Des de primera hora del matí, i durant dues hores, els membres de les forces de l’ordre van escorcollar les dependències de la gerència municipal d’urbanisme de la ciutat, i en diverses oficines i domicilis privats, entre els quals el del president de l’equip de futbol Reial Múrcia, a Madrid. Segons un comunicat del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma, els indicis apunten als delictes de malversació de cabals públics, blanqueig de capital, suborn i negociacions prohibides a funcionaris.
Després dels primers escorcolls van ser detinguts el director de la gerència municipal d’urbanisme, Alberto Guerra, l’advocat Higinio Pérez Mateos i l’enginyer Renato de Noce, aquest com a suposat intermediari en algunes de les operacions immobiliàries investigades. Tots tres passaran avui a disposició judicial.
Les irregularitats afectarien  l’expansió urbanística de la ciutat de Múrcia a la zona nord, on hi ha, entre d’altres urbanitzacions, el complex residencial i comercial Nueva Condomina i el camp de futbol municipal del mateix nom.

Explicacions i declaracions
El regidor d’urbanisme, Fernando Berberanam, assegurava que els procediments administratius en la gerència d’urbanisme són “absolutament correctes” i que, en tot cas, “pot existir algun error administratiu, però no penal, tot i que això ho ha de decidir un tribunal”. L’ajuntament de la ciutat, que governa el Partit Popular (PP), recordava en un comunicat que sentències del Tribunal Superior de la comunitat del 2005 i del 2006, i el Tribunal de Comptes, l’any passat, van dictaminar que no existien irregularitats ni responsabilitat comptable en el desenvolupament de la zona objecte d’investigació.
El Pla parcial Nueva Condomina el va aprovar l’ajuntament el 2001, en terrenys que dos anys abans havien estat qualificats com a rústics o agrícoles, no urbanitzables, i el 2004 es va reparcel·lar la superfície de 2,1 milions de metres quadrats per construir-hi 3.700 habitatges, una zona d’equipaments comercials i d’oci al costat d’un camp de golf i una ciutat esportiva amb el camp de futbol. La secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, declarava ahir que l’actuació de la guàrdia civil a Múrcia “és una de les operacions de distracció que, lamentablement, tant agraden al govern”.

CINC ANYS DE PRESÓ PEL FRAU A SOCIÉTÉ GÉNÉRALE

Jérôme Kerviel, agent de borsa i empleat del banc Société Générale que va provocar unes pèrdues de 4.900 milions d’euros a l’entitat financera, ha estat condemnat a cinc anys de presó, tres dels quals ferms, i a retornar l’equivalent a la pèrdua ocasionada, segons la sentència feta pública ahir al Tribunal Correccional de París. Kerviel es va presentar a si mateix com a “víctima” d’un sistema ple d’excessos, però segons la sentència va falsejar dades del sistema informàtic del banc per al qual va treballar fins al gener del 2008, per tirar endavant un seguit d’inversions fictícies, en el frau borsari més gran de la història de l’Estat veí. Segons els magistrats del Tribunal, el condemnat va ser l’únic responsable de les seves decisions, que va prendre sense coneixement de l’entitat financera, i és culpable dels delictes d’abús de confiança, falsificació i introducció fraudulenta de dades en un sistema informàtic, sense acceptar l’argument de la defensa que Société Générale coneixia les operacions de l’empleat.

Així ho van acordar ahir els cònsols en la reunió mensual dels mandataris comunals, celebrada a Ordino, després de constatar que no hi ha unanimitat entre ells. Ventura Espot i Josep Maria Camp, que van actuar ahir de portaveus, van reclamar “propostes clares” i que les injeccions dineràries que s’acabin fent a Andorra Turisme estiguin degudament justificades. “Amb el que no estan d’acord alguns dels cònsols és a posar una quantitat de diners sense saber a què va destinada”, va afirmar Camp.

Satisfacció
L’aportació comunal a Andorra Turisme i la política de promoció turística –especialment discutida pels cònsols d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i Escaldes-Engordany, Antoni Martí–, van centrar una bona part de la reunió de cònsols, ahir. Camp, que curiosament era un dels partidaris de continuar amb la manera de procedir duta a terme fins ara, va assegurar que els cònsols “estem satisfets de totes les consecucions per homogeneïtzar la imatge d’Andorra a l’exterior i avui tots estem d’acord a continuar treballant en aquests aspectes”. El cònsol de la Massana va recordar que els comuns també han participat en campanyes puntuals per recuperar turistes britànics i russos i per incentivar el comerç. Però “la competència en promoció turística a l’exterior és del Govern. Que ens hi podem implicar els comuns? Sí. Però no se’ns pot posar una partida pressupostària (de 109.000 euros per corporació) per reial decret sense consulta prèvia de forma automàtica”. Per això, i entre altres coses, va reclamar a Andorra Turisme que canviï els seus estatuts per reconèixer el pes de les corporacions parroquials i que es creïn els clubs de producte. En funció de cadascun dels productes en què es vulgui incidir, de les accions que es pretenguin dur a terme, els comuns hi participarien. De manera independent, però. De fet, les dues reivindicacions fetes ahir no són noves. Els comuns ja les han anat fent. I el Govern, fins ara, ha anat donant allargues.

Polir detalls
Camp va assegurar que la fórmula de treball duta a terme fins ara “és bona però s’ha de polir”. I va recordar la important tasca que s’està fent des dels comuns. En aquest sentit va destacar tant el paper dels consellers comunals de Turisme com el de la representant dels cònsols en els diferents organismes turístics, Mònica Bonell, que “estan fent un treball extraordinari”. Tots ells estan integrats en el programa Infoturisme, que hauria de servir de fòrum on definir els diferents projectes als quals poder participar. Implicar-se. El cònsol massanenc va reiterar que ha de ser el Govern i Andorra Turisme els qui decideixin com cal actuar. I que no han d’escatimar esforços en la promoció exterior del Principat, ja que el turisme “és la principal indústria” del país. No obstant això, va recordar que els “productes els tenim nosaltres”. I per això també és necessari comptar amb la involucració comunal. Camp també va manifestar la satisfacció generalitzada sobre el retorn obtingut, per exemple, amb la inversió feta en el mercat britànic i de neu en general. Però va recordar que aquesta aportació va ser un fet puntual.

PROPOSICIÓ DE LLEI SOBRE L'ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT COMUNAL

Els cònsols estudiaran promoure una proposició de llei sobre l’organització i el funcionament dels comuns. El text hauria de suposar l’elevació a rang de llei de l’actual reglament. I a l’aclariment de diverses atribucions, especialment referides al paper que tenen les minories. La proposta la va posar ahir sobre la taula, gairebé de manera personal, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que recuperava i polia una proposició que la legislatura passada va entrar a tràmit parlamentari el Partit Socialdemòcrata (PS). I que no va prosperar, entre altres coses “perquè els comuns no hi havíem participat”, segons va recordar ahir el cònsol de la Massana, Josep Maria Camp. El mandatari massanenc va afirmar que en properes reunions “es valorarà si es presenta una proposició de llei”. I que la feina que es faci serà totalment independent del calendari legislatiu. Per a la propera reunió, que s’ha de celebrar a la Massana el 2 de novembre, tots els cònsols haurien de tenir clara la seva posició de cara a poder fer esmenes a l’articulat inicialment proposat per Ferrer. Camp va considerar, gairebé a títol personal, que el proper mandat comunal hauria d’iniciar-se amb la nova llei aprovada i la delimitació de funcions comunals més clara.

GABRIEL ES QUEDA FORA PER EVITAR "CONTROVÈRSIES"

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, havia d’assistir, inicialment, a la reunió de cònsols d’ahir. I?malgrat que “tothom hi és benvingut”, finalment els mandataris comunals, segons va explicar el responsable major d’Ordino, Ventura Espot, van estimar-se més declinar l’oferiment de Gabriel, que pretenia exposar el model fiscal de CR?i recollir el parer dels cònsols per mirar si algun dels punts es podia transformar en esmena. Espot va explicar que després de comprovar que a alguns dels cònsols “no els feia gaire gràcia” la presència del líder de CR, es va desestimar la trobada. Es pretenia, així, “evitar controvèrsies”, per no trencar el bon clima que hi ha entre els mandataris comunals, on regna “l’esperit de treball i sintonia”.

Però el fet que el ministre de Finances, Pere López, declarés a AD Ràdio que el calendari d’aplicació del nou marc no era negociable, ha molestat, i molt, les files reformistes.
Els consellers de CR es van mostrar, majoritàriament, d’acord amb les tesis del president del grup, Joan Gabriel, que va explicar al Diari en l’edició d’ahir. El líder reformista considerava que no tenia sentit pactar un marc tributari quan s’està a punt de convocar eleccions, i va recriminar a l’executiu que hagués trencat l’acord per no ingerir en la tasca dels parlamentaris.
Així, per exemple, Amadeu Rossell, que forma part de la comissió de Finances, va manifestar el desig “que ens deixin fer la feina”, i va recordar: “Que jo sàpiga, el senyor Pere López no és el negociador.” Rossell va “subscriure tot el que ha dit el president del grup”, i va assenyalar que la defensa de l’aplicació progressiva de la reforma “és fonamental”. “No tenim una comptabilitat estable, una consciència dels impostos ni una infraestructura informàtica. Si no se’ns dóna temps no ho podrem fer bé”, va explicar. Igualment, el conseller reformista Joan Torres va posar en relleu que “un partit no pot marcar el timing i dir-nos allò que hem de fer als que som legisladors”. En aquest sentit, va donar la raó a Gabriel que el treball de la comissió s’ha vist contaminat per les declaracions de López.
Nomen es va afegir a la reclamació d’eleccions immediates. “Ja vam explicar que apostàvem pel govern d’unitat, i si no era possible, eleccions”, va assenyalar, i va afegir-hi que “no té sentit posar-se a tancar el marc fiscal si no hi ha govern d’unitat”.
Des de l’executiu, l’únic que es va pronunciar va ser Pere López, que va declarar que “les lleis fiscals són prioritàries i la CEA, la PIME i altres agents econòmics ens acaben de dir que opinen el mateix”. I és que el ministre acabava de deixar una reunió amb aquestes entitats. Des del grup socialdemòcrata, el conseller de la comissió de Finances Carles Blasi va dir: “Em sembla que Gabriel s’ha precipitat.” Va demanar que no es crispés més el debat i va afirmar que “quan siguem a la comissió ja veurem què passa”.

CAP PERSONALITAT DEL PS "HA DIT QUE DEIXARÀ EL PARTIT"

El Partit Socialdemòcrata va preferir ahir no fer cap comentari oficial a les crítiques expressades per Rosa Ferrer en un article publicat al Diari. La cònsol explicava que en el PS actual no es respecta l’opinió contrària, el debat polític i que els posicionaments s’imposen. El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va destacar a AD Ràdio que encara que últimament s’han manifestat opinions crítiques, cap no “ha manifestat la voluntat de deixar el partit”. L’exsindicalista va indicar que les crítiques que han arribat de Josep Dallerès i Rosa Ferrer són “turbulències pròpies del debat d’idees” i que “no s’han d’amagar”. Bartolomé va reconèixer que s’està vivint un “debat fort i acalorat” entre diferents pesos pesants de la formació socialdemòcrata. I hi va afegir que “caldrà esperar un temps” per veure com es “recondueix” la situació actual, dins del marc del debat que el PS no tan sols no prohibeix, sinó que fomenta.

Però el fet que el ministre de Finances, Pere López, declarés a AD Ràdio que el calendari d’aplicació del nou marc no era negociable, ha molestat, i molt, les files reformistes.
Els consellers de CR es van mostrar, majoritàriament, d’acord amb les tesis del president del grup, Joan Gabriel, que va explicar al Diari en l’edició d’ahir. El líder reformista considerava que no tenia sentit pactar un marc tributari quan s’està a punt de convocar eleccions, i va recriminar a l’executiu que hagués trencat l’acord per no ingerir en la tasca dels parlamentaris.
Així, per exemple, Amadeu Rossell, que forma part de la comissió de Finances, va manifestar el desig “que ens deixin fer la feina”, i va recordar: “Que jo sàpiga, el senyor Pere López no és el negociador.” Rossell va “subscriure tot el que ha dit el president del grup”, i va assenyalar que la defensa de l’aplicació progressiva de la reforma “és fonamental”. “No tenim una comptabilitat estable, una consciència dels impostos ni una infraestructura informàtica. Si no se’ns dóna temps no ho podrem fer bé”, va explicar. Igualment, el conseller reformista Joan Torres va posar en relleu que “un partit no pot marcar el timing i dir-nos allò que hem de fer als que som legisladors”. En aquest sentit, va donar la raó a Gabriel que el treball de la comissió s’ha vist contaminat per les declaracions de López.
Nomen es va afegir a la reclamació d’eleccions immediates. “Ja vam explicar que apostàvem pel govern d’unitat, i si no era possible, eleccions”, va assenyalar, i va afegir-hi que “no té sentit posar-se a tancar el marc fiscal si no hi ha govern d’unitat”.
Des de l’executiu, l’únic que es va pronunciar va ser Pere López, que va declarar que “les lleis fiscals són prioritàries i la CEA, la PIME i altres agents econòmics ens acaben de dir que opinen el mateix”. I és que el ministre acabava de deixar una reunió amb aquestes entitats. Des del grup socialdemòcrata, el conseller de la comissió de Finances Carles Blasi va dir: “Em sembla que Gabriel s’ha precipitat.” Va demanar que no es crispés més el debat i va afirmar que “quan siguem a la comissió ja veurem què passa”.

CAP PERSONALITAT DEL PS "HA DIT QUE DEIXARÀ EL PARTIT"

El Partit Socialdemòcrata va preferir ahir no fer cap comentari oficial a les crítiques expressades per Rosa Ferrer en un article publicat al Diari. La cònsol explicava que en el PS actual no es respecta l’opinió contrària, el debat polític i que els posicionaments s’imposen. El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va destacar a AD Ràdio que encara que últimament s’han manifestat opinions crítiques, cap no “ha manifestat la voluntat de deixar el partit”. L’exsindicalista va indicar que les crítiques que han arribat de Josep Dallerès i Rosa Ferrer són “turbulències pròpies del debat d’idees” i que “no s’han d’amagar”. Bartolomé va reconèixer que s’està vivint un “debat fort i acalorat” entre diferents pesos pesants de la formació socialdemòcrata. I hi va afegir que “caldrà esperar un temps” per veure com es “recondueix” la situació actual, dins del marc del debat que el PS no tan sols no prohibeix, sinó que fomenta.

El cuiner basc Juan Mari Arzak ha defensat aquest dimarts l’autenticitat de la gastronomia d’un lloc concret al mateix temps que es fa fusió “en la justa mesura” amb productes d’altres indrets. Tot i així, el cuiner ha dit que cal no perdre la cultura pròpia i es va mostrar rotundament en contra de la globalització culinària.

Les corporacions no faran cap més aportació automàtica de 109.000 euros a Andorra Turisme fins que el Govern no proposi a quin projecte concret van destinats aquests diners.

Està a punt de fer sis anys de l’única victòria que ha sumat fins ara el combinat nacional. Va ser precisament davant Macedònia, el mateix rival que divendres i al mateix camp on es va produir l’èxit més gran aconseguit fins ara.

Un cop tot arreglat amb Jandro Álvarez, toca col·locar un nou ocupant de la banqueta. Fins ahir no es va arribar a un acord amb el tècnic lleonès per confirmar la seva desvinculació i avui mateix s’anunciarà el nom del nou entrenador del BP Andorra, un protagonista que podria repetir una experiència no gaire llunyana al club.

Andorra Sostenible disposa des d’ara d’un nou recurs encaminat a familiaritzar els infants amb els habitatges més sostenibles energèticament.

Aquesta ha estat una de les principals mesures acordades en l'àmbit dels comptes de les administracions en la reunió que han mantingut avui els set cònsols majors amb membres de l'executiu, entre els quals hi havia el cap de Govern, Jaume Bartumeu. També s'ha pactat que el nivell d'endeutament de les parròquies es calcularà tenint en compte els promig dels ingressos dels darrers tres anys, i no del darrer any, com es feia fins ara. A la vegada, l'executiu s'hauria compromès a incloure l'endeutament comunal en la negociació que el Govern faci amb entitats bancàries del Principat o de fora amb l'objectiu de millorar les condicions per refinançar el deute. Això es farà sempre que l'endeutament comunal no creixi més i les corporacions es comprometin a fer un pla anual d'amortització.

En la trobada s'ha tractat el treball encetat ja fa unes quantes reunions sobre les competències. El Govern ja ha acceptat que li correspondrien serveis com les guarderies, el transport públic o el manteniment de carreteres secundàries. Farà un estudi per calcular quina despesa li suposaria i també com repercutiria en una disminució de les tranferències als comuns.

Finalment s'ha concretat que el 27 d'ocutbre Andorra firmarà la carta d'autonomia local en el marc de les reunions dels poders locals, que se celebraran durant quatre dies a Estrasburg i en les quals el Principat serà el protagonista amb una exposició fotogràfica, l'actuació dels esbarts danasaires i un aperitiu de productes típics després de la signatura.

A la reunió estava previst de tractar sobre els canvis que el Govern vol implantar a la Funció Pública però es va ajornar la qüestió vist que el Govern no ha fet el treball necessari. El portaveu dels cònsols, Enric Casadevall, ha assegurat que els comuns serien "més partidaris de frenar" les demandes dels funcionaris. Volen apostar per la mobilitat interna i la supressió dels triennis i complements com és el cas de la gestió de l'acompliment.

Aquesta ha estat una de les principals mesures acordades en l'àmbit dels comptes de les administracions en la reunió que han mantingut avui els set cònsols majors amb membres de l'executiu, entre els quals hi havia el cap de Govern, Jaume Bartumeu. També s'ha pactat que el nivell d'endeutament de les parròquies es calcularà tenint en compte els promig dels ingressos dels darrers tres anys, i no del darrer any, com es feia fins ara. A la vegada, l'executiu s'hauria compromès a incloure l'endeutament comunal en la negociació que el Govern faci amb entitats bancàries del Principat o de fora amb l'objectiu de millorar les condicions per refinançar el deute. Això es farà sempre que l'endeutament comunal no creixi més i les corporacions es comprometin a fer un pla anual d'amortització.

En la trobada s'ha tractat el treball encetat ja fa unes quantes reunions sobre les competències. El Govern ja ha acceptat que li correspondrien serveis com les guarderies, el transport públic o el manteniment de carreteres secundàries. Farà un estudi per calcular quina despesa li suposaria i també com repercutiria en una disminució de les tranferències als comuns.

Finalment s'ha concretat que el 27 d'ocutbre Andorra firmarà la carta d'autonomia local en el marc de les reunions dels poders locals, que se celebraran durant quatre dies a Estrasburg i en les quals el Principat serà el protagonista amb una exposició fotogràfica, l'actuació dels esbarts danasaires i un aperitiu de productes típics després de la signatura.

A la reunió estava previst de tractar sobre els canvis que el Govern vol implantar a la Funció Pública però es va ajornar la qüestió vist que el Govern no ha fet el treball necessari. El portaveu dels cònsols, Enric Casadevall, ha assegurat que els comuns serien "més partidaris de frenar" les demandes dels funcionaris. Volen apostar per la mobilitat interna i la supressió dels triennis i complements com és el cas de la gestió de l'acompliment.

Andorra Sostenible disposa des d’ara d’un nou recurs encaminat a familiaritzar els infants amb els habitatges més sostenibles energèticament.

Les lliçons culinàries del cuiner han donat el tret de sortida de forma oficial a les jornades, que se celebraran fins el dia 17 i que estan adreçades a professionals i al públic en general. Tenen una llottja gastronòmica, tallers per a infants i degustacions de diferents productes. La llotja ha començat a funcionar avui i també estarà en marxa demà, de 12 a 20 hores, a la planta baixa nord. Després es donarà el relleu a les degustacions. Es tracta d'una fira de productors de vins, caves, cafès, embotits, conserves, oli, menjars, etc. En total, seran vuit marques les que oferiran els seus productes.

Arzak ha explicat davant gairebé 300 persones la seva manera d'entendre la cuina. "Sóc un cuiner que va néixer en un restaurant, no sóc res més que això. Sense humilitat i curiositat pel saber no es pot créixer en aquest ofici", ha comentat un professional amb tres estrelles Michelin. Arzak, durant la seva ponència, ha defensat l'autenticitat de la gastronomia d'un lloc concret, però també ha posat de manifest que és bo saber fer alguna fusió, "en la seva justa mesura", amb productes d'altres indrets. Tot i així, el cuiner ha dit que cal no perdre la cultura pròpia i "poder saber el lloc d’on prové només tastant un menjar, amb els ulls tancats". Ha afegit que està en contra de la globalització en el món de la cuina: "No vull menjar el mateix a Andorra que a Miami".

Ha esmentat una inquietud que creu important per progressar en la cuina: "Quan surts al carrer t'ho has de mirar tot amb ulls de cuiner. Veig un semàfor i hi veig una capsa de bombons de tres colors", ha exemplificat per mostrar com es pot trobar inspiració i innovar. Sobre els plats del seu restaurant, Arzak ha reconegut que no surt res de la cuina sense que la seva filla i ell, tot dos, ho hagin aprovat.  A més, també ha afirmat que tot i que menjar al restaurant costa uns 160 euros, al final d'any qui més freqüenta l’establiment és gent de poder adquisitiu mitjà, en contra del que es pugui pensar. Sobre la cuina més clàssica, "la de l'àvia", Arzak ha reconegut que "és molt pesada" i que avui dia, pel tipus de feina que es fa, seria molt calòrica.
A més, Arzak es desvincula totalment de "l'alta gastronomia" com a sinònim d'elit. I és que el cuiner ha assegurat que és una persona molt senzilla, que ell només és cuiner, i que té els amics de sempre. El que més li molesta, ha dit, és la descaradura. Sobre les Jornades Gastronòmiques d'Illa Carlemany, Arzak ha dit que qualsevol mitjà és bo per a difondre la gastronomia, i en aquest cas ha valorat molt positivament la iniciativa del centre comercial. A més, pel que fa als tallers que es faran aquest dimecres per a infants a la pizzeria Roma, ha destacat que s'ha d'educar les persones des de ben petites sobre l'art de menjar bé.

El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va avançar ahir algunes de les mesures de reducció de la despesa pública per al 2011 incloses al projecte de llei de reactivació econòmica, entre les quals es troben la congelació de determinats salaris, la no substitució de les places vacants per jubilació o no cobrir la totalitat de les vacants de funcionaris  a no ser que siguin estrictament necessaris. (seguirà ampliació)