Tècnicament, encara s’han de modificar alguns detalls, com ara adaptar l’exposició de motius al text que ha resultat, però fonts de tots dos partits confirmaven ahir que les esmenes ja estan totes debatudes, que les lleis estan tancades i que el país tindrà imposició directa.
El darrer punt que quedava per acordar, des de l’última reunió de la setmana passada, era el que feia referència a l’entrada en vigor de les noves figures. Els socialdemòcrates defensaven que es comencés el 2012, però els reformistes volien lligar aquesta data a l’entrada en vigor de l’IVA. Finalment, els consellers han acordat aquesta darrera premissa, en el cas de l’impost de societats i el d’activitats econòmiques, que no es podran aplicar fins que no s’hagin reformat els indirectes.
Això comporta alguns dubtes, ja que les esmenes parcials de la llei de l’IVA encara no s’han començat a treballar. Els consellers són optimistes i asseguren que la reforma es farà “sí o sí”, però hi ha cert risc que finalment la feina que han aconseguit per a la imposició directa quedi en no res. És el que passaria si finalment s’arribés al 2012 sense un IVA ja en vigor, ja que la llei manté el calendari d’aplicació gradual. Cal recordar que la comissió va consensuar que el 2012 els impostos directes entressin en vigor però amb una exempció de la meitat del tipus impositiu, és a dir, el cinc per cent sobre els beneficis dels declarants, la qual cosa obliga el Consell a tenir un text abans d’aquesta data.
Compromís per acabar l'IVA
Tot i que el panorama obligarà els consellers a actuar amb pressa, la disposició de tots dos grups parlamentaris és màxima. El conseller de la comissió de Finances Amadeu Rossell va confirmar que “hi ha temps de sobra per tenir un text tancat abans del 2012, encara que el debat s’hagi d’allargar fins al gener o el febrer”.
El president de la comissió, el socialdemòcrata Jordi Font, es mostrava encara més confiat, perquè afirmava sense reserves que la llei “la podem tenir acabada abans que acabi l’any”. Finalment, des d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen va assegurar que l’acord entre reformistes i socialdemòcrates no és un acord pròpiament dit, ja que l’única cosa que comportarà és que “la llei es tanqui en fals”.
L’optimisme dels consellers de Finances de CR i PS contrasta amb l’agenda carregada de feina que tenen a sobre. Aviat hauran de treballar la llei de garantia de dipòsits, que cal tancar abans de final d’any a causa d’una directiva europea. A més, encara hi ha el dubte pel pressupost, que té prioritat sobre qualsevol altre text. De moment, el PS ja ha anunciat que presentarà esmenes parcials, que caldrà treballar durant els primers mesos del 2011.
LES MESURES DE REACTIVACIÓ NO TROBEN EL CONSENS
La comissió legislativa d’Economia va donar per finalitzat ahir el treball d’esmenes al projecte de llei de mesures de reactivació econòmica. Fonts de la comissió van explicar ahir que, finalment, el text no ha trobat el consens de tots els grups parlamentaris. De tota manera, Coalició Reformista i Andorra pel Canvi consideren que alguns aspectes de la llei necessiten l’aprovació, i per això han demanat que cada article de la llei es voti de forma separada.
El president de la comissió, Eusebi Nomen, va precisar a més que “s’agruparan els grups d’articles que siguin similars”, ja que si no el vot individual de cada punt es podria fer massa feixuc. Així, per exemple, va ressaltar que algunes de les parts de la llei “estan estructurades com si fossin crèdits extraordinaris”. Nomen ja va deixar clar que no donarà suport a cap despesa estructurada d’aquesta manera. En tot cas, el que sembla clar és que el text ja estarà disponible per al ple del 16 de desembre vinent.
Així, per exemple, CR i PS van aconseguir un acord per a la congelació dels salaris de l’administració, que finalment tindrà un llindar de 2.000 euros. Així, tots els sous públics que quedin per sota d’aquesta xifra tindran dret a rebre un augment equivalent a l’IPC. ApC se’n va desmarcar, tot al·legant que desconeixia els motius pels quals s’havia elegit aquesta xifra. També va lamentar la disposició que deroga la limitació a un sol mandat de l’excedència per a funcionaris que accedeixin a càrrecs polítics.