L’accent es posarà, de manera especial, a Andorra la Vella i Escaldes. El nou model se sustentarà sobre tres potes renovades: un grup especialitzat en la vigilància de les fronteres, la denominada policia administrativa i un altre col·lectiu, probablement el més important, que serà el que es dedicarà a patrullar. Es mantenen gairebé com fins ara les àrees de policia criminal, que es dedica a la investigació. I l’àrea tècnica, d’on se n’ha separat fronteres i la policia administrativa.
Després de decidir recuperar alguns efectius que estaven fent tasques que es considera que podien assumir altres professionals (com ara, per exemple, la vigilància de certs edificis), i un cop confirmada la direcció, formada pel triangle que configuren els tres comissaris majors del cos (Jordi Lluís, Frederic Gutiérrez i Teresa Ferreira), el ministeri va procedir a fer un estudi de les necessitats amb els recursos existents abans de procedir a una reestructuració que fa unes setmanes va ser comunicada tant als sindicats que apleguen la major part dels treballadors del cos com al conjunt d’agents. De fet, fins i tot es va obrir un termini per tal que els policies poguessin triar, si esqueia, el grup al qual preferien ser assignats.
El canvi més profund és el que afecta la fins ara denominada àrea de seguretat ciutadana i policia de proximitat. Es mantenen els despatxos parroquials oberts. Però amb el mínim d’efectius. Hi haurà torns de dos agents que garantiran l’atenció administrativa a les parròquies i una primera intervenció en cas que sigui necessari. Però el gros de les patrulles tindran com a base el despatx central “tal com es feia temps enrere”, segons les fonts consultades ahir, que van recordar que la feina s’iniciarà a Escaldes per repartir-se, posteriorment, arreu del país en funció de les necessitats del servei. Les fonts consultades van assegurar que d’aquesta manera es poden optimitzar millor els recursos.
Aquest canvi en la policia de proximitat no vol dir que no es consideri positiu l’esforç fet per cobrir policialment i de manera directa i estable totes les parròquies. Però davant les necessitats actuals i amb la intenció de procedir només a les incorporacions imprescindibles, s’ha mirat d’organitzar el servei d’una altra manera. L’àrea de policia criminal serà comandada pel director ajunt Frederic Gutiérrez. La també directora adjunta Teresa Ferreira s’encarregarà de coordinar, segons les fonts consultades ahir, les tres noves àrees: despatx (que gestiona l’atenció al públic, la centraleta de comandament i l’atenció als detinguts), fronteres (amb una vintena d’agents) i patrulles. Finalment, l’àrea tècnica, que es responsabilitza dels atestats en matèria de circulació, de la formació del personal i de l’arxiu, serà comandada per la comissària Maribel Lafoz.
ANUL·LACIÓ D'UNA CINQUANTENA DE PERMISOS DE RESIDÈNCIA
El departament de policia ha incoat una cinquantena d’expedients de proposta d’anul·lació del permís de residència i treball a persones que, segons ha pogut constatar el cos d’ordre, no resideixen ni treballen de forma permanent ni efectiva al Principat. El seguit d’expedientats apareixen en el darrer Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), la via perquè ha optat el cos d’ordre per comunicar el procediment de retirada del permís “atesa la impossibilitat de fer la notificació, en trobar-se en parador desconegut”, tal com assenyala l’edicte. Ara les persones que apareixen als edictes disposen d’un termini de deu dies per al·legar el que estimin pertinent.
Des del departament d’Interior van exposar ahir que aquest és un procediment habitual que du a terme la policia per tal d’evitar fraus així com l’atorgament de permisos de residència i treball a persones que ja no fan vida al país. La tasca, que es fa “amb el màxim rigor”, segons van puntualitzar des del ministeri, s’ha anat fent en el passat i hi ha la voluntat de continuar-la desenvolupant.
Tal com van detallar ahir, al cos de policia poden arribar indicis que algú, malgrat disposar de l’autorització legal per residir a Andorra, no ho faci de manera real. Així doncs, les alertes poden arribar a través dels controls permanents dels agents desplaçats a les fronteres (pot ser, per exemple, que la persona visqui a l’Alt Urgell i no ho hagi comunicat) o avisos per part dels comuns (actualment estan centrats en la neteja dels censos de població per determinar quanta gent viu realment al Principat) i altres administracions. La constatació, van explicar, també es pot fer arran de l’acumulació de pagaments pendents, com per exemple impostos, taxes o sancions diverses.