De cimera peculiar i ben saturada d’elements, el retaule major de l’església parroquial d’Ordino és ple de luxes i de grandeses. Amb abundant fantasia en l’ornament, el treball presenta un equipament escultòric ric. Potser amb poca capacitat per trasmetre sensació de moviment. Amb certes dificultats a l’hora de confeccionar la imatgeria. Però, en general, un treball més que notable. No pas el millor que faria, en terres andorranes, l’home a qui es va encomanar la feina. Està documentat. El retaule gran ordinenc, el que està dedicat a la Mare de Déu i als patrons de la parròquia, sant Corneli i sant Cebrià, va ser policromat per Perot Carreu. Pintor. Ceretà. De Puigcerdà per ser més exactes. I a qui li fou encarregada l’obra a partir del 2 d’abril del 1619. Per un preu fix. 80 lliures. Ni una més ni una menys. Carreu ja havia donat forma a altres obres, al Principat. El d’Ordino seria un bon contracte. Però un més. La comanda més notable va arribar-li el 1622. Calia fer la policromia del retaule major lauredià, de l’església de sant Germà i de sant Julià.
L’obra major ordinenca té a la predel·la mitja dotzena d’apòstols observant els pisos superiors. Just a sobre, la imatge dels dos patrons embolcallen una verge medieval. Sant Pere i sant Pau figuren als extrems d’aquest primer pis. En aquesta part més baixa hi ha col·locat un sagrari que mostra el ressuscitat, la verge Maria i sant Joan evangelista. A la segona planta, sant Galdric ocupa la fornícula central. A la seva dreta hi apareixen santa Bàrbara i sant Miquel llancejant el dimoni. A l’esquerra, sant Martí partint la capa i sant Joan Baptista. A l’àtic, una cimera saturada d’elements per ajustar l’obra al perfil de la volta absidal, dos bisbes no identificats (que bé podrien ser sant Ot i sant Ermengol, dos religiosos de bona requesta en aquestes contrades) flanquegen el calvari que esdevé eix central d’aquest pis. A la fi, un conjunt ben carregat. Un retaule major. I d’una policromia de 80 lliures.
>> El detall
L’església de sant Corneli i sant Cebrià, de planta rectangular i presbiteri quadrat, és d’època barroca (XVI) amb intervencions posteriors (segles XVIII i XIX).
>> On ho trobaràs?
A Ordino. L’església ordinenca està situada a la placeta major del nucli central de la parròquia, a l’extrem oest de la població. El campanar la fa ben visible.