Com va ser la sortida d’Hongria?
Era l’any 1956. Vam anar a jugar amb el Honved a Viena i ens hi vam quedar. Tenia 20 anyets.

Tenia por del comunisme?
No. Mai em vaig ficar en política. La meva familia era de treballadors. El meu pare feia de capatàs a la construcció i jo vaig començar a estudiar d’electrotècnic.

Com arriba a Espanya?
Vam jugar amb el Honved un amistós amb l’Austria de Viena al Nadal i un mànager que era germà d’un dirigent de l’Atlètic de Madrid li va parlar bé de mi i d’un company, i ens van fitxar.

I en un no res va ser espanyol?
Sí. Ens van nacionalitzar en tres mesos. L’Atlètic de Madrid era l’equip dels ministeris i tenia molta força. Puskas va trigar un any.

Com va anar amb Franco?
Nosaltres no sabíem parlar gairebé espanyol. Em va preguntar si era comunista i li vaig dir que jo només era futbolista, res més. Em va desitjar salut i sort.

Va ser dur estar separat de la família, tan jove?
I tant. Durant deu anys no vaig poder tornar a Hongria. Estava en contacte amb els pares per cartes que jugadors hongaresos que passaven per Viena entregaven en mà. El correu estava prohibit.

Com li va anar a l’Atlètic?
D’inici molt bé. Em van donar la fitxa més alta. 250.000 pessetes de l’any 57 com Peiró i Collar, els que més cobraven. Més 5.000 pessetes de sou i premis per resultats.

Però no va acabar de triomfar...
Hi havia una davantera molt bona. Miguel, Mendoza, Peiró, Escudero, Collar i era difícil fer-se un lloc.

I després va passar per diversos equips, Recre, Mallorca, Hèrcules, Sabadell, Atlètic Balears, Nàstic... quina va ser la seva millor temporada?
Amb el Mallorca. Vam pujar per primer cop a la història a primera divisió. Encara ho recorden.

Com era de jugador?
Em movia per totes les posicions de la davantera. Contra el Madrid, el dia de la foto, Daucik em va posar de lateral esquerre per marcar Kopa. Vam perdre 5 a 0.

Qui ha estat per vostè el millor?
Em quedo amb Puskas. Era amic meu. Vam viure junts al Retiro. Només tenia la cama esquerra, però feia el que volia.

Es diverteix amb el futbol d’ara?
Segons amb quin equip. El Madrid té un equip matador, com el Barça. Quan agafa la pilota Messi no hi ha qui l’hi prengui. Mig equip és ell, tot i que sense Xavi i Iniesta no seria el que és.

És el Barça el millor del món?
Com juga ara no té rival. Potser el Madrid si li surt un partit bo.

Vostè va acabar a l’FC?Andorra, què li sembla com està el club?
He deixat d’anar al camp perquè no hi ha afició. Està mort. Nosaltres vam fer créxier el futbol aquí. L’antic camp estava ple i mai arribava al vestidor amb la samarreta, me la prenien.

Una cosa és poder i l’altra voler. L’Atlètic de Madrid està a anys llum del seu màxim rival de la ciutat, el Reial Madrid, i novament va quedar ben demostrat amb una golejada per 1 a 4 a territori comanxe, amb un nou hat-trick de Cristiano Ronaldo. Els dos equips van apostar pel futbol intens i agressiu, on la pilota era més que          maltractada. Cap risc. Cap. La primera oportunitat va ser per als de Cholo Simeone, però el xut de Radamel Falcao el va refusar Íker Casillas a córner. Tot seguit, una nova ocasió local amb un xut de Tiago que va enviar a córner amb el pit Coentrao. El mateix conte de sempre, i al minut 25, Cristiano Ronaldo amb un xut de falta directa des de 25 metres amb la clàssica folha seca va sorprendre un innocent Courtois. Abans del descans, Benzema i Cristiano Ronaldo van poder sentenciar en uns primers 45 minuts insultants per als amants del bon futbol.
Al segon acte, una mica de llum per als locals amb el gol de cap de Falcao després d’una centrada d’Adrián. L’alegria va durar ben poc i Cristiano Ronaldo va tornar a avançar els blancs amb un golàs i després va sentenciar de penal clar de Godín sobre Higuaín. La sentència la va signar José Callejón. La mateixa cançoneta de sempre. Mai falla. A Mestalla, el València es va situar a la tercera posició en golejar per 4 a 1 el Rayo Vallecano. El discutit Unai Emery va recuperar una mica de crèdit amb el gol de Jonas abans d’arribar al descans i després de Jordi Alba al segon temps.     Els madrilenys van reaccionar, però Jonas de penal inexistent i Pablo Hernández van sentenciar una golejada força enganyosa. Qui va reaccionar va ser l’Sporting Gijón, que va respondre als crits de “Clemente, vete ya” amb un triomf sobre la sensació agradable del curs, el Llevant. Un altre que va reaccionar de valent als últims minuts va ser l’Athletic de Bilbao, que va aconseguir igualar un 2 a 0.

LA DONA D'ABIDAL, SATISFETA DE COM HA ANAT L'OPERACIÓ DEL SEU MARIT

Operat, trasplantament de fetge fet i missatge de tranquil·litat sense cap comunicat oficial de l’FC?Barcelona. Això sí, la dona d’Eric Abidal, Hayet, va utilitzar la pàgina de facebook del jugador per escriure aquest missatge a petició del seu marit: “Eric i el seu cosí Gerard van ser operats ahir a Barcelona, i de moment tot està bé. Ell vol agrair tots els missatges rebuts, el vostre suport i tota la força que li heu transmès. Gràcies”, va escriure la dona del jugador al mur d’aquesta xarxa social. El representant d’Eric Abidal, David Venditelli, que ahir va visitar el jugador a l’hospital barcelonès en el qual està ingressat va explicar que les notícies rebudes fins ara són “esperançadores”, i va destacar el bon ànim del defensa internacional per França. “Sabem que les pròximes hores seran primordials perquè tot vagi bé. Ens ha rebut amb un gran somriure. Eric m’ha demanat que doni les gràcies a tots els catalans i a tots els espanyols i també al món sencer perquè ha rebut missatges de suport de tot el món perquè es recuperi.”

El romànic a Andorra, signat per la historiadora de l’art i restauradora Mireia Garcia, forma part de la terna de guies breus amb què el segell compareix enguany a la diada del llibre, una proposta per fer-se una idea ràpida del que és Andor­ra amb una sola ullada. Les dues obres restants fan un repàs als usos i costums, institucions i estructura social del país –Nova descripció del Principat i Valls d’Andorra, que signa Albert Villaró– i l’imaginari col·lectiu, a través de les Nou llegendes que ha recopilat Carli Bastida.
Garcia, que havia treballat a Patrimoni Cultural i que des del 2005 es dedica a la restauració amb empresa pròpia –Retoc, que ha treballat en el Viladomat de l’església parroquial de Sant Julià, per exemple– explica que ha intentat condensar tota la informació necessària per recórrer els vestigis romànics que es conserven al país. Ha treballat amb la profusa documentació publicada fins ara –llibres tan complets però tan poc manejables com Andorra Romànica, editat pel Govern el 1989– però vigilant que totes les dades estiguin actualitzades, i per això ha estat amatent als estudis més recents, a les últimes excavacions arqueològiques, a les dades aportades en restauracions acabades de fer.

Valoracions
Així, per exemple, esmenta el document que data la construcció del pont de la Margineda, del 1487, passada ja l’etapa romànica tot i que seguint les seves tècniques. O apunta a les restes de policromia descobertes al campanar de l’església de Sant Julià i Sant Germà. També es preocupa d’ubicar exactament objectes litúrgics, talles, pintures i escultures. I no exclou aportacions en forma de valoració o hipòtesis personals. Per exemple, la seva inclinació per les dues imatges de Crist: el de Caselles, que qualifica com “excepcionalíssim”, i el de la Cortinada: “molt interessant, una imatge que evoluciona en el temps, que de Crist en majestat es va modificar per donar-li més expressivitat” i que, un cop restaurat, es va deixar la meitat de la policromia gòtica i la meitat segons l’original romànica. La peça es conserva als magatzems de Patrimoni, però el centre d’interpretació de Pal n’exhibeix una rèplica.
També apunta possibles reinterpretacions futures, sorpreses que podria deparar Sant Serni de Nagol, amb un Sant Miquel que ben bé podria ser un Sant Jordi    –“no té ales, no és tan descabellat”–. Probablement l’enigma es pugui resoldre en el procés de restauració que està a punt d’iniciar-s’hi.
Del patrimoni historicoartístic la col·lecció salta a la literatura oral. Bastida proposa a Nou llegendes una selecció personal, que inclou les més emblemàtiques, les que més li agraden i fins i tot s’atreveix amb alguna de collita personal: “Qui sap, igual arrela una creença popular nova.” N’ha descartat centenars, i aquesta ha estat la part difícil de la seva feina. O una part, l’altra ha estat reescriure-les aportant-hi la visió nova que li van encomanar des de l’editorial.

Abans de sortir al carrer
I, tercera pota, una visió ràpida –per a nouvinguts o turistes amb curiositats, tot aquell que aterri una temporadeta al Principat– sobre “les quatre coses elementals que s’han de saber abans de sortir al carrer” a Andorra. Descripció feta per Villaró del seu text, un treball que tenia a la butxaca, un vell encàrrec que no havia vist encara la llum i aquesta oportunitat va ser perfecta, una “entesa cordial” entre autor i editorial.

'DE SOCA-REL': CUCURULL I TREE S'ALIEN PER PARLAR DE TRADICIONS

De soca-rel, text signat per Maria Cucurull (filòloga, professora de català per a adults del ministeri d’Educació) i prologat per l’escriptor britànic assentat a Barcelona Matthew Tree, és la novetat que presenta enguany el Centre de la Cultura Catalana (CCC). Un recull de tradicions i festivitats més importants als territoris que comparteixen aquesta llengua i que segueix la línia divulgativa marcada des del centre, del qual l’autora en forma part. Completa una relació que en anys anteriors va incloure La cuina catalana del CCC, Vola Rodoreda i De Fora.
El volum, que incorpora les il·lustracions de Pilar Moreno, està articulat en dos blocs. Al primer fa un repàs del simbolisme, les diferents zones i l’extensió dels territoris de parla catalana, mentre que al segon, en format calendari, relaciona les festivitats i tradicions més populars a cadascun d’aquests llocs, fent especial atenció a les d’Andorra.
Com és habitual, estarà a la venda a la parada d’Àgora Cultural el dia de Sant Jordi a Andorra la Vella, i es podrà adquirir a la seu del CCC i llibreries del país. També a Amazon i com a e-book.

Rajoy va intervenir en una reunió del grup parlamentari popular al Congrés en la qual va defensar el seu programa de reformes per considerar-lo el camí que, necessàriament, han de prendre “les grans nacions en grans moments de dificultats” com és l’actual.
En una setmana de forta pressió dels mercats amb la prima de risc en màxims des de novembre, Rajoy va assenyalar que l’objectiu de reducció del dèficit públic és “irrenunciable”. Es tracta, va dir, de posar fi al “cercle viciós” que aquest dèficit provoca: eleva el deute i fa més car el seu finançament, i que impedeix destinar aquests recursos a altres aspectes com ara la millora dels serveis públics i la inversió productiva.
En aquest sentit, va subratllar que hi ha països que no van poder fer front als seus préstecs –i van acabar sent intervinguts–, però va voler deixar clar que “aquest no és el cas d’Espanya ni ho serà en el futur”. El president va demanar a tots els sectors socials “la major prudència i responsabilitat”; la mateixa que va reclamar als líders europeus a l’hora de parlar de la situació d’Espanya.

No van contra ningú
Així doncs, va subratllar que ni ell ni el seu govern parlen d’altres països ni van “contra ningú” a la UE i, com que tots tenen problemes i els han de solucionar, espera que “els altres facin el mateix, assumeixin les seves responsabilitats i siguin prudents en les seves afirmacions”. D’aquesta manera va voler tancar Rajoy la polèmica sorgida per les declaracions de líders com el president francès, Nicolas Sarkozy, o el primer ministre italià, Mario Monti.

LA CASA REIAL RETALLARÀ ELS SOUS ALTS PER ESTALVIAR 170.000 EUROS

La Casa Reial preveu una reducció de les despeses protocol·làries i representatives i dels salaris de les persones “més ben retribuïdes” per estalviar els 170.000 euros de retallada inclosos en els pressupostos de l’Estat. Fonts de la Sarsuela van precisar que és previsible que aquesta retallada afecti els tres càrrecs d’alta direcció i els vuit directors generals de la casa, si bé tampoc es descarta una possible reducció de retribucions a la família reial. Les mateixes fonts van insistir que és prematur parlar d’una reducció en les retribucions del rei i del príncep, i no van detallar sobre la manera com l’absència de la infanta Cristina en actes oficials pugui suposar una retallada en els seus ingressos per despeses de representació.

ENDUREIXEN LES PENES ALS CONVOCATS D'ALDARULLS

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va comentar alguns detalls de la reforma del codi penal espanyol, que planteja un enduriment de les penes per als que convoquin actes violents, també per internet. La proposta de la revisió inclou que les citacions a actes que alterin l’ordre públic es consideren delictes, com a pertinença a organització criminal, i que la pena sigui de dos anys. D’aquesta forma es podria sol·licitar presó provisional. A més, es pretén tipificar com a delicte contra l’autoritat la resistència passiva o activa.
La portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, va reclamar al govern prudència i a l’hora de fer anuncis que parli amb els altres partits sobre temes que “afecten l’exercici dels drets i llibertats públiques dels ciutadans”. Ricardo Sixto, diputat d’EU, va considerar que el PP vol “criminalitzar” les protestes contra les reformes i que “pretendre que convocar una concentració es converteixi en un delicte d’integració en banda armada és desproporcionat”.