Tant Gil com Masegosa van assegurar a aquest rotatiu que en cap cas es tracta d’un acomiadament, sinó que és una decisió que es va prendre de “mutu acord” ja fa temps i que la voluntat era aconseguir un “relleu ordenat” al capdavant de Naturlàndia. De fet, el director de l’ecoparc va assegurar que va ser ell qui va fer la petició de deixar la direcció per motius personals, ja que “necessitava un canvi”.
En aquest sentit, van assegurar que el relleu en la direcció en cap cas es deu a discrepàncies pel que fa a la gestió, ja que s’ha apostat per la continuïtat. D’aquesta manera, a partir del pròxim mes de maig seran la directora d’operacions, Laura Garcia, i la directora comercial, Meri Cassi, les que assumiran el relleu al capdavant de Naturlàndia. “Si no ens hagués agradat el model no hauríem optat per les dues directores que ja treballen amb nosaltres. A més, s’ha mantingut tota l’estructura”, va explicar Montserrat Gil, que va assegurar que de moment “no hi ha cap intenció de buscar cap altra direcció”.
La cònsol també va negar que els resultats econòmics de Camprabassa tinguessin relació amb la marxa de Masegosa. “Durant la Setmana Santa fins i tot hem tingut resultats millors que els de l’any passat. Hem de tenir clar que estem en una època de crisi i que l’hivern no ha estat positiu per a ningú”, va manifestar Gil.
El director de Naturlàndia va assegurar que la decisió de fer el relleu en aquest moment es va prendre per poder-lo fer “amb més tranquil·litat”, ja que al maig és un dels mesos més fluixos quant a activitat. Pel que fa al balanç del seu pas pel parc va indicar que “marxo content d’aquests dos anys i molt agraït de la confiança que se m’ha fet”. Masegosa va afegir que “per a mi Naturlàndia és un projecte que fa falta per desestacionalitzar el turisme i acabarà sent un referent”.
Pel que fa a una possible indemnització econòmica, tant Gil com Masegosa van assegurar que de moment només és un tema que no s’ha tractat, però que no hi ha d’haver cap problema.

VISIONS DIFERENTS SOBRE LA REFORMULACIÓ DE NATURLÀNDIA

Ricardo Masegosa va ser contractat pel gabinet comunal de Josep Pintat per tirar endavant un projecte molt ambiciós que pretenia convertir Naturlàndia en el parc temàtic de referència als Pirineus. Segons diferents fonts de l’entorn comunal, el problema entre Montserrat Gil i Ricardo Masegosa sorgeix de la diferent visió de base del projecte. El context en què va néixer Naturlàndia era molt diferent el de l’actualitat. En ple boom econòmic es va projectar un parc temàtic amb una gran inversió. S’han pagat uns 8 milions més 3,5 d’ampliació de capital on la major part va haver de ser aportada pel comú. A més, encara faltarien sis milions més per completar el conjunt. La situació s’ha agreujat per una temporada d’hivern on el camp d’esquí de la Rabassa no s’ha pogut obrir ni una setmana. Gil seria favorable a replantejar el projecte i veure si és possible una reformulació més adaptable a la realitat econòmica actual. Aquest no és el projecte amb el qual va arribar Masegosa i hauria estat el principal escull en la relació.
Les mateixes fonts van indicar que la prova més evident que el director de Naturlàndia ha estat cessat es troba en el fet que el mateix Masegosa especifica que s’ha de parlar sobre la indemnització. En cas que hagués estat ell (com expliquen en la versió oficial) qui hagués demanat voluntàriament de plegar no hi hauria lloc per a cap indemnització. El canvi en la direcció, segons les fonts consultades, obre un període de reflexió respecte a si és possible un replantejament, sense canviar l’esperit del projecte, però que tingui un impacte econòmic menor i sigui més fàcil d’amortitzar. L’únic escenari que l’equip actual vol evitar és una infraestructura massa farragosa de mantenir que obligui el comú a dedicar cada any molts recursos a mantenir-la.

D’aquesta forma l’entitat considera que es podria frenar l’important augment de la morositat que s’ha detectat d’ençà l’inici de la crisi i que s’ha convertit, va remarcar el seu president, Marc Pantebre, en un “obstacle que dificulta el bon desenvolupament de la nostra activitat”. A banda d’aquesta llista, es consideren necessàries altres accions, com ara l’agilització de les resolucions judicials o la implantació de la figura de l’executor de sentències extern.
Aquestes són només tres de les demandes fetes per Pantebre i que, al seu parer, són bàsiques per acomplir l’objectiu d’invertir la tendència negativa de l’economia. I l’àmbit de la morositat, i en especial el fet que s’ha detectat un importat creixement dels casos amb la crisi econòmica, és un dels que més inquieten. “No tenim dades exactes però sí una percepció quantitativa generalitzada”, va apuntar Pantebre.
El dirigent de la Cambra és conscient que per fer possible la creació d’aquest registre de morosos, caldria modificar la Llei qualificada de protecció de dades personals, que actualment impedeix una mesura d’aquest tipus que, va apuntar, sí que existeix als països de l’entorn. “Cal fer-ho. A Espanya i altres estats, sí que hi ha aquestes llistes”, va afirmar Pantebre.
A banda d’aquesta relació d’impagats, des de la Cambra es va insistir en altres actuacions necessàries per posar fre a la morositat. Una d’elles afectaria directament a les instàncies judicials. Pantebre va defensar que cal obligar “als batlles i magistrats superiors a dictar sentència en un termini raonable”. Per a l’empresari, aquest no hauria de superar en cap cas els tres mesos. Una altra proposta posada damunt la taula per la Cambra és la redacció d’una llei d’arbitratge. De fet, en aquest text ja estan treballant conjuntament representants de l’organisme i del Col·legi d’Advocats amb l’objectiu de presentar-lo als grups parlamentaris un cop estigui enllestit. L’objectiu seria la creació d’un tribunal arbitral que resolgui litigis econòmics i empresarials abans de necessitar la intervenció de la justícia. Des de la direcció de l’entitat, a més, es va destacar que aquest òrgan serviria també per donar més seguretat als possibles inversors estrangers.

Contenció... i alguna cosa més
Des de la Cambra es va donar suport a les mesures de contenció del dèficit públic impulsades des del Govern, que Pantebre va qualificar com a “necessàries”. Malgrat això, va advertir el president de l’entitat, aquestes actuacions de reducció de la despesa no poden ser úniques, sinó que “han d’anar acompanyades urgentment” d’altres de “reactivació econòmica” que serveixin per “estimular el teixit empresarial a mitjà i a curt termini”. L’objectiu d’aquestes mesures passa per “encoratjar les empreses a desenvolupar nous productes i serveis de major valor afegit, afavorir la innovació, millorar la productivitat i potenciar la formació entre l’empresariat i els treballadors”. En especial, Pantebre va voler remarcar la importància d’una política turística “més ambiciosa, més convergent i més eficient”.

EL PESSIMISME S'INSTAL·LA ENTRE ELS EMPRESARIS A TOTS ELS SECTORS

La caiguda segueix... i encara no s’ha tocat fons. Aquesta és la sensació dels empresaris, segons revelen els resultats de les enquestes de conjuntura elaborades per la Cambra durant el segon semestre de l’any passat. La conclusió és clara: “L’economia andorrana segueix instal·lada en una etapa clarament recessiva”, va afirmar el seu president, Marc Pantebre.
I és que, els quatre sectors analitzats (construcció, comerç minorista, hoteleria i indústria)?destaquen, d’una banda, un nou decreixement del seu volum de negoci i també de la població assalariada. Un motiu essencial d’aquesta situació és la feblesa de la demanda, tant la interna –les famílies frenen els consum i les empreses contenen al màxim les despeses– com l’externa, en aquest cas degradada pel complicat context que travessen els països veïns, principal font de turistes.
El sector més perjudicat, un cop més, és la construcció, amb una disminució, segons els enquestats, de fins al 19,5% del nivell de negoci. Pel que fa al comerç, la percepció dels empresaris indica un decrement de fins al 12% en les xifres de vendes. De les respostes, s’extreu que els problemes que afecten els quatre sectors són pràcticament els mateixos. A més de la disminució de la demanda, els problemes de finançament incideixen sobre un gran nombre de negocis, i també tenen dificultats per cobrar les seves factures.
I ara per ara el futur tampoc es presenta engrescador, tenint en compte el resultat de les enquestes. Pantebre va remarcar que “les expectatives de les empreses per aquest any 2012 accentuen el clima pessimista i apunten a una contracció més intensa i generalitzada de l’activitat econòmica, que seguirà acusant la marxa descendent del consum i de la inversió”.

Parlamentaris demòcrates van destacar ahir que la forquilla és molt àmplia perquè s’ha de tenir en compte la possibilitat de la multireincidència. Concretament el barem per aplicar una sanció tindrà en compte una sèrie de paràmetres que són: el risc per a la salut, la intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social, la generalització de la infracció i la reincidència. La multa per fumar en un indret on estigui vetat es considerarà una falta de tipus lleu. La resta d’infraccions es troben dins de la franja de greus i molt greus, amb un cost econòmic molt superior. Les mateixes fonts van comentar que s’ha optat per incloure en la llei un conjunt de sancions per garantir-ne el compliment. Cal tenir en compte que la proposició de llei inicial entrada per iniciativa legislativa popular no incloïa una graella de multes.
Si aquell que fuma on no està autoritzat pagarà entre 30 i 500 euros, al responsable del local que toleri que s’estigui fumant li sortirà força més car. En aquest cas es considera una sanció greu i la forquilla de multa oscil·la entre els 500 i els 3.000 euros. De sancions greus n’hi ha més, fins a sis. I aquí entra un dels elements clau: les sales per a fumadors. La legislació permetrà que es fumi en locals públics sempre que s’habiliti una sala especial per al consum de tabac. En aquest espai no podran entrar els cambrers a servir amb l’objectiu de protegir la salut dels treballadors de l’establiment. Es tracta d’una disposició polèmica perquè no es coneixen precedents a Europa (excepte possiblement una legislació similar a Àustria) i perquè els locals d’oci ja han avançat que és inviable econòmicament.

Senyalització
No tenir senyalitzada la sala per a fumadors, servir-hi menjar o beguda o no fer-hi el manteniment es considera infracció greu . També ho serà no tenir els indicatius de prohibició de fumar. Aquest conjunt d’infraccions estarà penat amb un cost d’entre 500 i 3.000 euros. Encara, però, hi ha un últim grup de multes més cares. Es considerarà sanció greu que el responsable d’un local autoritzi expressament una persona a fumar en un espai on està legalment prohibit. També tindrà la mateixa gravetat que es detecti la presència d’un menor en les sales habilitades per als fumadors. Serà responsabilitat dels encarregats del local impedir que es produeixi aquesta situació. En tots dos casos els infractors s’arrisquen a sancions que aniran dels 3.000 als 10.000 euros. Els consellers demòcrates confien en el fet que el règim sancionador sigui només una arma dissuasiva que no hagi d’arribar a utilitzar-se perquè es compleix la llei.

EL PS PORTARÀ AL PLE L'OPCIÓ D'UNA PROHIBICIÓ TOTAL

El debat sobre si la prohibició del tabac als locals públics ha de ser total o, en canvi, s’ha de donar l’opció als empresaris d’instal·lar sales tancades per als fumadors arribarà al ple. I és que el grup socialdemòcrata ha presentat una reserva d’esmena per, justament, defensar en la sessió del pròxim 17 de maig, quan la llei s’ha de votar, la seva posició favorable a una legislació molt més estricta, similar a la que, per exemple, ara mana a Espanya, on a tots els establiments està vetat el consum de tabac. “Nosaltres no canviem el discurs i volem defensar la nostra posició i marcar la diferència”, va explicar al Diari la consellera Sílvia Bonet, representant del PS a la comissió de Sanitat del Consell General que la setmana passada va tancar el text definitiu de la proposició de llei. Des del PS, s’havia presentat una esmena on únicament es plantejava l’habilitació d’espais per fumar en supòsits molt concrets. D’una banda, a “sales psiquiàtriques de llarga estada”; de l’altra, als “espais d’ús terapèutic, i sempre que es garanteixi la protecció de les persones no fumadores”. En definitiva, el tabac quedava desterrat d’hotels, restaurants o sales de festa. La proposta socialdemòcrata, però, va ser descartada en la comissió en favor de la presentada per DA, que introduïa les sales per a fumadors.
Malgrat aquesta discrepància, tot apunta que, independentment del resultat que tingui la votació de la reserva d’esmena (previsiblement negativa), el grup socialdemòcrata donarà suport al text que, cal recordar, té el seu origen en la primera iniciativa legislativa popular que arriba al Consell General de la mà de la ciutadania.

El Govern, a través del ministeri d’Educació en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i l’Arxiu Nacional, ha llançat una campanya de sensibilització per a la conservació dels arxius d’empresa sota el títol de La vostra empresa és el present, els vostres arxius són el futur.

El grup MoraBanc ha registrat una emissió total de CO2 per treballador de 2,06 tones durant l’any 2011, un xifra que suposa una reducció d’un 6% en aquest concepte.

Per això necessita remuntar l’1 a 0 encaixat en el partit d’anada al camp del Chelsea, i tot just després de perdre les possibilitats d’endur-se la lliga amb una der­rota al Camp Nou contra el Reial Madrid, que excepte accident serà el campió de la competició domèstica. Els blaugrana es tro­baran amb gairebé total seguretat amb un rival tancat a pany i forrellat com a l’anada i necessitaran ser més precisos en la rematada que a Stamford Bridge.
Guardiola, que podria tornar a recórrer a una defensa de tres amb la inclusió de Piqué a l’equip titular, deia que “no tinc cap dubta que l’equip estarà a Munic. Des del primer partit amistós, quan vaig arribar, sempre he afrontat tots els partits com si els anéssim a guanyar”. El tècnic deia que prefereix passar a la final jugant malament que no fer-ho, “però la idea no es toca, no es canvia”. El tècnic explicava que intueix un partit semblant al que es va trobar l’equip contra el Madrid. “No tindrem gaires ocasions. Per tant, paciència i intensitat, perquè ho podem treure.” Sobre algunes  decisions tècniques, com ara que Tello fos titular contra els blancs o que Piqué no hagi jugat els dos importants darrers partits, es va defensar: “Ningú m’ha col·locat aquí. Em va col·locar la directiva i no vostès [amb referència als periodistes]. No m’ha col·locat cap cosí llunyà.” Piqué també va parlar ahir, i se li va demanar sobre la seva suplència i va explicar que el seu estat d’ànim “no és bo”. Amb tot, va indicar que la relació amb Guardiola “és molt bona. Guardiola em dóna molta canya però m’agrada”.
De la seva banda, el tècnic del Chelsea, Roberto di Matteo, es va voler treure qualsevol etiqueta de favorit i va dir que malgrat l’1 a 0 favorable “en aquests moments les coses estan al cinquanta per cent. Haurem d’intentar marcar, ens donaria moltes opcions de passar a la final”, hi va afegir. A l’equip anglès, que juga la sisena semifinal en nou anys, hi ha el dubte del davanter Drogba. El seu substitut a l’onze titular seria l’espanyol Fernando Torres.

HEYNCHES DIU QUE EL BAYEN HA DE DONAR "EL 110 PER CENT"

Dels protagonistes de l’altra semifinal de la Lliga de Campions ahir no hi va haver declaracions per part del Reial Madrid, però sí per part del Bayern de Munic, que defensarà demà al Santiago Bernabéu el 2 a 1 favorable assolit a l’anada. El tècnic de l’equip alemany, Jupp Heynckes, comentava que el seu equip ha de rendir “al 100 per cent i fins i tot al 110 per cent. El 10 per cent addicional són emocions”. El tècnic deia que “tenim clar que hem de marcar un o dos gols i podem fer-ho. Tenim jugadors ofensius extraordinaris, però primer hem d’estar ben parats al darrere i així es produiran possibilitats al contraatac”. L’entrenador, que va ser l’artífex de la setena Copa d’Europa aconseguida pel club blanc quan l’entrenava fa més d’una dècada, indicava que els seus homes li han transmès bones sensacions els darrers dies. “Tots els jugadors estan disponibles i motivats, concentrats i amb el focus posat en dimecres. Podem realitzar el somni d’arribar a la final a l’Allianz Arena, això seria històric.”