En la reunió s'ha fet un repàs dels projectes de cooperació transfronterera que diferents departaments de l’Administració duen a terme amb les regions veïnes de França i d’Espanya. Prèviament, Clev ha estat rebut pel cap de Govern, Jaume Bartumeu.

La reunió ha servit per parlar, entre altres qüestions, sobre les comunicacions amb els Estats veïns. En concret, sobre la necessitat d’establir la màxima cooperació entre territoris perquè millorin, d’una banda, l’eix viari E9 i, de l’altra, l’eix ferroviari París- L’Ospitalet – Tor de Querol – Barcelona. Paral·lelament, s’ha plantejat la possibilitat d’establir un heliport proper a l’estació de l’AVE a Lleida.
En l’àmbit turístic, s’han posat de relleu els projectes de cooperació transfronterera en què participa Andorra, com el GR (Gran Recorregut) Arieja – Andorra - Pallars, la ruta del ferro entre Ordino i Vicdessòs, o l’itinerari de refugis de muntanya Auzat – Bescaran – Andorra.

La MOT és una entitat pública francesa creada el 1997 amb una estructura interministerial en la qual participen representants del Ministeris de l’Interior, d’Ordenament Territorial, d’Afers Exteriors i de la Delegació per l’Ordenament del Territori i l’Acció Regional de França. Andorra s’hi va adherir el 21 de febrer del 2006 i participa anualment a l’Assemblea de la MOT per seguir els seus treballs en matèria de cooperació transfronterera en els diferents territoris que en formen part. Aquesta entitat pública francesa reuneix col·lectivitats territorials, associacions, estructures transfrontereres, grans empreses i Estats com Andorra, el Gran Ducat de Luxemburg i Bulgària.

Es tracta d’una obra contemporània que barreja el drama i la comèdia, produïda per la jove companyia teatral Komoi amb el suport del Govern d’Andorra i la Fundació Escena Nacional d’Andorra. La representació tindrà lloc en el marc de la temporada que du a terme l’ENA al teatre massanenc. Nus té l’estructura d’una obra d’un sol acte, però està dividida en tres situacions escèniques: un espai, sis personatges i tres històries. L’obra transcorre en unes golfes, un espai per al record en què tenen lloc tres situacions diverses però marcades per la reiterada aparició de dos personatges, ell i ella. Aquestes tres històries parlen sobre la relació de parella, que en tots tres casos és confusa i turbulenta. L’ambigüitat juga un paper principal en l’obra, ideada de manera que la primera parella s’entrellaça amb la segona i la segona amb la tercera.

La primera intervenció es va produir a les dues del migdia quan els agents van inspeccionar un Citröen Xsara conduït per J.M.R.S., de 60 anys i nacionalitat francesa. A l'interior del maleter hi van trobar amagats 164 paquets de tabac ros de diverses marques valorats en 654 euros. El mateix dijous, a les 16.30 hores, els agents van registrar un Peugeot 307, conduït per K.W., de 21 anys i nacionalitat francesa. Dins del maleter hi van localitzar 154 paquets de tabac ros de diverses marques valorats en 476 euros. Per tot plegat, els agents van aixecar les corresponents actes de decomís de contraban i el tabac va quedar a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

La mostra es podrà visitar fins el 16 de març del 2011 de dilluns a divendres de les 9 a les 17 hores, de manera ininterrompuda. Correos i La Poste han sol·licitat la col·laboració del artistes Sergi Mas, Carme Mas, Francesc Galobardes i Carme Massana pel disseny dels segells d’Andorra que ara s’exposen. Els gravats artístics reproduïts en els segells tenen motius d’institucions andorranes, de llegendes del Principat i de monuments històrics, entre d’altres.

La majoria dels segells exposats s’han elaborat en base a dissenys de Sergi Mas. En concret, és l’autor del disseny de 34 dels segells que s’exposen: 27 de La Poste, i 7 de Correos. Francesc Galobardes exposa 9 dissenys: 7 segells de La Poste, i 2 de Correos. L’artista Carme Massana col·labora amb 2 segells de La Poste i 1 de Correos, mentre que Carme Mas participa en la mostra amb dos segells sobre gastronomia de la col·lecció Europa 2005.

La trobada empresarial té com a eix central el tema Innovar per tornar a créixer. El fòrum ha estat presentat pel cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, i per Jordi Mora, que ha substituït a la presidenta de l'Empresa Familiar Andorrana, Cristina Viladomat, que s'ha hagut d'absentar per problemes de salut. En l'acte de benvinguda, Casadevall ha volgut donar un missatge d'esperança, indicant que Andorra està en un mal moment econòmic, però que "per molt negra que sigui la nit sempre surt el dia".

En la primera ponència d'aquest fòrum empresarial, patrocinat per Crèdit Andorrà, BIBM i Andbanc, Antoni Esteve ha destacat la importància de l'I+D i ha posat l'exemple de la seva empresa, que inverteix en aquest tipus d'investigació encara que en el sector farmacèutic cada vegada sigui més difícil obtenir resultats en aquesta mesura. Ha presentat el que podria ser un cercle virtuós que consisteix en crear un valor afegit al producte, que és la innovació, i això és el que fa el producte sigui més competitiu i permet que l'empresa pugui continuar invertint en investigació. Quant al cas d'Andorra, Esteve ha considerat que és un país amb moltes possibilitats ja que hi ha empreses molt consolidades, i el sector financer també està molt implantat. Ha opinat que el que cal és "gestionar adequadament el coneixement" i ser capaços de convertir-lo en ofertes innovadores.
El president dels Laboratoris Esteve també ha parlat de la creació d'un objectiu estratègic a partir del somni d'una família, i ha explicat que és així com s'ha aconseguit el de la seva empresa. Sobre aquest cas concret, també ha volgut destacar els quatre elements del seu model, que són la facturació consolidada, que el 70% vingui de fora d'Espanya, continuar invertint en I+D i convertir-se en una multinacional de mida mitjana però amb alt grau de professionalització. Ha concretat que la voluntat de l'empresa és "que els joves talents apostin per nosaltres".

Ghemawat ha exposat els seus coneixements aplicant-los al cas andorrà i per a això ha fet una anàlisi del nivell de globalització del Principat. Ha indicat que les relacions comercials estan sobretot establertes amb Espanya, i més concretament amb Catalunya, mentre que França i la resta de la Unió Europea estan poc considerades en el panorama comercial andorrà. També ha fet referència a la resta del món, que suposa una part molt insignificant de les relacions comercials del país, i que segons Ghemawat s'haurien de propiciar. 

El professor ha explicat que aquesta estreta relació, sobretot amb Catalunya, s'evidencia també amb els visitants que rep el país, i que ve donada per la proximitat geogràfica però també per les similituds culturals com, per exemple, la llengua. Una de les mesures que ha proposat ha estat estudiar si realment és positiu aquest clar enfocament cap a Catalunya, i si es considera que ho és, potenciar-ho encara més, però obrir horitzons també cap a altres països. L'expert ha assegurat que els seus coneixements i les anàlisis que fa de les xifres l'han dut a observar que les relacions d'Andorra estan massa localitzades, i concretament que ho estan més del que caldria esperar amb Espanya, però menys del que s'esperaria amb França. Ha opinat que "hi ha llocs on Andorra hauria d'anar una mica més enllà i centrar-se en altres zones ja que les economies més properes, en les que està basada, poden tenir problemes". A més ha proposat reduir el que ha anomenat "la distancia interna", és a dir, la paperassa per a les relacions amb altres països.

En la primera ponència d'aquest fòrum empresarial, Antoni Esteve, president de Laboratoris esteve, ha destacat la importància de l'I+D i ha posat l'exemple de la seva empresa, que inverteix en aquest tipus d'investigació encara que en el sector farmacèutic cada vegada sigui més difícil obtenir resultats en aquesta mesura. Ha presentat el que podria ser un cercle virtuós que consisteix en crear un valor afegit al producte, que és la innovació, i això és el que fa el producte sigui més competitiu i permet que l'empresa pugui continuar invertint en investigació. Quant al cas d'Andorra, Esteve ha considerat que és un país amb moltes possibilitats ja que hi ha empreses molt consolidades, i el sector financer també està molt implantat. Ha opinat que el que cal és "gestionar adequadament el coneixement" i ser capaços de convertir-lo en ofertes innovadores.
El president dels Laboratoris Esteve també ha parlat de la creació d'un objectiu estratègic a partir del somni d'una família, i ha explicat que és així com s'ha aconseguit el de la seva empresa. Sobre aquest cas concret, també ha volgut destacar els quatre elements del seu model, que són la facturació consolidada, que el 70% vingui de fora d'Espanya, continuar invertint en I+D i convertir-se en una multinacional de mida mitjana però amb alt grau de professionalització. Ha concretat que la voluntat de l'empresa és "que els joves talents apostin per nosaltres".

El vicepresident de COMSA-EMTE, Carles Sumarroca, ha parlat de la fusió de les dues empreses familiars que formen COMSA-EMTE i ha dit que no sap si es pot considerar innovar però que, en tot cas, ha estat una bona manera per créixer com a empresa. Sumarroca ha explicat que l'experiència viscuda és molt positiva i recomanable, però sempre tenint en compte que es donin uns factors concrets adients. Ha destacat que cal una estrategia de negoci, valorar si el resultat de la fusió serà millor que la suma dels trossos per separat i també s'ha de valorar que les característiques culturals siguin similars perquè les estructures organitzatives siguin assumibles.

El model de l'Illa Carlemany

A més de les ponències de Sumarroca, Ghemawat i Esteve, s'hi ha afegit com a promotor d'Illa Carlemany, Estanislau Sangrà, que ha fet una exposició del centre comercial, tot indicant que es pot considerar innovador pel fet que es tracta d'un model d'èxit a l'exterior importat a Andorra, però no per altra cosa. Ha dit que el model del comerç és bàsic a Andorra i que per tant el projecte d'Illa Carlemany parteix més aviat de la lògica aplicada al terreny del que es disposava en la zona més comercial d'Andorra. Com a valoració del primer any del centre, s'ha mostrat satisfet per les xifres esperançadores de visitants ja que han anat augmentant tot i que el turisme al país pateixi una davallada. Quant al concepte d'innovació, Sangrà ha aclarit que és un punt clau per a qualsevol empresa que vol tirar endavant i fugir de la crisi, "que està a tots els manuals", però que sovint costa trobar si un pot ser innovador o no, per això ha recordat la teoria d'un anglès que assegura que tothom té la capacitat de ser creatiu, però que s'ha de trobar la matèria en que ho pot ser. Aquest ha estat l'eix central de la taula rodona en que han participat els empresaris, moderats pel president de l'Associació Espanyola de Directius, Ramon Adell. Tots han coincidit en la importància de la innovació, i han remarcat com a necessitat que el Govern hi col·labori. Adell ha explicat que des de Govern "s'han de crear marcs legals que permetin ser competitius amb els nostres veïns", en referència a l'altre eix del debat, que ha estat la competitivitat de les empreses.

El fòrum, patrocinat per Crèdit Andorrà, BIBM i Andbanc,ha estat presentat pel cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, i per Jordi Mora, que ha substituït a la presidenta de l'Empresa Familiar Andorrana, Cristina Viladomat, que s'ha hagut d'absentar per problemes de salut. En l'acte de benvinguda, Casadevall ha volgut donar un missatge d'esperança, indicant que Andorra està en un mal moment econòmic, però que "per molt negra que sigui la nit sempre surt el dia".

És difícil pensar que María Pagés hauria pogut dedicar-se a alguna altra cosa que no fos ballar. Ja ho devia tenir clar quan pujava a Andorra per la dècada del 1970. La branca catalana de la família la va dur des de Sevilla cap a Ordino durant uns quants estius, als de set o vuit anys. La setmana passada hi tornava, i no era per actuar en la comunió dels cosins, com havia fet en alguna d’aquelles vacances de jocs i muntanya, era per arrencar aplaudiments a l’Auditori Nacional, convertida ja en figura. “M’ho havia passat molt bé aquí. Com ha canviat tot, ara està molt maco”, diu recordant la infantesa.
Però de llavors ençà han passat moltes coses. Molts anys de formació per començar la carrera professional, per ser primera espasa i per convertir-se en empresària, perquè ja fa temps que dirigeix companyia pròpia. Tot com a part d’una mena de procés natural, gairebé sense voler però no sense maldecaps. “Els inicis amb la companyia van ser durs, però la clau és saber què vols, treballar i envoltar-te de gent de vàlua. Segueixen havent-hi preocupacions, però amb el temps les coses han anat cada cop millor.” Una vida dedicada al ball, al flamenc, a l’espectacle. I amb peatges, com haver d’oblidar-se de la famosa conciliació de la vida laboral i familiar. Ara el seu fill ja en té vint-i-un, i donant un nou cop d’ull enrere l’artista creu que allò que s’ha perdut ell de la mare i la mare d’ell s’ha compensat amb altres coses. “Si estàs de gira és impossible estar a casa, però sempre que he pogut me l’he endut amb mi. Ara coneix molts llocs, cultures, sap idiomes...”
Canvi de terç per acabar. Què li sembla la prohibició de les curses de braus a Catalunya? “Crec que les curses de braus són art. No m’agrada que s’hagin prohibit, em sap greu, però si s’ha acabat decidint així s’haurà d’acceptar i respectar.” Planera, clara, atenta, normal. No tots els artistes de renom han de conviure amb les estridències.

>> A l’avantguarda

María Pagés (Sevilla, 1963) ha estat considerada una innovadora del ball flamenc. Reconeix que “si per alguna cosa m’han donat pals” és per no ser purista, però els premis aconseguits parlen de reconeixement. El Premi nacional de dansa 2002 en l’apartat de creació és un dels destacats. Les interpretacions s’havien guardonat abans, però per primer cop es reconeixia una coreografia flamenca.

El vigent campió, l’Atlètic de Madrid, va donar ahir un pas de gegant per accedir als setzens de final de la competició després d’imposar-se a domicili al Rosenborg noruec per 1 a 2. L’equip matalasser, però, va haver de patir, sobretot en la segona meitat, quan Henriksen va igualar el gol matiner (4’) de Sergio Kun Agüero. Els noruecs van arribar en diverses ocasions a l’àrea de De Gea i quan tot feia indicar que el partit acabaria en taules, Tiago va materialitzar un golàs des de fora de l’àrea en el minut 83 després de superar un parell de rivals i sorprendre el porter local. Amb els tres punts, els de Quique Sánchez Flores tindran prou amb una victòria a casa en la propera jornada contra l’Aris de Salònica per certificar el pas a la següent ronda.
No ho tindrà tan fàcil un altre equip espanyol, el Vila-real, que va perdre contra el Paok grec (1-0, Vieirinha) i ara és tercer del grup D, sent superat pel rival d’ahir i pel Dinamo de Zagreb. El Sevilla, en canvi, va golejar sense problemes el Karpaty Lviv (4-0) i s’ha situat líder gràcies a l’empat entre el PSG francès i el Dortmund (0-0). Qui ja està pràcticament descartat és el Getafe, que va perdre 0 a 3 contra l’Stuttgart alemany, líder més ferm, després d’un partit trist i disputat davant molt pocs aficionats.
En altres duels destacats de la jornada, el Lech Poznan polonès va derrotar el potent Manchester City en el debut a la banqueta de l’exblaugrana José Mari Bakero (3-1) i la Juve només va empatar a casa contra el Salzsburg (0-0), idèntic repartiment de punts que en el matx entre el Levski Sòfia i el Lille francès (2-2), que es manté segon darrere l’Sporting de Portugal, que va perdre contra el Gant (3-1). L’altre equip portuguès que va jugar ahir, el Porto, no va passar de l’empat a O Dragao contra el Besiktas, però de tota manera segueix líder. Al grup K, el Liverpool va remuntar amb hat trick de Gerrard el gol inicial del Nàpols i és primer classificat.

XAVI DESMENTEIX QUE PENSI EN LA RETIRADA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA

El jugador de l’FC?Barcelona, Xavi Hernández, va negar ahir que pensi en la retirada de la selecció espanyola a causa dels problemes físics que ar­rossega i que han originat rumors sobre el seu adéu a la Roja. El migcampista va voler aclarir que “vull jugar l’Eurocopa d’Ucraïna i Polònia i, si pot ser, el Mundial del 2014 també”. És més, Xavi va afegir que “vull estar en tots els partits”, en referència a l’amistós que ha de disputar Espanya a Lisboa contra el Portugal de Cristiano Ronaldo el 17 de novembre. “La lesió millora i sóc optimista. Ara he jugat cada tres dies i tinc una mica de dolor, però va millor”, va indicar el de Terrassa, que està disponible per al proper enfrontament de Lliga del Barça, diumenge, contra el Getafe al Coliseum Alfonso Pérez.

DE LA RED E RETIRA I PASSA AL COS TÈCNIC DEL REIAL MADRID

Rubén de la Red, jugador de 25 anys del Reial Madrid, va anunciar ahir, entre llàgrimes, que es veu obligat a posar punt final a la seva trajectòria professional a causa d’un problema al cor que ha portat els especialistes a recomanar-li que no continuï en actiu. De la Red passarà a formar part de l’estructura tècnica del Reial Madrid. “Aquest és el club que m’ha vist créixer des de benjamins i en el qual ara anuncio la meva retirada. Un problema al cor m’obliga a deixar el futbol, però el meu cor segueix bategant madridisme”, va assegurar. Jorge Valdano, director general del Reial Madrid, va indicar que “De la Red ha de canalitzar la seva passió pel futbol en una nova activitat, que és molt apassionant”.

Al vespre continuarà el viatge a Barcelona, en un avió d’Iberia, i amb l’arribada prevista cap a les nou de la nit. A la capital catalana el rebran els reis Joan Carles i Sofia, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de la Generalitat, José Montilla, que acudirà a esperar-lo a l’aeroport del Prat i l’acompanyarà diumenge fins a l’avió de tornada, al Prat, entre d’altres autoritats polítiques, estatals i autonòmiques.
A Barcelona, l’acte central serà la missa al temple de la Sagrada Família, que consagrarà com a basílica i habilitarà per al culte catòlic a partir de demà. A més dels milers de persones que han aconseguit presenciar l’acte des de l’interior de l’edifici dissenyat per Gaudí, desenes de milers més seguiran l’esdeveniment als carrers, on s’han instal·lat diverses pantalles gegants i rengleres de cadires.

Seguretat i protestes
A la capital catalana hi ha des de fa dies senyals de benvinguda, però també queixes i protestes per part de diversos col·lectius. Els veïns del barri de la Sagrada Família s’han queixat per la limitació de moviments que els comporten les mesures de seguretat adoptades, amb carrers propers a la basílica que es van començar a tallar dimecres, i progressives prohibicions que culminaran diumenge mateix, quan només podran accedir a la zona acotada els residents o treballadors d’empreses que acreditin una d’aquestes condicions, i també seran suprimides les parades d’autobusos i metros. Els veïns, fins i tot, es quedaran sense la possibilitat de moure els vehicles propis durant quaranta hores, segons una de les queixes expressades al manifest.
Ahir, una manifestació laica de protesta contra la visita va reunir centenars de persones a la plaça de Sant Jaume de la ciutat, convocada pel col·lectiu que porta per nom Jo no t’espero, amb el suport de dirigents d’Esquerra i d’ICV-Verds. El grup reparteix pancartes i altres objectes amb el lema perquè s’exhibeixin a la ciutat durant l’estada del pontífex.
Fins al diumenge vinent s’han organitzat també una festa profana amb el títol habemus party, un aplec d’homosexuals fent-se petons davant la catedral i una trobada de catòlics de base a l’església de Santa Maria del Pi durant la cerimònia a la Sagrada Família.

NOU ORDRE DELS COGNOMS DE NADONS AL REGISTRE CIVIL

El cognom del pare deixarà de ser preferent en les inscripcions de nadons, segons preveu la nova llei del registre civil que es tramita al Congrés dels diputats espanyols. Tot i que des del 1999 ja es pot posar en primer lloc el cognom de la mare, el nou text estableix que, en cas de desacord a la parella, prevaldrà l’ordre alfabètic. Altres novetats són la supressió de l’estat civil dels pares, i més facilitat per canviar cognoms en el cas de violència de gènere. El portaveu del Partit Socialista a la cambra, José Antonio Alonso, explicava que la supressió de la preferència del cognom del pare és “més igualitari i democràtic”, mentre els representants dels altres grups polítics van coincidir que aquesta no és una prioritat legislativa actual, tot i no oposar-se a les reformes. De la seva banda, la presidenta de l’organització feminista Fundación Mujeres, celebrava la iniciativa i instava el govern de l’Estat veí a permetre que les mares solteres puguin inscriure els fills només amb els seus dos cognoms.

Es tracta d’un nou complex residencial a la zona coneguda com els Orals, situada “a sota del poble de Vila”. Fruit del pla parcial realitzat pels propietaris, la corporació ha rebut set parcel·les que sumen 3.500 metres quadrats (corresponen a un 10% de la urbanització total) i que “estan valorades en 3,5 milions d’euros”, també segons les explicacions facilitades per Alís.
Abans d’aquesta cessió la corporació ja n’ha rebut una desena més que també estaran sotmeses al reglament aprovat ahir. És a dir, que tots els propietaris hauran d’acudir al notari per a fer l’escriptura pública a favor del comú. La normativa estipula que les despeses del fedatari públic van a càrrec del propietari que cedeix i, per tant, que l’operació ha de suposar un cost zero per a l’administració.
El cònsol major va atribuir la decisió d’aprovar un reglament a una qüestió de seguretat jurídica.  Alís va indicar que, amb la situació actual, hi podria haver el risc que els propietaris acabessin per poder recuperar els terrenys cedits al cap dels anys en no haver-hi un document rubricat per un fedatari públic que certifiqués el canvi de titularitat: de privada a pública.
Un cop els terrenys siguin escripturats a favor de comú, aquest els incorporarà com a béns patrimonials. Miquel Alís va precisar que, a diferència dels comunals –“que no es poden subhastar ni vendre”–, els patrimonials sí que es poden permutar o vendre a través de subhasta. També va matisar, però, que “els diners rebuts han d’anar o bé a inversió o bé a comprar d’altres terrenys”.

L’oposició
Els consellers de l’oposició van expressar alguns dubtes en relació al document malgrat que van donar l’aprovació. Joan Masjoan va qüestionar la legalitat que el reglament fos retroactiu i que, per tant, afecti propietaris que ja havien formalitzat la cessió i que ara hauran de sufragar les despeses notarials. El cònsol major va manifestar que “suposo que no es negarà ningú”.
D’igual manera, Miquel Alís va contestar amb una negativa al neguit expressat pel conseller Pere Torres que es va demanar si convertir la cessió en una transmissió patrimonial no suposava haver de sufragar l’ITP (l’impost de transmissions patrimonials). El cap de l’oposició va manifestar que “no està malament que es faci i que aquestes cessions quedin escripturades davant notari”, però va insistir que la normativa hauria de ser molt clara respecte a qüestions com aquesta de l’ITP per evitar complicacions futures per problemes d’interpretació de la norma. “S’ha de ser molt clar perquè si no pot haver-hi sorpreses importants”, va advertir.

CONTRARI A RETALLAR LA CONTRIBUCIÓ A ANDORRA TURISME

Miquel Alís va deixar ahir clar que era contrari a retallar l’aportació que els comuns havien fet en anys anteriors a Andorra Turisme perquè sosté que la societat ha fet molt bona feina i la promoció turística ha de ser una qüestió d’Estat. Per això, va anunciar que la corporació participarà econòmicament en els clubs de producte que Andorra Turisme organitzi per a promocionar la neu i les compres. Això sí, també va posar de manifest que s’insistirà amb la societat perquè potencïi les campanyes a França, un mercat molt important per al Pas de la Casa.
Tanmateix, també va voler destacar la felicitació al Govern per la signatura de la Carta d’autonomia local, després de la polèmica dels darrers dies.