L’eufòria pel 4-1 dels madrilenys, que feia justícia al bon joc dels locals, es va aigualir amb un gol de Ricardo Costa en l’última acció del partit que deixa la semifinal oberta. També ho està l’altra, en què l’Sporting de Portugal va remuntar el gol de l’Athletic de Bilbao, ja en la segona part, i defensarà a la Catedral un 2 a 1.
A Madrid, l’Atlètic va tancar la primera meitat amb un empat no exempt de polèmica. I és que el gol inicial en el minut 18 de Falcao –novè en competició europea– va ser igualat en el tercer minut del temps afegit de la primera meitat quan l’àrbitre, l’anglès Thompson, només n’havia donat un. El gol de Jonas va equilibrar el marcador després d’uns 45 minuts amb més domini atlètic. En l’inici de la segona part, els matalassers es van desfermar i en cinc minuts va destrossar el València. Primer amb una rematada de cap, sol, de Miranda i després en una gran acció d’Adrián, que va anar-se’n per velocitat de Víctor Ruiz i va batre Alves. Falcao, amb un golàs, va fer embogir el Calderón, que va gaudir fins que el gol de Costa va alleugerir la tornada a Mestalla dels d’Emery.
A Lisboa, l’Sporting de Portugal va merèixer més en el primer temps, però l’Athletic, que no va tenir idees, va aconseguir mantenir la porteria a zero, tot i les bones ocasions d’Insúa, Van Wolfswinkel, en dues oportunitats, i Joao Pereira. La fortuna va somriure els bascos a la represa, quan Aurtenetxe va superar Rui Patricio després d’un rebuig d’Insúa. Els locals, però, va saber refer-se i amb un gol d’Insúa i un altre de Capel, decisiu, van sentenciar. Decidirà San Mamés.

RAÚL GONZÁLEZ DEIXA EL SCHALKE 04 I EL SEU FUTUR MIRA CAP A QATAR

Va ser un dels millors jugadors espanyols de la seva època i també el millor davanter del Reial Madrid. L’aparició de Cristiano Ronaldo va deixar sense espai Raúl González Blanco. Per tant, va decidir emigrar a la Bundesliga. El club de Gelsenkirchen, el Schalke 04, es va beneficiar de la seva qualitat durant dos anys i ahir va decidir posar el punt final a la seva etapa al futbol alemany. “No és una decisió gens fàcil per a mi. Volia agrair al club la paciència que ha tingut. El meu futur esportiu no és a Europa, sinó en una altra lliga no tan forta com la Bundesliga. Hem d’estudiar les ofertes però sempre portaré al cor aquest club”. Els de Gelsenkirchen retiraran el número 7 i Raúl González sembla que farà les maletes cap a l’al-Ahli.

Els nens de la categoria que formen part del segon equip de l’FC Barcelona Regal i estan liderats pel qui diuen que és el nou Joan Carles Navar­ro, és a dir, el base de Llíria Josep Pérez, més conegut com a Chuso. El River Andorra tanca avui (21 hores)?el curs sense l’ala Pablo Sánchez i buscarà, com sempre, competir davant d’un rival que amb tota seguretat tindrà l’Aguas de Sousas Ourense. “És un partit maco de jugar contra nois que apunten a l’ACB”, va dir el tècnic Joan Peñarroya, que va parlar de l’últim debutant amb els de Xavi Pascual, el base fill del mític Joan Chichi Creus. “El conec des que era molt, molt petit. És igual que molts d’altres que estan al segon equip, és a dir, té un talent espectacular”, va indicar l’entrenador, que s’endú cap a Barcelona els dos joves: Albert Farfán i Gaston Diedhiou. “Hem funcionat sempre com un equip. Sempre amb molt d’equilibri i demà tampoc canviarà el nostre plantejament. Aquest partit és per gaudir ja que no tenim la pressió de la victòria”, va reconèixer Joan Peñarroya.  
De la seva banda, l’escorta Edu Jiménez, Jimix, es retrobarà amb el seu exequip. “S’acaba un any per recordar, que ha estat molt complet. Em fa molta il·lusió tornar a jugar contra el Barça”, va manifestar.

ELS NENS DE L'ESCOLA FAN UN DIA DE JUGADORS DE LEB OR

ANDORRA LA VELLA. Veure nens tan menuts fent esmaixades o provant jugades que només fan els de l’elit no té preu. Els més menuts del Bàsquet Club River Andorra, els nois de l’escola, van fer per un dia de jugadors de LEB or i van estar jugant amb els del primer equip mentre Joan Peñarroya s’ho mirava des de la distància. El futur també encistella.

“En cas de quedar segon en la primera volta hi ha un gran risc que el seu electorat deixi de creure en la victòria i que es desmobilitzi”, va assegurar el politòleg Éric Bonnet, de l’institut CSA. Els seus estudis d’opinió revelen que el candidat socialista, François Hollande, el principal rival de Sarkozy, disposa d’un gran avantatge electoral en la segona volta, però no donen per perduts els comicis per a l’actual president.
Tot i això, puntualitza que les possibilitats de Sarkozy passen per aconseguir un còmode avantatge diumenge, opinió que també comparteix el president del Centre d’Estudis i del Coneixement de l’Opinió Pública (CECOP), Jérôme Jaffré.

Hollande i el vot útil
Conscient que els sondejos li són favorables, Hollande va insistir en el missatge del vot útil per guanyar la primera volta i evitar, així, una probable remuntada del seu rival. Si aquesta es produís, Sarkozy podria recobrar les aspiracions a la victòria, perquè recuperaria vots que en la primera volta serien per a la ultradretana Marine Le Pen o per al centrista François Bayrou, segons indiquen els experts.    
De totes maneres, és un escenari que actualment no reflecteixen les enquestes, que assenyalen que només un de cada quatre electors de Bayrou i la meitat dels de Le Pen votarien Sarkozy en la segona volta. El candidat socialista s’enduria una cinquena part dels vots del centrista i la pràctica totalitat dels de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que disputa a Le Pen el tercer lloc en la primera volta. “El repartiment de forces entre l’esquerra i la dreta és molt favorable a Hollande”, indica Bonnet, que considera el candidat socialista “ultrafavorit”. Mentrestant, Emmanuel Rivière, de l’institut Sofres, veu “molt poc probable” la victòria de Sarkozy.
Les coses poden canviar si Sarkozy guanya àmpliament la primera volta i, per a la segona, rep el suport de Bayrou, al qual els sondejos atorguen entorn del 10% dels vots. Però el centrista, que en la dècada del 1990 va formar part del mateix govern que Sarkozy, ja es va negar el 2007 a demanar el vot per al polític conservador.
Jaffré dibuixa l’escenari que necessita Sarkozy per guanyar: “que Mélenchon se situï entorn del 17% en la primera volta i Le Pen baixi al 12%”. Això significaria que els electors flotants de l’esquerra no apostarien per Hollande i els de la dreta es decantarien per Sarkozy, que recobraria esperances i alarmaria l’electorat amb el fantasma de l’extrema esquerra representat per Mélenchon.
“Tot i així, Sarkozy hauria de fer una campanya de segona volta perfecta, i Hollande cometre molts errors”, matisa Rivière. Bonnet hi afegeix que, després de la primera volta, Sarkozy haurà d’esforçar-se a subratllar el caràcter esquerrà del seu rival, per mobilitzar al seu favor l’electorat de Le Pen i de Bayrou.

EL TRESOR GAL COL·LOCA DEUTE PER VALOR DE 10.500 MILIONS

El Tresor francès va col·locar 10.493 milions d’euros en l’emissió de deute que va tenir lloc ahir, en bons a un venciment de 2 a 6 anys. L’operació va comptar amb una forta demanda, segon va comunicar la institució. La partida més important van ser els 3.545 milions que es van comprar al venciment més curt, per a setembre del 2014, al 0,85%. Durant la jornada es va parlar d’una possible rebaixa de la nota del deute francès i la prima de risc, la diferència dels bons a deu anys amb els d’Alemanya, que es va situar en els 140 punts.
Un altre país que va emetre títols va ser Espanya, en total 2.541 milions entre a dos i deu anys. En el segon cas l’interès va ser del 5,9% amb una prima de risc de 423 punts, 13 més que a l’inici. De la seva banda, la prima de risc italiana va acabar en 392 punts; la portuguesa, en 1.064, i la grega, en 1.930. A bona part de les borses europees es van viure caigudes. A Madrid baixava el 2,42%, fins creuar la barrera dels 7.000 punts, amb 6.908, mentre que a París el descens va ser del 2,05%, 2,01% a Milà, 0,43% a Frankfurt i 0,01% a Londres.

Com va la jubilació?
Bé. T’adones que a part de la política hi ha d’altres coses.

Per exemple...
La lectura, sobretot. Tenia molta cosa endarrerida i ara aprofito per posar-me al dia.

Què està llegint ara?
L’arqueòleg, del Martí Gironell.

No troba a faltar la política?
Hi ha estones de tot, però no. He viscut anys intensos i tinc la sensació que m’ha passat el temps.

Va ser un adéu a contracor?
Si m’hagués tocat continuar potser ho hauria fet, però ja està bé.

Ara pot dir coses que en un càr­rec no diria?
Tinc la sensació d’haver dit sempre el que pensava. Si en algun càrrec vaig creure que estaria coaccionat, no em vaig presentar.

Com veu la situació política?
Veig una majoria adormida i amb poca personalitat. Mana el Govern, amb molt globus sonda, molt discurs i comunicació.

L’ha sorprès Martí?
No. Ja sé que cuida abans que tot la pròpia imatge i la comunicació però el discurs és buit. En un any no veig canvis en profunditat.

Vostè va ser el primer a patir l’efecte Martí el 2007...
Sabíem que és un excel·lent candidat, una altra cosa és que fos tan bon cònsol o sigui tan bon cap de Govern com es vol dir. Pensava que era difícil guanyar però no m’imaginava l’amplitud.

Encara li cou?
Hi penso; no és el millor record. A mi em va portar a renunciar a la secretaria del partit perquè en política la credibilitat es mesura pels resultats electorals.

Però, en canvi, defensa que Jaume Bartumeu havia de seguir...
En vots la derrota va ser més que honrosa. Ha estat elegit pel Consell i és un actiu polític del qual el PS no pot prescindir.

De formació, horticultor...
He exercit uns anys fins que la salut ja no m’ho ha permès. I em sap més greu que deixar la política. Trobo a faltar més els rosers.

Hi ha més espines a la política que en un jardí?
Sí i no. Has de saber posar-te els guants en un lloc i l’altre. La política té moments difícils, però el balanç global és positiu.

Pregunta a un aficionat als escacs: el PS està en escac i mat?
Estem en estat de xoc per les der­rotes, però aixecant el cap. Seguim sent l’única alternativa.

Com a aficionat al futbol, qui guanyarà el clàssic?
Fins ara el Barça els ha guanyat tots i confio que ho tornarà a fer.

En això comparteix afició amb Martí?
I altres coses, però en política som la nit i el dia.

Sobretot a partir de l’inèdit L’home que treballa fent de gos, que posava dempeus el respectable.
El pati de butaques anava ple d’un públic homogeni, seguidors al voltant de la trentena, mitjana d’edat de la qual ben pocs s’escapaven. Un públic que es va mostrar entusiasmat des del minut zero, engrescament que va anar augmentant a mesura que Els Amics, entre parrafada i parrafada –si mai deixen la música, se’n sortiran amb els monòlegs–, anaven desgranant cançons en “el nostre primer bolo internacional”. “Que bé, sortir a l’estranger i que la gent parli la teva llengua.” I tornaran, van prometre.
El d’ahir, assegurava Dani Alegret en roda de premsa abans de saltar a l’escenari, era un concert molt especial, que feia ja temps que tenien pendent. Si més no, feia broma, per complir amb el que diuen en aquella cançó: “I ens pararem a Andorra a comprar-te un perfum.”
Amb tot, va explicar, no és que disposin de gaire temps per parar, amb una agenda tan atapeïda com la seva: arriben de Madrid, on van tocar dimecres, i avui mateix surten cap a Palafrugell, on els espera un altre escenari. La continuïtat dels concerts no els deixa temps per pensar en nous projectes, admetien els membres de la banda, que ara es troben totalment immersos en la gira.
Espècies per catalogar és el disc que han fet amb més temps i dedicació, va assenyalar Ferran Piqué, qui va assegurar que aquesta va ser la primera vegada que van poder dedicar-se completament a la creació de les cançons. És el disc més mimat i amb els detalls més treballats, i on van poder cuidar més que mai les lletres i la música de cada cançó. I és que, tot i que les seves cançons ja les escolten fins i tot els que no parlen català, les lletres que configuren són gran part de l’atractiu de la seva música.
Ells expliquen que no saben d’on els sorgeixen les idees, sinó que els van arribant de llibres, pel·lícules, o en diferents moments de la seva vida quotidiana i de la realitat que els envolta. Joan Enric Barceló  apuntava que, en realitat, “les millors idees es guarden al telèfon”, magatzem per enregistrar el que pensen en aquell precís moment, o la melodia que els ve al cap.

EL CANTAUTOR MIQUEL ABRAS TORNA AL PAÍS EL PRÒXIM 27, A L'ESCENARI DE LA FADA IGNORANT

El cantautor barceloní, que el juny del 2011 va passar pel Prat del Roure escaldenc en un concert amb OBK i els andor­rans Madretomassa, torna als escenaris andorrans: el pròxims dia 27, a la sala La Fada Ignorant. Abras, que es va donar a conèixer el 2004 en gua-nyar el premi Carles Sabater, presentarà en aquesta ocasió l’últim treball discogràfic, Equilibris impossibles, un àlbum que es defineix com una aposta per l’optimisme i els nous ritmes. Abras (la Bisbal, 1977) iniciava la seva trajectòria el 1997, amb un primer maxi-CD, Where is a Party?, amb quatre cançons, i ja aquesta primera incursió li va donar l’oportunitat de participar en un concert, a Girona, amb Gossos, Lax’n’Busto o Sopa de Cabra. I amb el primer àlbum, The Wonderful Baby Dolls, va aconseguir sonar a la majoria d’emissores de l’Estat. Després va venir el Carles Sabater, amb el tema Fent camí, premi al qual va seguir el Sona 9, que li va obrir definitivament les portes del mercat discogràfic amb un disc produït per Jofré Bardagí, Entre mil vidres trencats, premiat per Enderrock.