Els treballs s'hauran de presentar abans del dia 25 de novembre ja sigui a través del lloc web de l'entitat o fent-los arribar en un suport físic. El públic que desitgi consultar les bases o veure'n les propostes de l'any passat, pot accedir a un nou micro-site dins la pàgina web de l'entitat.

Les intervencions tractaran temes relacionats amb la regió pirinenca des de punts de vista tan diferents com l'arquitectura, el periodisme, la història o l'antropologia. L'objectiu d'aquestes trobades, que es van consolidant any rere any amb la col·laboració de més entitats organitzadores, és apropar els territoris del Pirineu per conèixer les iniciatives i necessitats dels veïns i poder aconseguir una coordinació en els aspectes que pugui ser útil.

La presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, Àngels Mach, i el coordinador de les trobades, Antoni Pol, que han fet la presentació de l'esdeveniment aquest dimecres al matí, també han anunciat que l'any vinent Escaldes-Engordany tindrà ocasió de ser la seu de les trobades, ja que el 2011 aquesta parròquia serà la Capital de la Cultura Catalana.

La Seu d’Urgell acollirà el proper dissabte les setenes trobades culturals pirinenques, sota el lema El Pirineu 1.000 anys després: visions de futur. L’acte, organitzat per la SAC, tindrà lloc entre les 9.30 i les 19 hores, i constarà de 31 ponències curtes sobre diferents temàtiques que afecten el territori. Destaca la presència del ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, i de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. (seguirà ampliació)

Concretament, l'organisme internacional destinarà 25.000 dòlars al projecte Anàlisi sociològica sobre l’impacte de la falta de documentació de la identitat i la escolarització dels infants, joves i adolescents d’ascendència haitiana a la República Dominicana, presentat pel Centre de Recerca Sociològica. Paral·lelament, es destinaran 16.000 dòlars al Projecte de digitalització de documents en diversos suports que constitueixen el testimoni historicocultural del territori andorrà, impulsat per l'Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes d'Andorra.

En el primer cas, les dates previstes de desenvolupament del projecte són des d'aquest passat juliol i fins al juliol del 2011. Pel que fa al projecte de digitalització de documents, estava previst que comencés aquest setembre i s'allargués fins l'octubre del 2011. El Programa de Participació atorga subvencions als estats membres de la Unesco perquè puguin realitzar projectes que no estan previstos en el pressupost global de la Unesco sempre i quan tractin qüestions relatives a l’educació, la cultura, les ciències i la comunicació. En aquest sentit, cada dos anys, la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco publica una convocatòria i anima les associacions andorranes a presentar projectes. De fet, la CNAU destaca que enguany, és la primera vegada que Andorra presenta un projecte a la Unesco que tingui impacte en un altre estat membre, en aquest cas, la República Dominicana.

El director tècnic de la federació i director del torneig, Jordi Vila, ha estat clar sobre el futur de l'ITF júnior d'Andorra la Vella: "El torneig és bonic, és l'únic esdeveniment important que organitzem i som partidaris de seguir. No volem donar excuses al Govern perquè ens retalli encara més la subvenció", ha indicat en referència a la minva dels diners públics que han patit enguany. El pressupost de la competició, que està en el grup quatre (de cinc) dels tornejos internacional júnior, és de 12.000 euros com en anteriors edicions. S'està pendent de la subvenció que dóna el comú de la capital, que l'any passat va ser de 4.600 euros, una quantitat que s'espera que es repeteixi.

Respecte de la participació al torneig, hi haurà fase prèvia, un quadre masculí format per 32 jugadors i un de femení que integraran 16 tennistes. En dobles hi haurà setze parelles masculines i vuit de femenines. Les finals de dobles seran divendres 29 i les individuals dissabte 30. Per part andorrana, Damià Gelabert i Alberto Garcia entren al quadre gran masculí amb invitació, mentre que el cadet Toni Pintat jugarà la fase prèvia. En el quadre gran femení participaran Anna Aguareles-Loan i Berta Juncosa. Els primers caps de sèrie del torneig són el portuguès Vasco Mensurado, 270 del rànquing masculí ITF júnior, i l'ucraïnesa Stanislava Staschenko, 285 del rànquing femení.

Les dues pistes de la vela exterior dels Serradells més la pista que es munta al pavelló del centre esportiu seran els escenaris de la competició.

Facin la prova. Obrin la cartera i busquin-les. Segur que en troba. S’han convertit en imprescindibles. És la dictadura del plàstic i el xip. Qui no té avui dia una targeta bancària? I molt probablement sigui made in Andorra. De casa, feta a la Comella per Tag Systems, empresa que presideix Quim Miró. “Des de la implantació del xip podem produir en total uns 30 o 30 i escaig milions de targetes a l’any. A Andorra fem la producció de la targeta i la inserció del xip. La producció va el 99% a fora”, explica. Uns inversors noruecs li van obrir la porta al negoci, que ara està controlat en un 79% per la societat Miró-Font. “Ens va arribar una proposta i després de madurar la idea vam tirar-la endavant. Això va ser l’any 1999”, recorda. I fins avui, quan la crisi colpeja, però menys. Segons raona Quim Miró, “la crisi ens va afectar molt el primer semestre del 2009, quan va haver-hi el daltabaix bancari mundial. Un cop recuperats els bancs es nota, però no com a d’altres sectors”. I al futur? Seguirem pagant en plàstic? “Sí, i es podrà fer per exemple només atansant la targeta al terminal. Aquesta tecnologia ja l’estem desenvolupant.” Parlar de targetes és pensar en el frau. Cada vegada menys, però. I és que com matisa el president de Tag Systems, “ha disminuït moltíssim. Que no n’hi hagi és impossible, però des que s’aplica el xip s’ha reduït enormement”. Sortir al carrer sense portar un euro a la butxaca –curiosament el cost aproximat d’una targeta– ja és un fet habitual “sobretot als països nòrdics”, puntualitza Quim Miró, que hi afegeix que “al sud d’Europa és més difícil. Com a exemple, l’altre dia em vaig trobar a Madrid un restaurant en què no acceptaven targetes”. I vostè en porta de diners? “Sí. Sóc una mica fet a l’antiga i porto cash.” I quantes targetes du? “Si em deixa comptar... Nou, però no totes bancàries, eh?”

PERFIL

>> La biografia
Quim Miró, de 48 anys, va estudiar dret a França. És cofundador de la Clínica Sant Vicenç d’Enclar i el 1999 engega Tag Systems
>> Vida pública
El president de Tag Systems va ser conseller de comú a Andorra la Vella, president de Nova Democràcia i vicepresident del Festina Andorra
>> L’empresa
A Tag Systems hi treballen un total de 155 persones, amb oficines a Espanya, Rússia, Finlàndia, Polònia i Noruega. Factura entre 25 i 30 milions d’euros a l’any.

L’escultora i joiera Nerea Aixàs respon a les preguntes recollides pel DO durant la inauguració de la seva nova exposició batejada amb el nom de  Blocs, a l’Ara Art Galeria de Caldea. L’obra d’Aixàs es pot veure i tocar fins al 2 de novembre.

(Isabel Merino. 45 anys, venedora de perfumeria). La seva obra sembla un trencaclosques de peces independents que alhora s’harmonitzen perfectament. Quin és el rerefons conceptual que s’hi amaga?
No hi ha missatge concret o tema, no vull reflectir una sensació concreta. Tradueixen la meva vida, el moment en què estic i veig les coses. El que vulguin explicar no és important, però sí ho és allò que hi vegin i que cadascú es faci les seves pròpies preguntes.

(Carles Mariné. 65 anys, constructor. Escaldes-Engordany). Quins són els seus objectius de futur?
Em conformo de poder continuar fent el que m’agrada. No tinc pretensions concretes, si bé és cert que hi ha moltes coses que m’encantaria fer no me les marco com a objectiu. Miraré perquè passin moltes coses, però no objectius, vaig al dia a dia.

C. M. Està contenta amb la feina feta fins avui?
Sí, perquè he tingut l’oportunitat de fer el que volia i he gaudit, m’ho passo bé. L’escultura, però, és una cursa de fons per trobar i gaudir del tot el procés.

(Fabienne I. 40 anys, directora d’empreses. Ordino). Per què la  seva obra és tan geomètrica?

Sóc així, de base geomètrica. El meu pensament és simple, em quedo amb la substància, no amb la fullaraca. La geometria és així, senzillesa, perfecció, bellesa sense floritures. I no és fàcil arribar a la senzillesa, perquè quan busques tendeixes a complicar-te la vida, amb els anys aprens a sintetitzar.

F. I. Per què sempre fer­ro o acer Corten, quina és la connexió afectiva que hi ha?
Tinc ferro per totes les branques sanguínies, tinc debilitat i passió per la ferralla. També treballo amb altres materials, però no és el mateix.

(Armand Pedrós. 32 anys, dissenyador gràfic, Andorra la Vella). S’inspira en el Tetris?
No, però era addicta al Tetris, i bona. Parava per avorriment.

A. P. Continuarà treballant amb aquest estil per fer així la seva signatura?
No vull fer signatura de res, però  no sé com seré d’aquí a cinc o deu anys, espero trobar-me sorpreses. Blocs és un inici, una etapa en la qual encara tinc necessitat de treballar, no està cremada, però no sé quant durarà.

Bea Escudero. 25 anys, dissenyadora gràfica, Ordino. Per què aquest contrast entre formes orgàniques, amb més corba, i geomètriques?
No ho sé, surt així, potser perquè estic més suau.

B. E. A més de l’acer Corten, experimenta amb altres materials?
A un nivell més íntim m’agrada picar la pedra i tallar la fusta, com a complement. El ferro és molt constructiu i si t’equivoques no passa res. Amb la pedra, que hi treballo quan em saturo del ferro,  deconstrueixes, has de treure perquè surti. És molt interessant.

B. E. Com ha penjat els ‘quadres’ d’acer Corten a les parets de placo?
Amb tacos, és increïble el que aguanten (prop de 30 quilos, làmina Corten de 2 mil·límetres).

(Francisco Sánchez. 48 anys, pintor. Andorra la Vella). Per què fa el que fa?
Ho necessito, és una necessitat vital. Puc prescindir de fer joies, perquè és quelcom que va néixer per casualitat, a través d’un joier que em va engrescar i va funcionant. No en tenia ni idea.

F. S. Recorda la primera vegada que va sentir aquesta necessitat de fer?
Als deu anys ja recollia ferralla a les escombraries i les encolava. La meva mare estava molt contenta... [riu].

F. S. Deixaria l’escultura si amb ella no pogués viure o sobreviure?
No, em buscaria la vida. L’he triat perquè la necessitava per ser i fer.

Així ho van decidir els mateixos veïns ahir, en el marc de la votació engegada pel comú per demanar a tots els implicats de la zona la seva opinió. De fet, la denominació de centre històric –la que fomentava un grup d’empresaris del bar­­ri que fins i tot van anar a fer un porta a porta pels comerços per sol·licitar el vot– va ser la que es va endur més suports dels participants als comicis: 95 dels 132 vots emesos (el 72%).
Les dues alternatives restants que es van sotmetre al referèndum (totes van ser propostes dels mateixos veïns) van obtenir un suport més discret: 16 l’opció de centre vila i 21 la de nucli antic.
El volum de presència a les urnes va ser, segons les xifres ofertes ahir pel comú d’Andorra la Vella, reduïdes. Només 132 persones de les 3.129 que estaven convocades a la jornada electoral van acudir al Centre de Congressos per exposar la seva opinió. D’aquest volum de censats, 2.304 són residents als barris implicats, 250 són propietaris residents, 219 són propietaris no residents, 327 són comerços i 29 més, societats propietàries.

Residents i comerciants
Dels 132 vots recollits, just la meitat corresponien al grup de residents a la zona, mentre que una mica menys de l’altra meitat provenien de comerços. Des del comú de la capital han valorat positivament l’organització i la participació en un procés com aquest perquè l’objectiu que es pretenia era el d’aconseguir el beneplàcit de les persones que viuen i treballen en aquesta zona de la parròquia. I que, els qui ho volguessin diguessin la seva a les urnes.

Als indrets esmentats, grups de joves radicals van bolcar i incendiar contenidors d’escombraries i cotxes, van trencar vidres d’aparadors, van saquejar botigues i van causar grans destrosses al mobiliari urbà.
A París, una noia de 15 anys va resultar ferida amb contusions generals en esclatar la moto en què viatjava amb un company, a prop d’una barricada de foc amb contenidors.
Els violents van sorgir de les manifestacions d’estudiants de segona ensenyança, que ahir van paralitzar un nombre de liceus superior al de les jornades precedents. Entre sis i més de vuitanta universitats es van afegir a la protesta, entre les quals la de lletres del Mirail, a Tolosa, i el rectorat va decidir tancar la Lumiere de Lió-2 pels incidents.

Guerra de xifres i carburants
La guerra de xifres sobre el seguiment de la vaga, i especialment sobre els manifestats, es va tornar a repetir. Mentre que per al ministeri de l’Interior el nombre de participants es va reduir respecte de la setmana passada, a menys de 900.000, per als sindicats CGT i CFDT es va repetir la xifra de tres milions i mig. Els mitjans de premsa consideren que la demostració va ser menys nombrosa a París, però més concorreguda a d’altres ciutats, entre les quals Marsella i Tolosa, on La Dépêche parlava de rècord, amb  150.000 participants per als sindicats i 35.000 segons la policia, en tots dos casos 5.000 més que el dia 12 passat.
A la mateixa ciutat, la meitat de les benzineres s’havien quedat sense carburant, situació que afectava unes 4.000 estacions de servei. Onze de les dotze refineries i diversos dipòsits de combustible continuaven bloquejats, i es preveia un manteniment del bloqueig fins al cap de setmana vinent. Una es va reobrir parcialment per poder subministrar carburant als vehicles de sanitat i seguretat.
A la terminal marítima de Fos-Lavéra, a prop de Marsella, la vaga es mantenia per 22è dia consecutiu i bloquejava 65 vaixells. Les patronals i els transportistes autònoms alertaven que la falta de combustible pot paralitzar aviat els camions i, amb ells, el conjunt de l’economia.
A Espanya es van anul·lar més de 200 vols a França o a la resta d’Europa i van continuar sense funcionar els trens internacionals cap a França, Itàlia i Suïssa.

EL PRESIDENT SARKOZY I EL GOVERN PROMETEN "MÀ DURA"

El president Sarkozy, el primer ministre, Fillon, i la titular de Justícia, Michèlle Alliot-Marie, carregaven ahir contra els bloquejos de refineries i les actuacions de violents que segons les fonts governamentals s’han infiltrat els dar­rers dies a les manifestacions estudiantils. A Deauville, on s’havia reunit amb el president rus, Dmitri Medvédev, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, Sarkozy va anunciar mesures per posar remei a la manca de carburant i que s’ocuparà que no estigui privada de combustible “la gent que vol treballar”, a mes de ratificar la necessitat de la reforma del sistema de pensions i la voluntat de mantenir el projecte.
De la seva banda, el primer ministre, François Fillon, declarava als diputats de la coalició governamental UPM que la protesta comença a “desinflar-se”, si no fos per la incorporació dels estudiants, però es radicalitza, i que l’abastiment de carburants es normalitzarà en un termini de “quatre o cinc dies”. La ministra de Justícia, Michèle Alliot-Marie, prometia en una entrevista a la cadena Europe 1 “fermesa” contra els violents, perquè “hi ha el dret de vaga i de manifestació, però no el de fer destrosses”. La ministra va assegurar que, quan les manifestacions es repeteixen, “hi ha petits grups que s’hi infiltren i que són purament i simplement brètols”. Alliot-Marie va afirmar que, fins ahir, uns 290 d’aquests violents havien estat identificats per les forces de l’ordre, i 231 detinguts.

L’època de tancar-se a pany i forrellat sembla que ja és història. Les    derrotes són lògiques perquè la superioritat de les altres seleccions és evident i la nova era comença amb una bona dosi de joves jugados –tots formats al CE?Sant Julià– i d’alguns que poden aportar experiència. Els jugadors del BP Andorra estan a punt d’entrar dins d’aquest projecte i la intenció de De la Rosa serà treballar a curt termini amb Jona i també Ludo. Aquests dos junts i també Cabinho són els estendards d’aquesta nova era. El porter Aitor Rubio, sense entrenar, va assistir a la gira i va comptar amb tota la confiança del seleccionador. “L’experiència ha estat molt positiva. Han jugat molts minuts els més joves. En el primer partit estaven espantats perquè ells mateixos pensaven que havien vingut a acompanyar-nos, però la meva filosofia era comptar amb tots. Com sempre faig. Han donat un resultat molt positiu i més en el segon partit”, va assegurar Xavier de la Rosa, que va garantir la continuïtat d’aquest projecte. “És una aposta maca que donarà molts fruits. Tindran continuïtat, no tinc cap mena de dubte. No em fixaré en l’edat, només em fixaré en el rendiment”, va reconèixer el nou seleccionador. “Hem de millorar tàcticament i també el nostre físic. Temps al temps. Això acaba de començar”, va dir.

ESLOVÈNIA TORNA A PASSAR PER SOBRE D'ANDORRA

Dos de dos, però aquesta vegada més maquillat. La selecció d’Eslovènia va tornar a derrotar la selecció d’Andorra i es va imposar per 3 a 0 –lluny del 7 a 1 del primer partit–. Els de Xavier de la Rosa es van trobar amb un rival més potent físicament. Tot i així, no es veia tanta superioritat com en el primer partit. Al minut 4, Mark Hrvatin va obrir la llauna. Els eslovens es van mostrar molt desencertats de cara a porteria i Andorra va millorar les seves prestacions. Van estar més agressius i seriosos a la pista. Al minut 9, Mordej va fer el segon i el partit ja estava vist per a sentència. La voluntat dels jugadors andorrans va ser encomiable i també va tornar a destacar el porter Aitor Rubio amb les seves aturades. Els últims minuts del matx van ser per al porter del CE Sant Julià, Pere Cruz. A la represa, un nou gol d’Hrvatin va signar el triomf final d’una Eslovènia no gaire poderosa, però amb ganes de fer coses interessants en el Preeuropeu. De la seva banda, Andorra va millorar considerablement la imatge oferta en el primer partit. Ara toca pensar en la nova gira que es farà a Londres en els amistosos contra Anglaterra.

Des de dos quarts d’onze del matí i durant gairebé mitja hora, el piquet va tallar el pas per la rotonda que porta fins al túnel d’Envalira i fins el Pas de la Casa, generant cues de força estona, tant per entrar com per sortir del país. La circulació no ha quedat totalment restablerta fins al migdia i les cues han arribat a tenir fins a cinc quilòmetres. La policia no ha intervingut perquè els fets han tingut lloc a ter­ritori francès.
El grup de treballadors perta-nyia a l’empresa pública de França que gestiona les carreteres, el DIR. La protesta s’emmarcava una vegada més en les accions reivindicatives que s’estan portant a terme a l’Estat veí contra la reforma de les pensions de jubilació que vol portar a terme el president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy. És la novena jornada d’aquestes característiques que afronta França. Alguns dels visitants gals que intentaven accedir a la zona van explicar que estaven “indignats”, perquè havien estat una hora i mitja esperant que els “dos camions que barraven el pas” abandonessin el lloc. Cal assenyalar que alguns comerços van explicar que l’impacte havia estat negatiu, ja que la quantitat de visitants havia disminuït notablement respecte d’altres dies laborables.
Pel que fa als estudiants andor­rans a França, de moment no patiran afectacions, ja que cap centre universitari del veí del nord té previst afegir-se a la protesta ara per ara. En tot cas, ahir hi havia rumors que hi podria participar algun centre de Tolosa, però no de forma oficial.

GASOPAS NO APROFITA PER FER CAIXA

“Estem patint l’efecte contrari al que ens esperàvem”, va explicar Sergi Vendrell, responsable de l’estació de carburants Gasopas. L’empresa està trobant menys clients dels habituals, i no tan sols ahir pel fet que hi hagués talls a la carretera. També dilluns i el cap de setmana les vendes a clients francesos van ser menors del que esperaven. Segons va explicar Vendrell, “molts dels visitants creuen que aquí hi ha els mateixos problemes per trobar combustible que a França”, per la qual cosa “vénen amb el dipòsit ple”. Això sí, hi ha visitants que quan veuen com està la situació “aprofiten per comprar una o dues garrafes”, de deu litres. Però això no fa que Gasopas es pugui beneficiar de la situació, tot i que espera fer-ho “quan informem millor, els pròxims dies”.

La Carn d’Andorra es podrà etiquetar amb el segell de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) a partir del gener del 2011. Aquest distintiu, però, estarà pendent de l’autorització de les autoritats comunitàries, ja que els processos de resolució tenen un termini d’entre sis mesos i cinc anys.