El document, amb un reguitzell considerable d’idees de millora, aposta per potenciar aspectes ja existents, com shopping, i crear-ne de nous, en l’àmbit de l’oci nocturn, per exemple.
En el primer punt proposen que es desenvolupi el que han batejat com “una experiència de shopping Andorra” que sigui “potent, exclusiva, innovadora i aspiracional”. Com? A través, diuen, de zones exclusives per als vianants, amb transport elèctric gratuït en aquella àrea i fins als aparcaments, voravies protegides de la pluja i la neu, gel, zones a l’ombra i al sol, animacions al carrer i activitats adreçades als infants. Però la pluja d’idees no acaba aquí. També consideren que seria bo “planificar un carrer destinat exclusivament a les compres d’alta gamma”, reservat a botigues de marca entre les cinquanta firmes de prestigi mundial. Un dels punts que proposen és el del Clot d’Emprivat.
Pel que fa al segon aspecte, el de l’oci nocturn, suggereixen la creació “d’una zona específica” reservada a l’activitat, “convertint-la en un referent del nostres mercats”. Hi podria incloure, exposen, multitud d’espais temàtics de lleure i restauració o grans aparcaments amb transport públic fins als hotels i el centre. I on es podria concentrar, tot plegat? Una alternativa que posen sobre la taula és al cor d’Andorra la Vella, al “triangle” de la discoteca Buda, els magatzems Cervós i el centre esportiu dels Serradells. Seria “ideal per no causar molèsties als veïns” perquè es tracta d’una zona no residencial.

Programa d’esdeveniments
Una de les vies per venir turistes durant tot l’any –creuen que la desestacionalització és l’objectiu pel qual s’ha de lliutar– podria ser la d’un programa d’esdeveniments culturals i esportius “de notorietat internacional” perquè, entre d’altres, permetria comunicar la destinació d’Andorra “amb més prestigi i elegància i associaciar els valors de prestigi i notorietat a la marca”. Alguns exemples de cites que es podrien orgnitzar al país són jornades gastronòmiques amb animacions i paquets turístics, proves del campionat mundial de ral·lis un gran premi d’Andorra de petanca, un festival de música i teatre de l’estil d’Avinyó o el Printemps de Bourges, un campionat de BTT i fòrums i conferències internacionals.
Amb tot, el gros d’iniciatives també comprèn altres àmbits, com els de les lleis laborals, les quotes d’immigració i la regulació del sector. Així doncs, veuen convenient que s’apliqui una flexibilització dels horaris i el còmput horari trimestral (modificant el repòs mínim entre jornades laborals, per exemple) i que es revisi i completi la classificació laboral (ja que per exemple, no existeix la qualificació de cap de recepció). Reclamen, a més, que es flexibilitzin les quotes “tenint en compte les necessitats reals” i s’agilitin les contractacions, perquè insisteixen que la tramitació sol ser “llarga i feixuga”. També volen que es “limiti” la implantació de nous establiments del sector i clamen, finalment, perquè es controlin les “atribucions” dels establiments de restauració, ja que “no tots reuneixen les condicions per poder servir menús i fer ciuna com en l’actualitat”.
Davant de tot plegat, el recentment escollit president de la patronal hotelera, Àlex Armengol, ha posat de manifest que les propostes, que són una “visió consensuada” dels afiliats, s’han fet arribar a totes les candidatures “desitjant entusiasme, consens i força per tirar el país endavant”.

ELS EXPERTS DEL SECTOR CONFIEN QUE EL 2011 PORTI LA CONSOLIDACIÓ

Els experts mundials del sector del turisme es donen cita ahir i avui a Andorra per debatre sobre el present i el futur del sector en el marc del Global Tourism Forum, una trobada que ha de servir, entre d’altres i segons va declarar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, “per demostrar que el país té capacitat per organitzar actes com aquest”. Malgrat que el panorama i els reptes de millora es debatran al llarg de la jornada d’avui, el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Taleb Rifai, va assenyalar que s’espera que el 2011 sigui l’any per remuntar el vol, després d’haver superat el solc més important de la crisi econòmica. “Va afectar el turisme durant el 2008 i 2009, però el 2010 va ser un any de recuperació. Esperem que el 2011 sigui el de la consolidació, però tenint en compte que encara queden reptes importants per resoldre”.
Seran uns 250 els experts que debatran avui sobre l’equilibri que cal buscar entre la competitivitat i la sostenibilitat per fer créixer la indústria del turisme.

Malgrat les rotacions introduïdes per Guardiola en l’onze titular, el conjunt blaugrana no va tenir excessius problemes per guanyar gràcies a un solitari gol de Keita.    
El tècnic barcelonista va prescindir d’Abidal, Busquets, Iniesta i Villa per donar entrada a jugadors poc habituals, com Milito, Mascherano, Keita i Bojan, tenint en compte que l’equip juga dimarts un duel decisiu amb l’Arsenal. Però ni les rotacions van evitar que l’onze culer es fes amb les regnes del partit des del primer minut ajudat també pel plantejament defensiu d’Aguirre. El Saragossa va endarrerir les línies des del xiulet inicial, va renunciar a la pilota i es va limitar a defensar amb dents i ungles el 0 a 0 a l’espera que Bertolo i Sinama es trobessin amb algun contracop afortunat.

un barça amb menys fluïdesa
Davant d’aquest esquema, el Barça es va carregar de paciència. L’equip blaugrana no va tenir la fluïdesa de dies anteriors i va trobar-se amb més problemes dels previstos per castigar la tancada defensa aragonesa. Els jugadors barcelonistes van saber interpretar la situació i van amenaçar Doblas amb xuts llunyans.
Pedro, Bojan, Alves i Keita ho van intentar però els seguidors, el mateix dia que les dones ocupaven la llotja del Camp Nou, van haver d’esperar que fos precisament el malià qui inaugurés el marcador poc abans del descans. Keita va aprofitar una centrada de Messi des de la línia de fons per marcar el que seria el definitiu 1 a 0 amb una rematada a la mitja volta des de la frontal de la petita.
D’altra banda, en el partit que obria la jornada a primera divisió, el València es va refer de la derrota contra el Barça a Mestalla amb una victòria en la visita al camp del Mallorca per 1 a 2. Els de Laudrup es van avançar en el marcador amb un gol d’Ivan Ramis de penal a la mitja hora de partit, però la resposta de l’equip d’Emery no es va fer esperar.
D’aquesta manera, Pablo Hernández, dos minuts després, va fer l’empat a 1 amb una precisa rematada, i ja en el segon temps el mateix jugador va culminar la remuntada visitant a l’Iberostar Estadi, un triomf que permet al València refermar-se a la tercera plaça de la classificació.

EL BÈTIC, MIKI ROQUÉ, DE BAIXA PER UN TUMOR A LA PELVIS

El defensa català del Betis Miki Roqué té un tumor a la pelvis que ha de ser-li extirpat de forma immediata, i estarà de baixa indefinida, segons ell mateix va anunciar ahir en una roda de premsa, a la qual va assistir tota la plantilla bètica, així com el president del club, Rafael Gordillo.
Roqué, entre llàgrimes, va anunciar la dolència, “que ha estat agafada a temps”. I hi va afegir:?“El tumor és de grau un-dos i els metges parlen d’un bon pronòstic, però necessita ser intervingut quirúrgicament i haig de dir adéu a la temporada”.
El jugador, de 22 anys, va arribar la temporada passada al club verd-i-blanc procedent del Liverpool per militar en el filial, però en la present campanya ja formava part del primer planter, amb el qual ha disputat catorze partits oficials i ha anotat dos gols. Nascut a Tremp,?Roqué va marxar a Anglaterra per formar-se en les categories inferiors del Liverpool, on va arribar a debutar en el primer equip. Després va estar a l’Oldham, el Xerès i el Cartagena.

EL REIAL MADRID VISITA EL RACING SENSE KAKÀ, RONALDO, KHEDIRA I ARBELOA

Les baixes assolen el Reial Madrid, i obligaran avui l’entrenador José Mourinho a fer més que equilibris per intentar pescar algun resultat positiu de l’estadi del Sardinero. Els blancs s’enfronten al Racing de Santander (21.00 h.) amb l’obligació de no deixar-se més punts pel camí, i l’empresa no serà fàcil. Els càntabres només han perdut dos partits al seu estadi i ja fa sis jornades que no perden, però encara serà més determinant l’absència d’homes importants com Ronaldo, Arbeloa, Kakà i Khedira. Unes baixes que se sumen a les de més llarga duració d’Higuaín, Gago i Garay.
D’altra banda, Mourinho va assegurar ahir que no li dóna més importància al suposat intent d’agressió que va patir a l’aeroport de la Corunya. “Si ha passat alguna cosa jo no l’he vista”, va comentar el tècnic blanc. “Fa dos dies em van dir que un home de seguretat tenia alguna cosa a l’esquena. No sé res més. Però tenir por, de què?”, es va preguntar un tranquil Mourinho, durant la roda de premsa prèvia al viatge a Santander.

La columna d’uns 35 carros de combat que ahir va partir de Trípoli va desplegar sobre els residents a la ciutat tot el seu poder ofensiu, i el nombre de morts es va disparar, va dir un dels metges contactat per telèfon pel canal de Qatar.
Un dels oficials de les brigades de Gaddafi va declarar que els assetjats “no tenen sortida”, la qual cosa augmenta el temor per la sort final dels milicians atrapats a l’interior de la plaça dels Màrtirs. Els relats dels veïns contactats per telèfon, i dels mateixos metges, asseguraven que des d’ahir al matí, quan va començar l’ofensiva, va haver-hi execucions dels ferits als carrers.
El periodista Alaa al-Zaui, de la cadena al-Jaazira, va indicar que dos brigadistes libis i dos mercenaris subsaharians havien estat capturats en els últims enfrontaments, tot i que el major nombre de baixes s’han produït en les files revolucionàries, i també hi ha civils entre els morts. No obstant això, el periodista Lotfi Mohamed, des d’al-Zawiya, va dir a la cadena de Qatar que uns 25 tancs van entrar a la ciutat, però que no van poder prosseguir el seu avanç en ser rebutjats pels milicians, i van haver de retirar-se deixant enrere quatre blindats.

Accessos bloquejats
El nou desplegament entorn de la ciutat, completat pels quatre costats, impedeix qualsevol maniobra d’entrada o sortida, i els habitants es veuen mancats de subministrament elèctric, mentre escassegen els queviures i els medicaments, van relatar els rebels contactats per telèfon.
Mentrestant, en el front oriental, continuava l’avanç rebel iniciat a la terminal petroliera de Ras Lanuf, segons al-Jaazira, que va indicar que els milicians van aconseguir derrocar un helicòpter que sobrevolava la zona en un reconeixement. Igualment, segons aquesta mateixa informació, proporcionada pel periodista al-Rida Chaaban, un altre helicòpter que atacava l’avanç rebel va ser derrocat a Ben Yauad, a uns 120 quilòmetres a l’est de Sirte, lloc de naixement de Gaddafi i un dels bastions del líder libi.
D’altra banda, l’Acnur, l’organisme de l’ONU per als refugiats, va advertir d’un bloqueig en el flux de civils que fugen de Líbia a través de la frontera amb Tunísia. Ara són uns 2.000 refugiats diaris els que intenten travessar la frontera, lluny dels 15.000 de dimecres. Per a l’Acnur, l’alentiment de l’èxode civil es deu a la presència de les tropes pro Gaddafi que intimiden la població.

COMENÇA EL JUDICI A L'EXMINISTRE EGIPCI RESPONSABLE DE LA REPRESSIÓ A TAHRIR

Egipte comença a passar comptes amb les figures de l’antic règim. Ahir va començar el judici contra l’exministre d’Interior de l’era Mubàrak per blanqueig de diners i especulació, càrrecs dels quals es va declarar innocent. També se l’acusa d’haver ordenat a la policia que reprimís amb duresa les manifestacions que es van produir a la cèntrica plaça de Tahrir del Caire els primers dies de la revolta que va fer caure el govern de Hosni Mubàrak.
Habib al-Adli era un dels homes del president més odiats pels egipcis. Responsable durant anys de la seguretat i de reprimir els opositors, va intentar sufocar amb violència la revolta egípcia. El van detenir a mitjan febrer, poc després que l’expresident egipci fugís del Caire. La vista va començar enmig de grans mesures de seguretat, ja que a l’exterior de la sala s’hi van reunir desenes de persones que demanaven la pena de mort per a l’exministre d’Interior.
D’altra banda, els tunisians esperen l’anunci, entre avui i demà, de la formació del nou govern de transició, que ha de possibilitar l’avanç del país pel camí un nou procés polític que contribueixi a tancar la inestabilitat generada després de la caiguda del president Ben Alí.

Amb la Constitució, la figura ja no es necessita tant, ja és més més bisbe que Copríncep. I això comporta un cert allunyament, a més d’un menor respecte per l’Església. Hauríem d’afegir el laïcisme més i més estès a les societats occidentals, i també aquí, sigui amb la immigració o amb el canvi cultural.”
Que el matrimoni religiós hagi passat a ser minoritari, constitueix tot un símptoma del tercer factor que valora l’arxipreste: els canvis legislatius:
“Sí, el matrimoni està de baixa. I és que, si socialment tens garantits els mateixos drets sense casar-te, ja no se’n veu la utilitat. La nova situació política, el laïcisme, i el canvi de legislació són tres factors bàsics”.
Amb l’estadística de l’any passat (veure requadre) Sàrries comprova que el nombre de batejos es manté, també el de comunions i en molt pocs casos es renuncia a l’ofici de difunts. La formació religiosa és desigual a les escoles públiques (a les confessionals és total): “majoritària al sistema espanyol; a l’Escola Andorrana, important a l’edat infantil, però desapareix pràcticament a la secundària”. I el sistema francès és completament laic.
La gent confia en l’Església? Es pregunta Sàrries. I es respon: “En tota l’etapa infantil, sí. Comença  a trencar-se en la mesura que les persones creixen. Però molts continuen col·laborant en les activitats socials, culturals, algunes no estrictament religioses, però implicades amb l’Església; tasques tan importants com les de Càritas o Mans Unides. Si les congregacions religioses van a la baixa és perquè “van ser creades el segle XIX per atendre l’ensenyament i la sanitat, camps assumits pels serveis públics, i això les ha reduït, però han sorgit o revifat  altres formes de col·lectius religiosos, com ara els contemplatius, la comunitat de Sant Egidi, els catecúmens, el Seminari del Poble de Déu. I això és l’indici que l’Església és un organisme viu, que es renova”.
I continuen omplint-se els temples per Pasqua, la missa del Gall i en festivitats com ara Tots Sants, Meritxell i les festes majors de les parròquies.
Mossèn Ramon de Canillo ve amb un llibre de Guy Gilbert amb el títol El carrer és la meva es­glé­sia i esmenta, del mateix autor, Per ser capellà cal estar boig. Així es pot veure des d’una societat laïcitzada i materialista. Però el mossèn no vol “ser pessimista, seria conformista. A l’Església li falten líders que diguin on anem. La culpa és dels joves, o és que no sabem vendre? L’Església s’ha de posar les piles. Cal donar pas als laics, a les dones, com va proposar la càtedra d’Angers. De cada tres persones amb activitat al seu si, dues són dones. I això no és inventar res. És molt trist veure esglésies i rectories tancades. Cal que s’obrin portes, perquè un negoci amb la porta tancada no és negoci. Falta més naturalitat.”         Tot i això, mossèn Ramon es mostra “molt esperançat. Mai com avui la gent té set d’Evangeli. Jesús és un amic que comprèn els dubtes, la manca de fe i Meritxell és la llum de la nostra nit. Una altra clau és l’educació, el nostre futur. Sembrar sense esperar èxit, però sabent que és el que quedarà a la llarga”.
Acaba amb una constatació: els nens arriben “a la comunió, a la confirmació, però ja no els veiem més si no és a través d’activitats concretes. L’important és l’educació a partir dels 14, dels 15 anys, que és quan comencen a anar a la farmàcia a demanar drogues. Ho veig a AINA, els antics monitors continuen venint 20 o 25 anys després. Que ens diguin ells com hem d’avançar”.
“Ser capellà és una passada si ho vius, si ho sents. El secret és trobar la felicitat, sentir-te bé amb tu mateix”, resumia mossèn Josep Chisvert, rector de Sant Julià. Molts pensen que ell mateix és “una passada”. A més de portar la parròquia és delegat d’ense­nyament a la diòcesi, professor de l’Institut Brudieu de la Seu i de la Universitat d’Andorra.
Desprèn un optimisme màxim sobre la pràctica religiosa. Omple  a vessar amb les misses d’infants i joves (la propera serà dissabte vinent, dia 12, a dos quarts de vuit), té més de 200 nens a la catequesi i destaca “tanta gent com s’implica” en les activitats parroquials.  
És mossèn Pepe, i sovint, Pepe i prou. Fill de pagès, nascut a la ciutat de València fa 45 anys, vas acumular primer formació superior: llicenciat en Econòmiques, opositor amb èxit a funcionari d’Hisenda, que va ser durant 5 anys, abans d’estudiar Teologia a Madrid, i arribar a diaca a la Seu, on va rebre el presbiterat.
El carisma amb nens i joves li ve de lluny, dels estudis als salesians i del voluntariat amb infants i adolescents al barri marginal de la Plata, a la ciutat nadiua. Ja aleshores treia la canalla d’excursió, al castell de Xàtiva. El dia 19 o 20 vinent s’emportarà 50 nois de la capital alturgellenca i del Principat al Camp Nou, a veure el Barça-Getafe. La següent expedició, dissabte 11 de juny serà a Port Aventura...
El d’Urgell és el bisbat català amb més proporció de seminaristes en relació als habitants: set, i un vuitè que s’afegirà aquest mateix curs. Un altre jove, lauredià de 20 anys, s’ha interessat i ha consultat mossèn Pepe, però encara no ho ha concretat.
A més, i per primera vegada en molts anys, hi ha dos nois d’Andorra formant-se: Pere, d’Escaldes, i Emili, de la capital; també és de les Valls el tercer a punt d’entrar i un quart, Jayson, d’origen filipí, té una tieta al Principat.
Són dades que aporta mossèn Ignasi Navarri, secretari general del bisbat i director del seminari. Contrasten amb les generals de l’Església, amb un augment de vocacions a l’Àfrica i l’Àsia, i un descens a Europa i América, segons l’últim anuari del Vaticà.  Explica que la resta de seminaristes actuals són procedents de Colòmbia (1) i de les Filipines (4). Estudien al Seminari Interdiocesà, a Barcelona, de dilluns a divendres. Els caps de setmana tornen, i la majoria s’incorpora a les parròquies respectives a ajudar.
I anuncia que l’11 de maig vinent, l’andorrà Emili rebrà el ministeri de lector. Llegir texts a misses i oficis ho fan també els seglars, però “quan es tracta d’un noi que es prepara per al sacerdoci, té un valor especial”.
Així ho veu l’interessat: com a “un primer i petit pas.” Confia acabar els estudis per arribar al diaconat en un any i mig més, i en dos accedir al sacerdoci. Emili Villegas, de família vinguda de Granada, va néixer aquí, va estudiar al col·legi Sant Ermengol i “tota la vida” ha estat implicat en la vida de la parròquia de la capital.
El mes vinent farà 25 anys: ja va entrar al seminari per primera vegada en complir els 18, amb la majoria d’edat, però ho va deixar córrer un any i mig més tard, per raons personals: “Volia conèixer el món laboral, vaig entrar a treballar a Crèdit Andorrà. Em vaig trobar molt a gust. Tenia xicota i tot. Però la vocació crida. Et pots fer el sord un temps, fins que arriba el moment que ja no et pots resistir més”.
Esmenta el suport i consells rebuts, durant aquest parèntesi, de mossèn Blai Fortuny, de l’arxipreste Sàrries i del mateix arquebisbe. Des d’aquesta nova i acurada acceptació, porta tres anys, i quan acabi, quan sigui definitivament capellà té la gran il·lusió de quedar-se a Andorra. A la vegada, però, és ben conscient que pot no ser així i està “molt diposat que el senyor arquebisbe m’enviï on em necessiti, com pot fer. Ja compto que en tot cas hauré de marxar de casa i ho faré content”.

PRIMERA VERGE CONSAGRADA

La laurediana Cristina Ribot va treballar al comú i ara a la Poste. “Als 8 o 9 anys” havia volgut ser monja. És catequista, dirigeix el rosari de la parròquia, sempre ha fet vida religiosa i el diumenge dia 17 vinent, en una cerimònia solemne presidida per l’arquebisbe Vives, i el conjunt del bisbat, esdevindrà la primera dona d’Andorra, en ser verge consagrada. Aquesta és una figura de l’Església primitiva, recuperada pel Vaticà II i instituïda per Pau VI. Farà els vots però no s’integrarà a cap congregació, ni convent. En lloc de superiora tindrà una directora espiritual seglar. Quedarà directament vinculada a la diòcesi i a disposició de l’Església, participarà a l’eucaristia diària i s’obligarà a les pregàries quotidianes, però a casa seva, i continuarà l’activitat laboral. La crida de la vocació “hi era, però respondre és una altra cosa” i que sempre “he anat buscant, fins que finalment l’he trobada”. Des de la primera comunió notava un buit, alguna cosa que em faltava per ser feliç. La possibilitat va créixer ara fa cinc anys, quan vaig estar a Assís, i vaig conèixer la comunitat franciscana seglar”. El darrer any s’ha concretat el pas, amb converses amb l’arquebisbe.

El tècnic portuguès va escapar d’un apunyalament a l’aeroport d’Alvedro quan estava signant autògrafs a uns aficionats, segons va revelar ahir el periodista de la Cadena Ser José Ramón de la Morena.
D’acord amb el relat dels fets del comunicador, l’agressió es va produir amb un objecte punxant i va tenir com a destinatari un membre de la seguretat del Reial Madrid que estava vigilant Mourinho mentre aquest i alguns jugadors signaven autògrafs a l’arribada a l’aeroport. L’escorta va notar una punxada sota el braç i posteriorment, quan l’equip ja havia guanyat l’autocar, va comprovar que tenia un tall d’uns quatre centímetres sota l’aixella, produït molt probablement per un estilet o un punxó. Segons el portal Sportyou, esmentant fonts del club blanc, l’apunyalament va passar del tot desapercebut i per això no es va presentar cap denúncia.
Les càmeres de seguretat de l’aeroport van gravar els fets i els cossos policials sospiten d’un home alt que apareix a les imatges com a possible autor de l’agressió, que podria tenir com a destinatari final José Mourinho. Davant d’aquest incident, el Reial Madrid té previst augmentar les mesures de seguretat en el proper desplaçament de lliga, que tindrà lloc avui mateix amb destinació a Santander, on l’equip blanc juga demà contra el Racing de Marcelino García Toral.
L’entitat que presideix Florentino Pérez va optar per mantenir en el màxim secret l’incident i no va ser fins ahir quan Mourinho, que va mostrar-se preocupat, va conèixer la notícia.
I és que l’afició del Depor es-perava amb moltes ganes el tècnic madridista des que el portuguès va eliminar amb el Porto l’equip gallec a les semifinals de la Champions del 2004, com es va encarregar de recordar la megafonia de Riazor abans del matx contra els blancs. Mourinho ja aleshores va provocar l’enuig dels aficionats després d’assegurar que veia tothom “una mica crescudet”.
Pel que fa a l’actualitat esportiva, Cristiano Ronaldo es perdrà els dos pròxims partits de lliga del Reial Madrid per la lesió que es va fer dijous en marcar el tercer gol del seu compte particular contra el Màlaga. El jugador, segons va informar ahir el club, pateix una lesió muscular de grau 1 en el bíceps femoral esquerre i estarà lluny dels terrenys de joc entre deu i quinze dies, la qual cosa li impedirà disputar els partits contra el Racing de demà i contra l’Hèrcules al Santiago Bernabéu de la següent jornada.

Marcelino, alleujat
L’entrenador del Racing, Marcelino García Toral, no va dubtar a assenyalar ahir que “segur que és beneficiós” que Ronaldo estigui demà absent a El Sardinero, tot i que immediatament va afegir que “el Madrid compta amb elements suficients perquè no es noti la seva absència. L’entitat està molt per sobre d’un futbolista”.

VÍCTOR VALDÉS REP L'ALTA MÈDICA I PODRÀ JUGAR CONTRA EL SARAGOSSA

La infermeria del Barça es va buidant. Ahir va rebre l’alta mèdica el porter Víctor Valdés i es va entrenar amb la resta de l’equip. Podria jugar en substitució de Pinto, titular els darrers partits i que va acabar el de València amb molèsties. Un altre que es va entrenar però que encara no té l’alta mèdica és Carles uyol. El segon entrenador, Tito Vilanova, va reconèixer que la presència del central català en el partit d’avui contra el Saragossa (20 h) és molt dubtosa. També arrossega problemes físics Pep Guardiola, ingressat a l’hospital per una hèrnia discal, tot i que no es descarta que pugui estar al Camp Nou. Els blaugranes intentaran sumar els tres punts en una partit que es presenta assequible, a casa i contra el quinzè. Abans, a les 18 hores, el València visitarà el Mallorca amb l’obligació de puntuar per recuperar-se de la derrota contra el Barcelona i refermar-se en el tercer lloc. El dia es tancarà amb el duel pel qual aspiren a estar a Europa la temporada vinent. L’Atlètic de Madrid, que és el vuitè, rep el Vila-real, el quart, i que té a deu punts el cinquè. Mentre, el Madrid esperarà una punxada del Barça.