Es tracta del punt de partida d’un pla que pretén convertir Encamp en un centre de negoci, tal com va posar de manifest el cònsol major, Miquel Alís, durant la sessió de comú celebrada ahir. El mandatari comunal va indicar que està descartat que el poble pugui ser un centre comercial com ho són el Pas de la Casa o les avingudes Meritxell i Carlemany a Andorra la Vella i Escaldes i que, en canvi, “un espai de negoci sí que ho pot ser, i no és el primer cop que anem per aquí, el niu d’empreses ja té aquesta funció”. El cost de l’estudi ascendeix a  15.300 euros i Alís va indicar que podria estar enllestit “en quatre o sis setmanes”. Tanmateix, va explicar que ja hi ha hagut converses amb l’empresa que el realitzarà –de fet, el cònsol va informar que serà el primer negoci a instal·lar-se a Encamp– i que hi ha prou indicis que la parròquia pot ser atractiva per atreure inversió estrangera amb un marc legislatiu en procés de canvi. De fet, “hi ha empreses que ja fa anys que voldrien haver-se instal·lat però la qüestió dels prestanoms les frenava”.
Alís va defensar que aquesta iniciativa és beneficiosa per moltes qüestions, com ara “l’ocupació de locals comercials que avui estan buits”, “creació de llocs de treball” o “la dinamització de l’economia de la parròquia i la millora dels ingressos del comú”.

L’oposició
El conseller de la minoria Joan Masjoan es va mostrar molt crític  amb la iniciativa, que va qualificar “d’electoralista”, i amb el cost que tindrà. “Quan queden cinc mesos de mandat gastar-se 15.000 euros em sembla fora de lloc”, va manifestar. El cap de l’oposició, Pere Torres, es va mostrar més receptiu que el company i va defensar que és una bona mesura, malgrat matisar que podria haver arribat abans. El cònsol es va defensar de les acusacions d’electoralisme assegurant que d’aquí a final d’any poden haver resultats i que si s’instal·len set empreses en aquest període el comú ja haurà recuperat la inversió en l’estudi.

Saetde
El comú presentarà recursos al Superior contra dues sentències que afavoreixen Saetde. La primera és sobre els ter­renys de la concessió i que dóna la raó a l’empresa en incloure dins d’aquests terrenys part de Concòrdia. Alís va recordar que a l’època els terrenys eren indivisos i que, per tant, el comú en cap cas els podia haver inclòs. I la segona fa referència al recàrrec que Saetde ha d’abonar per l’activitat que genera i que ascendeix a 400.000 euros anuals. La Batllia resol que el comú no pot cobrar-lo. I el comú creu que la llei l’empara.

MESURES CONTRA "L'ASSETJAMENT" ALS TURISTES

El cònsol va assegurar que és “un problema greu” i que s’ha d’eradicar perquè en cap cas és beneficiós per al turisme. Ell mateix el va qualificar “d’assetjament” als visitants que passegen pel Pas de la Casa i que són interpel·lats al mig del car­rer per treballadors de restaurants i comerços que els insisteixen que vagin als seus establiments i en algun cas, va explicar el mandatari comunal, “agafant-los pel braç”. Miquel Alís va assegurar que ja han rebut diverses queixes per aquesta qüestió i que “és normal que el propietari aculli els clients a la porta del restaurant però que ho facin al carrer cansa el turista i perjudica la resta de negocis perquè la gent acaba marxant”. És per això que s’ha demanat als agents de circulació que intervinguin i que també es farà una petició al ministeri d’Interior perquè la policia estigui alerta, segons va explicar el cònsol major. I és que va indicar que si en algun moment s’han de prendre mesures més expeditives els agents de circulació no estan facultats per fer-ho. Miquel Alís va defensar que s’han de prendre mesures perquè la situació “pot arribar a mals majors”.

Arribaven des de l’Aldosa, per una via que estava lluny de poder-se anomenar carretera. L’accés habitual, el que semblaria més lògic amb ulls d’avui, era impracticable per als automòbils perquè Cal Coma s’aixecava aleshores al mig del pas. Després va ser enderrocada, quan es va construir la carretera. Però encara hauria de ploure una mica perquè això passés.
La història, no obstant això, comença abans d’aquell dia, quan  membres de dues cases prominents (una d’Anyós i l’altra d’Andorra la Vella però emparentada al poble) van haver d’emprendre el camí de la immigració, com tants d’altres, cap a França, sobretot a l’àrea de Narbona. Van prosperar i es van comprar els flamants cotxes –d’un model que es va fabricar entre el 1937 i el 1953– amb què tornaven a estiuejar.
L’odissea (bé, una mica exagerat, però Déu n’hi do com va ser de difícil) ha estat recollida, a partir de testimonis orals, per Rosa Burgos, tècnica de l’arxiu etnogràfic de Patrimoni Cultural. Una de les tasques, la documentació, que comporta la declaració de la benedicció de vehicles a Sant Cristòfol d’Anyós com un dels béns immaterials per estudiar, protegir i difondre.

Arrelament
La festa, i el seu arrelament al poble, està emparentada amb aquesta aventura inicial. De fet, la comissió de festes d’Anyós va celebrar el mig centenari de la festivitat el 1998, determinant el 1948 ja com el primer que es va impartir la benedicció. El que sí està contrastat és que a partir del 1952 Sant Cristòfol va beneir els cotxes cada 10 de juliol, ininterrompudament. Fins i tot algun any que no hi havia diners pera  la festa major, el ritu es va mantenir. De fet, ha estat sempre la nineta dels ulls de la comissió de festes, que el 1998 fins i tot va encarregar uns goigs en honor al patró, d’autor no recordat, on glossen la vida del sant i s’hi encomanen.
Un dels detalls que recorden tots els testimonis és el personatge –molt popular, de fet, al Principat– que any rere any acompanyava la missa del dia de Sant Cristòfol tocant l’acordió dins del temple, cosa insòlita. Estevet el Boig, li’n deien. I durant un llarg període no hi va faltar mai.
Al principi, abans que es fes la car­retera que envolta la capella, el ritual es feia un pèl complicat, amb els cotxes arribant i girant cua després de ser beneïts. Després ja va ser tot més fàcil. Per fortuna, perquè de vegades arriben a aplegar-se un parell de centenars d’automòbils. El que no ha canviat amb el temps és el costum d’engalanar-los: des del primer dia ja visitaven el sant adornats ni que fos amb alguna floreta. De fet, recollir com han anat canviant els costums –les festes són ens vius– és un altre dels objectius de Patrimoni en inventariar-les.
La benedicció segueix una tradició també arrelada a Catalunya i el sud de França i, tot i no ser exclusiva d’Andorra i ser relativament recent, explica Isabel de la Parte, cap de l’àrea de Patrimoni Immoble i Etnografia, es va incloure a l’inventari perquè festes com aquesta “expressen com canvien les formes de vida”, i igual que la benedicció del ramat a Setúria testimonia un passat, la de Sant Cristòfol reflecteix formes de vida actuals”.

ALTRES FESTIVITATS EN ESTUDI PER A UNA SEGONA DECLARACIÓ

Quinze festes van ser incloses a l’inventari general de patrimoni, ara fa poc més d’un any, coincidint simbòlicament amb el dia de Sant Joan de l’any passat, entre les quals la cavalcada de Reis a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les caramelles d’Ordino i Sant Julià de Lòria, el ball de la Marratxa o els arlequins canillencs. Una selecció que es va realitzar d’acord amb els comuns, comptant amb el consell d’experts i l’aval del consell assessor del patrimoni cultural. Un procediment que volen que continuï de cara a la segona tria de festes per inventariar i protegir. Tot i que encara seria massa prematur, adverteix De la Parte, apuntar a esdeveniments concrets. Una fase posterior, i encara molt llunyana, arribaria a incloure altres aspectes del patrimoni cultural immaterial, és a dir, des de qüestions relacionades amb la música o la gastronomia a determinats tipus de coneixement o de pràctiques artesanes. La inclusió a l’inventari suposa atorgar a aquestes festes la protecció que marca la llei del 2003.

Primer hi va haver tristessa per la derrota i per no certificar l’ascens a LEB or a la pista. Tot seguit, els rumors –sempre constants en segons quines èpoques– de possibles renúncies a la segona màxima categoria del bàsquet espanyol, van situar el River Andorra en aquella categoria que va lluitar des de la pista durant tot el curs, però que es va quedar amb la mel als llavis. Aquí hi va haver optimisme desmesurat i la tardança de la reunió amb Govern va fer esvair aquesta sensació tan positiva. La reunió va arribar i la negativitat –acompa-nyada amb cert dramatisme– va situar el River Andorra, novament i per uns moments, a les catacumbes del bàsquet. L’executiu va anunciar una retallada de la subvenció i els directius del club no ho van veure clar. De fet, el president de l’entitat Gorka Aixàs va posar el crit al cel i va amenaçar de jugar a Copa Catalunya. En fi, adéu al bàsquet professional. Sí o sí, la retallada és un fet, però una nova reunió que es va produir ahir entre el Govern i el River Andorra va provocar un canvi de plans de tothom. Un anunci al twitter del Gorka Aixàs destil·lava més optimisme: “Encoratjat després de la reunió amb Govern, podrem treballar amb garanties tot i les dificultats. Sortirem a plata!” I?així va ser. El River realitzarà avui, a partir de les 9 del matí, la seva inscripció a LEB plata –el límit és a la 1 del migdia– i continuarà en aquesta categoria on ja porta dues temporades. “Des del Govern ens han anunciat que no podrem disposar de la mateixa subvenció, però ens han donat garanties per inscriure’ns a LEB plata”, va reconèixer el màxim mandatari del club, Gorka Aixàs, que va explicar que des de l’executiu estan preocupats per la situació econòmica del país. “Ens van dir que ara és moment d’estrènyer-se el cinturó i que hauríem de qüestionar-nos algunes despeses. Per tant, el nostre pressupost serà menor que el de la temporada passada, tot i així, farem un equip per ser el màxim de competitius possibles”, va indicar            Aixàs.
El River realitzarà avui la inscripció i farà també el pagament de 16.000 euros corresponents a la meitat de la inscripció. “Els papers ja els vam presentar, però no havíem pagat encara res perquè necessitàvem solucionar la situació amb Govern. Anem a plata i ho farem com cal, tot i que coneixem quina és la realitat i ens ajustarem en tots els sentits”. Gorka Aixàs va recuperar l’optimisme després de molts dies amb molta incertesa. “Estic content perquè és cert que la situació era complicada i ens hem de fer el càrrec, tot i així, no volia pensar a dir adéu al projecte”.
Com a novetats dels equips inscrits a LEB plata només, de moment, va esclatar la bomba de l’absència de l’Adepal Alcázar, recentment descendit de LEB or, que no va formalitzar la inscripció a plata i ni tan sols a lliga EBA. Un altre equip amb problemes és el Plasència –equip que va disputar el primer partit de play-off per l’ascens contra el River Andorra i va ser eliminat per un clar 3 a 0– es va inscriure a EBA i també ho va fer a LEB plata, tot i que en aquesta categoria no va presentar els avals necessaris i esperarà una pròrroga de la Federació Espanyola de Bàsquet. A la LEB or no s’espera cap vacant, ja que Lleida sortirà amb seguretat a or.

LA SELECCIÓ SUPERA LA DURESA DELS STIRLING KNIGHTS (66-78)

Durs, molt durs. La selec- ció es va trobar amb un Stirling Knights extremadament agressiu, però el combinat dirigit per Jaume Tomàs es va imposar per 66 a 78 en el tercer partit de la gira escocesa. El cinquè classificat de la lliga escocesa va complicar les coses als andorrans amb una defensa al límit i el parcial d’inici va ser de 10 a 17. L’encert des de la línia dels 6,75 –6 de 8 en triples– va permetre als locals marxar amb un 35 a 28. A la represa, els de Jaume Tomàs van mostrar-se molt més encertats i van imposar unes ràpides transicions ofensives. Oriol Fernández va anotar 12 punts i en va fer 18 de valoració. El partit es va ajornar a 20 segons per la lesió de Grant Gibson.

A la primera gimcana, que ha tingut lloc aquest dijous, els joves han fet curses amb culleres i ous, han jugat al twister i han participat al joc del mocador amb globus. La propera activitat serà un taller de pinces que tindrà lloc el dimarts 12 de juliol. Es tracta de decorar pinces d’estendre la roba, pintar-les creant formes d’animals o persones i estimulant la imaginació dels nens i nenes.
El 19 de juliol serà el torn del taller de titelles, on els joves faran titelles a partir de tres elements: el cartró, la roba i el suro. L'endemà, 20 de juliol, es durà a terme el taller de fer animals amb boletes petites (de braçalet), de manera que els joves aprendran a fer aranyes amb perles de plàstic i filferro. El juliol es clourà el dia 26 amb un taller en que els joves aprendran a fer boles de malabarista amb arròs.
D'altra banda, el dimarts 2 d’agost, es farà un taller de pintura, en el que els assistents pintaran quadres amb pintura i bastonets de cotó. El dimarts dia 9 d’agost, serà el torn del taller de bombolles, on els nois i noies aprendran a fer bombolles gegants. Posteriorment, el 18 d’agost, es durà a terme un taller de capses de cafè, i finalment, el 23 d’agost, es faran braçalets amb fil de pescar i perles de plàstic.
Paral·lelament a aquests tallers, gairebé tots els dijous, si el temps ho permet, hi haurà gimcanes on els nens i nenes faran diverses activitats. Algunes estaran centrades en jocs tradicionals, altres en jocs de pistes, altres seran proves de lògica i algunes comptaran amb jocs molt innovadors i originals.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una esmena a l'exposició de motius del projecte de llei per eliminar la referència a la possibilitat de suspendre el tancament obligatori del comerç el 14 de març, dia de la Constitució, quan s’escaigui en cap de setmana o en un període de previsible afluència turística. En aquest sentit, també s'ha esmenat l’article 4, apartat 2, que és el que facultaria el Govern per determinar reglamentàriament la suspensió del tancament obligat el dia de la Constitució.
Els socialdemòcrates consideren que el dia de la Constitució “és una diada de festa nacional com a mínim d’idèntic rang –més aviat superior– que el dia de Meritxell”. Per això creuen que “no es pot separar el nivell de reconeixement institucional d’un i altre dia” i afegeixen que “no és admissible pretendre degradar el rang del dia de la Constitució establert en la Llei de 8 d’octubre de 1998 ni menystenir-lo en el seu nivell de festa que estableix l’article 2 de la llei”.
D'altra banda, la tercera esmena presentada pel grup socialdemòcrata pretén suprimir de l'exposició de motius un paràgraf en el que s'afirma que la flexibilització dels horaris comercials permetrà generar activitat i influirà positivament sobre les rendes dels treballadors i l'ocupació laboral. En aquest sentit, els consellers socialdemòcrates proposen la supressió d'aquest paràgraf en considerar-lo una 'apreciació subjectiva' que no se sustenta en cap estudi ja que afirmen que el Govern no n'ha aportat cap i s'ha limitat a acompanyar la tramitació amb una 'memòria justificativa de quatre pàgines sense cap anàlisi sobre la hipotètica bondat econòmica i social de les mesures proposades'.

Com l'any passat s'han previst tres recorreguts: l'A és la travessa pel Tomb del Forcat, que forma part de la Copa d'Andorra de Curses de Muntanya; el B de mitja muntanya pel refugi dels Agols, i un tercer recorregut que és una passejada popular pel llac d'Engolasters. La proposta ha estat presentada aquest dijous al matí al Comú d'Encamp per part de la consellera de Comú Elisabet Pirot; el cap de departament de Joventut i Esports d'Encamp, Manel Sánchez, i el membre de Muntanya Activa Àlex Herea.
La consellera del Comú d'Encamp Elisabet Pirot ha comentat que l'Encamp Mountain Party és una 'festa de muntanya' que presenta dues modalitats, per una banda la cursa d'orientació urbana, 'per descobrir els racons més emblemàtics d'Encamp' i també 'per escalfar motors per a la Travessa al tomb del Forcat, una cursa amb tres recorreguts per a tots els nivells'. Així mateix també ha subratllat que la Travessa d'Encamp és la més antiga del país i que arriba aquest any a la 28a edició, 'demostrant un cop més que el Comú d'Encamp continua apostant per l'esport en totes els nivells i especialment en aquelles modalitats que apropen els esportistes a la natura'.
De la seva banda, el cap de l'Àrea d'Esports i Joventut del Comú d'Encamp, Manel Sánchez, ha manifestat que si l'any passat es va aconseguir 200 inscrits (170 per a la travessa i 30 per a la cursa d'orientació), aquest any 'pensem superar el nombre'. Per a la cursa d'orientació les inscripcions es poden fer al web de www.muntanyactiva.com, al punt de sortida (complex esportiu d'Encamp) fins a les 16.45 hores del dia de la cursa. Per a la travessa, també al web de Mutanya Activa i al complex fins a les 7.50 hores del matí de diumenge, ja que la travessa arrencarà a les 8.30 hores a la plaça dels Arínsols.
Àlex Hera, de Muntanya Activa, ha explicat els diferents recorreguts que es faran i ha assenyalat que són una bona oportunitat per gaudir de la muntanya. El recorregut al tomb del Forcat té un desnivell de 1.680 metres i una distància de 20 quilòmetres, el de mitja muntanya té un desnivell de 1.030 metres i una distància de 12 quilòmetres i finalment la passejada popular té una desnivell de 380 metres i 5 quilòmetres de distància.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha reclamat aquest matí, mitjançant la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació dels horaris comercials, que es mantingui el caràcter festiu obligatori del dia de la Constitució i que no es pugui suspendre reglamentàriament. El grup també ha presentat una esmena a la totalitat i dues més de parcials a l’exposició de motius del projecte. (seguirà ampliació)

L’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell ha rebut 6.261 euros, Càritas 6.017 euros, Unicef 5.654 euros, Aina 4.897 i Intermon Oxfam un total de 4.815 euros. El total d’aquests primers sis mesos de funcionament ha estat de 27.644 euros.
L’aportació solidària es fa arrodonint l’import de les compres fetes amb la targeta a l’euro superior o al dècim d’euro superior, a càrrec del client. Per la seva part, BIBM es compromet a aportar el 50% del total recaptat per compte dels clients a les mateixes associacions que hagi triat el titular de la targeta, que també té l’opció de fer-hi un donatiu anyal. Totes aquestes aportacions es destinen a les associacions sense ànim de lucre amb qui BIBM ha arribat a un acord, en la proporció que el client decideixi. La col·laboració de cada client ha estat proporcional a les transaccions que haurà fet amb la seva targeta.
BIBM ha destacat que va posar en marxa aquesta acció per fomentar la solidaritat dels seus clients i ajudar les organitzacions humanitàries a superar el moment de crisi que també viuen, com a conseqüència de la problemàtica econòmica global. A les organitzacions que reben aquests diners, s’hi poden afegir totes les entitats que compleixin determinades condicions. Entre altres, els requisits per poder accedir a aquestes ajudes, figuren la firma d’un acord amb BIBM, que l’entitat no tingui ànim de lucre, que porti tres  anys treballant a Andorra i que el seu objecte social estigui limitat a accions solidàries dins i fora del territori andorrà. Hauran de presentar projectes concrets que puguin ser finançats per BIBM i han de donar seguretat i transparència i presentar els comptes del projecte finançat pels clients i pel propi banc.

L'activitat que genera un gruix més important cap a l'exterior són les importacions procedents d'Espanya que, l'any 2009, es van situar en 677.445.700 euros. El consum dels andorrans a l'exterior també té un impacte positiu que, el mateix 2009, va generar 228 milions d'euros. L'economista Joan Tomàs ha destacat que els resultats de l'estudi mostren com Andorra “és una economia oberta, que genera riquesa per als residents, però també per l'entorn geogràfic immediat i llunyà' perquè 'no és neutral en l'entorn econòmic dels països veïns que Andorra se situï on geogràficament està situada”.
Joan Tomàs ha afegit que l'estudi també ha volgut posar de manifest la importància que per als països de l'entorn i sobretot per a les zones més properes a Andorra del fet que hi hagi “una economia emergent, activa, que retribueixi els factors del treball i del capital, que hi hagi flux de mercaderia”. Segons l'economista, “aquest vigor econòmic acaba aportant riquesa” i redistribuint-la en l'entorn “immediat i no tant immediat” perquè, en la mesura que la demanda de serveis i turisme es deslocalitza, “d'això se'n beneficien també zones més llunyanes com poden ser Tolosa, Barcelona o Madrid”. L'estudi presentat aquest dijous avalua la distribució de rendes amb efectes sobre la riquesa dels països veïns, molt més favorablement cap a Espanya –un 70% segons l'estimació de Tomàs– que cap a França, en tres conceptes essencials. Per una banda la despesa associada al manteniment dels habitatges, de caràcter secundari, que els andorrans i els residents tenen fora del país. L'any 2009 l'estimació per aquest concepte hauria excedit els 90 milions d'euros.
Un altre concepte contemplat per l'informe són els consums que els propis andorrans i residents fan a l'exterior. L'estimació global feta l'any 2009 per les llars andorranes a l'exterior, en consums diversos, hauria sobrepassat els 220 milions d'euros. Finalment, també es tenen en compte les rendes salarials associades amb els treballadors fronterers de l'Alt Urgell que, el 2009, s'estima en 61,9 milions d'euros. Altres fluxos que s'han avaluat són les inversions directes (29,6 milions d'euros el 2009), la despesa dels estudiants a Espanya (5,3 milions) i bona part de les despeses de representació a l'exterior vinculades a l'activitat diplomàtica (9 milions).

Falta una institut nacional d'estadística
Pel que fa a l'elaboració de l'estudi, Tomàs ha comentat que el que s'ha fet ha estat “identificar fluxos que estan perfectament categoritzats dins el que és una balança de pagaments” però, en el cas d'Andorra, “no els hem pogut identificar tots” i, per tant, la balança de pagaments és un instrument que no s'ha pogut completar. D'aquesta manera els autors de l'estudi han hagut d'utilitzar “una eina substitutiva que hem anomenat balança de fets i pagaments, que pel cas pretendria el mateix”, ha dit Tomàs. Amb aquest instrument s'arriben a conclusions “rellevants”, reconeix, encara que “no tenen la força acadèmica del que seria la balança de pagaments, la qual no està al nostre abast perquè aquí no hi ha un institut nacional d'estadística que hagi pogut treballar tots els indicadors”.
Tomàs també ha subratllat que els resultats de l'estudi posen de manifest que, en termes de PIB, la xifra de 1.500 milions d'euros que es generen en benefici dels països veïns, suposa que més del 50% de l'economia del Principat “està lligada a l'exterior”. La valoració que es pot fer d'aquesta informació, ha remarcat, és que “si Andorra va bé, les comarques frontereres també aniran bé” perquè el país “té una economia que pot reaccionar favorablement i pot tornar a créixer” i això serà beneficiós per a totes les àrees geogràfiques properes a través de les rendes dels treballadors, del capital i del consum dels andorrans i els residents.

Es tracta del tercer gos que hi ha a l'estat espanyol ensinistrat en la detecció de la tinta amb la qual estan impresos els bitllets. El subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Ángel Flores, ha indicat que aquest nou recurs s'ha implementat tenint en compte l'espectacular augment de les intervencions de divises que es va donar durant l'any 2010, durant el qual es van intervenir més de 2,5 milions d'euros, i també després de constatar que s'han sofisticat els sistemes per passar diners per la duana. Malgrat tot, durant el primer semestre del 2011 la quantitat decomissada ha estat de 862.000 euros, molt per sota dels 1,8 milions que es van intervenir durant el primer semestre de l'any passat.

BIBM ha aconseguit recaptar gràcies a la seva tarjeta solidària més de 27.000 euros quehan estat lliurats a les entitats beneficiàries. Cal recordar que aquesta recaptació es fa gràcies a les 2.014 targetes de crèdit que l’entitat ha activat a petició dels clients i que permeten que amb totes les compres que es facin amb la tarjeta el client pugui arrodonir a l’euro superior o als 10 cèntims superiors i que aquesta recaptació vagi a parar a l’entitat que ell desitgi. (Seguirà ampliació)

Josep Serra va ser el creador de les pistes d’esquí d’Arinsal, impulsor de l’Esquí Club Arinsal (l’actual ECAP) i d’Esquí Andorra. En aquest sentit, se l'ha escollit per haver treballat durant tota la seva vida per al desenvolupament econòmic i turístic tant a la parròquia com al país.
El Comú recorda que són els mateixos ciutadans els que proposen el nom de les persones que creuen mereixedores del premi, i en aquesta ocasió, han estat dues les candidatures presentades. A partir de diumenge, el nom de Josep Serra figurarà en una placa a la plaça de la Ciutadania, al costat de la que ja llueix amb el nom de Dolors Ribes.

Els treballs que hi podien postular havien de tenir una extensió mínima de 120 fulls DIN A-4 i contenir uns valors artístics i temàtics que les facin adequades per a tots els públics. La dotació del premi és de 10.000 euros aportats pel Govern d’Andorra i per  Grup 62 i la publicació de l’obra guanyadora anirà a càrrec de Proa Edicions.

El Govern ha informat que les novel·les aspirants ja són a mans del consell lector que n’haurà de seleccionar un màxim de tres per lliurar-les al jurat juvenil el mes de setembre. En aquesta primera edició del premi, el consell lector està format per l’escriptor català Pep Coll, la pedagoga Mercè Escardó, els professors dels tres sistemes educatius d’Andorra Gemma Garcia, Manel Gibert i Roser Calvo, i Josep Lluch, representant de l’editorial. El jurat juvenil, compost per estudiants de segona ensenyança dels tres sistemes educatius, avaluarà els treballs durant el primer trimestre del curs i el veredicte es farà públic el mes de desembre.