Què hi ha volgut recollir en aquesta mostra d’Amor loco?
L’exposició recull part del treball fet el 2010. En pintura m’interessa la composició i l’estructura. He fet una sèrie amb composicions de tipus geomètric i després hi ha obres que reflecteixen el món interior, passional i oníric. Per això vaig fer la calavera d’Amor loco.

Però més que a l’amor, una calavera no ens remet a la mort?
A mi em remet a la passió extrema, a las noies guapes, per a mi la calavera de l’amor boig és l’excitació que ens remet a les muses, el motor que et fa ser creatiu, a ser passional en la teva feina. A més, el final d’un amor boig és la mort, almenys en el sentit més romàntic del terme.

L’element de la calavera l’ha popularitzat en els últims anys Damien Hirst amb la seva obra de diamants... Què en pensa?
Realment és una joia molt potent, encara que també és un element que remet a la vanitat i a l’excés.

Hi ha gent que diu que no entén aquest art contemporani...
La gent no té complexos en opinar de música, dir si els agrada o no. Però en el tema de l’art contemporani sovint la gent diu que no hi entén gens, però és el mateix que en música electrònica. El que passa és que l’art pertany a un món tancat, vinculat al luxe, i aquesta porta potser s’hauria d’obrir, els artistes hauríem d’estar més integrats a la societtat com ho estan els lampistes sense cap problema. La música electrònica no t’explica cap història, aquesta successió de ritmes que tenen el seu propi color és el mateix que un quadre.

També presenta una instal·lació. Li agrada aquest camp?
Avui per avui són una forma expressiva nova. És més enriquidora perquè està més oberta, en el sentit que intervens un espai i no un quadrat blanc que penjaràs a la partet per adherir-hi pigment, és més complex. Inclou totes les disciplines possibles o no res, perquè una instal·lació també pot ser un tub que treu fum.

Al capdavant de la marxa es van situar els líders dels sindicats majoritaris UGT i CC.OO., Cándido Méndez i Fernández Toxo, el coordinador d’Izquierda Unida, Cayo Lara, el dirigent del Partit Popular, Esteban González Pons, l’alcalde socialista de Sant Sebastià, Odón Elorza; actors i cineastes entre els quals Pilar i Javier Bardem, Rosa Maria Sardà, Eduardo Noriega i Fernando Colomo, i el cantant Manu Chao.
La marxa es va retardar per enfrontaments entre alguns manifestants amb empentes, mentre es cremaven banderes del Mar­roc. En acabar, els actors Javier Bardem i Rosa Maria Sardà van llegir el manifest de condemna al Marroc i en defensa de la independència del Sàhara i un grup més reduït de participants, uns centenars, es van dirigir davant la seu del PSOE a Madrid per protestar per la passivitat del govern espanyol davant els fets.

Detencions i restriccions
Sobre el terreny, com a mínim 70 dels sahrauís detinguts a al Aaiun van ingressar a la “presó negra” de la capital administrativa del Sàhara, sis van ser presentades davant el director de la justícia militar i set alliberades. El mateix tribunal va decretar també l’ingrés al mateix centre de deu arrestats més a Marsa, localitat situada a uns 20 quilòmetres de al Aaiun.
Segons fonts del Polisario, centenars d’arrestats van ser alliberats, i alguns van denunciar maltractaments per part de la policia marroquina.
El bloqueig a l’entrada de la premsa es manté a la zona. Ahir es va impedir l’accés al periodista marroquí Ali Lmrabet, activista pels drets humans i que va ser processat anteriorment per tribunals marroquins, que pretenia dirigir-se des de Casablanca a la capital sahrauí.
Autoritats marroquines van convocar els activistes espanyols pro sahrauís Javier Sopeña, Silvia García i Isabel Terraza, i el mexicà José Antonio Velázquez, que es troben a al Aaiun des de l’inici dels incidents, per expulsar-los del país, tot i reconèixer que “no han comès cap infracció de la llei”. Al campament de Tindouf, en territori algerià, centenars de joves sahrauís es van concentrar davant la seu de l’alt comissariat de l’ONU per als refugiats, per demanar “tornar a les armes”, després del que qualifiquen com “massacre de Gdiem Izik”.

DENÚNCIES DE MANIPULACIÓ MARROQUINES I DEBAT A ESPANYA

L’Associació de Parlamentaris Sahrauís, pro marroquina, va condemnar ahir les “maniobres” i “subterfugis” de grups espanyols per desprestigiar el Marroc. El president de l’entitat, Mohamed Cheij Biadillah, va declarar que aquestes actuacions poden afectar les relacions que vinculen el país amb Espanya. El diputat assegurava que alguns mitjans espanyols van arribar “a publicar fotografies de l’atac israelià a Gaza com si es tractés d’imatges procedents de al Aaiun”.
A Espanya, el debat polític es manté viu. El ministre de la presidència, Ramón Jáuregui, reiterava que el govern rebutja els successos dels darrers dies al Sàhara occidental i que ha exigit una investigació dels esdeveniments, entre els quals la mort d’un ciutadà espanyol, a més de manifestar la solidaritat amb les víctimes. Des de l’aparició, però, continuen les crítiques a l’executiu. El president del PP, Mariano Rajoy, en un acte electoral a Vila-seca, acusava el president Rodríguez Zapatero, “d’abdicar de les seves responsabilitats” al Sàhara i fregar “l’esperpent”. Els líders sindicals denunciaven a Madrid la “complaença” i el “pragmatisme simple” del govern, així com la indiferència de la Unió Europea davant l’actuació marroquina. El candidat en les eleccions catalanes per Iniciativa-Verd, Joan Herrera, deia que sent una “immensa vergonya” pel govern que, al seu parer, avantposa els interessos (econòmics) del país a la defensa dels drets humans “de forma descarada” en el cas del Sàhara occidental.

Bàsicament la baixada prové pel nou concepte que la parapública vol introduir en l’oferta als clients. L’antiga STA posa en el mercat un conjunt de paquets de telefonia mòbil que funcionaran com un forfet. Això permetrà una quantitat de minuts parlats, gigabits i de missatges curts. L’estalvi que preveu Andor­ra Telecom per als clients es troba entre el 15 i el 40% amb la utilització d’aquest nou producte amb forfet.
Un altre factor de reducció dels ingressos serà l’aplicació d’una tarifa única del sistema roaming, per quan s’utilitza un mòbil andorrà a l’estranger. Aquesta tarifa única significarà que la parapública assumirà la diferència entre el que pugui cobrar l’operador estranger i el que es facturarà al client andorrà. Concretament, en la majoria de països europeus (Espanya i França, inclosos), quan es vulgui fer una trucada al Principat des d’un mòbil andorrà es pagaran 35 cèntims d’establiment de trucada i 60 cèntims per cada minut que es parli. Si es vol enviar un missatge, es pagaran 25 cèntims. Si des de l’estranger es truca a un telèfon del país en el qual s’està es pagaran 45 cèntims. I per rebre una trucada a Espanya o França, en el moment de despenjar es pagaran 40 cèntims, a més del que es facturi segons els minuts parlats.

Disminueix la telefonia fixa
El pressupost del 2011 d’Andorra Telecom mostra com la telefonia fixa continua baixant de manera imparable. Per a l’any vinent s’espera que el negoci suposi 9,4 milions d’euros, quan el 2010 eren 14,4, amb un descens percentual del 20%. Cal tenir en compte que aquesta baixada ja s’ha de sumar a la que s’està vivint enguany respecte del 2009, que és d’un 22%. Aquest fenomen s’explica pel progressiu trasllat de la telefonia mòbil als serveis de forfets que s’estan oferint a través de la fibra òptica i que inclouen sempre el servei fix.
La gran aposta de la parapública és l’abonament a aquest servei de fibra òptica. Els serveis en paquet tant per fibra com els de mòbil són els que han d’experimentar un major creixement l’any vinent. Segons el pressupost, els ingressos per aquest concepte han de passar de vuit milions enguany a 15 l’any vinent.
Andorra Telecom assenyala que és “una aposta ferma de l’entitat per adaptar-se a les neces­sitats dels clients i afavorir els ingressos fixos (abonaments) respecte dels variables (consum)”. La parapública creu que el futur passa “pel llançament de nous productes atractius i de nova generació”.

LA CRISI PROVOCA "UN REFREDAMENT EN ELS HÀBITS DE CONSUM DELS USUARIS"

El pressupost d’Andorra Telecom per al 2011 recull que les previsions s’han de fer en “un context econòmic particularment complicat”. Les previsions financeres de la parapública apunten que el 2010 es tancarà amb un 13% de decens en el resultat respecte del 2009. I les perspectives són encara pitjors perquè per a l’any vinent la baixada es preveu d’un 21% en referència a enguany. La parapública ha notat que com a conseqüència de la crisi econòmica s’està produint “un refredament en els hàbits de consum dels consumidors”. La parapública assegura que davant d’aquesta situació “la voluntat d’Andorra Telecom” ha estat de rebaixar els costos per als clients “ja sigui amb rebaixes directes sobre les tarifes o de manera indirecta mitjançant la creació d’ofertes de serveis empaquetats adaptades als diferents perfils dels clients”. En contraposició, la parapública assegura que ha aplicat una política de contenció de la despesa que afecta lleugerament l’apartat de personal i de forma més accentuada en béns i serveis.

Com a alternativa, en cas que el govern marroquí no ho accepti, l’advocat dels familiars de la víctima, José Revert, recordava des d’Alacant, que “l’Audiència Nacional és competent, pel principi de justícia universal, per iniciar un procés, atesa la nacionalitat del mort”.
El germà del mort, Lahmad Mouloud Alí, explicava a la premsa que Hamadi va morir dilluns passat, quan policies marroquins el van fer baixar de l’autobús amb què viatjava, de tornada de la feina en una empresa de fosfats i va ser atropellat per un vehicle de la policia que, segons Alí “viatjava a 140 per hora, es va aturar, va fer marxa enrere i va tornar a aixafar-lo, amb maniobres cap endavant i endarrere”.
El familiar i l’advocat coincidien que “el govern espanyol no pot lamentar, ha de condemar els fets”, en referència a les declaracions prèvies de la ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, en el sentit que el govern espanyol “lamenta uns fets molt greus que de moment no pot condemnar per la confusió existent”. Jiménez ha demanat al Marroc que faciliti el treball a la premsa.
El govern marroquí reconeixia, de la seva banda, dues víctimes mortals més durant els fets, un segon civil sahrauí i l’onzè policia. Altres fonts oficioses anunciaven la declaració davant els jutges de 78 detinguts.

Premsa
Ahir van arribar a l’aeroport de Las Palmas els tres membres de la cadena SER, encapçalats per Àngels Barceló, que van ser retinguts a al Aaiun per la policia mar­roquina i expulsats del país. A l’aeroport es van trobar amb nou periodistes espanyols més, de Televisió Espanyola, Antena 3, Onda Cero, Público, EFE i France Press, als quals es va prohibir viatjar al Marroc. A més, les autoritats va retirar l’acreditació oficial al corresponsal del diari ABC, amb l’acusació de “difondre informacions falses”. La Federació d’Associacions de la Premsa (FAPE) va exigir al govern de Zapatero una defensa més decidida dels informadors.

CiU GUANYARIA SENSE MAJORIA ABSOLUTA I ERC SERIA TERCERA

CiU guanyaria les eleccions catalanes del 28 de novembre amb un 38 per cent dels vots i 59 escons al Parlament, amb la qual cosa tindria onze diputats més i es quedaria a nou de la majoria absoluta, mentre que el PSC (22,7 per cent) en perdria quatre i aconseguiria 33 parlamentaris.
Coincidint amb el primer dia de la campanya electoral catalana, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va donar a conèixer ahir un estudi preelectoral dels comicis catalans, segons el qual la tercera força més votada seria ERC, amb el 10,2 per cent de l’escrutini, però perdria entre cinc i sis escons. No entraria cap nova força al Parlament.

Segons els documents que el ministre Pere López va lliurar al Consell General, l’executiu ha previst uns ingressos patrimonials de 8,9 milions per aquest concepte. D’aquests diners, 1,7 milions correspondrien a guanys de FEDA i 6,7 als d’Andorra Telecom.
A aquesta recaptació cal afegir-hi els 7,4 milions que ja ingressen les arques de l’Estat per dos conceptes molt similars, el cànon sobre la llum i el cànon sobre el consum telefònic. De fet, el Partit Socialdemòcrata va denunciar en diverses ocasions aquesta pràctica quan estava a l’oposició, ja que el considerava un ingrés redundant. També s’havia assenyalat alguna vegada que els beneficis que obtinguin les parapúbliques haurien d’anar destinats a inversions per a la millora del servei, o bé a una reducció de les tarifes per al públic.
La xifra d’ingressos patrimonials és, malgrat tot, força inferior a la d’altres exercicis. Concretament, el 2011 es preveu una caiguda del 16 per cent respecte a l’últim pressupost vigent, el del 2009, en el qual aquesta dada arribava als 10,6 milions. A més, pels efectes de la crisi econòmica, la distribució de resultats de FEDA ha caigut gariebé a la meitat, i la d’Andorra Telecom ha baixat prop d’un 12 per cent, respecte als comptes prorrogats del 2009. En el cas d’Andorra Telecom, no obstant això, la xifra és prou significativa. Segons la memòria del pressupost de la companyia per al 2011, hi ha previstos uns guanys de 21,8 milions. Això significa que les arques de l’Estat ingressaran més del 30 per cent d’aquest resultat.

Dures crítiques de l’oposició
D’altra banda, el projecte de pressupost ha provocat dures crítiques entre els grups parlamentaris de l’oposició. Així, el president d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va destacar que en el document “no hi figura cap devolució de les emissions de deute”. Segons Nomen, això permet posar en dubte que, d’aquí a un any, el Govern tingui prou instruments financers per retornar-lo. “El pressupost hauria de tenir una partida per a la devolució dels 100 milions emesos en títols, ja que el venciment serà el 2011”, va assenyalar.
Coalició Reformista també va llançar crítiques per l’emissió del deute. “El ministre va faltar a la veritat quan li vaig demanar per les lletres del tresor al Consell General”, va explicar Jaume Serra, conseller reformista que va demanar per les característiques de l’operació i sobre si estaria oberta al públic en general. A més, sobre el fet que hi hagi part dels títols compromesos amb la CASS, Ser­ra va constatar que “financerament no hi hauria res a dir, però és curiós que es faci en un consell d’administració on el Govern hi té la majoria”.
El conseller socialdemòcrata Jordi Font, de la comissió legislativa de Finances, va considerar en canvi que la col·locació de part dels bons a la CASS era encertada. “Si la CASS té deute de França, d’Espanya i d’Alemanya, per què no en pot tenir d’Andorra?”, va demanar-se. A més, Font no considera que López faltés a la veritat en la resposta als parlamentaris. “Va dir que les lletres no estarien reservades a cap entitat, però no va descartar que ho poguessin fer”, va apuntar. Font va assegurar que les emissions eren “una inversió prou segura”.

CASADEVALL APROVA QUE LA CASS COMPRI LLETRES

El cònsol major de Canillo i expresident del consell d’administració de la CASS, Enric Casadevall, va explicar que veia de bon ull que la parapública pugui invertir una part dels fons de pensions en lletres del tresor. Per Casadevall, es tracta d’una bona inversió si es té en compte “un rendiment del 3,5 per cent net” en el qual no hi ha “ni comissions de compra i venda” ni tampoc “de tipus d’interès”. Així mateix, també va assenyalar que els interessos que pagarà l’Estat li semblen “correctes” ateses les condicions del producte ofert. Com va assenyalar el Diari, la CASS podria adquirir entre 35.000 i 50.000 títols,  corresponents entre 35 i 50 milions d’euros. Segons Casadevall, aquestes xifres “són una ínfima part dels fons de la CASS”. A més, el cònsol canillenc va assenyalar que calia confiar en el Govern, ja que “si un no se’n pot refiar, no sé de qui podrà”. Cal recordar que algun membre del consell d’administració es va mostrar en desacord amb l’operació.