L’ONCA acaba de presentar la programació del cicle que anualment desenvolupa al Palau de la Música Catalana. Quatre concerts entre divendres vinent i el maig. Amb un d’especial, el 18 d’abril, on compartiran escenari amb el Cor de Cambra de la institució, formació que dirigeix Jordi Casas i Bayer des del 1990, quan va participar en la seva creació.
Per què anuncien com extraordinari aquest concert conjunt?
Perquè conflueixen dos cicles, el que de l’ONCA i el que fem al Cor de Cambra del Palau, i tal com ja vam fer fa dos anys, unim en un sol concert les dues formacions i oferim així una actuació amb més efectius, diguem-ne, i que resulta més brillant.
Comenti’ns una mica el repertori que han triat.
El vaig dissenyar amb la idea de fer música adient a les dues formacions, i això ja d’entrada ens marca una època històrica: ens havíem de moure entre el barroc i el classicisme. I som, a més, dues formacions de petites dimensions, comparats amb orquestres simfòniques. La idea va ser centrar-nos en el treball que Bach i Mendelssohn van fer sobre el coral luterà. Eren unes melodies religioses amb les quals els compositors van fer grans obres mestres.
No és la primera vegada que col·laboren amb l’ONCA.
Nosaltres, no des del primer any, però des del segon d’existència, i en portem vint-i-un, ja hem col·laborat amb l’ONCA. Fins i tot el primer any el Gerard Claret ens va convidar a un concert a Andorra. A partir d’aquí hem actuat junts, molt sovint al Palau, però també a Andorra.
Centrant-nos en el Cor de Cambra: se’ls ha obert una nova etapa?
No, la filosofia, la nostra feina, és la mateixa. El que va canviar fa dos anys és la professionalització: després de dos anys d’estar treballant com un cor amb beques i amateurs i tot això, doncs, gràcies a un ajut del departament de Cultura de la Generalitat vam poder fer la gent estrictament professional. És a dir, amb Seguretat Social, amb vacances, etcètera. És el canvi més important de manera de fer les coses. I la gent aborda la feina amb una altra tranquil·litat. I, amb tot el que ha passat al Palau, estem amb la inquietud de veure quines en seran les conseqüències.
L’activitat coral en molts casos es nodreix d’aficionats, de no professionals.
A Madrid, fins fa poc n’hi havia cinc de professionals. Ara s’ha dissolt el del Teatre Real, però se’n forma un altre, que es diu Intermezzo. En canvi, a Barcelona només hi havia el cor del Liceu que funcionés professionalment. En canvi hi havia molts bons cors –potser no m’agrada la paraula aficionat, perquè té una connotació com de fer-ho malamen, així que diria amateurs, o vocacionals, amb més respecte-, que també ho fan molt bé.
Ha dit que després de tot l’afer Millet encara esperen les conseqüències del ‘cas Millet’.
És clar. El judici encara no s’ha celebrat, per saber les quantitats que s’han de retornar. Al mateix temps és una època econòmicament difícil en general. I la gent que col·laborava, com a mecenes o patrocinadors, doncs entre el que va passar i la situació actual, s’hi pensen més. Hi ha una certa disminució d’aportacions. I estem esperant a veure quines conseqüències comporta.
Justament en aquest moment en què s’han professionalitzat.
Ara, és clar, és quan s’ha de treballar més, perquè l’ajut institucional és una part; l’altra l’hem de fer nosaltres, amb concerts, amb ingressos, per això hem de treballar molt i ser molt competitius.
Com va afectar tot l’afer al cor?
Artísticament, de cap manera. Al contrari, hem seguit treballant més convençuts que mai. Vull dir que l’important per a nosaltres era la música, que s’havia de prioritzar. En el sentit moral, és clar, la gent se sent traïda perquè quan durant temps no es feia la professionalització perquè s’al·legava per part de la presidència de l’entitat que no hi havia recursos. I després, de cop i volta t’assabentes que aquests recursos, no és que no hi fossin, sinó que es desviaven a la utilització personal d’aquesta gent, doncs et sents molt indignat.
Però una situació de tant enrenou influeix artísticament?
No, no, no. Ens en vam cuidar nosaltres, de dir, vejam què és l’important. Si tant de temps hem estat cantant sense ser professionals, ara que no trontolli. Som molt conscients que de la qualitat del cor depèn el seu futur.
No van percebre res estrany?
No, home, després quan es destapen les coses. Però si se’ns demanava fer un concert, després hi havia qui s’encarregava de cobrar els catxets i no som conscients de la comptabilitat que es porta.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
