Brussel·les va recordar ahir al govern espanyol que les comunitats autònomes comptabilitzen “una important proporció de la despesa” i que moltes no va complir els seus objectius de reducció del dèficit el 2010, per la qual cosa va instar  Espanya a complir la proposta que li va formular de buscar un consens en aquest sentit en el Consell de Política Fiscal i Financera.
Així mateix, la Comissió Europea va demanar a Espanya que compleixi amb els seus compromisos de reducció del dèficit el 2011 i el 2012, mitjançant l’adopció de “més mesures” de consolidació fiscal en cas que els esdeveniments en l’àmbit pressupostari i econòmic no passin com s’espera i les previsions del creixement econòmic del govern no siguin correctes. Brussel·les va informar que havia calculat que un creixement econòmic més feble del previst per l’executiu presidit per Zapatero provocaria un petit desfasament de tres dècimes respecte a l’objectiu de reducció del dèficit per aquest any, fixat en el 6% del producte interior brut  (PIB).
Segons va indicar la Comissió  Europea, aquesta diferència s’ampliarà el 2012, en situar-se el desequilibri dels comptes públics en el 5,3% davant l’objectiu del govern espanyol del 4,4% del PIB. L’executiu comunitari va fer aquestes apreciacions a Espanya dins de l’exercici de recomanacions de política econòmica que va publicar ahir per a cadascun dels estats membres de la UE, d’acord amb el programa d’estabilitat i reformes enviat pel govern espanyol a Brussel·les el 29 d’abril passat. Dins d’aquest exercici, Brussel·les, a més, també demana a Espanya que explori la possibilitat de reduir les cotitzacions a la Seguretat Social que les empreses paguin pels seus treballadors, com a manera de reduir els costos salarials.
L’executiu comunitari va proposar compensar aquesta reducció dels ingressos en les arques públiques mitjançant un increment de l’IVA o un augment de l’apujada de la fiscalitat de l’energia. També dins de les mesures destinades a millorar la situació de l’atur i augmentar la productivitat, Brussel·les va instar Espa-nya que acabi la reforma de la negociació col·lectiva i modifiqui les clàusules de revisió salarial per garantir que “reflecteixin la productivitat i la situació local i de les empreses”.

LA UE, DISPOSADA A PUJAR A L'ALÇA ELS 150 MILIONS PER COMPENSAR EL SECTOR AGRÍCOLA

La Comissió Europea (CE) va assegurar que estava disposada a “revisar a l’alça” el fons de 150 milions d’euros proposat per ajudar el sector hortofructícola  a pal·liar les pèrdues patides per l’anomenada crisi del cogombre, segons va informar ahir el comissari europeu d’Agricultura, Dacian Ciolos.
El comissari va assenyalar, al final d’una reunió extraordinària de ministres d’Agricultura de la Unió Europea, que s’havia compromès a revisar aquesta xifra amb una proposta millorada que estigui justificada en les condicions actuals. Espa-nya, França i altres països havien rebutjat la primera oferta inicial de Brussel·les per considerar-la insuficient, ja que un fons de 150 milions d’euros permetria cobrir únicament un 30% de les pèrdues causades per aquesta crisi, davant el 100% que exigien els països més afectats.
L’anomenada crisi del cogombre va començar amb l’alarma creada per les autoritats sanitàries germàniques en assenyalar erròniament els cogombres espanyols com a font d’intoxicació pel bacteri E.coli, que ha deixat més d’una vintena de morts a Alemanya i un a Suècia. Posteriorment es va apuntar cap a la soja com a causant, però les mostres van donar un resultat negatiu.

Rodríguez hauria sondejat Lluís Burguès, Guillem de Celis i Albert Pla com a possibles substituts de Mir. Dels tres només Burguès ja hauria comunicat que no està interessat en l’oferta, segons va reconèixer ell mateix. Rodríguez va indicar a l’actual director que el relleu es farà aviat. En el cas que finalment De Celis fos el candidat elegit hauria de deixar la plaça al Consell d’Administració de la CASS.
Lluís Mir té un contracte fins al 2013 però les mateixes fonts van indicar que no hi hauria blindatge. El professional català té fixada una remuneració anual de 105.534 euros, dividits en tretze pagues netes de 8.118 euros. Comptant la cotització a la CASS el ministeri abona per Mir 121.772 euros si es compta el global de l’any o 9.364 euros per tretze pagues. Fonts de l’entorn dels demòcrates van manifestar que Rodríguez va demanar un informe a Mir sobre la tasca que havia realitzat al capdavant de l’hospital i el SAAS des que va entrar (octubre 2010) i el resultat obtingut ha estat considerat per la ministra com a decebedor. A més hi ha alguns nomenaments amb els quals Rodríguez no hi estaria d’acord. L’avaluació negativa hauria portat a decidir que el relleu s’hauria de realitzar al més aviat possible.
Un altre dels canvis importants tindrà lloc al capdavant del servei d’atenció primària. El govern socialdemòcrata va rellevar Anna Insa del càrrec i va situar la catalana Montserrat Moles, una osonenca professional de la infermeria vinculada a l’atenció primària. La voluntat és situar també algú del país.

CONTINUISME A LES DIRECCIONS

En les direccions del ministeri de Salut hi haurà una línia continuista segons fonts polítiques, ja que bàsicament es trobaven en aquests llocs quan Rodríguez va estar al capdavant del ministeri durant el 2009. Concretament, Carme Pallarés continuaria al capdavant de recursos sanitaris i Josep Casal com a director del desplegament estratègic. L’únic càrrec que podria canviar és el de Margarida Coll com a responsable de Salut Pública, tot i que només és una possibilitat. Rodríguez, segons les mateixes fonts, és conscient que les directrius del Govern passen per una retallada de la despesa en l’àrea de gestió sanitària.

MERITXELL BONELL I XAVIER JIMÉNEZ SEGUIRAN A INTERVENCIÓ

La intervenció general del departament de Finances i l’àrea de tributs continuaran sota la tutela de les mateixes persones que n’han liderat la direcció els darrers anys. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha confirmat en els seus càrrecs tant Meritxell Bonell com Xavier Jiménez. També depenent d’aquest mateix ministeri, Cinca mantindrà en el càrrec la directora d’Habitatge, Sònia Llorens. En canvi, no continuarà i, de fet, ja ha estat traslladat al seu lloc de retorn, qui durant els dos anys de legislatura socialdemòcrata ha estat coordinador de l’àrea de Patrimoni i Pressupost, Xavier Barbado.
Tant Bonell com Jiménez han ocupat els seus càrrecs ja amb Pere López al capdavant del ministeri. De fet, tots dos van arribar a dirigir les respectives àrees en mandats liberals. Jiménez va arribar a la direcció de Tributs abans que Bonell fos nomenada interventora general, encara que ja formava part del cos d’interventors i havia estat responsable de la intervenció de parapúbliques com ara la CASS. Les parapúbliques tenen interventors específics assignats. De tots dos l’actual ministre n’ha valorat tant la feina feta com el currículum i bagatge al capdavant dels departaments que dirigeixen. Sònia Llorens també es manté en un càrrec que ja se li va atorgar en la legislatura presidida per Albert Pintat.
Cinca també ha incorporat en qualitat de relació especial la fins fa poc directora tècnica de l’Associació de Bancs (ABA), Clàudia Cornella, que s’encarregarà de la supervisió de la relació amb els organismes internacionals de tipologia financera.

El concert al Centre de Congressos, organitzat per l’ambaixada d’Espanya i patrocinat per Andbanc, va ser seguit per unes cinc-centes persones.
Vint-i-quatre músics en total sobre l’escenari, incloent-hi un dels pioners del jazz a Espanya, segons el va presentar Belda: el contrabaixista Lluís Llario. Tots plegats van protagonitzar un concert amb dues parts molt diferenciades: una primera de centrada en els estàndars del jazz que van interpretar els joves músics de la Big Band, un projecte posat en marxa fa sis anys. Tots músics valencians, explicava abans del concert Belda al Diari, “on tenim una molt bona tradició de bandes i intèrprets molt preparats”. Però que necessiten un impuls, sobretot per endinsar-se pel camí del jazz, menys transitat pels més joves, que solen escoltar un altre tipus de música, admetia el pianista. “Però el que jo vull inculcar és que tota la música moderna prové del jazz.”

Una exhibició
Tornant al concert, Giménez va irrompre a l’escenari amb una versió del Paraules d’amor, de Joan Manuel Serrat, presentada per Belda com “una de les millors veus, per no dir la millor, que ha donat Espanya en les últimes dècades”. L’exvocalista de Presuntos Implicados va oferir un recorregut per ritmes llatins a partir de temes tan coneguts com Eu sei que voute amar, que van interpretar entre d’altres Caetano Veloso, o Vereda tropical, una altra de les peces del repertori d’ahir a la nit. Cançons per al record, com ara una versió d’Amapola, i l’exhibició en què es va convertir Alma de blues, tema compost per Giménez i que la va catapultar a la fama.

REPORTATGE

JAM SESSION MATINERA

El Centre de Congressos va ser escenari, al matí, d’una improvisada jam session: tres alumnes, dels aproximadament dos-cents estudiants de tercer i quart d’ESO que van assistir a l’actuació-masterclass de Ricardo Belda i la Big Band, van pujar a l’escenari per gaudir de l’oportunitat de tocar amb la formació professional.  Baixaven meravellats, entusiasmats, asseguraven, amb més ganes que mai d’arribar a casa i agafar la guitar­ra per seguir practicant.
Van viure tota una experiència, que els acosta al dia a dia dels músics professionals, els va explicar Belda ja quan el petit concert s’acostava a la fi: “Quan [els músics professionals] anem a un club de jazz de qualsevol ciutat, abans que t’adonis ja esteu tocant plegats, improvisadament, sense conèixer-nos de res, sense ni parlar el mateix idioma, excepte el llenguatge comú de la música.”
Poc abans, per l’escenari havien desfilat Vicenç Campos, del col·legi Sant Ermengol; Adrian Ortún, de l’Institut Espanyol, i el seu company de centre, José Pedro Coelho. Res que estigués preparat. Simplement algú li havia dit a Belda que alguns nois d’entre el públic tenien nocions musicals i els va convidar a agafar la guitarra i deixar-se acompanyar per la Big Band.
“Estàvem una mica nerviosos –explicava a posteriori Campos–, però quan vam començar ja se’ns va passar tot.” L’experiència, admetia, l’ha reforçat encara més en la seva idea de posar en marxa un grup, amb els seus col·legues.
I a Ortún li van entrar unes ganes tremendes, confessava, d’arribar a casa i posar-se a practicar amb la guitarra. No fa ni un any que n’estudia, però li està traient força partit, pel que va deixar veure sobre l’escenari. Tot i que, reconeixia, “he vist que el nivell dels companys era alt, feien escales que em resultaven difícils de seguir”. També la sincronització amb la banda li va posar dificultats. Però va baixar de l’escenari convençut que havia estat tot “un honor”.  
Al seu costat Coelho es planyia d’haver-se equivocat un parell de cops, cosa dels nervis de saber-se tocant per primer cop davant el públic. Però també insistia que començava a comptar les hores que li quedaven per arribar a casa, agafar l’instrument i posar-hi més ganes que mai.