Els dominis esquiables van registrar entre 6 i 10 centímetres de neu nova, que es van poder complementar amb producció artificial  feta gràcies a les baixes temperatures.
Segons van explicar des de Vallnord, la nevada va deixar nous gruixos d’entre 15 i 20 centímetres, la qual cosa els va permetre apujar les cotes 10 centímetres a tots els sectors. Així, a Arcalís, els gruixos se situen entre els 40 i els 80 centímetres, a Arinsal de 40 a 70 i a Pal de 40 a 60. “Ha servit per millorar la qualitat, tot és neu pols”, van comentar des del domini de les valls del nord, que van assegurar que aquests dies “les pistes han estat en condicions” i que els canons de neu han pogut anar produint neu artificial, que s’ha sumat a algunes precipitacions en forma de neu puntuals caigudes a cotes altes.
D’altra banda, des de Grandvalira, que van qualificar la nevada de “dèbil”, van registrar 6 nous centímetres, que van aconseguir “canviar l’aspecte general” del domini. “Estem treballant per poder continuar garantint els accessos oberts i les connexions a tots els sectors; tenim 90 pistes obertes”, van ressaltar ahir a la tarda. Els gruixos a les pistes van dels 30 als 60 centímetres, que es mantenen, a més, gràcies a “l’alta” capacitat de l’estació per produir neu de cultiu.
Les previsions per als pròxims dies són contradictòries. Per una banda, les més positives esperen nevades amb temperatures més altes i, per l’altra, les més pessimistes auguren aigua neu per a aquest divendres.

LES FESTES PORTEN AL PAÍS 220000 VEHICLES

L’Agència de Mobilitat va registrar l’entrada d’uns 220.000 vehicles durant les festes de Nadal (entre el 23 de desembre i el 9 de gener), segons va detallar ahir el cap d’àrea de l’ens, Jaume Castells. D’aquest volum de vehicles, la major part va accedir al Principat per la frontera espanyola (155.000), mentre que la resta, 65.000, van fer-ho pel Pas de la Casa. Castells va precisar que la setmana més intensa va ser la del 27 al 30 de desembre, amb una mitjana de 16.000 vehicles per dia per les dues fronteres, una xifra que es va repetir el 2 de gener (11.000 conductors van arribar a Andorra provinents d’Espanya i 4.800, de França). Pel que fa a la sortida d’Andorra, el dia més complicat va ser el 30 de desembre, amb un volum de prop de 18.000 vehicles. Des de l’Agència de Mobilitat van comentar que l’activitat del trànsit durant les festes de Nadal ha estat una mica per sobre de la registrada durant els darrers anys, quan s’ha recomptat una mitjana de 195.000 vehicles d’entrada al país.

Etapa en què Cyril Despres ha sortit greument perjudicat, cosa que li fa augmentar diferències en la general respecte a Marc Coma. Va ser segon per darrere del pilot d’Avià, que assoleix el tercer triomf en la present edició, en una jornada en què el resident francès es va mostrar disgustat amb els que van ser els seus companys d’aventura.

Al llarg de les dues setmanes d'estada els infants faran diferents activitats amb l'objectiu de descobrir la cultura, la història i la gastronomia del Principat. Es faran visites a Sant Miquel d'Engolasters, Naturlàndia, el Museu del Tabac, el Museu Areny-Plandolit o el santuari de Meritxell. També s'anirà a Casa de la Vall, Caldea o el Palau de Gel. Durant quatre matins el grup també es dirigirà a Soldeu-El Tarter per rebre classes d'esquí alpí.

El cap de setmana els infants realitzaran una estada amb les famílies dels nens i nenes de la parròquia que al novembre viatjaran a l'illa de l'Oceà Índic. Els infants estan acompanyats per algunes autoritats del municipi d'Etang Salé.

La reunió s'iniciarà a les 10.30 hores a la sala d'actes del Consistori urgellenc i abans, a les deu del matí, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, rebrà al despatx d'alcaldia a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per donar-li la benvinguda i convidar-lo a signar al Llibre d'Honor de la ciutat. Posteriorment, a les 11.30 hores, se celebrarà l'acte institucional Construint el llegat de la Candidatura Olímpica al Pirineu a la sala de sant Domènec de la Seu d'Urgell, que obrirà l'alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i en el que intervindran l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el comissionat de la Candidatura, Enric Truñó; la secretària general de l'Esport en funcions de la Generalitat de Catalunya, Anna Pruna; l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit; l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el síndic d'Aran, Francesc Xavier Boya.
En aquest acte cívic hi assistiran els membres de la Comissió Directiva de la Candidatura, els membres de la Comissió Territorial, esportistes olímpics, representants del teixit social, esportiu i econòmic del Pirineu, així com representants de l'Associació Catalana d'Estacions de Muntanya, de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, de l'Institut de Desenvolupament de l'Alt Pirineu i d ela Unió de Federacions d'Esports de Catalunya. L'acte coincideix amb el primer any de l'anunci de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de presentar la candidatura de Barcelona per a ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.

D'aquest total, 155.000 han entrat per la frontera del Riu Runer, mentre que 65.000 ho han fet pel Pas de la Casa, una xifra lleugerament superior a la de l'any passat a causa del bon estat dels accessos per manca de nevades. El cap d'Àrea de Mobilitat i Seguretat Viària, Jaume Castells, ha indicat que els dies amb major afluència d'entrada han estat el 26, 27 i 30 de desembre i el 2 de gener, mentre que els dies més complicats de sortida han estat el 29 i 30 de desembre i el 7 i 8 de gener.

Durant la campanya nadalenca, Mobilitat ha registrat xifres d'afluència de vehicles similars a les dels últims anys. Enguany s'han comptabilitzat 220.000 perquè s'ha allargat el període analitzat fins el 9 de gener. Sense comptar aquest últim cap de setmana la xifra ascendeix a 197.000, molt similar als 200.000 registrats durant les mateixes dates del Nadal passat. Jaume Castells ha assegurat que el comportament del trànsit durant aquests dies ha estat en la línia dels últims cinc anys, si bé el 2006 i el 2007 es van registrar un nombre superior de vehicles. La setmana més forta a nivell d'entrades va ser la d'entre Nadal i Cap d'Any, període durant el qual van entrar gairebé 90.000 vehicles. El dia més fort va ser el 30 de desembre amb 17.000 vehicles, seguit del 2 de gener amb 16.000 i del 26 i 27 de desembre amb 15.000 cadascun. En canvi, el dia més fluix acostuma a ser el 25 de desembre. Pel que fa a les sortides, Castells ha explicat que, enguany, una part dels visitants ha allargat les vacances fins passat Reis, ja que els dies més forts de sortida han estat el 29 i 30 de desembre però també el 7 i 8 de gener.

Satisfacció dels hotelers
Entre Nadal i Cap d'Any, l'ocupació hotelera es va situar entre el 75 i el 100%, mentre que durant el segon període, entre Any Nou i Reis, va ser entre el 85 i el 100%. Tal com ha explicat el portaveu de les associacions d'hotelers, Antoni Azurmendi, durant el primer període l'afluència ha estat bona tot i que a últim moment ha costat omplir forats i vendre el Cap d'Any. La segona part ha anat una mica millor, i s'han superat les expectatives perquè el volum de turistes s'ha allargat més enllà del dia de Reis, sent el 7 de gener un dels dies punta de demanda. Per aquest motiu, el balanç és satisfactori i l'activitat ha anat una mica millor que l'any passat.
Azurmendi ha valorat molt positivament la diversificació de clients que hi ha actualment i hi haurà durant les properes setmanes a Andorra. Entre setmana, el client majoritari és el rus, que ha pujat una mica, i l'anglès, que serà similar a l'any passat. A més, també es preveu que torni el client polonès que l'any passat va escollir Andorra per primer cop. Un dels mercats que visitaran per primer cop el país amb una quantitat considerable serà el turista d'Israel. Totes aquestes nacionalitats conviuran durant els caps de setmana amb els turistes de proximitat espanyols i francesos.

La xifra suposa una mitjana de prop de 500 trucades diàries i de gairebé 15.000 al mes. Les principals consultes són la informació sobre productes i serveis, en segon lloc les gestions comercials via telèfon, seguides de les trucades per motiu d'una incidència i les reclamacions. Durant l'any passat, els usuaris han puntuat amb un 4,34 sobre 5 el servei telefònic d'Andorra Telecom.

Si bé l'any 2010 s'ha tancat amb un increment del 20%, en dos anys el volum de trucades s’ha incrementat en un 45%, passant de 121.116 a finals de 2008 a les 176.730 de l'any passat. S'ha de tenir en compte que l'octubre del 2009 es van ampliar els horaris de l'atenció al client, passant de 60 a 108 hores setmanals. Durant aquest passat any, la parapública ha atès el 98% del total de les trucades, incrementant l'eficiència en un 3% respecte el 2009. També s'ha reduït el temps d'espera en la resposta, ja que el 93% de les trucades s'han atès abans dels 30 segons d'espera, millorant un 2% els números de l'any anterior.
Pel que fa a les principals consultes, lideren les trucades d’informació sobre productes i serveis d’Andorra Telecom, en segon lloc trobem les gestions comercials que es realitzen via telèfon, en tercer terme es troben les trucades per motiu d’una incidència i per últim les reclamacions. En la darrera enquesta semestral realitzada als usuaris que es va tancar al desembre, els serveis telefònics d'Andorra Telecom es van puntuar amb un 4,35 sobre 5. Actualment, al 115 hi treballen un total de 21 persones, dividides en 3 coordinadors i 18 gestors comercials.

Les dades les ha fetes públiques avui el Departament d'Estadística. Tot i l'augment del 2010cal constatar una reducció del 57% en el nombre total de matriculacions respecte l’any 2005, quan es va assolir el valor màxim històric. Pel que fa a les matriculacions de turismes, la reducció respecte al 2005 se situa en un 53%, mentre que l’augment respecte al 2009 és del 9%.

El nombre de vehicles matriculats al mes de desembre ha estat de 219, dels quals 175 (el 80% del total) han estat turismes, 15 motocicletes i ciclomotors (7%), 11 camions i camionetes (5%) i 18 altres vehicles (8%), entre els quals destaquen 9 motos de neu. El mes de desembre ha situat les matriculacions de turismes, amb un creixement mensual del 3,2%, en el 5,2%. De tota manera, les dades indiquen que en la resta de tipus de vehicles matriculats continuen les tendències mensuals a la baixa, que es tradueixen aquest desembre en camions i camionetes en un -11%, en motocicletes i ciclomotors en un -2,7%, i en altres, en un -1,9%.

El Departament d'Estadística assenyala que durant l’any 2005 el nombre de matriculacions de vehicles va assolir el màxim històric, mentre que el 2009 va ser el que menys matriculacions ha registrat, almenys des de l’any 1993, primer any en què es disposa de xifres. L’any 2010 ha registrat un -57% de matriculacions respecte l’any 2005, mentre que ha augmentat un 4% respecte l’any 2009. Pel que fa a les matriculacions de turismes, la reducció respecte al 2005 se situa en un -53%,
mentre que l’augment respecte al 2009 és del 9%. Les matriculacions de motocicletes i ciclomotors continuen en descens, sent del -5% respecte l’any passat i d’un -66% respecte l’any 2005.

Estadística destaca que, en el nombre d’inscrits a final de mes, s'observen dues tendències molt diferenciades. El nombre mitjà de demandants en millora es redueix cada any més (-55,6% en 4 anys), mentre que el nombre de demandants en recerca creix, particularment entre el 2008 i el 2009, en un 77,1% en 4 anys. D'altra banda, les dades posen de relleu que el nombre de llocs oferts a final de mes baixa aquest últim any malgrat l’augment del nombre d’inscripcions. Això s’explica, segons Estadística, per l’augment del nombre de contractacions: una majoria de les ofertes noves es tanquen abans que s’acabi el mes.
El mes de desembre ha registrat 571 demandants d’alta, dels quals 415 en recerca d’una feina. Estadística apunta que el nombre de demandants en recerca ha crescut bastant des del 2008 i continua sent molt alt amb una tendència anyal del 19,1% tot i que hagi tornat a baixar aquests últims mesos. En canvi, el nombre de demandants buscant una millora laboral es redueix des del final del 2009, amb el -17,4% de tendència anyal. El nombre d’ofertes també s’ha reduït força, i malgrat el pic de 400 llocs de treball del mes passat la tendència anyal continua a la baixa amb el -46,7%. Aquesta reducció s’explica per la cobertura més ràpida de les ofertes.
El sector que registra més demanda de feina és el dels treballadors no qualificats, seguit dels artesans i treballadors qualificats del sector de la indústria i la restauració. Només en el sector dels treballadors de serveis, restauració, protecció i venedors, l'oferta de llocs de treball supera a la demanda.
Pel que fa a les edats, la franja en la que es registra un major nombre de sol·licituds és la de 40 a 59 anys, amb 176, seguida de prop pels de 26 a 39, que en registra 129. Per gènere, de les 415 persones que busquen feina, 277 són homes i 138 són dones. Respecte a la nacionalitat, són els espanyols, amb 127 persones, el grup on es registren més demandes, seguit dels portuguesos i els andorrans.

Menys beneficiaris de la prestació per desocupació

D'altra banda, el nombre de beneficiaris de la prestació econòmica per desocupació involuntària també ha registrat una disminució considerable, de 19 persones, al mes de desembre. De les 34 persones que se'n beneficien, 26 són homes i 8 són dones, mentre que la franja d'edat en la que es registren més beneficiaris és la dels 40 als 59 anys. Per nacionalitats, són els portuguesos els que encapçalen la llista seguits pels beneficiaris d'altres nacionalitats. Les ajudes es concentren entre els que porten entre 5 i 9 anys de residència o bé els que fa més de vint anys que viuen al país.

El mestre de Pal són dos. Dos artistes. Ho mantenen els experts de la Universitat de Girona que han estudiat els retaules barrocs del Principat. Isidre Clusà i Agustí Claramunt. Dos en un. Un mestre que va donar forma a grans treballs i que va usar estructures arquitectòniques que esdevindrien un referent en els seus retaules. Com el de la Verge del Carme d’Encamp. Una obra d’una finesa extrema. De l’autoria escultòrica no n’hi ha dubte. El daurador, que també hi va jugar un paper determinant, és anònim. Com en tantes i tantes ocasions. En canvi, la data que figura, en dues parts, a la part superior del moble es refereix a quan es va finalitzar el daurat. 1685. Aquesta és la data. Mestre de Pal. Aquest n’és l’escultor. Al retaule encampadà hi va evidenciar tota la seva traça. I hi va incorporar elements que fins llavors no feien part del seu catàleg de recursos. El dosser que aixopluga la Immaculada del nínxol superior central, les columnes salomòniques, la policromia... Són alguns dels detalls que doten d’una gran bellesa el retaule que va sufragar la família Joan Antoni Torres. Per això hi ha esculpides diverses torres en el conjunt escultòric. Per això entre els sants escollits per a la representació hi ha dos Antonis (de Pàdua, a baix a l’esquerra segons l’espectador; d’Abat, a dalt a la dreta) i dos Joans (el baptista a baix a la dreta;?l’evangelista, a dalt a l’esquerra). Eren els patrons de la família. I les torres, l’emblema. El símbol. N’hi ha al bancal des del qual s’eleven dues grades amb decoració motllurada que sostenen el moble de sis registres. L’heràldica  dels Torres emmarca, també, l’escena central de la predel·la, amb la marededéu del Carme amb les ànimes del purgatori i sant Simó Stock. A la predel·la també s’hi poden veure, un altre cop, sant Antoni de Pàdua predicant amb peixos i la decapitació del baptista. Tots amb lluents vestidures que dissimulen deficiències formals i expressives. I en l’eix central de tot el retaule, la santa titular de la capella, una verge del Carme robusta i rígida, que recorda imatges marianes més pròpies dels segles XIV i XV i que dota d’un altre distintiu únic el que, probablement, és el millor treball del mestre de Pal.

EL DETALL

>> L’església de Santa Eulàlia acull diferents retaules barrocs d’interès. I?en un edifici annex acull una petita però ben notable mostra d’art sacre.

Surt d’una campanya electoral i pràcticament ja té un peu dins d’una altra, ara per revalidar l’alcaldia de la Seu d’Urgell. Amb el seu partit, Convergència i Unió, governant novament Catalunya, analitza qüestions d’interès comú.

Creu que les relacions actuals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra són les que haurien de ser?
El govern de la Generalitat i el Govern d’Andorra, com a veïns, tenen l’obligació d’entendre’s. Més enllà dels partits polítics que governen a una banda i altra de la frontera, l’obligació, i és que sempre ha passat, és tenir una bona entensa i una bona relació institucional. Ha de ser així i espero i, vaja, estic convençut que serà d’aquesta manera. Andorra trobarà, en la Generalitat de Catalunya, un aliat i crec que la Generalitat també el trobarà en el Govern d’Andorra, per tirar endavant projectes que siguin comuns.

Una de les qüestions que han centrat el seu mandat és la problemàtica dels treballadors transfronterers. Quina valoració fa de la feina feta?
Vam decidir situar aquesta problemàtica com una qüestió important i començar-hi a treballar per descongelar coses que potser feia molts anys que estaven aturades i sense solució. Hi ha dos grans problemes en el col·lectiu dels fronterers, un és l’accés a la salut i l’altre el subsidi d’atur. El primer gran tema està resolt. En aquest moment els fronterers tenen ja accés gratuït a la sanitat catalana com qualsevol altre ciutadà del país. Segona gran qüestió, el subsidi d’atur. Això ja costa més perquè no depèn de la Generalitat de Catalunya, és un tema estatal, però hem avançat en algunes coses [...]. Per fer més passos al voltant d’això, necessàriament hi ha d’haver una renovació, una reformulació, de l’actual conveni entre l’Estat espanyol i l’andorrà. Això també està aprovat per les Corts Generals, hi ha un mandat del Congrés que diu al govern espanyol: “Faci vostè una reforma del conveni per resoldre la situació d’aquest col·lectiu tan concret.” N’hem resolt una part important, hi ha coses encara pendents, però la insistència, la voluntat, la capacitat de l’ajuntament de la Seu per anar situant aquest tema primer sobre l’agenda política i, per altra banda, per anar trobar solucions ha existit, existeix i existirà.

Com valora la col·laboració d’Andorra?
Hi ha hagut contactes, els hem explicat tots els passos que anàvem fent, hi ha hagut alguna petició fins i tot, que no ha estat en aquest cas atesa per Andorra. Nosaltres enteníem que la prestació per desocupació puntual que va instaurar el Govern s’havia d’estendre també als treballadors fronterers, bàsicament perquè són treballadors del Principat i, en definitiva, són motor i força econòmica del país i, malauradament, això no ha estat així. Però, vaja, nosaltres no podem intervenir en la política andorrana.

Què es pot esperar de l’aeroport de la Seu d’Urgell?
Hi ha hagut un pas important en aquesta legislatura: s’ha reobert la instal·lació. En aquests moments ja és operativa i, per tant, és una bona notícia. El que s’ha de fer ara és un pla director que permeti veure quin recorregut té aquesta instal·lació d’aquí al futur. I quines possibilitats, també, des de la perspectiva de potenciar econòmicament el territori podem donar-li. Això ho ha de fer la Generalitat com a propietària dels terrenys, pensant també a donar veu a les institucions del territori. I jo entenc que aquí també hi hauria d’haver el Govern d’Andorra, perquè en definitiva aquesta instal·lació també pot donar recorregut al Principat d’alguna manera o altra. Algú diu: “No, és que Andorra es fixa en Alguaire.” Bé, Alguaire està bé, és una instal·lació correcta, que ens pot aportar un determinat tipus de client, però és que Alguaire i la Seu són molt diferents [...]. A la Seu no hi podran aterrar avions molt grans però ho podran fer determinats avions que ens poden portar gent que ens pot dur valor afegit, des de la perspectiva turística, econòmica o empresarial. Per tant, és bo que en la definició de tot això hi hagi la Seu, el territori de l’Alt Urgell, la Generalitat liderant el procés, i també hi pot entrar el Govern d’Andorra.

Defensa l’arribada del tren fins a la zona. És possible posar en marxa un projecte d’aquesta magnitud ara mateix?
Crec que no és plantejable a curt termini. Això no treu que hi hagi capacitat d’imaginar i de posar sobre la taula infraestructures de futur. Si no les imaginem i no les concretem mai no les tindrem. Però ara seria gairebé imprudent plantejar grans inversions en una infraestructura ferroviària d’una forma immediata perquè no hi ha diners ni a Andorra ni a Catalunya i, per tant, gairebé seria com enganyar la gent, dir: “Escolteu el tren arribarà d’aquí a quatre dies.” No, s’ha de pensar, s’ha de valorar, s’ha d’avançar en projectes, però s’ha de fer pensant que en el moment que es pugui fer es faci. Ara no és possible. Em sembla que tothom ho pot entendre.

Quines possibilitats té la marca Pirineus?
No s’ha fet bé la qüestió de la marca Pirineus, tot i que jo hi crec molt. Jo penso que el nou govern de la Generalitat té un repte molt important. Els destins turístics cada cop són més genèrics i té poc sentit discutir entre una vall i l’altra del Pirineu per veure qui fa la marca més maca. Potser el que hem de fer és primer que la gent vingui al Pirineu i que després triï on vol anar. Això fa molts anys que altres llocs del món ho han entès. Als Alps ho han entès. Tu vas als Alps, després ja tries si són els Alps francesos o italians. La marca Alps és mundial. Malauradament en aquests moments els Pirineus no són una marca turística mundial i aquí tenim molt terreny per recórrer.