El pilot, que serà present als esdeveniments, firmarà autògrafs i estarà a disposició dels visitants. Els actes començaran el dissabte dia 29 de gener al migdia a l'Escola d’esquí de Grau Roig, on Zarco estarà a les pistes des de les 12 hores fins a les 13.30 per presentar-se al públic. Durant el diumenge 30 i el dilluns 31, l'escenari per a exposar la moto i el seu casc serà Illa Carlemany. Al mateix lloc de la planta baixa s'hi instal·larà també una pantalla on es podran veure continguts audiovisuals sobre el pilot. A més, Johann Zarco estarà al centre comercial per a atendre les persones que ho desitgin.
Durant la temporada 2011 competirà a l’equip guanyador del campionat 2010: Ajo Motorspost, que es va endur el premi amb el pilot Marc Màrquez. La seva carrera professional està gestionada per una societat andorrana. Zarco resideix a Andorra des del passat octubre, quan va traslladar la seva residència a la localitat d'Ordino. El pilot fa vida al Principat, però aquí només realitza la preparació física que no requereix d'entrenament a pista, ja que Andorra no està condicionada per a la pràctica d'aquest esport. Quan ha d'entrenar a pista surt del Principat. Algunes de les localitzacions on se'l pot veure entrenant és en un circuit de la Costa Daurada.

La nord-americana vindrà acompanyada del seu grup de músics per actuar per primera vegada a Andorra, al Centre de Congressos de la capital. Marc Johnson, al contrabaix, Ricardo Vogt a la guitarra i Rafael Barat a la bateria i a la percussió, integren el grup d’Elias. Ha estat nominada diverses vegades al premis Grammy com a pianista, cantant, compositora i arranjadora. Té un estil musical personal que fusiona les seves arrels brasileres, la seva sensibilitat i la seva veu, amb la seva destresa pel jazz instrumental.
Nascuda a Sao Paulo (Brasil), comença la seva carrera als disset anys, treballant durant tres anys amb Toquinho i Vinicius de Moraes. L’any 1981 es trasllada a Nova York i un any més tard, ja col·labora amb el grup Staps Ahead. Eliane Elias dóna concerts per tot el món interpretant nombroses composicions pròpies. Ha enregistrat més de 20 àlbums discogràfics que han rebut les màximes qualificacions al Billboard Magazine i al Radio Charts als EUA i molts d’ells han encapçalat les llistes d’èxits. Al Japó, quatre dels seus enregistraments han aconseguit el Disc d’Or atorgat pel prestigiós Swing Journal. L’any 2008, els CD d’Eliane Elias van ser dels més venuts a França.

El menjar ràpid no gaudeix de gaire bona premsa. Tot­hom n’és més o menys conscient. Fins i tot aquells que hi treballen, i que miren de guanyar-se la vida dia a dia. Segons Ramón Boneta, gerent del restaurant McDonald’s de Sant Julià, “tot és un mite” que va néixer cap a final dels vuitanta i que segons diu “va fer molt mal”. “Que si la carn era de no sé quin animal, que si es posava no-sé-què a l’hamburguesa,...” Històries que tothom ha sentit alguna vegada i que paradoxalment no ha anat en contra dels negocis que s’hi dedicaven, sinó més aviat a l’inrevés.
Ramón Boneta va arribar a Andorra amb vint-i-tres anys, en un moment en què li va costar trobar feina a Catalunya, d’on és originari. En principi es va dedicar a fer d’administratiu, però assegura que “la cosa no donava per a gaire”. Més tard va provar d’obrir un negoci, un videoclub, durant cinc anys, però tot va indicar-li que tampoc no era el negoci idoni. Finalment, fa setze anys, va entrar a McDonald’s. Una de les coses que més li ha agradat de l’empresa “és que vaig començar des de la base”, com a empleat del McAuto. “He passat per tots els càrrecs possibles de l’establiment, encarregat d’àrea, encarregat de torn, segon assistent, primer assistent i gerent”, afirma.
La tasca, però, té una dificultat, “és molt més dura del que sembla”. I és que ser gerent d’un local d’aquestes característiques implica “dialogar i tractar constantment amb una multinacional de renom”. I és que, segons explica Boneta, la companyia nord-americana és una “de les més rigoroses i estrictes del món” en el control dels locals, especialment per veure com es tracta el menjar. “S’ho miren tot amb lupa”, comenta. “Hi ha uns estàndards molt exigents”, i si no es compleixen es pot arribar a retirar la franquícia. Això, i el fet d’obrir tots els dies de l’any, fa que sigui un treball “feixuc, però agradable”.

PERFIL

>> orígens
Ramón Boneta va néixer a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Va venir a Andorra perquè li va ser més fàcil trobar feina que a Catalunya.

>> formació
Va estudiar un grau d’administratiu, tot i que admet que bona part de la seva vida professional s’ha centrat en feines que no hi tenien gaire a veure.

>> cuina oberta
Un dels darrers projectes que Boneta haurà de portar a terme és el de “cuina oberta”, que permetrà als consumidors veure com es prepara el menjar.

Des de primeres hores del matí desenes de persones es van anar concentrant en diversos punts de la capital responent a una convocatòria que va néixer a Internet coincidint amb la caiguda del president tunisià, Ben Alí, el 14 de gener passat després d’un mes de protestes.
Des de mig matí i durant tota la tarda, els grups de manifestants que s’havien concentrat en diferents punts de la ciutat es van anar ajuntant fins a formar un nombrós grup que va marxar cap a la plaça Tahrir entre càntics de “llibertat” i “que se’n vagi Hosni Mubarak, que se’n vagi Habib al-Adli”, ministre de l’Interior.
A diferència del que és habitual a Egipte, ahir els ciutadans van poder manifestar-se pels carrers de la ciutat pràcticament sense problemes, tot i que es feia patent la presència d’agents uniformats i de paisà, que tancaven el pas dels concentrats, per després deixar-los passar.
La manifestació va transcórrer de manera tranquil·la amb l’excepció d’algun enfrontament puntual, com ara quan alguns ciutadans van intentar caminar fins al Parlament i la policia els va fer retrocedir amb gasos lacrimògens i aigua a pressió.
La jornada es va cloure amb un balanç de 25 detinguts, quinze dels quals membres del moviment dels Germans Musulmans i els altres deu de diferents forces polítiques, i amb diversos policies ferits.

Tunísia i el Líban
A Tunísia, les protestes i vagues en diferents sectors van continuar ahir mentre s’espera que el govern de transició anunciï en breu un canvi en la seva composició capaç de calmar la contestació popular i permetre al país recuperar a poc a poc la normalitat i evitar el risc de buit de poder.
En aquest context, milers de persones van demanar ahir una altra vegada a la capital i al conjunt del país la destitució dels ministres del president sortint de l’executiu, que ha de conduir Tunísia fins a la convocatòria d’unes eleccions netes i plurals.
Al Líban, Najib Mikati va ser designat ahir primer ministre, i es va convertir en el primer polític libanès encarregat de formar govern amb el suport del moviment xiïta Hezbol·là i altres grups que fins ahir estaven a l’oposició. Mikati, un empresari multimilionari que va ser primer ministre el 2005, va rebre el mandat després de guanyar el suport de 68 dels 128 parlamentaris, inclosos alguns dels que havien votat a favor del predecessor, Saad Hariri.

MEDVÉDEV EXIGEIX DIMISSIONS PER FALTA DE SEGURETAT A L'AEROPORT DE MOSCOU

El president rus, Dmitri Medvédev, va exigir ahir dimissions al ministeri de l’Interior per les insuficients mesures de seguretat a l’aeroport de Domodédovo, on un atemptat terrorista va deixar el dia abans 35 morts i 180 ferits. En aquest context, el Kremlin no descarta que Medvédev participi finalment en el Fòrum Econòmic de Davos, tot i la gravetat de l’atemptat.
Al mateix temps, el president rus no va fer referència a la possible autoria de l’atemptat, que alguns mitjans digitals atribueixen a islamistes radicals del Caucas Nord de Rússia. El portal Life News va publicar una fotografia del cap del presumpte suïcida trobat al lloc del sinistre, “d’aparença àrab”, i va informar que la imatge va ser enviada als serveis especials del Caucas Nord amb l’objectiu d’identificar el terrorista.
Mentrestant, la xifra d’hospitalitzats després de l’atemptat a l’aeroport moscovita va arribar ahir a 110, dels quals 43 estan en estat greu, segons va informar el ministeri de Sanitat.
D’altra banda, la duma, la cambra de diputats de Rússia, va ratificar ahir el nou tractat de desarmament nuclear START, ja aprovat el desembre passat pel Senat dels Estats Units i destinat a mantenir la paritat estratègica entre ambdues superpotències.

El punt més destacat per contenir el cost passa perquè la parapública vol posar fi a les pràctiques mèdiques dispars. La Seguretat Social ha constatat que per la mateixa patologia els costos són molt diferents segons el professional. Per evitar el sobrecost sanitari, la CASS insta en el projecte de conveni que hi hagi uniformitat. Als facultatius que acabin facturant més que els companys pels mateixos conceptes se’ls obrirà un expedient que pot acabar amb la desconveció.
Aquest és un dels punts en què el Col·legi de Metges ha fet una contraproposta. Es demana que la decisió sobre desconvencionar un facultatiu es prengui en la comissió de seguiment del conveni, que està formada per representants de les dues parts. El consell d’administració de la CASS té previst reunir-se demà en una reunió en la qual hauran d’analitzar la contraproposta del Col·legi de Metges. Tot el procés ha de ser molt ràpid perquè el conveni queda caducat el 31 de gener i aquesta és la data límit per signar el nou acord.

Pagament per processos
Una de les novetats que inclourà el nou acord passa per una variació en el sistema de pagament, especialment quan es tracta de temes hospitalaris. Actualment, la tarifació es fa sobre la base d’actes mèdics i la parapública estableix que sigui per processos. Així, per una operació, per exemple una artroscòpia per retirar fragments d’un menisc trencat, es factura l’anestesista, el cirurgià, el lloguer del quiròfan i la resta de despeses afegides.
Amb la modificació es passaria a establir un preu tancat per l’operació. La diferència és important perquè el preu tancat no permet que les circumstàncies que succeeixin i que puguin encarir el procés repercuteixin en el que paga la CASS. Qualsevol dels actes mèdics concrets podia encarir-se pels imponderables en una intervenció.

Falta de tarifes
La principal queixa que han presentat els metges respecte al projecte de la CASS és la falta de les tarifes mèdiques que es passaran a aplicar en el nou conveni. Els facultatius consideren bàsic saber quins són els barems de facturació que es volen aplicar a partir del febrer, quan ha d’entrar en vigor l’acord. Fonts de la parapública van informar que aquestes són atribucions del Govern, encara que consideren que no hi ha d’haver cap problema en el fet que s’afegeixin com a annex al conveni.
Fonts del col·lectiu mèdic van indicar que s’accepta la voluntat de la Seguretat Social d’aplicar més mesures de control per reduir la despesa, ja que es valora com una actitud lògica vist el dèficit dels últims anys. Es posa de manifest, però, que fa la sensació que s’intenta culpabilitzar els facultatius dels teòrics sobrecostos sanitaris i que caldrien mesures en molts altres àmbits com ara l’hospital, el control de baixes i el pagament de l’atenció mèdica que es rep a l’estranger. En aquest últim punt cal establir encara quins són els mecanismes. De moment sembla descartada la possibilitat respecte que no es cobrirà cap especialitat mèdica que s’estigui oferint a Andorra. La parapública ha comunicat als facultatius que aquest és un dels aspectes en els quals s’ha de produir una reducció de costos, però encara cal fixar com es farà finalment.
Cal recordar que la CASS només va denunciar el conveni amb els metges i, per tant, els dentistes o els fisioterapeutes no estan afectats pels canvis.

DUBTES SOBRE QUÈ PASSA SI NO SE SIGNA ABANS DEL 31

El conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges finalitza el 31 de gener vinent i per tant la negociació ha d’accelerar-se per arribar a la data límit amb la renovació de l’acord. Les dues parts es mostren convençudes, segons les fonts consultades, respecte que finalment es produirà la signatura. En cas contrari s’obren incògnites sobre què passaria amb la sanitat nacional mentre no hi hagués conveni. Teòricament la falta d’acord provocaria que els metges passessin a estar desconvencionats i per tant no es podria mantenir el sistema actual d’actes mèdics abonats posteriorment per la CASS. El bloqueig que podria crear aquesta situació és inimaginable i, segons les mateixes fonts, a la pràctica és possible que s’intentés mantenir el sistema sense alteracions en espera de la firma del conveni. Si no hi ha noves complicacions s’espera que entre divendres i dilluns es faci efectiva la rúbrica.

Dues medalles més per a l’equip andorrà. Les proves se succeeixen i els esquiadors nacionals continuen pujant al podi, que han sumat sis medalles, tres d’elles d’or, en tan sols dues jornades de competició a Arcalís.

Ubach també ha indicat que per reduir el dèficit de l'administració el primer que cal saber és "quin model de país volem". El sindicalista ha lamentat que sempre es culpi als funcionaris de la crisi i del dèficit, ja que considera que la culpa és de la mala gestió dels polítics, i ha criticat que "alguns grans empresaris continuïn amb la seva operació de maquillatge". Per aquest motiu, ha emplaçat al president de la CEA, Xavier Altimir, a concretar d'on sobren els funcionaris i l'ha acusat de fer "demagògia barata" i de continuar amb un "discurs descatalogat".
Ubach ha proposat que tots els funcionaris donin un 10% del salari al Govern, però que també a tots els empresaris i els especuladors del país se'ls retiri un 10% dels beneficis que han fet durant tots aquests anys, per contribuir tots a fer que el país s'aixequi. També ha afegit que s'ha de fer un estudi real per mirar si sobren funcionaris, i mirar quants policies o bombers es necessiten per donar la seguretat necessària en períodes de màxima afluència, "perquè potser trobarem sorpreses". En aquest sentit, Ubach creu que en nombre de funcionaris estem per sota de la mitjana de la Unió Europea i, si s'han de reduir funcionaris, ha emplaçat a Xavier Altimir a anar ell "a apagar un incendi o a treure la neu de la carretera".
Ha dit que per trobar les solucions al dèficit de l'Estat primer s'ha de saber quin país es vol. I ha afegit que l'únic partit que té una visió de país és el PS, "que aposta per un acostament a Europa i per uns impostos diferents on qui tingui més pagui més, cosa que evidentment, Altimir no hi està d'acord".