipus se situen actualment entre el 0 i el 0,25 per cent, i al Japó en el 0,1 per cent.

Crida a la cautela
Malgrat que el BCE observa una notable millora en l’economia de l’euro, Trichet va apel·lar de nou a la cautela i la prudència, ja que “ens trobem –va dir–, en un entorn incert” i la situació als mercats financers encara no s’ha normalitzat. Per això, el banc europeu va decidir prolongar les seves mesures extraordinàries per facilitar als bancs tota la liquiditat que necessitin fins a mitjan gener de 2011.
D’aquesta manera, el BCE prestarà a les entitats financeres tot l’efectiu que necessitin en la subhasta setmanal, que és la seva operació de refinançament principal. En les subhastes amb un mes de venciment serà “tot el temps que sigui necessari” i, almenys, fins al 18 de gener de 2011, va afirmar el president de l’ens monetari.
El Banc Central Europeu també oferirà als bancs liquiditat il·limitada durant tres mesos, l’octubre, novembre i desembre vinents, a un tipus d’interès que serà fixat a la mitjana de la taxa rectora durant el període de vida d’aquestes tres operacions a tres mesos. Trichet va posar èmfasi en el fet que es tracta d’“una decisió purament tècnica”, i que aquest no és un senyal de les seves decisions futures respecte dels tipus d’interès.
Tot i que el BCE no ha establert una taxa fixa per a aquestes operacions a tres mesos, com no pujarà els tipus d’interès durant un període de temps força llarg, a la pràctica la taxa serà de l’1 per cent.

LA UE TINDRÀ UN NOU SISTEMA DE SUPERVISIÓ FINANCERA

La Unió Europea va finalitzar ahir la negociació dels últims esculls que faltaven per tancar el pacte sobre el conjunt de reformes destinat a posar en marxa un nou sistema de supervisió financera que eviti els excessos que van originar la crisi el 2008. Representants de la presidència de torn belga, la Comissió Europea i l’Eurocambra van donar el vistiplau a la creació de tres noves autoritats europees de vigilància dels bancs, a les companyies d’assegurances i als mercats.
Les tres delegacions ja van avançar en les negociacions durant una reunió que van fer dimarts, i ahir van tornar sobre el tema amb l’objectiu de donar l’aprovació final en la sessió plenària que se celebrarà a finals de mes, perquè pugui entrar en vigor 1’any que ve.
Aquest acord suposa que a partir de l’1 de gener es posarà en marxa un sistema integrat de supervisió a la UE. Tal com va destacar l’eurodiputat socialista Antolín Sánchez Presedo, això suposarà “prevenir riscos sistèmics i enfortir la solvència i la seguretat de les institucions financeres”.

Gilabert va explicar que “hi ha més estudis” que corroboren la viabilitat d’un ferrocarril que comuniqui el Principat amb Catalunya, i va declarar que “existeix fins i tot un informe previ tècnic”. Aquest document haurà de ser complementat per un examen més extens que farà Ferrocarrils de la Generalitat, la companyia que actualment gestiona la línia que connecta Lleida amb la Pobla de Segur.
El president de la diputació va assegurar que “seria l’eix més important per al Pirineu que s’hagi construït mai, i l’aposta més destacable que s’hagi fet”. A més de la dinamització econòmica i turística de la zona, “és una línia de futur si s’habilita també per a les mercaderies”. El problema de la orografia no sembla ja un obstacle insalvable, ja que segons Gilabert el primer estudi demostra que “seria perfectament assumible, també per a Andorra”. A més, cal ressaltar que les dificultats pel terreny serien mínimes a la via  fèr­ria fins a la Seu d’Urgell. Els experts hauran de determinar si a partir de la capital alturgellenca podria ser la mateixa línia o caldria introduir algun element tècnic per remuntar el pendent.

Bartumeu ja coneix el projecte
Jaume Gilabert es va veure amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, durant la darrera trobada empresarial dels Pirineus. En aquella ocasió, el polític lleidatà va informar el líder socialdemòcrata dels resultats de l’estudi sobre impacte mediambiental. “El cap de Govern va mostrar-se molt interessat en el projecte i el va valorar de manera molt positiva”, va destacar.
Ara per ara, el principal problema que afronta la prolongació de la línia de tren de Lleida és la profunda crisi econòmica. Si no, “possiblement ja estaria en marxa”, segons Gilabert. Així, a manca de saber quines seran les inversions de la Generalitat en infraestructures ferroviàries, té molt clar que “el Govern d’Andorra s’hauria d’implicar econòmicament en el projecte”, i “sabem perfectament que el moment econòmic no és el més adient”. No obstant això, aposta perquè el diàleg amb Andorra continuï.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va començar a plantejar-se una ampliació de la línia poc després dels treballs de millora que van finalitzar fa quatre anys. A banda de Lleida, el projecte permetria la comunicació entre poblacions catalanes, com ara Sort o Tremp.

EL "COMPLEMENT IDONI" PER DINAMITZAR L'AEROPORT D'ALGUAIRE

La proposta del tren de la Pobla arriba just en el moment en què l’aeroport de Lleida-Alguaire acaba d’aixecar el vol, també com un element que aportarà una dinamització important a la província de Lleida. I una estructura  fer­roviària fins a la Seu d’Urgell i An-dor­ra podria ser el revulsiu definitiu. Així ho va expressar també Jaume Gilabert, que va comentar que la línia “és el futur, més encara si es té en compte la sinèrgia de l’aeroport”. De fet, aquest va ser l’aspecte pel qual Jaume Bartumeu va mostrar més interès, en la conversa que van mantenir tots dos en el marc de la trobada empresarial del Pirineu. “Una connexió eficaç amb l’aeroport és important per al Principat”, va afegir Gilabert.
L’aeroport de Lleida-Alguaire ja ha començat a explorar quines rutes pot programar per atreure possibles turistes de neu. A més, les estacions del país han mantingut diverses reunions per buscar nous clients a través dels vols d’aquesta instal·lació.

“El comú va dir que es feien contactes amb el Govern perquè pogués a casa Rossell. He parlat amb el cap de Govern i la meva sorpresa ha estat quan m’ha dit que no hi ha res de res. Que no s’ha demanat mai res”, va explicar l’excònsol dimecres al Diari.
Amb tot, Espot va voler tancar la qüestió recordant les paraules de la pròpia ministra de Cultura, Susana Vela, va ser la que va parlar en una entrevista a Andorra Televisió de la possibilitat esmentada per l’actual equip comunal.  “I no ho dic jo [que hi ha hagut contactes], ho diu ella [la ministra]”, va incidir. Vela va declarar al seu dia que sobre la instal·lació de l’escola de paletes a l’edifici de casa Rossell “se’n pot parlar perfectament”. Que es pugui ubicar allà el centre de formació, va comentar la titular de Cultura i Educació, “és una possibilitat més a estudiar però necessitem una informació més de la qual ara no disposem; l’Institut Gaudí no és una realitat”.

Necessària una intervenció
Malgrat tot, encara que s’acabés ubicant el Gaudí a casa Rossell, abans s’hauria d’intervenir a l’edifici. Tot i que no està en una situació de degradació tan important com l’antic hotel Rosaleda, sí que s’hi haurien de fer obres d’adequació abans d’obrir-lo al públic. Perquè fa molts anys que està tancat i no se li ha donat cap utilitat. De totes maneres, el departament de Cultura ja ha exposat que vol fer una prospecció de tots els edificis com el de casa Rossell per analitzar quin ús futur se li pot donar.
D’altra banda, el comú ordinenc no ha desestimat definitivament l’opció inicial que havia posat sobre la taula per instal·lar l’Institut Gaudí, l’hotel Casama­nya. Espot va manifestar que els contactes amb el quart, propietària de l’immoble, “encara no estan tancats”. De fet, s’espera que al setembre es prengui una decisió definitiva sobre l’opció del Casamanya. Des del comú, però, sí que han avisat en diverses ocasions que una premissa la tenen clara: no pagaran un lloguer per acollir l’escola de la construcció.

DIPLOMÀCIA DAVANT LES DECLARACIONS D'ENRIC DOLSA

Ventura Espot va mostrar-se més que prudent davant les declaracions de l’excònsol major d’Ordino, Enric Dolsa, en què atacava la gestió de l’actual equip de govern. Amb diplomàcia, l’actual mandatari local va assenyalar que “no puc compartir el que diu el senyor Dolsa, però sóc respectuós. Ara mateix només és un ciutadà d’Ordino.?Jo tinc el càrrec que tinc i, a més, crec en la llibertat d’expressió”.
D’altra banda, quant al grup polític que està gestant Dolsa per a la propera carrera electoral parroquial, Espot es va limitar a assenyalar que “té el mateix dret de fer-ho que la resta dels més de mil votants que hi ha a la parròquia”. Enric Dolsa, tal com va explicar dimecres al Diari, ha decidit posar-se mans a l’obra per estructurar una nova formació política després que, segons ell, molts veïns de la parròquia li hagin demanat que es torni a presentar. “Hi ha moltíssima gent que va votar a ACO?que està decebuda”, va comentar el polític. La idea amb què treballa és articular alguna formació parroquial cap al Nadal. Amb tot, i malgrat que no va parlar de noms, sí que va avançar Dolsa que no pactarà amb cap altre partit per concór­rer a les urnes.

Incògnita sobre la reelecció
Quant al seu futur polític, Espot no en va donar cap detall. No va entrar a valorar si es presentaria a la reelecció quan, a final de l’any vinent, s’esgotin els quatre anys de mandat per al qual va ser elegit.

Un músic molt vinculat al Principat, no només per les freqüents actuacions en directe, sinó per la relació amb formacions com l’ONCA, amb la qual va engegar una producció musical d’envergadura que confia que es recuperi una vegada millori el mal moment del mercat musical.
Fortuny acompanya Giménez justament en el tema que dóna títol a l’àlbum, on s’afegeix la col·laboració d’un grapat de músics d’excepció, des del pianista Chano Domínguez fins al saxo Perico Sambeat (un altre dels habituals als escenaris del Principat) o el violinista libanès Ara Malikian (qui va prendre part en l’enregistrament de la banda sonora de Hable con ella, el film de Pedro Almodóvar).
No és aquesta, no obstant això, la primera col·laboració de Fortuny amb la cantant. Van entrar en contacte, recorda el músic, arran d’un programa dedicat a la cobla que va emetre La Sexta, orquestrat per Emilio Aragón, un altre dels noms presents al Dos gardenias. “Va haver-hi bon rotllo –apunta el saxofonista– i quan va iniciar l’enregistrament del disc, em va proposar participar-hi i vaig estar encantat.”

A l’estudi del músic
La gravació de l’aportació del saxo es va fer al mateix estudi del músic, a Barcelona, fa aproximadament any i mig. “Jo no estic gaire acostumat a fer coses amb cantants, i ella es decanta més pel pop, però va mostrar molta sensibilitat pel jazz, vaig trobar que parlar amb ella era com parlar amb un músic de jazz.” El resultat, conclou Fortuny, “tota una experiència”, compartida amb una artista “acostumada a deixar als músics un espai per a la improvisació”.
La proposta li va arribar en un moment “realment dur” per al mercat discogràfic: “Imagineu-vos, que un treball enregistrat fa tant de temps surt ara.”
Aquest mercat tan poc dinàmic està afectant Fortuny en diversos projectes. Entre aquests, la producció del trio que lidera, Triphasic, amb l’ONCA, que es va estrenar al cicle Petit Palau que protagonitza l’orquestra nacional al Palau de la Música Catalana. Després va arribar al Principat l’estiu passat, al tradicional concert als jardins de Casa de la Vall. “És una d’aquelles coses que em molaria que es tornessin a fer”, assegura el saxofonista. I insisteix: “Va ser una feinada de Déu i valdria la pena si sortís la possibilitat d’aprofitar-la. Però és una producció gran, que requereix un gran espai i una gran entrada perquè surtin els números.” I, com explica, els temps no semblen propicis.

UN MOMENT D'ESTANCAMENT APROFITAT PER TREURE ENDAVANT NOUS PROJECTES

El mercat “va molt lent”, insisteix el saxofonista català, que ha aprofitat aquest moment d’impasse per treure endavant una diversitat de projectes que veuran la llum d’ara endavant. Per començar, un espectacle dissenyat per a infants, produït amb el servei educatiu de l’Auditori barceloní, un projecte musical innovador que uneix música de Bach i electrònica. En un disc i un espectacle que es presentaran a partir del mes de novembre i amb els que confia realitzar alguna gira.
El segon dels projectes en què s’ha embarcat és un vídeo concebut, no només la música, tot l’audiovisual, per a una campanya del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, dins de la campanya New skills, new jobs. Una altra experiència: “Òbviament, no és el mateix només compondre la música per a unes imatges que  concebre tot el conjunt.” En l’aventura l’ha acompanyat Gary Willis, baixista de Triphasic.
A partir d’ara, diu, es tancarà a l’estudi per preparar tot un seguit de novetats discogràfiques: un disc amb Manel Camp, un altre
de nadales i un de nou amb Triphasic.

Segons el científic, el cristianisme modern ofereix "un discurs moralitzador" a les religions fonamentalistes, amb missatges com ara "no sou amables amb les dones" i "per què no us adapteu als valors als quals s'han adaptat els cristians?". Però, com ha assenyalat Bricmont, el cristianisme tradicional es va superar gràcies "als atacs racionalistes dels científics". Bricmont dubta que algú que segueixi els preceptes religiosos per a preparar-se per a una vida ulterior vulgui seguir els criteris purament humans "que proposa el món no religiós". Per això proposa que, si es vol lluitar contra els fonamentalismes, s'ha de fer mitjançant arguments racionals. No s'ha de dir "això no és feminista, no és tolerant, no és laic", sinó que, ha afirmat Bricmont, s'ha de dir "això és fals". Bricmont també ha assegurat que "excepte els fonamentalistes, gairebé tothom accepta que no hi ha conflicte entre ciència i religió". Tot i així, segons el doctor en ciències, l'afirmació que la ciència i la religió són "nivells de realitat diferents i compatibles" és falsa, i per argumentar-ho ha assenyalat que hi ha tres tipus de Déu i que tots es contradiuen amb la ciència.
En primer lloc, Bricmont ha parlat del Déu-Superstició, un "Superhome" que els humans invoquen per ser premiats, que castiga aquells vius que no es comporten correctament i que fa miracles. Bricmont ha explicat que, a més del "problema de la multiplicat de creences contradictòries, hi ha hagut experiments per demostrar que es produeixen miracles després de les pregàries, però la hipòtesi sempre ha resultat errònia. En segon lloc, hi ha el Déu metafísic, creador de l'univers, que alguns matemàtics han intentat provar-ne l'existència i que "per alguns es tracta de les lleis de la física, de la natura". Però, segons ha apuntat Bricmont, "no es poden fer hipòtesis sobre aquest Déu que es puguin provar". En tercer i últim lloc, hi ha el Déu garant de la moral,  "el més important des del punt de vista pràctic", que "és alhora metafísic i superstició" perquè és el que castiga o premia més enllà de la vida terrenal, en una vida eterna que no es pot demostrar.
Per introduir la conferència, tot resumint la seva opinió, Jean Bricmont ha explicat la broma següent: "Quina és la diferència entre un científic, un filòsof i un teòleg? El científic busca un gat negre dins d'una caixa negra, cosa que és difícil. El filòsof busca un gat negre dins d'una caixa negra en què no hi ha cap gat negre, cosa més difícil encara. I el teòleg busca un gat negre dins d'una caixa negra en què no hi ha cap gat negre i el troba".