I amb els valors a l’alça, com Roger Gual (Goya a la millor direcció novell per Smoking Room el 2002). Per esmentar alguns dels projectes en què s’ha implicat els últims mesos, particularment actius: “Sí, he estat molt enfeinat i amb coses prou interessants.” Entre aquestes, un rodatge al Líban o la gravació d’espots publicitaris, un dels àmbits on més ha treballat fins al moment.
De tots els projectes cinematogràfics, el que ja volta per les pantalles espanyoles –des del passat dia 8– és el de León de Aranoa (director de films com Familia, Barrio, Princesas o Los lunes al sol). La participació de Guirao ha estat breu: va rodar una sèrie de plànols com a segona càmera mentre que l’equip principal es dedicava a recollir altres seqüències. “Fernando és encantador, sap molt bé el que vol. Però ha estat una cosa curta, puntual.”
Com li va arribar la proposta? A través dels contactes que va establir durant la seva intervenció a Invisibles, un documental que recollia històries al voltant de la guerra. Estaven narrades per Coixet i León de Aranoa, així com per Wim Wenders, Mariano Barroso i el colombià Javier Corcuera. Amb producció de Javier Bardem.

‘Room 21’, amb gual
Més intensa i extensa ha estat la participació en el projecte Room 21, on ha estat el director de fotografia triat per Gual. També en aquest cas es tracta d’un projecte col·lectiu, una sèrie de curtmetratges filmats per diferents realitzadors. El nexe d’unió, l’hotel Camper de Barcelona. La seva història, la d’un home que torna a la mateixa habitació que havia ocupat en el passat i recorda. A l’elenc, actrius també molt en voga en aquests moments, com Aina Clotet, la protagonista d’Elisa K –de Judith Colell i Jordi Cadena– o de la sèrie de TV3 Infidels.
De la col·laboració amb Gual es mostra particularment satisfet: “Ha estat molt interessant, perquè Roger és un director que està en un bon moment i és molt bon guionista i realitzador.” La feina li va arribar una mica de retruc. El director de fotografia de Gual no estava disponible i el cineasta el va triar d’entre els currículums que li va presentar la productora. El treball està en postproducció.
Més feina, encara: a Ghost Truck, una producció italiana que l’ha portat a rodar a Beirut. Amb Fabrizio Rossetti, un cineasta molt conegut sobretot com a muntador. Tampoc aquest treball no ha estat estrenat pel moment, com el capítol pilot d’una sèrie televisiva, Sophia, de la productora Films and Pelis i que narra la història d’una jove espanyola que prova sort a Nova York.

FERNANDO TORRES O LEO MESSI, ENTRE ELS PROTAGONISTES DELS ÚLTIMS ESPOTS

El director de fotografia Emili Guirao (Andorra, 1975) segueix flirtejant amb els directors de cinema espanyol. Amb els ja consagrats: a la seva consabuda relació professional amb Isabel Coixet s’hi afegeix una col·laboració amb Fernando León de Aranoa. I amb els valors a l’alça, com Roger Gual (Goya a la millor direcció novell per Smoking Room el 2002). Per esmentar alguns dels projectes en què s’ha implicat els últims mesos, particularment actius: “Sí, he estat molt enfeinat i amb coses prou interessants.” Entre aquestes, un rodatge al Líban o la gravació d’espots publicitaris, un dels àmbits on més ha treballat fins al moment.
De tots els projectes cinematogràfics, el que ja volta per les pantalles espanyoles –des del passat dia 8– és el de León de Aranoa (director de films com Familia, Barrio, Princesas o Los lunes al sol). La participació de Guirao ha estat breu: va rodar una sèrie de plànols com a segona càmera mentre que l’equip principal es dedicava a recollir altres seqüències. “Fernando és encantador, sap molt bé el que vol. Però ha estat una cosa curta, puntual.”
Com li va arribar la proposta? A través dels contactes que va establir durant la seva intervenció a Invisibles, un documental que recollia històries al voltant de la guerra. Estaven narrades per Coixet i León de Aranoa, així com per Wim Wenders, Mariano Barroso i el colombià Javier Corcuera. Amb producció de Javier Bardem.

‘room 21’, amb gual
Més intensa i extensa ha estat la participació en el projecte Room 21, on ha estat el director de fotografia triat per Gual. També en aquest cas es tracta d’un projecte col·lectiu, una sèrie de curtmetratges filmats per diferents realitzadors. El nexe d’unió, l’hotel Camper de Barcelona. La seva història, la d’un home que torna a la mateixa habitació que havia ocupat en el passat i recorda. A l’elenc, actrius també molt en voga en aquests moments, com Aina Clotet, la protagonista d’Elisa K –de Judith Colell i Jordi Cadena– o de la sèrie de TV3 Infidels.
De la col·laboració amb Gual es mostra particularment satisfet: “Ha estat molt interessant, perquè Roger és un director que està en un bon moment i és molt bon guionista i realitzador.” La feina li va arribar una mica de retruc. El director de fotografia de Gual no estava disponible i el cineasta el va triar d’entre els currículums que li va presentar la productora. El treball està en postproducció.
Més feina, encara: a Ghost Truck, una producció italiana que l’ha portat a rodar a Beirut. Amb Fabrizio Rossetti, un cineasta molt conegut sobretot com a muntador. Tampoc aquest treball no ha estat estrenat pel moment, com el capítol pilot d’una sèrie televisiva, Sophia, de la productora Films and Pelis i que narra la història d’una jove espanyola que prova sort a Nova York.

Per als organitzadors, van sortir als carrers tres milions i mig de persones, mig milió més que en les quatre anteriors, mentre que per a les autoritats van ser 1,23 milions, amb un increment en unes 300.000 sobre els còmputs facilitats en les jornades precedents.
Els sis principals sindicats han anunciat un “enduriment” de les protestes, i noves vagues de més durada, fins i tot indefinides, per al futur immediat, que poden arribar a paralitzar el país.
En el cas dels ferrocarrils, i del metro de París, una assemblea va decidir la continuació de l’aturada durant el dia d’avui.
La magnitud de la resposta es va reflectir, fins i tot, en la icona de la capital francesa i punt de màxima atracció turística, la torre Eiffel, que es va tancar a la tarda, segons Le Figaro. Al Senat, on el debat sobre la reforma arriba a la fi, es van suspendre les sessions perquè els representants de l’esquerra poguessin participar en la gran manifestació de la capital.

Tolosa i efectes internacionals
A Tolosa, segons La Dépêche, es va seguir la tendència general; els manifestants comptabilitzats pels sindicats van ser 145.000, i 30.000 segons la prefectura, que suposava increments de 20.000 i 5.000, respectivament, sobre les darreres mobilitzacions, i s’anunciava una nova per demà, a més de mantenir la prevista dissabte.
Als treballadors del sector públic i privat s’hi van afegir els estudiants de secundària, en protesta pel futur amb escasses possibilitats laborals.
Onze de les dotze refineries de carburants van interrompre les activitats. Al port de Marsella, 85 vaixells, entre els quals 56 petroliers, van quedar en espera que es reprenguessin les activitats.
La vaga va tenir repercussions a Espanya. Els trens internacionals, especialment els Talgo i trens-hotel de Catalunya a França, Itàlia i Suïssa, no van circular, i no es preveu que ho puguin fer avui. Als aeroports espanyols es van suspendre desenes de vols cap o des de l’altre Estat veí, vint dels quals al Prat de Barcelona.

SARKOZY ANUNCIA UNA REFORMA FISCAL PER AL 2011

Mentre el primer ministre, François Fillon, insistia ahir que està decidit “a portar fins al final” la reforma del sistema de pensions francès, tot i l’escalada de les protestes, el president Sarkozy anunciava una nova mesura que pot estendre les protestes fins a l’any vinent: la “general” sobre fiscalitat. Segons Le Figaro, el president de l’Estat veí va anunciar el projecte a la sortida de la reunió que va mantenir ahir amb els diputats de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit majoritari. Una enquesta d’Ipsos-Gallup publicada per Le Point reduïa al 31 per cent la popularitat de Sarkozy, el nivell més baix des que va assumir el càrrec.

SUSPENSIÓ DEL TRÀNSIT AERI A GRÈCIA EL DIUMENGE

A Grècia continuen també les mobilitzacions i protestes sindicals, en una setmana en què es veurà greument afectat el transport públic, i que culminarà diumenge amb la suspensió total del trànsit aeri, per una vaga dels controladors. La convocatòria del sindicat d’aquest sector professional abasta tots els vols amb sortida o arribada al país durant les 24 hores de la jornada dominical i el tancament total de l’espai aeri, com a protesta contra la “inèrcia” del govern d’Atenes respecte de l’atenció a les seves reivindicacions. Les aturades van començar ahir, intermitents, als ferrocarrils grecs, per un període de 48 hores. A partir de les sis del matí d’avui es cancel·laran una dotzena de línies, inclosa la de l’aeroport internacional de la capital, i demà esdevindrà general, contra un projecte de privatització de la xarxa.

Especialment significativa és la revifada de la imposició indirecta –per un element circumstancial com és l’aprovisionament de tabac–, que quant a xifres absolutes va augmentar de 27 milions. Les dades incloses en el document Execució pressupostària i comptable del primer semestre de l’exercici 2010 del Govern d’Andorra elaborat per la intervenció general del ministeri de Finances també evidencien un fre en la caiguda dels ingressos relatius al sector de la construcció. I reflecteixen una davallada de poc més del 10% en les despeses de funcionament. No obstant això, la partida destinada al personal continua a l’alça.

Ingressos
El notable increment dels ingressos se sustenta en dues potes. El creixement de recaptació per l’IMI referit al tabac i per l’ISI?bancari. Durant el primer semestre d’aquest any s’han liquidat pràcticament 163 milions d’euros en el capítol d’ingressos, 134 dels quals corresponen als impostos indirectes. En el mateix període de l’any passat la liquidació total va ser de 139 milions, mentre que l’ingrés pels tributs indirectes va quedar en 106 milions. El canvi més significatiu, i així ho reflecteix l’esmentat document, cal situar-lo “en el capítol que fa referència a la importació del tabac, que s’ha incrementat durant aquest primer semestre de l’exercici 2010 un 140,56% (15.743 milers d’euros), motivat principalment per l’aprovisionament degut a l’increment de les taxes al consum”. Quant a l’ISI, l’augment en el primer semestre respecte del mateix tram de l’any passat és de més de 10 milions d’euros, que pràcticament corresponen al creixement obtingut en la recaptació per l’ISI bancari i financer, un augment que és conseqüència “de la regularització entre el pagament a compte realitzat en base als resultats de l’any 2008 i el resultat de l’any 2009 de les entitats bancàries”.
Encara en matèria d’imposició indirecta, és important observar l’evolució de la recaptació per ITP. De gener a juny els ingressos per aquest concepte van ser de 32,2 milions d’euros, encara davallant (-1,13%) però menys que fa uns quants trimestres. Quant a la imposició directa, la recaptació es va acostar al doble de l’any anterior, passant de 683.000 euros a 1,2 milions (increment del 80,67%). En el marc del conjunt d’ingressos corrents, dues partides van experimentar caigudes quantitativament significatives:?les taxes i els ingressos patrimonials.

Despeses
La caiguda de la despesa és important, també. En conjunt, del 27,46%. Traduït en xifres absolutes això significa que si durant els primers sis mesos de l’any passat es van gastar 187 milions d’euros, enguany aquesta despesa s’ha reduït a 136 milions. El gran treball de contenció es nota en les despeses corrents (que queden en 88,7 milions quan fa un any havien superat els 100 milions). I, dins d’aquest capítol, cal especialment observar la reducció experimentada (del 35%) en el consum de béns i de serveis, que passa de gairebé 19 milions d’euros a poc més de 12. No obstant això, la despesa de personal no deixa de créixer. Se situa en 43 milions quan l’any 2009 no havia arribat als 42.

ENCARA NO VINT MILIONS D'EUROS EN INVERSIONS

Durant el primer semestre d’aquest 2010 només s’han invertit 19,9 milions d’euros, lluny dels més de 44 que s’havien injectat durant el mateix període de l’any passat. Com sol ser habitual, la major part del pastís se l’endú el ministeri d’Ordenament Territorial. En concret, dels encara no vint milions d’euros, el 93,92% el va invertir l’esmentat departament governamental. Dels diners destinats al concepte de béns destinats a l’ús general, la partida més gran correspon a la pavimentació de carreteres generals, secundàries i carrers. A aquesta finalitat s’hi han dedicat, durant els primers sis mesos de l’any, 3,7 milions d’euros. També s’han invertit 2,3 milions al túnel d’Envalira i més d’1,6 a la plataforma conjunta del control duaner de Porta. Altres projectes destacats són el de les millores de la CG-2 al pont de Molleres, a Canillo (903.000 euros) i el del tram del mateix vial entre el Pont de la Tosca i la rotonda de Copríncep Episcopal (739.000 euros).

Especialment significativa és la revifada de la imposició indirecta –per un element circumstancial com és l’aprovisionament de tabac–, que quant a xifres absolutes va augmentar de 27 milions. Les dades incloses en el document Execució pressupostària i comptable del primer semestre de l’exercici 2010 del Govern d’Andorra elaborat per la intervenció general del ministeri de Finances també evidencien un fre en la caiguda dels ingressos relatius al sector de la construcció. I reflecteixen una davallada de poc més del 10% en les despeses de funcionament. No obstant això, la partida destinada al personal continua a l’alça.

Ingressos
El notable increment dels ingressos se sustenta en dues potes. El creixement de recaptació per l’IMI referit al tabac i per l’ISI?bancari. Durant el primer semestre d’aquest any s’han liquidat pràcticament 163 milions d’euros en el capítol d’ingressos, 134 dels quals corresponen als impostos indirectes. En el mateix període de l’any passat la liquidació total va ser de 139 milions, mentre que l’ingrés pels tributs indirectes va quedar en 106 milions. El canvi més significatiu, i així ho reflecteix l’esmentat document, cal situar-lo “en el capítol que fa referència a la importació del tabac, que s’ha incrementat durant aquest primer semestre de l’exercici 2010 un 140,56% (15.743 milers d’euros), motivat principalment per l’aprovisionament degut a l’increment de les taxes al consum”. Quant a l’ISI, l’augment en el primer semestre respecte del mateix tram de l’any passat és de més de 10 milions d’euros, que pràcticament corresponen al creixement obtingut en la recaptació per l’ISI bancari i financer, un augment que és conseqüència “de la regularització entre el pagament a compte realitzat en base als resultats de l’any 2008 i el resultat de l’any 2009 de les entitats bancàries”.
Encara en matèria d’imposició indirecta, és important observar l’evolució de la recaptació per ITP. De gener a juny els ingressos per aquest concepte van ser de 32,2 milions d’euros, encara davallant (-1,13%) però menys que fa uns quants trimestres. Quant a la imposició directa, la recaptació es va acostar al doble de l’any anterior, passant de 683.000 euros a 1,2 milions (increment del 80,67%). En el marc del conjunt d’ingressos corrents, dues partides van experimentar caigudes quantitativament significatives:?les taxes i els ingressos patrimonials.

Despeses
La caiguda de la despesa és important, també. En conjunt, del 27,46%. Traduït en xifres absolutes això significa que si durant els primers sis mesos de l’any passat es van gastar 187 milions d’euros, enguany aquesta despesa s’ha reduït a 136 milions. El gran treball de contenció es nota en les despeses corrents (que queden en 88,7 milions quan fa un any havien superat els 100 milions). I, dins d’aquest capítol, cal especialment observar la reducció experimentada (del 35%) en el consum de béns i de serveis, que passa de gairebé 19 milions d’euros a poc més de 12. No obstant això, la despesa de personal no deixa de créixer. Se situa en 43 milions quan l’any 2009 no havia arribat als 42.

ENCARA NO VINT MILIONS D'EUROS EN INVERSIONS

Durant el primer semestre d’aquest 2010 només s’han invertit 19,9 milions d’euros, lluny dels més de 44 que s’havien injectat durant el mateix període de l’any passat. Com sol ser habitual, la major part del pastís se l’endú el ministeri d’Ordenament Territorial. En concret, dels encara no vint milions d’euros, el 93,92% el va invertir l’esmentat departament governamental. Dels diners destinats al concepte de béns destinats a l’ús general, la partida més gran correspon a la pavimentació de carreteres generals, secundàries i carrers. A aquesta finalitat s’hi han dedicat, durant els primers sis mesos de l’any, 3,7 milions d’euros. També s’han invertit 2,3 milions al túnel d’Envalira i més d’1,6 a la plataforma conjunta del control duaner de Porta. Altres projectes destacats són el de les millores de la CG-2 al pont de Molleres, a Canillo (903.000 euros) i el del tram del mateix vial entre el Pont de la Tosca i la rotonda de Copríncep Episcopal (739.000 euros).

Els comerciants, al seu torn, certifiquen que hi ha hagut força gent però que la xifra de vendes no ha estat especialment bona. I l’Agència de Mobilitat constata que la xifra d’entrades ha estat discreta i força inferior a la que es preveia: han entrat per les dues fronteres 53.000 cotxes quan se n’esperaven 60.0000. El 2004, quan hi va haver un pont idèntic a aquest, el nombre d’entrades va arribar a 62.400, 10.000 més.
Les millors xifres d’ocupació hotelera es van assolir el cap de setmana i “dilluns alguns la van poder mantenir i d’altres no”. Azurmendi va posar de manifest que és evident que estem en un context de crisi i que els visitants retallen la despesa amb menys nits d’hotels. No obstant això, va insistir que “en general ha estat un pont molt favorable” i que els resultats han certificat que “segurament podíem haver tret més rendiment als preus”. I és que va detallar que “treballem amb diferents tarifes que varien en funció de l’oferta i la demanda” i que l’escassetat de reserves prèvies  acaba provocant una reducció de preus. Però el cert és que cada cop els usuaris decideixen el viatge més tard. “Però són reflexions d’última hora, quan ja no s’hi pot fer res”, hi va afegir.
L’ocupació ha estat elevada en totes les parròquies, també les altes. Però aquí hi juga a favor que part dels establiments estan tancats fins a la temporada de neu.

Restauració i compres
Els restaurants també han treballat força, segons va afirmar Azurmendi, i especialment dissabte. Però la despesa en compres no satisfà els empresaris del sector. El vicepresident de la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA), Toni Corominas, va manifestar que “ens estem movent en les mateixes xifres de l’any passat, que ja van ser dolentes”. Corominas hi va afegir que no ha ajudat a fer caixa que es tractés d’un pont festiu únicament i exclusivament espanyol, tenint en compte que l’Estat veí del sud és un dels més afectats per al crisi econòmica. Per això, la FACA entén, més enllà de l’estricta valoració del pont festiu, que s’han de diversificar els mercats on es van a buscar turistes i apostar per vies que ja s’estan explorant, com Rússia, el Benelux o Alemanya. En qualsevol cas, Corominas també va voler deixar clar que “sí que hi ha hagut gent i evidentment s’ha notat” la major afluència.

Menys cotxes
Les xifres recopilades per l’Agència de Mobilitat tampoc no són gaire positives si és que es comparen amb ponts anteriors. “Els problemes econòmics provoquen que les persones es desplacin menys i tampoc no hi han ajudat les inclemències meteorològiques”, va comentar Jaume Castells, cap de l’àrea de Mobilitat. Castells hi va afegir que el dia de màxima entrada de visitants, dissabte, es van recollir números molt similars als d’un dissabte qualsevol de l’any i que, de fet, “les retencions que hi va haver molt sovint també es registren en un dissabte tipus”.
Quant als problemes en la mobilitat interna i aparcaments plens al centre del país, situacions que s’han viscut aquests últims dies, va puntualitzar que, a causa del mal temps, els turistes es van concentrar a l’eix comercial i, a més, van fer un ús del cotxe més elevat.

OPERACIÓ SORTIDA SENSE ENTREBANCS

L’operació sortida va ser força tranquil·la. No podia ser d’una altra manera ateses les xifres d’entrada de vehicles (inferiors a les previstes) i també al fet que no  tothom havia esgotat els quatre dies al país. Segons va explicar Jaume Castells, els problemes de sortida d’Andorra a través del riu Runer es van concentrar entre el pont de Santa Coloma (el del Pobladó) i el poble de Sant Julià, i es van allargar durant un parell d’hores i més que cues va ser una   barreja de retencions i trànsit lent.  Tampoc no hi va haver problemes circulatoris de rellevància al centre de país.

Els comerciants, al seu torn, certifiquen que hi ha hagut força gent però que la xifra de vendes no ha estat especialment bona. I l’Agència de Mobilitat constata que la xifra d’entrades ha estat discreta i força inferior a la que es preveia: han entrat per les dues fronteres 53.000 cotxes quan se n’esperaven 60.0000. El 2004, quan hi va haver un pont idèntic a aquest, el nombre d’entrades va arribar a 62.400, 10.000 més.
Les millors xifres d’ocupació hotelera es van assolir el cap de setmana i “dilluns alguns la van poder mantenir i d’altres no”. Azurmendi va posar de manifest que és evident que estem en un context de crisi i que els visitants retallen la despesa amb menys nits d’hotels. No obstant això, va insistir que “en general ha estat un pont molt favorable” i que els resultats han certificat que “segurament podíem haver tret més rendiment als preus”. I és que va detallar que “treballem amb diferents tarifes que varien en funció de l’oferta i la demanda” i que l’escassetat de reserves prèvies  acaba provocant una reducció de preus. Però el cert és que cada cop els usuaris decideixen el viatge més tard. “Però són reflexions d’última hora, quan ja no s’hi pot fer res”, hi va afegir.
L’ocupació ha estat elevada en totes les parròquies, també les altes. Però aquí hi juga a favor que part dels establiments estan tancats fins a la temporada de neu.

Restauració i compres
Els restaurants també han treballat força, segons va afirmar Azurmendi, i especialment dissabte. Però la despesa en compres no satisfà els empresaris del sector. El vicepresident de la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA), Toni Corominas, va manifestar que “ens estem movent en les mateixes xifres de l’any passat, que ja van ser dolentes”. Corominas hi va afegir que no ha ajudat a fer caixa que es tractés d’un pont festiu únicament i exclusivament espanyol, tenint en compte que l’Estat veí del sud és un dels més afectats per al crisi econòmica. Per això, la FACA entén, més enllà de l’estricta valoració del pont festiu, que s’han de diversificar els mercats on es van a buscar turistes i apostar per vies que ja s’estan explorant, com Rússia, el Benelux o Alemanya. En qualsevol cas, Corominas també va voler deixar clar que “sí que hi ha hagut gent i evidentment s’ha notat” la major afluència.

Menys cotxes
Les xifres recopilades per l’Agència de Mobilitat tampoc no són gaire positives si és que es comparen amb ponts anteriors. “Els problemes econòmics provoquen que les persones es desplacin menys i tampoc no hi han ajudat les inclemències meteorològiques”, va comentar Jaume Castells, cap de l’àrea de Mobilitat. Castells hi va afegir que el dia de màxima entrada de visitants, dissabte, es van recollir números molt similars als d’un dissabte qualsevol de l’any i que, de fet, “les retencions que hi va haver molt sovint també es registren en un dissabte tipus”.
Quant als problemes en la mobilitat interna i aparcaments plens al centre del país, situacions que s’han viscut aquests últims dies, va puntualitzar que, a causa del mal temps, els turistes es van concentrar a l’eix comercial i, a més, van fer un ús del cotxe més elevat.

OPERACIÓ SORTIDA SENSE ENTREBANCS

L’operació sortida va ser força tranquil·la. No podia ser d’una altra manera ateses les xifres d’entrada de vehicles (inferiors a les previstes) i també al fet que no  tothom havia esgotat els quatre dies al país. Segons va explicar Jaume Castells, els problemes de sortida d’Andorra a través del riu Runer es van concentrar entre el pont de Santa Coloma (el del Pobladó) i el poble de Sant Julià, i es van allargar durant un parell d’hores i més que cues va ser una   barreja de retencions i trànsit lent.  Tampoc no hi va haver problemes circulatoris de rellevància al centre de país.

L’ambaixador d’Espanya al Principat, Eugeni Bregolat, ha aprofitat la celebració del Dia de la hispanitat per anunciar el seu comiat. Després de gairebé cinc anys al país, tornarà a la Xina, on serà ambaixador per tercer cop.

La reunió de la Taula de la Funció Publica celebrada aquest dimarts ha donat per tancats els punts relacionats amb el sistema retributiu i la carrera professional.

Depenent de si hi ha acord per dissoldre el Partit Liberal, cosa que es decidirà en un congrés després de la constitució del nou partit, el PRA decidirà si es presenta a les eleccions com un únic partit o si es continua sota les sigles de la plataforma de Coalició Reformista. La formació política celebrarà l'acte fundacional aquest dijous, on s'escollirà una junta gestora que haurà d'encarregar-se de qüestions tant administratives com polítiques, ja que haurà de dur a terme els contactes amb els partits integrants de Coalició Reformista, així com amb altres formacions territorials, com pot ser UP d'Encamp.

Els portaveus del PRA no amaguen que el principal entrebanc que han d'afrontar és el propi debat intern i la decisió de dissoldre o no els partits que formen la plataforma de Coalició Reformista. Gilbert Saboya ha indicat que Nou Centre dóna ple suport al nou partit, mentre que Estanislau Sangrà i Jordi Torres han explicat que hi ha sectors del PLA que no són favorables a la seva desaparició. Els problemes no vénen per aspectes d'ideologia, ja que són molt similars, sinó per "l'amor de partit" que tenen els fundadors, que consideren que no es pot liquidar un partit per haver perdut unes eleccions. La decisió es prendrà en un congrés ampliat, i Jordi Torres ha indicat que si no es dissol, que sigui un fracàs pel PRA dependrà de com es reparteixi la gent, ja que creu que si el PLA es queda amb pocs militants, segurament ells mateixos s'adonaran que no serà possible fer-se càrrec d'un partit amb l'estructura que suposa.

Els portaveus del PRA consideren que unes eleccions avançades poden beneficiar la formació perquè "engrescarà la gent a participar" en la seva projecció i a formar una alternança de poder, però també són conscients que el calendari ajustat provoca un contratemps per poder afrontar amb solidesa els comicis, tal com ha indicat Jordi Torres. Gilbert Saboya ha afegit que "arribarem justos de rodatge però hi ha temps suficient per poder-se organitzar amb suficients garanties".

Acte fundacional

Quan ja s'han recollit més de 150 signatures de suport, aquest dijous se celebrarà l'acte fundacional del PRA per nomenar una junta gestora i començar a acceptar les afiliacions de totes aquelles persones que "vulguin formar part d'un espai integrador i atractiu amb l'objectiu de crear una alternança política". La junta gestora tindrà com a missió fer els contactes amb els agents socials i econòmics i també amb els partits que integren Coalició Reformista, sense descartar altres formacions territorials, ja que estan oberts a possibles federacions. A més, la junta també haurà de preparar la primera assemblea del partit, amb la intenció que es pugui celebrar abans de finals d'any per començar a treballar amb un programa de cara a unes eleccions avançades.

Quatre minuts han estat suficients perquè Andorra anés per darrera en el marcador, quan Ghazaryan ha aconseguit el primer gol local. Armènia ha estat molt més insistent que Andorra (vuit xuts a porteria per dos dels andorrans i onze xuts desviats per 3) i ha sabut trobar els espais en atac. Així, als setze minuts arribava el segon gol, marcat per Mkhitaryan, i passada la mitja hora, al minut33, Movsisyan aconseguia el tercer davant una Andorra molt desconcertada.

La segona meitat ha arrencat amb el quart gol armeni, obra de Pizzelli, que marcava al minut 52. Andorra, que ha mogut la banqueta i ha jugat més agressiu (els de Koldo Álvarez han vist quatre targetes grogues al segon tems), ha estat capaç de no encaixar més gols.

La selecció continua sense sumar cap punt en la fase de classificació de l'Europeu de Polònia i Ucraïna després dels quatre primers partits i es troba en l'última posició del grup B. El proper compromís per als de Koldo arribarà el 26 de març vinent, en què es rebrà a casa la selecció d'Eslovàquia.

Es tracta de la final de la Copa Mediterrània que s'organitza des de fa cinc anys i que per primer cop s'ha fet coincidir amb la Fira de Canillo. El concurs consisteix en superar diferents proves i maniobres amb carros tirats per cavalls, i s'espera la participació d'una quinzena de carros. La primera prova se celebrarà el dissabte 16 d'octubre a la tarda, mentre que la final tindrà lloc diumenge al migdia. L'esdeveniment es durà a terme al prat del costat de la capella de la Santa Creu, enfront de l'aparcament del Prat del Riu.

La fira comptarà amb uns 235 caps de bestiar, entre vacum, rossam, oví i cabrum, que enguany s'exposaran a l'aparcament comunal de la Urbanització els Refugis. D'altra banda, la plaça Carlemany acollirà la zona de parades d'artesania i la mostra d'antics oficis. Hi haurà representats una gran varietat d'oficis, com ara joiers, llauners, tallistes de pedra i de fusta, il·lustradors de retaules, filadora, teixidora, etc. A més, hi haurà tallers infantils de terrissaires, picapedrers i cistellers, entre d'altres, i un monogràfic sobre el treball amb la pell que inclourà el treball del cuir, i els oficis de sabater, baster i marroquiner.

Els reformistes han fet aquestes demandes en considerar que durant la darrera sessió de control no es va contestar a les preguntes relacionades amb aquest tema. La pregunta que han entrat a Sindicatura fa referència a la selecció del nou director del SAAS, i sol·licita concretament a qui o a quina empresa es va encarregar el procés de selecció i quants candidats es van avaluar.
D’altra banda, el grup parlamentari reformista ha fet una demanda formal d’informació a Govern, en la que se sol·licita una còpia del contracte signat pel SAAS amb el nou director, incloent-hi els paràmetres econòmics i de durada. Paral·lelament, els reformistes també han demanat dues actes concretes, una del Consell Directiu del SAAS i una altra del Consell de Ministres, relacionades amb el nomenament del nou director i amb el cessament de l’anterior.