Els atacs vandàlics contra les jardineres situades a la via pública a Andorra la Vella suposen un sobrecost aproximat d'un 10% sobre el pressuspost habitual que hi destina per al seu manteniment el comú d'Andorra la Vella, segons ha explicat aquest dimecres el conseller d'Higiene i Medi Ambient, Toni Riestra. És per aquest motiu que el comú iniciarà en breu una campanya cívica que consistirà en l'enganxada de plaques en alguns grups de jardineres advertint de la necessitat de respectar les plantes. Segons Riestra, les més afectades acostumen a ser les que es troben a les proximitats de locals nocturns que pateixen agressions un cop tanquen. D'altra banda, el comú ha presentat la convocatòria de la segona edició del concurs d'embelliment de balcons de la parròquia que, com a novetat, inclou l'ampliació del certamen a tots els barris i el regal d'un val per valor de vuit euros per consumir en floristeries de la parròquia a totes aquelles persones que hi participin.

Riestra ha assenyalat que "les plaques cíviques" el que pretenen és "evitar un problema amb el que ens trobem i que la gent del carrer el coneix perquè passeja i ho veu", tot referint-se a les mostres d'incivisme contra les jardineres que "no tenen plantes o estan caigudes, trencades o brutes" o bé que han esdevingut el lloc que "a molts els serveix per tirar la bosseta amb els excrements del gos, papers i burilles".
L'àrea d'Higiene i Medi Ambient disposa cada sis mesos d'un pressupost d'uns 5.000 euros per a l'adquisició de flors de temporada. El vandalisme, segons ha explicat la cap de l'àrea, Meritxell Saldes, suposa un sobrecost d'un 10 o un 15% sobre aquest pressupost cada mig any. Així doncs, el conseller ha comentat que les plaques formen part "d'una campanya cívica" per advertir que "les plantes són de tots". En aquest sentit, ha lamentat "el vandalisme de qui les trenca, les arrenca i les llença" encara que també ha assenyalat que hi ha qui "se les emporta a casa" o qui "per malmetre els elements vegetals, diàriament usa les jardineres com a papereres". A tots ells la campanya els demanarà "respecte".
De la mateixa manera, ha comentat Riestra, es vol "donar a conèixer a la gent que es comporta de forma cívica que, quan hi ha algunes jardineres que no tenen elements vegetals o estan arrencats, no és pel mal procediment o per l'actitud negligent dels professionals del comú" sinó pel fet que "reben bastants atacs incívics", de manera que "demanem una mica de col·laboració perquè se les respecti per mantenir-les en les millors condicions possibles".

Embelliment de façanes
Pel que fa al concurs d'embelliment de balcons i façanes de la parròquia, el conseller ha comentat que està dirigit tant a particulars com a comerços i establiments de restauració. "Remarcar que els objectius del certamen són fer partícip al ciutadà del que és l'embelliment de la parròquia", ha explicat el conseller. En aquest sentit, ha afegit, "el comú ja fa un esforç important en mantenir parcs i jardins, però si a més cada restaurant, negoci o particular fa la seva petita inversió, l'impacte positiu d'aquells que ens visiten aporta un plus d'atractiu turístic".
L'any passat el concurs va registrar una participació de sis persones la qual Riestra ha qualificat de "molt baixa" de manera que, per incentivar-ho s'oferirà el val de descompte a cinc botigues, floristeries o centres de jardineria de la parròquia per valor de vuit euros, tres aportats per les empreses i cinc satisfets pel comú. Aquesta mesura també es fa per potenciar la compra d'elements naturals i el màxim possible, ha afirmat Riestra.
D'altra banda, Riestra i Saldes han explicat que també es farà una acció d'embelliment del carrer de Casa de la Vall, al centre històric de la parròquia, amb la instal·lació de disset jardineres alçades amb façanes. Falta parlar amb dos propietaris per tal de poder fer la instal·lació de les mateixes.

Tot i que el 2010 va ser millor que el 2009, les perspectives per aquest any són pessimistes, segons la Cambra de Comerç. Per això, presentarà 8 mesures al nou Govern encaminades a la reactivació. Proposa incentius perquè les empreses innovin, mantenir els préstecs en condicions preferents i estudiar avals públics, obrir-se a la inversió estrangera, fer pedagogia sobre les lleis fiscals, simplificar els tràmits i fer lleis adaptables, canviar la llei del sòl, crear nous atractius i més cooperació contra l’atur. (Seguirà ampliació)

La part on-line consisteix en parlar sobre els conceptes i debats teòrics necessaris per a la comprensió de la complexitat de la cooperació internacional per al desenvolupament, a nivell general i de l'OMT. La part presencial té programades conferències, xerrades i pràctiques específiques sobre qüestions rellevants per a la cooperació al desenvolupament, i exigeix de l’alumne que desenvolupi determinats instruments o metodologies utilitzades en el programa UNWTO.Volunteers. La beca cobreix el 100% del curs.

Els requisits per demanar la beca són tenir nacionalitat andorrana o residència mínima de cinc anys a Andorra; ser graduat universitari o tenir formació professional específica de qualsevol disciplina rellevant per a la cooperació al desenvolupament; tenir més de 23 anys; i tenir complet domini de la llengua castellana, idioma en el que s’imparteix el curs, i un alt coneixement de l’anglès. S’haurà d’omplir el formulari oficial on-line de participació al Curs Universitari Turisme i Cooperació Internacional per al Desenvolupament (www.unwto-themis.org) i enviar una carta d’intenció sol·licitant la beca a info@unwto-themis.org abans del 5 de maig del 2011.

Segons ha publicat el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, el comú destina per a les festes de barri 6.000 euros per a la comissió de festes del Puial mentre que Jam Jove n'ha rebut 5.000. Pel que fa a les entitats culturals, la que ha rebut una dotació més gran, de 30.000 euros, és l'Esbart Dansaire.

L'esbart va seguit en importància de dotació per l'Orfeó Andorrà, a qui se li atorga 15.000 euros. L'Agrupació Sardanista Andorrana ha rebut dues subvencions, una per valor de 12.000 euros i l'altra de 6.000. Amb imports més petits se situen el Cineclub de Les Valls (4.000 euros), Jam Jove (3.000 euros), Ignacio Ribas Tálens (3.000 euros), Somhiteatre i Cia Líquid Dansa, amb 2.000 euros cadascuna, la Societat Andorrana de Ciències i Àgora Cultural amb 1.500 euros cadascuna, l'Associació per la Defensa de la Natura (1.000 euros) i l'Aliança Andorrano-francesa amb 750 euros.
D'altra banda, el comú ha desestimat dues peticions, la d'Antoni Mestre Coy i la del Col·legi de Tècnics en Ciències de la Terra.

Només un diputat d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, va votar en contra de la demanda de la ministra de Defensa, Carmen Chacón, que va manifestar que l’executiu de l’Estat veí “desitja la sortida de Gaddafi com més aviat millor”, tot i que aquest no és l’objectiu de les operacions militars.
La cambra baixa del parlament espanyol va autoritzar també la intervenció humanitària que preparen la Unió Europea i l’OTAN, un cop que l’autoritzin les Nacions Unides, perquè hi ha fins a tres milions de libis necessitats d’aquest suport. La pròrroga de la intervenció dels avions militars espanyols costarà a l’Estat veí 43 milions d’euros, en lloc dels 25 milions pressupostats per a un mes.
A París, el ministre d’Exteriors, Alain Juppé, es mostrava “totalment contrari” a l’enviament de tropes de terra al país nord-africà, però absolutament a favor           de continuar els bombardejos dels aliats.

Ofensiva política opositora
El president Nicolas Sarkozy rep avui el president del Consell nacional transitori (govern opositor), Mustafà Abdeljalil, que ahir es va reunir a Roma amb el cap de la diplomàcia italiana, Franco Frattini. Abdeljalil, segons Frattini, va xifrar en 10.000 morts, i entre 50.000 i 55.000 ferits, les víctimes de la repressió del règim de Gaddafi i va insistir a demanar més suport de la coalició contra el dictador.
Sobre el terreny, els combats van continuar ahir, l’exèrcit oficial va continuar els bombardejos sobre Misrata i Yebel Nafusa, a l’oest del país, a més de les car­reteres cap a les fronteres amb Tunísia i Egipte, mentre les autoritats de Trípoli anunciaven que han acceptat l’obertura d’una oficina de l’ONU per ajudar els civils de Misrata.
A Nicòsia, representants dels ministeris d’Interior de Xipre, Espanya, Itàlia, Malta, Grècia i França es van reunir per tal d’analitzar els efectes de l’onada d’immigrants que arriben fugint dels conflictes del nord de l’Àfrica i van demanar un sistema d’asil conjunt dels 27 estats de la UE.

LLUM VERD DE SÍRIA PER DEROGAR LA LLEI D'EMERGÈNCIES

El govern de Síria va aprovar ahir una legislació encaminada a derogar la llei d’Emergència, en vigor des del 1963. A més, l’executiu també va donar llum verd a un projecte de llei que “regula el dret dels ciutadans a manifestar-se pacíficament, mesures per autoritzar-ho, i mecanismes per protegir els manifestants”.
Les mesures arriben coincidint amb l’escalada de violència a la ciutat d’Homs, on s’han registrat trenta morts i noranta ferits en les últimes hores. L’agència oficial del país, SANA, també va informar de la mort d’un co-ronel de l’Estat Major, Abdo Khder al-Tellawi, abatut per grups armats a la província d’Homs.

L’antiga diplomàtica andorrana no ha donat un no a Martí. És més, s’ha compromès a estudiar la seva incorporació al Govern tot reconeixent que els seus actuals compromisos a París ho fan molt complicat. No obstant això, tant Martí com el número dos de Demòcrates per Andorra (DA) Jordi Cinca haurien tornat de la capital francesa un pèl més optimistes del que hi havien anat. I fins que Tor no digui que “no”, Martí no pensa moure cap altra fitxa.
Fonts properes a DA han explicat que hi ha altres “perfils més polivalents”, però per al ministeri d’Exteriors “es valora algú que no hagi de fer l’aprenentatge”. I aquest seria el cas d’Imma Tor. Les mateixes fonts han recordat que “el dossier [referent a la Unió Europea] crema” i que es vol algú que des del primer dia pugui saber exactament què és el que hi ha. Tor, a més, “és algú que a Brussel·les ja coneixen”. I Martí havia pensat en ella “de manera molt específica”. L’exdiplomàtica laurediana, llicenciada en llengua i literatura franceses, està establerta humanament i professionalment a París. Treballa per a l’Associació de la francofonia i ostenta un estatut de funcionari de nivell internacional molt específic. Tor no fa gaire mesos que ha aterrat en la seva actual ocupació, fet que també dificulta a nivell personal el seu retorn al Principat. Sia com vulgui, “Exteriors és la prioritat” de Martí.

CAP LLIGAM AMB ANTICS MINISTRES

El grup parlamentari demòcrata, i especialment totes aquelles persones que no havien estat en cap formació o que no hi havien estat en primera línia, han pràcticament exigit al líder de Demòcrates per Andorra (DA), Toni Martí, que no aposti per cap ministre que ja hagi ostentat el mateix càrrec o un de
similar en anteriors gabinets (Cristina Rodríguez seria una
excepció puntual) per no mal-metre la imatge de renovació que volen donar la majoria dels electes.

El Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) ha denunciat que el reglament que regula les prestacions per desocupació involuntària discrimina els sol·licitants per raons d’edat.

Les llistes definitives de les delegacions per als Jocs dels Petits Estats de Liechtenstein encara no s’han presentat. Tot i així, estan definides les proves en què prendran part els futuribles, cosa que ha comportat que per manca de participació algunes s’hagin vist alterades i d’altres fins i tot suspeses.

El partit de les semifinals del Campionat de Migdia-Pirineus serà a Lavelanet. El comitè regional així ho va fer saber aquesta tarda al VPC, que s’havia decantat per aquesta seu per disputar-se amb el Sor Agout el bitllet per a la tan esperada final.