Nova temporada i nou triomf a domicili. Aquesta ha estat la tònica els últims anys de l’FC Andorra en el debut a la Lliga, però en acabar el curs el resultat ha estat el mateix. I aquest no és altre que mantenir la mateixa categoria, quedant-se sense l’esperat ascens.

Els set empresaris als quals se'ls ha concedit el finançament privilegiat  han formalitzat les diferents operacions de crèdit amb els bancs. El programa de finançament privilegiat d'empreses i negocis de nova creació i projectes emprenedors s'ha engegat aquest any i pretén donar suport a la innovació en l'àmbit empresarial amb condicions especials de finançament. Una comissió mixta formada per representants de la Cambra de Comers, Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), l'Associació de Bancs d'Andorra (ABA) i el Govern és l'ecarregada d'avaluar la idoneïtat i viabilitat de la proposta, que en el cas de rebre el vistiplau es podrà beneficiar de crèdits amb un tipus d'interés segons l'euríbor, sense diferencial ni comissions, i que tindrà set anys com a màxim per tornar els diners. En total el Govern ha previst avalar 12,5 milions d'euros a aquest programa, que de moment té en la gran majoria de projectes presentats la creació de nous negocis i el desenvolupament d'activitats innovadores.

L'interés creixent per part dels emprenedors a acollir-se al programa han fet que la comissió encarregada d'avaluar cadascuna de les propostes hagi accelerat la periodicitat de les seves reunions. Cal dir que s'han presentat tres projectes que superen l'import màxim de 250.000 euros previstos en el present programa i s'haurà de valorar si aquests justifiquen un alt grau d'interés social i/o econòmic si la comissió mixta en fa una avaluació favorable.

La reunió, que ha començat amb una hora de retard, s'està desenvolupant al comú d'Encamp des de les quatre de la tarda i ha de servir per unificar criteris sobre quines són les tasques que han de complir les corporacions. Segons va explicar el portaveu dels cònsols, Enric Casadevall, després de la primera reunió mantinguda amb el cap de Govern el passat 29 de juny, els mandataris parroquials haurien d'unificar criteris pel que fa als catorze punts de l'article quart de la Llei de delimitació de competències. De les catorze obligacions que enumera la Llei, la més problemàtica és la catorzena, "una porta oberta a què les competències que no estan definides les pugui dur a terme l'administració central o les parroquials", deia Casadevall. Segons el catorzè punt, els comuns han d'encarregar-se de "la realització de qualsevulla activitat i prestació d'altres serveis públics que siguin adients per a la satisfacció de les necessitats i interessos de la comunitat parroquial".

Després dels estudis sobre el terreny i les valoracions de l’associació, s’han fixat 37 zones d’actuació d’arreu del Principat, que presenten diferents nivells d’afectació mediambiental. Així, s'han delimitat deu zones d'actuació a Canillo, nou a Encamp, cinc a Escaldes-Engordany, quatre a Andorra la Vella, tres a Ordino, tres a la Massana i tres a Sant Julià de Lòria.
Tots els voluntaris es repartiran per les diferents zones d’actuació en funció de les seves possibilitats de desplaçament, així com de les diferents necessitats i la dificultat que presenta cada zona.

El premi mantindrà la dotació de 90.000 euros, la més important de les lletres catalanes, que l'any vinent assumirà la Fundació Ramon Llull i els tres governs fundadors de l'entitat: Catalunya, Andorra i les Illes. Fins ara el guardó era potestat única del Principat. Els Patrons de la Fundació Ramon Llull, reunits aquest dilluns a la Casa d'Areny Plandolit, han decidit que l'atorgament del Llull es faci a partir del gener vinent de manera itinerant entre tots els territoris de parla catalana, començant per les Illes Balears.  L'editorial Planeta continuarà garantint l'edició de l'obra guanyadora al català, el castellà i al francès.

El premi, que es lliurava a Andorra des del 2007, tindrà ara un caràcter itinerant, i la propera edició, prevista per al gener del 2011, se celebrarà a Mallorca, precisament el lloc de naixement de Ramon Llull. El conseller de la Presidència del govern de les Illes Balears, Albert Moragues, ha agraït i acceptat aquest oferiment, i ha assegurat que intentarà que l'acte "no faci enyorar" el que es feia fins ara al Principat. De cara al gener vinent, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha indicat que la dotació es manté en 90.000 euros i que la Fundació passarà a ser la titular de la convocatòria i del premi. Així, per a la propera edició la dotació serà assumida per la Fundació i els tres governs fundadors, tot i que encara no s'ha decidit quina aportació farà cadascú. De cara a altres anys, està previst que la resta d'institucions també hi facin una aportació en funció al seu nivell de representació institucional i el seu pes demogràfic. L'editorial Planeta, de la seva banda, continuarà col·laborant amb el premi assumint l'edició de l'obra guanyadora en català, així com també en castellà i francès.
Moragues també ha volgut fer esment que "malauradament", malgrat els esforços que s'han fet, la Fundació Ramon Llull encara "no ha tancat el cercle", ja que encara falta una representació institucional dels territoris de parla catalana, que és la del govern valencià. De la seva banda, el vicepresident del govern català, Josep Lluís Carod-Rovira, ha destacat que gràcies a l'existència de la Fundació Ramon Llull, s'estan vivint els anys més importants "per al prestigi internacional de la llengua catalana", ja que considera que és quan es fan les coses junts que s'aconsegueix més repercussió.
D'altra banda, la Fundació Ramon Llull també ha decidit que a partir de l'octubre Llull TV superarà la fase de proves i començarà a emetre de manera regular, incloent programes en directe amb persones destacades del món de la cultura i la llengua catalanes. Tots els patrons també han valorat molt positivament la participació de la Fundació a la fira Expolangues de París.

La primera intervenció es va produir aquest divendres al vespre quan els agents van decomissar, a l'interior de la duana de la Farga de Moles, 920 paquets de tabac de diverses marques, valorats en 2.354 euros. La mercaderia es trobava a l'interior d'un Mercedes Benz, conduït per P.S.K., de 38 anys, nacionalitat portuguesa i resident a Osca.

El segon decomís es va produir a les dotze del migdia del dissabte, també al recinte duaner. Els agents van localitzar 100 paquets de tabac de diverses marques i 200 purets marca Rossli, amagats al motor i a la roda de recanvi d'un Citroën Berlingo. El valor de la mercaderia ascendeix a 375 euros. El vehicle era conduït per R.M.G., de 74 anys, natural de Múrcia i resident a Sabadell. Una hora més tard, els agents van localitzar 758 paquets de tabac de diferents marques amagats en dos bosses d'esport que es trobaven a l'interior d'un Nissan Primera que circulava per una pista forestal pròxima a la frontera hispanoandorrana. El vehicle era conduït per P.D., de 48 anys, i veí de França. Finalment, l'últim decomís es va produir a les quatre de la tarda del mateix dissabte a l'interior del recinte duaner. Els agents van localitzar vint paquets de tabac de diverses marques a l'interior d'un Renault Megane, conduït per J.L.O.R., de 46 anys i veí de Barcelona. El valor de la mercaderia ascendeix a 55 euros.

Per tot plegat, els agents van aixecar les corresponents actes de decomís de contraban i la mercaderia va quedar a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

La primera detenció es va produir a la una de la matinada d'aquest diumenge quan els agents van observar dos homes que caminaven per la CG1 en direcció Sant Julià de Lòria, prop de la frontera del riu Runer. Davant l'actitud sospitosa dels dos homes, la Policia va fer un escorcoll de seguretat que va permetre detectar dos embolcalls de plàstic amb 1,8 grams de cocaïna a la butxaca dels pantalons d'un d'ells. Per aquest motiu, el jove de 19 anys i nacionalitat andorrana, va ser detingut i posat a disposició judicial. La segona detenció es va produir la mateixa matinada quan els agents van detectar un Opel Astra amb matrícula andorrana que estava mal estacionat a l'avinguda Sant Antoni de la Massana. En l'escorcoll, van trobar 2,1 grams i una cigarreta d'haixix, i 0,2 grams d'una pols blanquinosa que presumptament seria èxtasi. La droga estava en una caixa metàl·lica que un dels ocupants portava a la butxaca de la jaqueta. Per tot plegat, la Policia va detenir al jove de 19 anys, resident de nacionalitat portuguesa, que va ser posat a disposició judicial.

Ricardo Masegosa, director de Naturlàndia, ha fet públiques les xifres de facturació sobre les activitats que s'han dut a terme aquest estiu al parc temàtic de la Rabassa. La facturació del mes d'agost és un 19% més alta que el mateix mes de l'any passat, i el volum de negoci acumulat del 2010 és un 29% superior a l'any anterior, cosa que representa que ja s'ha superat en un 2% la facturació de tot l'any 2009. Masegosa ha explicat que aquestes xifres continuen la tendència alcista d'entre un 25% i un 30% més que l'any passat i que les dates que vénen, "pont del Pilar, la Mercè i la Puríssima ha d'acabar de consolidar".

Durant aquests vuit primers mesos del 2010 Naturlàndia porta facturats 1.641.600 euros, és a dir, un 29% més que durant els vuit primers mesos de l'any passat. El volum de negoci acumulat des del mes de gener fins l'agost del 2010 ja supera en un 2% la facturació de tot l'any 2009 el director de Naturlàndia a l'hora de passar balanç dels resultats de les activitats d'aquest estiu del parc temàtic de la Rabassa. "Els números comencen a ser estables i ronden entre el 25% i el 30% més que l'any passat", ha dit Masegosa, un percentatge que es proposa consolidar d'aquí a finals d'any "superant els 2.000.000 d'euros de volum de negoci". Masegosa s'ha mostrat orgullós de les xifres vista "la situació econòmica de crisi" que fa que el turista viatgi i gasti menys.

Pel que fa a l'estiu, el director de Naturlàndia ha declarat que "el Tobotronc segueix sent el més important" pel que fa a l'oferta d'activitats, "però si la gent ve, puja i marxa no fem res. El que interessa és que la gent vingui al parc i tingui una estada llarga i que repeteixi", per tant, diversificar les activitats que el turista hi pot trobar. Malgrat això Masegosa ha explicat que la dependència del parc temàtic respecte del Tobotronc ha disminuït. "El seu pes específic s'ha reduït en un 10% durant aquest agost respecte la facturació total", ha declarat. L'explicació està en l'increment en un 43% de les activitats: el tubbing ha augmentat un 171%; el paint-ball un 150%, el tir amb arc un 72%; les activitats amb cavalls un 62% i les de motor i infantils un 29%. La facturació del mes d'agost ha estat de 520.470 euros, un 19% més que el mateix període de l'any passat.

Més públic local

Els reptes més immediats que es proposa Naturlàndia són el d'atraure més públic andorrà en les èpoques que disminueix l'activitat turística (entre dates de forta afluència); fomentar les activitats lúdico-educatives per a tota la família; potenciar l'esquí nòrdic com activitat familiar i escolar; i comercialitzar productes alternatius per a públics com la tercera edat, activitats per a empreses i corporacions. Masegosa no deixa de banda banda l'organització d'activitats conjuntes amb altres societats del sector turístic "per anar junts a tot arreu" o el procés d'inclusió de Naturlàndia a Ski Andorra, amb qui ja s'han mantingut dues reunions "amb bon resultat, però no és un tema d'avui per demà".

Masegosa ha explicat que hi haurà novetats amb vista a l'hivern, sobretot pel que fa a "alguna activitat complementària" a l'esquí nòrdic. També ha avançat que, a l'espera que s'acabi el procés d'ampliació de capital amb els nous accionistes, preveu que Naturlàndia pugui disposar del parc d'animals a l'hivern del 2011.

Els sectors que redueixen més assalariats són construcció (-15,2%) i comerç (-2,9). En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, al de la construcció es produeix la major davallada, d’un 16,7% respecte el juny de 2009. El segueix en disminucions el sector de l'hoteleria amb el 4,2%. En canvi, altres sectors augmenten la seva massa salarial, com el sistema financer o els serveis.
La massa salarial també ha patit una disminució del 2,2% al mes de juny, mentre que el salari mitjà mensual ha augmentat un 1,1% i s'ha situat en 1.991 euros. El salari mitjà s’estabilitza en alguns sectors, particularment en el de hoteleria i turisme i agricultura i indústria. Creix particularment en el comerç i en el sistema financer. En canvi, es destaca una reducció de l'1,7% en el sector construcció i en administració, salut i educació.
D'altra banda, calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.018 al juny 2010, un valor  que representa una variació de -106 assalariats respecte el mes de maig de 2010. En aquest sentit, des del Departament d'Estadística s'apunta que la tendència és d'una reducció del 3,2% anyal des del gener del 2009. El mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.
Finalment, en valors mitjans sobre dotze mesos, si es compara amb el mes de juny de l’any anterior, els sectors que perden més assalariats són construcció, hoteleria i turisme i comerç. El sector administració, salut i educació és l’únic en què el nombre d’assalariats augmenta. En aquest període, la massa salarial mitjana de dotze mesos davalla més als sectors de construcció i hoteleria i turisme. En canvi, augmenta particularment al sistema financer i a administració, salut i educació. Pel que fa al salari mitjà, s’observa que augmenta a tots els sectors a excepció de la construcció, i particularment en el sistema financer.

La nova acció respecta la filosofia del centre pel que fa a l'aplicació d'hàbits sostenibles. La mesura, a banda d'aplicar sistemes energètics renovables, permetrà minimitzar el transport privat dels treballadors, incrementant la possibilitat de desplaçaments a distàncies més llargues. La bicicleta es recarrega mentre es pedal i quan hi ha baixades activa un sistema de marxes que ajuden a carregar la bateria sense pedalar per estalviar la seva energia. BIBM patrocina les activitats del Centre Andorra Sostenible des de la seva creació, l'any 2003.

Sispony amaga, en la seva església, diamants de notable consideració. Algunes peces pràcticament úniques. Com el frontal de cuir que embolcalla l’altar. Que l’adorna de manera prou singular i diferenciada. Un treball acurat. De qualitat. I que només té una rèplica, una mena de germà bessó si se li vol dir així, a l’església de Sant Climent de Pal. També a la Massana. El de Sispony és d’època barroca. I que sigui de cuir, en el cas del Principat, és molt poc habitual. De fet, les obres d’art, els treballs decoratius de l’època moderna que han arribat als nostres dies i que havien servit per recobrir els altars són policromies muntades sobre un suport de fusta. Els frontals, com el de Sispony, eren peces decoratives que podien anar d’un lloc a l’altre. Una mena de murals, vaja. Que tant podien ser de fusta com de metall. O d’elements més flonjos, com el cuir del de Sant Joan. O paper. O roba. De manera habitual servien per decorar el davant de la mesa de l’altar. I era més estrany trobar-los als costats. O darrere.
El frontal de l’església de Sispony és, justament, un frontal. Format per nou peces de cuir cosides entre elles, els experts consideren que és d’una gran qualitat d’execució. La tècnica usada per elaborar-lo també és ben específica. Singular com el resultat en si, prou ben conservat malgrat el pas del temps i el desgast que es nota, això sí, que ha sofert. De fons completament daurat –i amb trets policromàtics verds i vermells–, l’ornamentació de la superfície, amb diferents repujats, representen motius vegetals, com ara flors i fruits, i animals. Hi predominen en aquest sentit ocells exòtics. I en l’espai central, un medalló que exhibeix un bisbe. Que podria tractar-se de sant Ermengol. Un clàssic de la iconografia andorrana. Un referent com ho és, en matèria de frontals, el de Sant Joan de Sispony.

El detall

L’actual església de Sant Joan de Sispony, del segle XVII (en concret del 1641), en va substituir una altra de romànica coneguda com a Sant Joan Vell.

Presideix des del març passat el Col·legi de Farmacèutics. Una de les principals demandes del col·lectiu professional és disposar d’una legislació moderna, que s’adapti a les necessitats actuals. Ara mateix tenen una normativa del 1977. Van iniciar el treball amb el ministeri de Salut i confien que la línia sigui continuista tot i el canvi de ministra.

Quin treball s’havia fet amb relació a la llei del medicament?
Ens vam reunir al maig o al juny i vam començar a parlar de reformar la llei del medicament perquè està obsoleta. Es tractava d’encarar una mica el camí cap on havíem d’anar. De fet, estàvem a les beceroles.

Com a col·legi han fet un treball previ sobre què és el que hauria d’incloure la llei?
No, perquè en principi el treball  l’havia de liderar el ministeri i nosaltres hi col·laboraríem, per millorar-lo entre tots.

Però van començar a parlar sobre què caldria regular?
La llei ha de regular la importació, la dispensació, la distribució i el bon ús del medicament. A partir del moment que estigui tot ben regulat nosaltres ja en tenim prou. En concret no demanem res, a part que sigui coherent. I que serveixi per a la situació i la sanitat actual.

I també l’obertura de farmàcies?
També. Tot el que impliqui el medicament i la farmàcia.

Creu que hi ha un excés de farmàcies?
Les que hi ha ara ja hi seran per sempre, no tancaran. I sobre el futur, tot això ja s’anirà parlant.

Una de les particularitats d’Andorra és que l’ofici de farmacèutic també té un vessant, diguem, turístic.
És clar, per això tampoc no es pot dir que n’hi ha moltes. S’ha de mirar la quantitat de turistes que entren, no és la particularitat de la gent del país, sinó que és la particularitat de la gent que entra, de les segones residències.
I amb aquest descens de turistes s’ha percebut un descens del negoci?
Jo crec que sí, que tot va lligat. Com menys turistes, menys negoci, en tots els àmbits. Fins i tot les farmàcies de barri tenen menys facturació per la mateixa raó. La crisi afecta la gent de fora i després la d’aquí.

En què es nota?
Es nota en la parafàrmacia. Els medicaments la gent no deixa de comprar-los però pel que fa a parafarmàcia sí que es nota una davallada. Si la gent es pot estar de comprar una crema, ho fa.

Encara tenen problemes de desabastiment?
Hi ha productes amb els quals hi ha problemes, però són els mateixos aquí que a Espanya. Ja és una qüestió de caire més general i també volem una llei seriosa per poder lluitar perquè tot funcioni millor.

Es va pactar una solució per dispensar un fàrmac amb el mateix principi actiu si la farmàcia no disposava de la marca de la recepta. Funciona?
Funciona bé. Sempre es busca alguna alternativa perquè el pacient no es quedi sense medicament. I el pacient ho accepta i si no es truca al metge i entre tots ho solucionem.

Hi ha més conscienciació per fomentar l’ús de genèrics? I el col·legi què en pensa, se n’ha de potenciar l’ús?
Sí que hi ha augment. I si es regula bé [l’ús], sí, però si es fa d’una manera aleatòria i sense sentit, no. També ho hauria de reflectir la llei del medicament.

Ja han fet el procés per adaptar-se a la nova llei de col·legis professionals?
Els estatuts estan en tràmit. En principi suposo que no pot trigar gaire que ens els aprovin perquè siguem col·legi oficial.

I fixaran que hi ha d’haver un col·legiat a cada farmàcia?
Aquesta obligació ja hi és. I això es compleix.

El col·lectiu es va queixar de la càrrega impositiva sobre els fàrmacs quan va entrar en vigor l’ISI. Els beneficia el marc impositiu que es projecta?
Pel que hem vist de la nova regulació, en parafarmàcia serà l’IVA normal i després el del medicament serà l’IVA reduït. Si es manté seria més beneficiós. De fet, el medicament és un producte de primera necessitat, com ho són els aliments.

Perjudica a tot el col·lectiu que s’asseguri que en alguna farmàcia es ven EPO?
Ens agradaria que la professió i el sector quedessin nets perquè tampoc no sabem si algú ho ha fet, és una cosa que encara no s’ha aclarit.