Les reaccions dels sindicats en contra de la proposta de l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) d’abaratir els acomiadaments no s’han fet esperar. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, va ser contundent en la seva resposta a través d’un comunicat sota el títol “Els treballadors no són clínexs usats”.

El seu currículum diu que ha treballat a Universal Studios Hollywood. Què n’extreu de l’experiència?
Els americans tenen una visió de l’efecte i l’espectacularitat molt més gran que nosaltres i vaig aprendre’n molt. En canvi a Europa es treballa molt més la trama, és diferent.

Alguna ‘celebrity’ a qui hagi dirigit?
Durant l’etapa en què estava de director creatiu de Port Aventura  vaig treballar amb Jean-Claude van Damme i Val Kilmer.

I com va anar? Hi ha xafarderies que es puguin explicar?
Els dos són molt estrelles. Amb un molt bé i amb l’altre no tant.  Però deixem-ho aquí (riu).

També ha fet espectacles de gran format per tot el món. Alguna li n’haurà passat...
N’hi ha hagut de tots colors. Per exemple, vam fer un espectacle a Aràbia Saudita, a la vora de la Meca, i va ser una experiència que t’enriqueix però força dura.

Per què ho diu?
Perquè les condicions de treball són totalment deficitàries.

Com per exemple?
On estàvem no es podia accedir en cotxe, només en un telefèric, per on vam haver de portar gent, làsers, projectors... I, perquè es faci una idea, vam haver de treballar amb formigues que ens mossegaven els peus a la nit i mandrils que ens tiraven pedres!

A Andorra no hi ha ni micos ni formigues famolenques, però plou cada cap de setmana de les animacions al carrer.
Uf... el primer cap de setmana va ser de pluja, aigua, fred, tot el que podia haver-hi es va concentrar en quatre dies... tot i això vam fer bona part de les actuacions.

Té cap anècdota d’aquests dies aquí?
Al Pas de la Casa vam posar en l’acció un vianant i quan es va veure davant de molt públic es va acollonir i va sortir per potes!

Quanta gent mobilitza amb tot aquest ‘tinglado’?
Al gran espectacle final d’aquest diumenge hi haurà 14 artistes més els 14 dels caps de setmana, més les desfilades 10... sí, uns quants.

I ja li fa cas tanta gent?
Els artistes tenen una cosa clara i és que s’ha d’actuar. El que té més complicació és tallar carrers, vestuari, atrezzo... de vegades la gent no sap la feina de producció que hi ha al darrere. No són només 20 minuts, sinó molts dies de feina.

Deu ser una tasca força estressant, la seva...
Convivim cada dia amb els nervis de l’estrena i que les coses han de sortir a la primera, no tens una segona oportunitat. Pots haver-ho treballat moltíssim abans, però aquell dia ha de sortir perfecte.

En un moment amb tanta negativitat és fàcil fer riure?
La nostra feina és intentar oferir moments a la gent perquè s’oblidi de la que està caient. I en aquest sentit crec que Andorra és un bon lloc, perquè la gent ve a desconnectar, de vacances a passar uns dies.

El migcampista de Fuentealbilla, Andrés Iniesta, va aprofitar també per respondre a Cristiano Ronaldo per allò d’un possible canvi de cicle. “És massa aviat per parlar d’això. Cadascú té la seva opinió i té una manera de veure les coses. Tant de bo puguem acabar la temporada amb la Copa del Rei.” El jugador format a can Barça va fer un balanç ràpid de la temporada dels blaugrana. “Si ho mirem amb distància i perspectiva hem aconseguit les dues Supercopes i el Mundial, i tenim l’oportunitat d’aconseguir la Copa, a la lliga hem lluitat fins al final i a la Lliga de Campions vam arribar a les semifinals, l’equip ha tornar a estar al davant”, va reconèixer Andrés Iniesta.
El jugador va ser qüestionat per la nota que li posaria a Leo Messi en al·lusió al “10” que es va atribuir Cristiano Ronaldo. “És el seu pensament, què voleu que us digui. És la nota que creu que es mereix. Leo Messi ha fet una temporada històrica i és una llàstima que no hagi pogut guanyar la lliga o la Lliga de Campions, però ho intentarem amb la Copa”. Sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre, el manxec va sortir d’aquesta manera del pas: “Aquestes coses que no tenen un fons de futbol ni esportiu, no m’atreveixo a valorar-les perquè se m’escapen una mica.”

ZUBIZARRETA: "EL TÍTOL DE LA COPA ENS FA MOLTA IL·LUSIÓ"

De l’últim títol de Copa del Rei que l’Athletic de Bilbao va guanyar a l’FC Barcelona ja en fa 28 anys i a la plantilla hi havia el director esportiu de l’FC Barcelona, l’exporter Andoni Zubizarreta, que va aprofitar per lloar Marcelo Bielsa, el tècnic actual dels lleons. “És un home amb molta personalitat i que s’adaptaria bé, en aquest sentit, al nostre club. Això sí, tinc la sensació que Bielsa és al club perfecte per a ell i per a l’entitat”. Sobre la final de Copa del Rei, Zubizarreta va ser clar. “Ens fa molta il·lusió. És cert que tenim baixes, però amb això competirem. Tenim un bon equip i anirem a fer-li mal a l’Athletic.”

Després de veure’s a Chicago, Rajoy i Hollande van mantenir ahir a París la primera reunió oficial, just abans que viatgessin a Brussel·les per participar en la cimera informal de la UE.
Rajoy va insistir que Espanya no té previst acudir al fons europeu de solidaritat per recapitalitzar els bancs que tinguin dificultats. El sistema financer espanyol “no pot ser qüestionat perquè no hi ha matèria per qüestionar-lo”, va sentenciar. Hollande, de la seva banda, va indicar que és necessari que els bancs que necessitin l’ajuda del fons europeu han de poder obtenir-la “sense passar pels estats”, fet que va constituir una de les seves propostes en l’àmbit comunitari en la reunió de Brussel·les.
No obstant això, el gros de la conferència informativa es va centrar en la conjuntura econòmica de la zona euro, un assumpte sobre el qual Rajoy i Hollande van coincidir respecte al paper que ha de jugar el Banc Central Europeu (BCE). Hollande és partidari que es reflexioni sobre com pot facilitar liquiditat, en tant que Rajoy va convenir que Europa ha d’aportar “respostes”.

Emissió comuna de deute
Els líders europeus de partits conservadors es van mostrar ahir reticents a l’emissió comuna de deute per a tots els països de la zona euro, a la vegada que van donar suport a l’austeritat com a camí al creixement econòmic. El primer ministre britànic, David Cameron, va reclamar un “pla decidit per a Grècia”, però va recalcar que també fan falta polítiques a llarg termini per solucionar els problemes de l’euro.

MADRID PERD UN 3,3% EN UNA SESSIÓ NEGATIVA A LES BORSES

Les borses europees van patir ahir una jornada de baixades generalitzades. A Madrid, l’IBEX-35 va caure un 3,31 per cent, fins a situar-se en els 6.440,5 punts, una marca semblant a la que hi havia el 2003. Les pèrdues anuals ja arriben als 24,8. A la resta de parquets del continent va destacar el retrocés d’un 3,68 per cent de Milà. L’Eurostoxx va baixar un 2,68; París, un 2,62; Londres, un 2,53; i Frankfurt, un 2,33. La prima de risc espanyola va pujar 21 punts, fins als 482; la italiana es va situar en 428; la portuguesa, en 1.094; i la grega, en 2.856. D’altra banda, un grup d’accionistes van presentar una demanda contra facebook, i alguns bancs col·laboradors, en considerar que els van ocultar que es preveia una reducció dels ingressos.

UN NOU MODEL DE NISSAN CREARÀ 700 LLOCS DE TREBALL

La multinacional Nissan fabricarà un nou model de furgoneta elèctrica a la planta barcelonina de la Zona Franca, que suposarà uns 100 milions d’euros en inversions, i s’espera crear uns 700 llocs de treball. La previsió és que la nova e-NV200 comenci a construir-se entre el 2013 i el 2014, i es calcula que sortiran al mercat unes 20.000 unitats cada any. En l’anunci van participar alguns dels màxims dirigents de la companyia automobilística, el president de la Generalitat, Artur Mas, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el secretari general d’Indústria del govern espanyol, Luis Valero. Frank Torres, directiu de Nissan a Espanya, va comentar que la fàbrica de la Zona Franca “tindrà més oportunitats” d’aconseguir nous encàrrecs, i va remarcar que “caldrà treballar per millorar la competitivitat. I, si és necessari, posar sobre la taula noves propostes de l’empresa i dels sindicats”. A començament del 2011, els treballadors de la planta barcelonina van acceptar mesures de flexibilitat i una congelació salarial.

Aquest increment “considerable”, segons va qualificar Gil, s’ha observat sobretot pel que fa al pagament de les mensualitats de la ludoescola i l’escola bressol. Així, set demandes cor­responen a la ludoescola, sis a la la llar d’infants, una per al foc i lloc i la taxa d’enllumenat i higiene i la darrera per a la teleatenció domiciliària.
Aquestes xifres fan que la corporació laurediana hagi destinat a ajudes 10.000 euros dels 35.000 previstos al pressupost del Fons de Cohesió Social, per la qual cosa no es descarta haver d’ampliar aquesta partida abans d’acabar l’any. “L’ampliació del fons de cohesió seria un tema prioritari i no crec que hi hagi cap inconvenient”, va assegurar la cònsol, que hi va afegir que es faran els esforços que calgui per ampliar-lo si hi ha la necessitat. “Si hem de demanar un crèdit, ho farem”, va afirmar. Paral·lelament, 8.000 euros seran per a projectes socials comunitaris.

Inscripcions
Montserrat Gil va explicar, també, que s’ha detectat una davallada d’inscripcions a la ludoescola i a la llar d’infants. És per això que va anunciar que els tècnics del departament de Social faran un seguiment “proper” de la qüestió per tal de conèixer el motiu de la disminució. “Si el fet de tenir menys demanda ve donat per la situació de crisi, intentarem ser més propers i sensibilitzar les escoles per conèixer cada cas i poder ajudar”, va avançar.
Pel que fa al servei d’atenció a domicili, actualment té vuit usuaris, la majoria dones i la mitjana d’edat es situa en els 84 anys. Des de l’1 de gener el comú ha rebut tres sol·licituds per a aquest servei, totes s’han resolt favorablement.
La cònsol va donar a conèixer aquestes dades durant la presentació de la nova localització del departament de serveis socials, que ha deixat l’edifici administratiu del Molí i ara ocupa l’antic local del Punt Jove a l’avinguda Verge de Canòlich. L’objectiu del canvi és aproximar el departament a la ciutadania, millorant-ne l’accés i garantint la confidencialitat dels usuaris. “La confidencialitat és primordial i des d’inici d’any tenim la demanda dels ciutadans, ja que fins ara havien de passar per tràmits”, va explicar Gil, que va reconèixer que en els quinze dies que fa que el departament es troba a la nova localització ja s’ha notat la millora d’accés.
D’altra banda, el servei també ha ampliat el seu horari d’atenció al públic i ara es fa de forma continuada entre les 7.30 hores i les 18.30 hores. “Malgrat les dificultats, els serveis arriben a tothom. Hem suprimit alguns projectes per tal de prioritzar l’atenció directa. A totes les parròquies hi ha hagut canvis i Sant Julià no es podia quedar enrere”, va dir.

GIL DEFENSA LA SEGURETAT DEL TOBOTRONC

La cònsol major de Sant Julià de Lòria va tornar a defensar ahir la seguretat del Tobotronc després que dimarts el pare de la nena accidentada a l’atracció l’agost de l’any passat presentés una demanda civil a la Batllia que exigeix una indemnització pels danys físics i morals i també demana que el parc adopti millors mesures de seguretat per a l’atracció. Gil va assegurar que el comú fa el seguiment “escaient” de la infraestructura i que “per a nosaltres no falten mesures de seguretat”. La cònsol va indicar que “tothom té dret a interposar una denúncia”, i va remarcar que la corporació laurediana, a través dels seus serveis jurídics, ja ha fet arribar tota la documentació a la justícia, entre la qual un informe forense, que forma part de la proposta inicial, elaborat per una companyia asseguradora. Amb tot, Gil va indicar que ara cal esperar la resposta del batlle i que no volen fer més valoracions.

En aquest sentit, va exposar durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, on va informar el Govern del cas, que l’informe que l’executiu va trametre a la Batllia el 2010 apuntava que s’havien constatat possibles irregularitats durant una verificació interna del sistema de funcionament i que “hi havia indicis de trucades que podien haver estat enregistrades sense consentiment”.
En tot cas, el titular d’Interior va voler insistir que es tractaria “d’enregistraments i no d’escoltes” fetes a l’edifici públic, i va recalcar que no podia donar més detalls sobre l’afer atenent que s’ha obert un procediment judicial i es troba actualment en fase d’instrucció. I que per tant, pertany a les instàncies judicials determinar tots els aspectes relatius al cas.

Ara, únicament emergències
D’altra banda, va afirmar que des que es va tenir coneixement d’aquestes gravacions irregulars es verifica periòdicament l’ús del sistema i ara “només s’enregistren trucades d’emergència”. De fet, tal com va detallar, aquesta eina tecnològica està instal·lada a tots els centres que reben telefonades d’emergència (en el cas de la policia, des que es va construir l’edifici de l’Obac), com els bombers i el SUM, “per una raó òbvia de seguretat” i també per poder recuperar aquelles comunicacions de persones que alerten els cossos especials d’alguna emergència però que potser estan nervioses i tenen problemes d’expressió. “Aquest sistema és d’ús exclusiu intern de la policia i no afecta altres llocs de treball del ministeri ni altres edificis”, va garantir Vila.
Des del Govern van precisar, a més, que els comandaments del cos d’ordre sempre tenien la possibilitat de fer funcionar el sistema d’enregistrament i que la seguretat d’ús del mateix quedava garantida perquè està instal·lat en una sala tècnica d’accés restringit amb un responsable i sempre sota el coneixement de la direcció.

SENSE INSTITUT D'ESTADÍSTICA

El projecte d’institut nacional d’estadística que s’havia plantejat en el passat queda descartat per l’elevat cost que suposaria crear un nou òrgan. Ho va exposar ahir el director del departament d’Estadística, Alexis Estopiñán, durant la presentació del projecte de llei de la funció de l’estadística pública que va aprovar el consell de ministres. El text té com a objectiu regular l’activitat de l’estadística pública d’interès per Andorra, desenvolupada per l’Estat, excloent les enquestes d’opinió i els sondejos electorals. La iniciativa també pretén donar la màxima cobertura legal a tota l’activitat.