La proposta dels sindicats, que preveu tot el territori espanyol i tots els mitjans de transport –aeri, ferroviari, marítim i per carrete­ra–, es basa en l’ordre ministerial del 2002 de l’aleshores ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos, segons van explicar ahir els secretaris d’Organització de CCOO i UGT, Antonio del Campo i José Javier Cubillo, respectivament.
Els serveis essencials per a la jornada de vaga s’han plantejat de manera global i intermodal, tenint en compte el conjunt dels mitjans de transport existents, per evitar duplicitats i amb l’objectiu últim de garantir tant el dret de vaga dels treballadors com el dret a la mobilitat dels ciutadans.
És precisament el que va demanar ahir el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, que va advocar perquè el dia 29 es pugui “conciliar” el dret a la vaga amb el dret a la mobilitat i al treball, i va insistir que la mobilització convocada pels sindicats no canviarà la reforma laboral, que és “absolutament imprescindible i necessària”.

No serà una excepció
Per la seva part, el secretari general de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, va discrepar d’aquesta opinió, en afirmar que la reforma laboral continua sent “reversible” i que la vaga general serà “massiva”. Segons la seva opinió, les vagues “sempre han tingut efectes” i aquesta “no serà una excepció”.
Des del punt de vista de CCOO i UGT, la proposta de serveis mínims compta amb grans possibilitats d’acord en la mesura que està basada en la citada ordre ministerial, tot i que en aquella ocasió no va ser possible l’acord.
De fet, va ser precisament la petició de paralitzar els vols internacionals la que va impedir una entesa, encara que uns anys més tard va rebre l’aprovació dels tribunals.
De la seva banda, el secretari general de la Federació Estatal de Transports d’UGT, Comunicacions i Mar, Miguel Ángel Cillero, va posar especial èmfasi en què la intenció dels sindicats és, en principi, l’acord, per la qual cosa va criticar que la patronal estigui sol·licitant d’entrada la intervenció de les forces públiques.

NOVA REDUCCIÓ PRESSUPOSTÀRIA AMB VISTA AL 2011

El Parlament espanyol aprovarà avui per segon any consecutiu una reducció pressupostària per al 2011 que afectarà el Congrés i el Senat i també les institucions que depenen de les Corts Generals, com ara el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes i la junta electoral central. A més, per tercer any consecutiu, el salari dels parlamentaris quedarà congelat.
El procediment es farà avui a través de dues reunions que, per separat, celebraran les meses d’ambdues cambres per fixar els seus propis pressupostos, i d’una tercera conjunta d’aquestes meses amb l’objectiu d’acordar els comptes del proper any en el capítol de Corts Generals. La reducció d’aquest darrer apartat ronda el 5%, un percentatge similar a l’estipulat pel present exercici. El pressupost de Corts Generales inclou publicacions conjuntes, viatges de delegacions, visites institucionals organitzades per les dues cambres i salaris de funcionaris, entre altres partides.
L’any passat, el Congrés i el Senat van baixar els seus pressupostos un 11%, en tant que els comptes de les Corts Generals es van reduir un 5%.

Aquesta és una de les set preguntes entrades ahir a sindicatura per CR. La formació liderada per Joan Gabriel també vol que l’executiu fixi una posició clara sobre el decret d’horaris comercials, que expliqui per què s’ajorna la posada en marxa del mòdul de menors o per què encara no s’ha tramès al Consell els projectes de llei de creació de dotze col·legis professionals.
El conseller general Amadeu Rossell, davant la informació publicada al Diari en què el cap de Govern, Jaume Bartumeu, reconeixia que els primers indicadors d’una enquesta que el Greco?ha recomanat fer constaten l’existència de diferents corrupteles a l’administració, sol·licita si l’informe apunta cap a aquest camí i “quines mesures implementarà el Govern per pal·liar les possibles corrupteles”. Joan Gabriel ha reclamat que l’executiu es posicioni “respecte de totes les demandes expressades pels diferents actors econòmics i socials” en referència al decret de tancament dels comerços dels diumenges a la tarda. I?en què aquests actors s’hi haurien posicionat en contra. Rossell també ha demanat a l’executiu que expliqui “a quina categoria professional es troben assignats aquests 95 nous treballadors de l’administració d’acord amb la Llei de la Funció Pública”. I?que s’haurien incorporat el primer semestre.

ApC, CUCURELLA I HUMMANOVA

Andorra pel Canvi ha tramès a sindicatura vuit preguntes perquè el Govern les respongui. En una d’aquestes qüestions, la plataforma s’interessa per la relació de l’executiu amb l’empresa Hummanova. Una altra de les preguntes insisteix en el nomenament d’Alexandre Cucurella com a secretari general governamental. En relació a Hummanova, ApC s’interessa per unes adjudicacions. I per si hi ha vincles entre Miquel Clua, l’empresa Argo i Hummanova. I si Clua té lligams amb el PS.

LES VACUNES DE LA GRIP A I EL PLA DE SALUT, INTERÈS D'ADELLACH I GIL

CR també s’ha interessat per dues qüestions vinculades al món de la sanitat. La consellera Olga Adellach ha preguntat al Govern “quin ha estat el destí de les dosis de vacunes que no es van utilitzar durant el pla d’actuació de la grip A”. Mentrestant, Montserrat Gil sol·licita si el pla estratègic de salut patirà canvis amb el relleu ministerial.

La reducció del termini de residència a quinze anys per adquirir la nacionalitat andorrana pot afectar unes 5.000 persones. Així ho ha afirmat aquest dilluns el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, en la presentació de la proposició de llei relativa a la nacionalitat entrada a tràmit pel PS.

Els treballs per reparar la grua accidentada dissabte a les obres del Consell General s’han endarrerit respecte a la previsió inicial. De fet, la primera prova de posada en marxa es va fer ahir al vespre, cosa que, segons va informar el Govern en un comunicat, fa preveure que avui encara no es pugui retirar la grua.

Les pretensions econòmiques de cadascú canvien depenent de l’època de l’any. Aquesta circums­tància és la que s’ha trobat el BC River Andorra, que incorpora un jugador a un cost força inferior del que hauria suposat fa uns mesos. La ràpida fuga de Sergi Pérez ha comportat haver de treballar de valent durant el cap de setmana i s’ha pogut tancar ràpidament la incorporació de Jon Santamaria.

Hi haurà doble participació nacional al Ral·li Catalunya-Costa-Daurada. Albert Llovera  té aquesta cita programada. Enguany segueix el calendari mundialista de S2000 i no fallarà a la prova catalana. Però el qui no s’esperava prendre-hi part és Joan Vinyes, que hi serà present amb el seu Suzuki Swift S1600.

Ente les preguntes presentades pel grup parlamentari reformista r informació figura la que fa la consellera Montserrat Gil, que després del nomenament d'una nova ministra de Salut, demanarà si el nou equip del ministeri seguirà desenvolupant el Pla estratègic de Salut actual, i seguirà treballant en la mateixa línia que l'anterior ministra Cristina Rodríguez. També en matèria de salut, Olga Adellach demanarà sobre el destí de les dosis de vacunes que no es van utilitzar durant el Pla d'actuació de la grip A.

El conseller Jaume Serra preguntarà els motius pels quals el Govern no compleix la Llei d'exercici de professions liberals i no tramet al consell els projectes de llei de creació de dotze col·legis professionals. La pregunta es formula vist que ja han passat els quatre mesos límit des de la rebuda de les sol·licituds. Amadeu Rossell demanarà sobre les mesures que implementarà el Govern per pal·liar les possibles corrupteles. Un cop més, els reformistes insistiran sobre el decret d'horaris comercials i sobre com es pensa posicionar el Govern respecte a totes les demandes expressades pels diferents actors econòmics i socials en contra del decret. Una altra de les preguntes presentades pels reformistes vol saber a quina categoria professional estan assignats els nous 95 treballadors de l'administració que s'han contractat segons les dades del mercat laboral del mes de juny. Finalment, Monserrat Gil també preguntarà sobre si el Govern ha estudiat mesures alternatives per posar en funcionament el mòdul de menors del Centre Penitenciari.

Respecte de les preguntes d'Andorra pel Canvi (ApC) ha entrat a Sindicatura vuit qüestions, amb resposta oral, centrades, d'una banda, en la relació de l'empresa Hummanova amb l'Executiu i, de l'altra, amb el nomenament d'Alexandre Cucurella com a secretari general del Govern. En relació a unes adjudicacions efectuades a l'empresa Humannova de Barcelona, ApC demana al Govern si té constància de l'existència d'alguna relació entre Miquel Clua, l'empresa Argo i Humannova. Així mateix, també volen saber si hi ha alguna relació personal o professional entre Miquel Clua i el Partit Socialdemòcrata o Jaume Bartumeu. Seguint en aquesta línia, Andorra pel Canvi vol saber si és cert que es va realitzar una adjudicació directa a Humannova de 15.340 euros per fer tretze entrevistes i tres focus grup sense demanar cap altre pressupost a diferents empreses. Finalment, el grup parlamentari demana al Govern si és cert que el Govern va adjudicar a Humannova una feina per 45.500 euros, que sumats als 15.340 de l'adjudicació directa, farien un total de 60.840 euros, una xifra que, segons l'argumentació d'ApC, suposa un import superior al del segon millor pressupost que era el de l'empresa Argo (52.500 euros).
D'altra banda, interpel·la al Govern sobre el nomenament d'Alexandre Cucurella com a secretari general de l'Executiu. En aquest sentit, des del grup parlamentari volen saber si l'acord pel qual es va nomenar Cucurella com a funcionari en període de proves, abans de ser nomenat secretari general, era procedent del torn de promoció interna o si era d'ingrés. Així mateix, ApC demana explicacions sobre com ha pogut concloure Cucurella el període de proves si va prendre jurament com a secretari general el 12 de juny del 2009. Per això volen saber qui és el ministre titular al que està adscrit Cucurella, ja que és qui va signar el comunicat que conclou que Cucurella havia superat satisfactòriament el període de prova. I per últim, també demanen el nom del director del departament que va avaluar favorablement les capacitats de Cucurella durant el període de proves així com la data d'aquest informe.
Finalment, Andorra pel Canvi també demana al Govern quina utilització ha fet de l'avenç de fons de 292.240 euros que va sol·licitar el passat mes de maig.

El president del grup, Francesc Rodríguez, ha indicat que la reducció del termini beneficiaria 5.000 persones, tot i que si es té en compte la rebaixa que preveu el text en els altres supòsits d'adquisició, la xifra de beneficiats podria ser superior. Rodríguez ha dit que a causa de la diferència que hi ha entre les dades oficials del cens i les dades corregides, la xifra varia entre els 10.000 i els 20.000 residents que podrien adquirir la nacionalitat andorrana.

El text presentat pel PS especifica també que la nacionalitat es pugui adquirir tot i que els quinze anys de residència siguin discontinus, fixant com a condició que els darrers cinc anys de residència hagin estat al Principat sense interrupció. Tampoc es tenen en compte la durada dels períodes en que es resideix fora del país.  També s'han rebaixat proporcionalment els anys dels altres supòsits d'adquisició de la nacionalitat. Així, els infants nascuts a Andorra podran obtenir la nacionalitat si un dels pares té un mínim de sis anys de residència, i no deu com fins ara. També es fixa el mateix criteri en el cas de fills adoptius. La proposició de llei també fixa un termini més favorable per tal que els néts d'andorrans puguin nacionalitzar-se als deu anys de residència. Així mateix, podran obtenir la nacionalitat andorrana les persones que tinguin un mínim de sis anys d'escolarització i deu de residència, enfront dels deu anys d'escolarització actuals. Per als casos excepcionals de pèrdua de la nacionalitat, també s'ha rebaixat el període de residència a sis anys.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, ha indicat que la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalització per naturalització beneficiarà a 5.000 persones. Tot i això, ha volgut aclarir que el percentatge de majors de divuit anys que actualment no pot votar és d'un 58%, i no un 80% com s'havia comentat durant el debat sobre la desafecció entre polítics i ciutadans. Rodríguez, així com la consellera general Mariona Gonzàlez, han indicat que amb aquesta proposició de llei donen compliment al programa electoral. La rebaixa fins a deu anys, que recomana el Consell d'Europa, seria un segon pas per assolir de cara a la propera legislatura. De moment, han volgut reduir fins als quinze anys per ser pragmàtics i assegurar-se que la proposició pugui tirar endavant. La intenció és que la llei pugui ser aprovada durant aquest mateix període de sessions. Rodríguez ha indicat que els grups parlamentaris ja disposen del text, i que estan disposats a escoltar tothom però veu difícil poder arribar a una solució de compromís perquè consideren que quinze anys és la reducció mínima.

El president del grup, Francesc Rodríguez, ha indicat que la reducció del termini beneficiaria 5.000 persones, tot i que si es té en compte la rebaixa que preveu el text en els altres supòsits d'adquisició, la xifra de beneficiats podria ser superior. Rodríguez ha dit que a causa de la diferència que hi ha entre les dades oficials del cens i les dades corregides, la xifra varia entre els 10.000 i els 20.000 residents que podrien adquirir la nacionalitat andorrana.

El text presentat pel PS especifica també que la nacionalitat es pugui adquirir tot i que els quinze anys de residència siguin discontinus, fixant com a condició que els darrers cinc anys de residència hagin estat al Principat sense interrupció. Tampoc es tenen en compte la durada dels períodes en que es resideix fora del país.  També s'han rebaixat proporcionalment els anys dels altres supòsits d'adquisició de la nacionalitat. Així, els infants nascuts a Andorra podran obtenir la nacionalitat si un dels pares té un mínim de sis anys de residència, i no deu com fins ara. També es fixa el mateix criteri en el cas de fills adoptius. La proposició de llei també fixa un termini més favorable per tal que els néts d'andorrans puguin nacionalitzar-se als deu anys de residència. Així mateix, podran obtenir la nacionalitat andorrana les persones que tinguin un mínim de sis anys d'escolarització i deu de residència, enfront dels deu anys d'escolarització actuals. Per als casos excepcionals de pèrdua de la nacionalitat, també s'ha rebaixat el període de residència a sis anys.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, ha indicat que la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalització per naturalització beneficiarà a 5.000 persones. Tot i això, ha volgut aclarir que el percentatge de majors de divuit anys que actualment no pot votar és d'un 58%, i no un 80% com s'havia comentat durant el debat sobre la desafecció entre polítics i ciutadans. Rodríguez, així com la consellera general Mariona Gonzàlez, han indicat que amb aquesta proposició de llei donen compliment al programa electoral. La rebaixa fins a deu anys, que recomana el Consell d'Europa, seria un segon pas per assolir de cara a la propera legislatura. De moment, han volgut reduir fins als quinze anys per ser pragmàtics i assegurar-se que la proposició pugui tirar endavant. La intenció és que la llei pugui ser aprovada durant aquest mateix període de sessions. Rodríguez ha indicat que els grups parlamentaris ja disposen del text, i que estan disposats a escoltar tothom però veu difícil poder arribar a una solució de compromís perquè consideren que quinze anys és la reducció mínima.

La visita va ser organitzada en el marc de les setzenes Jornades Europees del Patrimoni, i es va voler fer conèixer exemples d’aprofitament turístic relacionats amb la mineria i el ferro d’Andorra i França. Els assistents van poder veure i visitar exemples de valorització turística de l’antic patrimoni miner i siderúrgic d’aquests territoris. El director del Parc Natural, Jordi Palau, i el delegat del Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’Alt Pirineu, Òscar Augé, van acompanyar el grup i van aprofitar per ressaltar el potencial que aquest patrimoni, sumat al gran patrimoni natural de la vall, pot tenir per la Vall Ferrera com a element de dinamització econòmica.

El grup va veure l’exemple museístic de la Farga Rossell de la Massana, on els responsables i tècnics del Patrimoni Cultural d’Andorra els van explicar el funcionament d’aquesta instal·lació i la importància, com a element complementari de qualitat, dins l’oferta turística de la parròquia i del país. Després de dinar, a la tarda, la visita va seguir al complex turístic de les Forges de Pyrène, a Montgailhard, prop de Foix. Boscos de Ferro pretén dinamitzar la Vall Ferrera a partir de la valorització turística de les antigues restes d’explotació metal·lúrgica que es conserven en el Bosc de Virós. Aquest indret és una massa forestal d’aquesta vall amb més de 1.800 anys d’antiguitat i el conjunt patrimonial més important de tot el Pirineu relacionat amb aquesta activitat.
Aquest projecte s’ha iniciat aquest any, conjuntament amb altres entitats i institucions del territori, i algunes de les accions més destacades són la creació d’un itinerari de dues hores dins del bosc, que uneix diversos punts d’interès, amb vestigis de mineria i forns antics. També se celebrarà a Alins la primera edició de la Fira del Ferro pirinenc que aplegarà diversos forjadors artesans d’arreu de Catalunya els dies 2 i 3 d’octubre. La fira coincidirà els mateixos dies amb les primeres jornades científiques sobre el ferro a la Vall Ferrera. Aquestes jornades comptaran amb la participació de diversos investigadors de França, Catalunya, el País Basc i Andorra, que tractaran el fenomen del ferro al Pirineu des de diferents perspectives i finalment les possibilitats de desenvolupament local a partir de la creació d’una oferta turística al voltant d’aquest element.

El càlcul l'elabora des del 1980 el professor d'Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Xavier Sáez, i ha estat publicat al recull de dades i indicadors socioeconòmics del 2009 de l'entitat bancària, titulat Andorra'09: el país en xifres.

L'estimació del PIB que elabora anualment Sáez s'obté en base a les variacions del nombre de treballadors, el nombre de visitants, les importacions, i els indicadors del consum del país. L'economista ha explicat que es tracta d'una estimació "conservadora i prudent", i tot i que la xifra té un marge d'error, dóna una bona indicació de l'evolució de l'economia andorrana. El PIB andorrà va arribar al màxim històric el 2007, arribant gairebé als 24.000 euros per càpita, i el 2008 es va observar la primera baixada significativa, molt similar a la del 2009. El PIB per càpita, que s'estima en 22.641 euros, ha registrat una reducció del 2,9% respecte al 2008, menor que el PIB global perquè la població del país va baixar. Sáez també ha apuntat que si la població andorrana està sobrevalorada, tal com indiquen els censos comunals, això comporta que el PIB per càpita real "podria ser sensiblement més alt" dels 22.641 euros que s'estimen.
Tots els indicadors econòmics en els quals es basa l'estimació del PIB que publica Crèdit Andorrà van disminuir durant l'any passat, i han continuat en aquesta línia durant aquest 2010. Per aquest motiu, Sáez considera que enguany probablement continuarà la tendència a la baixa del Producte Interior Brut. De fet, l'economista català no es mostra gaire optimista davant de les veus que apunten que la crisi ha tocat fons, i creu que l'economia "no remuntarà fins d'aquí a un parell d'anys". Sáez també ha posat de manifest que la disminució que ha experimentat el PIB andorrà durant el 2009 és superior a la majoria de països d'Europa, ja que la capacitat que té Andorra per fer polítiques públiques d'expansió de la demanda "és molt limitada". En canvi, en altres països, com és el cas d'Espanya, s'han fet plans per promoure l'obra pública que han ajudat a frenar la caiguda. A causa de l’estreta interrelació amb els països veïns, l'economia andorrana "és difícil que pugui mostrar signes de millora fins que no es recuperin les economies i les rendes" dels espanyols i els francesos.
L'Andorra'09: el país en xifres és un recull de dades i indicadors dels principals àmbits socioeconòmics del país que Crèdit Andorrà elabora anualment des de l'any 1981 en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès, i que està disponible a totes les oficines de la xarxa comercial i al web de l'entitat. La publicació conté dades del sector financer, el comerç, el turisme, la construcció, les finances públiques i les importacions, entre d’altres. També ofereix una estimació del PIB i informació demogràfica, institucional i històrica d'Andorra.