Els professionals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) afectats per la retallada en els sous superiors a 3.000 euros són 159 del total de 850 que integren la plantilla dels diversos serveis gestionats per la parapública (hospital, centres d’atenció primària i residència El Cedre). L’impacte de la rebaixa en aquestes primeres nòmines ha suposat un estalvi en la partida destinada a personal del mes d’abril de 53.000 euros, com va informar la direcció general del SAAS.
La Llei de mesures de contenció de la despesa pública estipula igualment que amb l’entrada en vigor desapareix la retribució eco­nòmica per l’anomenat DPO –el complement equivalent al GAdA que tenen els treballadors dels centres sanitaris– i que també ha de suposar un estalvi destacat en el capítol de personal. Però el director general de la parapública, Josep Maria Pla, va puntualitzar que si bé és cert que se suprimeix la prima econòmica, es continuarà treballant en l’assoliment d’objectius. Pla va precisar que s’han definit “tres grans objectius estratègics” i que s’ha de continuar treballant per aconseguir-los. El primer fa referència a l’estalvi en conceptes com ara les compres o l’energia que es consumeix. El segon, a la qualitat. En aquest sentit Pla va recordar que l’hospital continua el procés d’acreditació i que està en curs l’obtenció de la norma ISO per part del laboratori, per esmentar dos exemples. Segons el director general del SAAS, aquestes fites “afecten totes les àrees de funcionament, dó­na la feina que s’ha de fer i hi ha objectius per individualitzar”. El tercer grup d’objectius se centra a “treure el màxim profit del sistema informàtic que tenim implantat. No ho resol tot, però hi ha coses que sí, i se n’ha de treure el màxim rendiment”.

Desapareix ‘el caramel’
Pla va ser explícit en afirmar que, “certament desapareix el cara­mel” amb la supressió del complement econòmic, però va fer èmfasi en la complicada situació econòmica que es viu i que requereix aplicar mesures contundents. Això sí, va insistir que “l’eina de remuneració la llei la treu, però això no vol dir que no usem l’eina de definir objectius i de mesurar-ne l’assoliment”.
Pel que fa a l’impacte sobre el clima laboral que ha tingut la retallada, Pla va apuntar que “fins ara tot era teòric. Però aquest final de mes, amb la nòmina, ja és una realitat”, per la qual cosa és possible que s’hagi de mesurar a partir d’ara. I creu que pot comportar que alguns professionals busquin noves oportunitats laborals? “Això no ho sé, no m’ha arribat, però la impressió que tinc és que el nostre entorn no sé si dóna gaires possibilitats.” I va posar com a exemple l’Estat veí del sud. “Espanya passa una situació de crisi molt important i s’estan aplicant mesures de contenció molt dràstiques”, va recordar.

LES CONSULTES DE TARDA SE SUPRIMIRAN UN COP ACABI LA PUNTA DE L'HIVERN

Una altra de les mesures impulsades per la nova direcció general del SAAS era suprimir les consultes de tarda dels traumatòlegs en nòmina de la parapública, per estalviar-se la despesa extra que suposaven, ja que eren abonades a part. El que s’ha decidit és que les consultes de tarda duraran “fins al maig”, un cop finalitzi la punta de visites associada a l’hivern. Inicialment s’havia projectat suprimir aquestes hores extra abans, però es va acordar mantenir-les uns mesos més per no provocar un problema afegit de llistes d’espera. El director general del SAAS?va afegir-hi que igualment se suprimiran els quiròfans de
tarda associats a aquesta especialitat (sempre que siguin pro-
fessionals assalariats) una vegada finalitzi aquesta punta de demanda.
Quant a l’increment del preu del lloguer dels espais destinats a consulta de la clínica Meritxell, Pla va indicar que no ha provocat que els professionals que els ocupen hagin buscat noves ubicacions. Almenys de moment. Va recordar que “això es fa per donar un millor servei, s’han de millorar coses, i que tothom hi participi”.

Continua recollint resultats destacats al Campionat d’Espanya de ral·lis de terra. Albert Llovera està aconseguint resultats que l’estan col·locant entre els millors de la competició. A la Baja Almanzora no va ser diferent, en imposar-se en la seva categoria i quedar-se a només un pas de pujar al podi en scratch.

I sense que l’accés sigui complicat. No és ben bé una passejada. Però poc en falta. I?el camí és apte per al pú­blic familiar. El refugi, titularitat del Govern i inaugurat el 1981, segueix la tipologia constructiva i la distribució de la immensa majoria d’aquests equipaments que podem trobar en diferents indrets del Principat. És el punt final de centenars, milers d’excursions al llarg de l’any. O si més no, de lloc de trobada, de repòs, per a aquells caminants excursionistes que fan rutes més llargues tot seguint el GR-11, que és el traçat que principalment ens porta fins a Fontverd. Encara que podem fer una mena de circuit circular si el nostre punt de partida i arribada és, per exemple, l’aparcament del circuit de les Fonts, poc abans de l’estany d’Engolasters. Des d’aquest punt, el primer quilòmetre i mig és pràcticament asfaltat. Planer, sense dificultat.
Després cal arribar fins a coll Jovell. El camí s’enfila. D’aquí es pot optar entre anar fins a Ràmio i observar-ne les bordes, per exemple, o bé trencar cap a un corriol indicat amb uns punts grocs que marca el denominat camí del Solà. Sobre el terreny hi ha força bones indicacions. I l’excursionista sol optar per accedir al refugi per un dels camins i tornar per l’altre. Ni un ni l’altre són de gaire dificultat. El camí del Solà es dominat per la pedra. I si hi ha hagut alguna esllavissada pot fer que el caminant s’hi trobi alguna dificultat. Res d’insalvable, en principi. Això sí, de pujades i baixades se’n troben. Fins que arribem al cor del Madriu presidit pel refugi. Haurem vist prats, canals, boscos. Una pineda de pi roig és el més destacable. Amb arbres alts, robustos, ferms, rectes. Ens indica que tenen molts anys. I que serveixen de llar de picots negres, verds… O?de garses que també volen refugiar-se al cor del Madriu.

El detall

Durant una part del recorregut, a més o menys distància ens acompanyarà el riu Madriu, amb la seva aigua freda i cristal·lina.

On ho trobaràs?

A Escaldes. El refugi, no guardat i amb una dotzena de places, està situat a 1.875 metres d'alçada, a la vall del Madriu entre l’Estall i el collet de l’Infern

Crec que ha marcat un abans i un després en el món del futbol”, va sentenciar. Amb tot, va assegurar que “la millor notícia és que Tito Vilanova agafi el relleu. La mateixa idea tindrà continuïtat”.
El jugador de la Pobla va admetre que fa una setmana no s’hagués cregut el que finalment ha passat. Fins i tot, abans de la tornada contra el Chelsea, tampoc: “No havíem notat res. Continuava treballant amb la mateixa actitud i ganes. Ens en vam assabentar just abans de l’entrenament de divendres. Durant els dos dies després de l’eliminació van sortir molts rumors i ja ens ho esperàvem”, va comentar.

L’objectiu: la copa del rei
Puyol va afirmar que entenen les raons expressades per Guardiola per no renovar el seu contracte i que ara tenen encara més ganes de guanyar la Copa del Rei, que serà el comiat del tècnic. Puyol va assegurar que “sempre motiva un títol, però ara el volem conquerir pel míster”.
Després de les últimes notícies, el partit d’avui contra el Rayo  Vallecano queda difuminat, i més amb el Madrid a set punts. Xavi i Piqué són baixa per lesió i Guardiola ha hagut de convocar Bartra, Montoya i Tello.
Paral·lelament, el líder rep el Sevilla amb l’objectiu de no fallar, i de fet, es podria adjudicar el títol si guanya i el Barça ensopega. Però també va ser Guardiola qui va centrar la roda de premsa d’Aitor Karanka, que va tornar a comparèixer en lloc de Mourinho. El segon entrenador blanc va assegurar que la marxa de Guardiola no farà canviar la línia de treball del Reial Madrid i va dir de manera contundent que la Lliga ha existit i seguirà existint sense el de Santpedor. “Els títols que ha aconseguit són allà, però ja és història. Aquesta competició continuarà sense ell, i continuarà sense Karanka i sense d’altres”, va afirmar.

EL RACING PERD A ANOETA (3-0) I CERTIFICA EL DESCENS

La Reial Societat no va tenir pietat ahir del Racing de Santander i va derrotar el cuer per 3 a 0, amb gols de Griezmann (2) i d’Agirretxe. La desfeta suposa el descens de manera matemàtica a segona divisió dels càntabres, mentre que els bascos, en canvi, s’han assegurat la per­manència. El Mallorca també va certificar la salvació en imposar-se al Getafe (1-3). Víctor, Alfaro i Hemed van anotar per als illencs mentre que Alexis va fer el gol dels madrilenys. A Valèn­cia, el Llevant va gua­nyar el Granada (3-1) i va recuperar el quart lloc de manera provisional. Koné, Xavi Torres i Valdo van marcar per als locals i Ighalo per als andalusos. L’Espanyol s’allunya de les posicions europees en perdre contra l’Sporting per 0 a 3. Colunga, Trejo i Bilic van ser els golejadors.

Un encàrrec del segell Aloma Editors, que exhibeix la ductilitat de les seves propostes: es van llançar al ruedo amb un poemari [Agradezco tu amor, pero tengo otros planes, d’Ester Fenoll] i en el segon projecte aposten pel còmic, un àmbit encara per explorar i explotar al Principat. El llibre sortirà cap a final d’any.

Recordem l’origen del projecte: com va anar a parar a les teves mans.
Va ser una idea que va sorgir entre els editors i Joan Pieras, el director del saló La Massana Còmic i president de l’Arca. Ell, penso, els va proposar el meu nom i em van trucar; vam estar fent proves, a veure com quedava, i es van decidir.

Una idea nova.
Crec recordar que se n’havia fet un altre, fa cosa de quinze anys. Una edició de Crèdit Andorrà dirigida al públic infantil que es va repartir entre els nens d’Andor­ra. Ja en aquell moment m’havia agradat, i ara em feia il·lusió fer-ne un altre, més modern. Tot va ser qüestió de provar i decidir l’estil de dibuix, de fer caricatures. Amb els editors, vam anar afinant fins que vam trobar el que volíem i que hem presentat.

T’has inspirat en aquell, t’ha influït d’alguna manera?
En realitat, és bastant diferent. Aquell era més seriós, explicava la història molt ben explicada. Aquest el volem més lleuger, amb un cert to humorístic. Volem que hi hagi gags. La narració històrica és estricta, però està complementada amb humor, volem que tingui un puntet divertit. I l’estil de dibuix també difereix: aquell era més realista i aquest opta per la caricatura.

Pel que expliques, recorda aquella sèrie ‘Érase una vez el hombre’.
Sí, potser sí, d’alguna manera, perquè el que volem finalment és presentar la història d’una manera lúdica.

Quin periode cobrirà?
Tota la història d’Andorra, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Bé, aquí encara hem de decidir exactament on arribem. Però sí que explicarem quins van ser els primers habitants, per què Andorra és independent, les diferents successions, els coprínceps, els pareatges, tot això.  

I on trobem l’humor de tot plegat?
En cada situació intento introduir un gag que funcioni. Agafant els tòpics, per exemple, per riure’ns-en. Coses com les cues, que han deixat de ser tan habituals com ho eren abans.

No s’enfadarà ningú?
No, perquè seran acudits bastant blancs, que no ofendran ni perjudicaran ningú, no hi veig cap problema.

És un plantejament ambiciós per a un període tan llarg: serà un bon ‘patracol’?
No, no, seran 64 pàgines. És evident que haurem d’alleugerir molt la història, tot i ser bastant completa.

Quins personatges ha trobat caricaturitzables?
Bé, d’això encara no en puc explicar gaire cosa, només tinc una desena de pàgines fetes, així que no està acabat, ni molt menys.

I el rigor històric, com el controleu? Com et documentes?
He començat llegint molts llibres, així com buscant informació a Internet, etcètera. I l’editor ha contactat amb un historiador, l’Albert Villaró, perque ens assessori. S’ho mira tot perquè no hi hagi cap incorrecció, cap inexactitud.

Has seguit la línia habitual dels teus treballs anteriors, pel que fa a l’estil, o l’has hagut d’adaptar al projecte?
L’he mantingut. És una línia realista però humorística alhora. Resulta difícil d’explicar-la així, amb paraules, la veritat.

Difícil, guanyar-se la vida amb el còmic?
Sí, realment. I ara encara més, perquè els editors vigilen, no s’ar­risquen gaire. Però a França, per exemple, on tinc un parell de projectes immediats, hi ha molt més camp, més lectors.

UN DIBUIXANT AUTODIDACTE MOLT VINCULAT A L'ARCA

Jordi Planellas és un dibuixant autodidacte que, explica, d’alguna manera sempre va tenir clar a què es voldria dedicar. “Ja se sap: de petit ja comences a dibuixar bé i el camí futur comença a estar clar.” Fins ara ha mantingut una col·laboració intensa amb l’associació Arca, amb els tallers de dibuix, per exemple, que s’ofereixen a La Massana Còmic i, durant l’any, al museu. Fins ara ha publicat dos àlbums, ambdós a França.

Entre d’altres mesures, Merkel destaca “reforçar les possibilitats del Banc Europeu d’Inversions”, en unes declaracions publicades pel rotatiu Leipziger Volkszeitung. Després de subratllar que diversos consells europeus ja han abordat el tema del creixement, la mandatària va destacar que “avui els països ja poden, per exemple, aprofitar de manera flexible els fons estructurals per ajudar les PIME”.
Aquestes declaracions s’afegeixen a les realitzades divendres per la mateixa Merkel en l’emissora radiofònica pública NDR, en les quals assenyalava que el pacte fiscal per a una disciplina pressupostària més gran a Europa es pot completar amb un pacte per al creixement. “El creixement no ha de costar necessàriament diners”, havia dit la cancellera, que espera abordar aquest tema en la tro­bada de la UE ja amb el president francès que surti de la segona volta de les eleccions gal·les.

Política financera sòlida
La cancellera insisteix, malgrat tot, que sense una política financera sòlida, Europa no podrà alliberar-se de la crisi del deute, encara que reconeix que el pacte fiscal és insuficient per superar la crisi. “Per això s’ha de desenvolupar de manera paral·lela una política que fomenti el creixement i l’ocupació, que retorni la competitivitat als estats, però no un creixement a força de crèdit”, va manifestar.
Després de comentar que nous programes estatals conjunturals no ajudaran Europa, Angela Merkel va reiterar el rebuig a la iniciativa del candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, de renegociar el pacte fiscal. “No hi haurà noves negociacions del pacte fiscal. Vint-i-cinc caps de govern ho han subscrit. A Portugal i a Grècia ja ha estat ratificat, i a Irlanda serà objecte d’un referèndum aquest mes de maig. En molts països membres, també a Alemanya, el pacte fiscal ja es troba als parlaments”, va afirmar. Amb independència d’aquesta discussió, Merkel va assegurar que forma part de la seva responsabilitat política “cooperar bé” amb qualsevol president francès.
Des de París, Hollande va afirmar que “la perspectiva” d’una victòria seva diumenge que ve ha fet que Merkel hagi canviat de posició sobre la introducció de mesures en favor del creixement.  Segons el socialista, Merkel i altres dirigents europeus s’han pres el seu triomf “com una hipòtesi prou seriosa per modificar els seus calendaris i el contingut de l’agenda europea”.

BLINDADES LES FRONTERES ENTRE CATALUNYA I FRANÇA A POCS DIES D EL ACIMERA DEL BCE

El tractat de Schengen, que garanteix la lliure circulació dels ciutadans de la UE, va quedar  ahir suspès a la frontera entre Espanya i França per Catalunya per evitar l’entrada de grups an­tisistema que puguin provocar aldarulls durant la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona, el 3 de maig. La suspensió, temporal i excepcional, va originar durant el matí algunes cues en passos fronterers per carretera, com el de la Jonquera, on els agents de seguretat paraven a l’atzar alguns vehicles i els escorcollaven si despertaven sospites.
Així mateix, efectius dels cossos de seguretat també es van desplegar en algunes estacions de tren de la capital catalana, com la de Sants i la de França, on van començar a controlar especialment l’arribada de combois procedents de Milà, Zurich i París. Igualment, tant a l’aeroport del Prat com al de Girona, s’han restablert els controls de seguretat i s’insta els viatgers a ensenyar la seva documentació.
El text de l’acord de Schengen, que va entrar en vigor el 1985, estableix que la lliure circulació de persones per l’Europa sense fronteres es pot inter­rompre temporalment en cas que hi hagi “una seriosa amenaça a l’ordre públic o a la seguretat interior”.

El Govern d’Albert Pintat va defensar aleshores que els textos suposaven la modernització social i econòmica d’Andorra, una posició divergent tant a la del PS com a la dels sindicats, que entenien que l’acció dels treballadors continuaria sent  limitada. El pas del temps ha donat la raó als darrers. Els resultats no han estat, ni de lluny, els esperats, i tant la Confederació Empresarial (CEA) com el mateix Govern veuen necessària una reforma.
Bona mostra d’aquest pobre balanç es troba en el registre d’organitzacions sindicals. Només sis han oficialitzat la inscripció. No hi són, per exemple, entitats importants de la funció pública com ara el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP)?o l’Associació de Personal Adscrit a l’Administració General (Apaag), ni tampoc el Sindicat Andorrà de Treballadors?(STA). Sí que hi és la Unió Sindical (USdA), tot i que, com admet el secretari general, Gabriel Ubach, a contracor. “Vam ser els primers a formar-ne part perquè hem d’aprofitar les poques eines que tenim”, explica, però es lamenta  que “no tenim l’opció de plantejar ni conflictes col·lectius ni tan sols de fomentar eleccions a delegat de personal”. Això deixa l’entitat només amb la possibilitat “d’assessorar però no interactuar amb els treballadors”. En aquest darrer sentit, a més, denuncia que “hi ha empreses que han recomanat al delegat no tenir contacte amb sindicats”.
En canvi, no s’hi ha inscrit el SAT. El secretari general, Guillem Fornieles, en detalla els motius. “No podíem acceptar que se supedités la llibertat sindical al condicionant d’associació”, indica. A més, la llei “és complexa i no simplifica la creació de sindicats sinó que les exigències són molt altes, més que les que marca l’Organització Internacional del Treball”. Malgrat això, “continuem atenent denúncies i consultes”.
Fins i tot des de la mateixa CEA es considera que la Llei sindical queda curta. “Era de mínims”, afirma el responsable de la comissió social i laboral, Josep Manzano, que reconeix que “hem d’aspirar a ser homologables amb Europa”. Al seu entendre, “necessitem que els sindicats siguin interlocutors vàlids, que tinguin afiliats, i avui, fora del sector públic, l’afiliació és minsa”. Des del ministeri d’Interior s’admet que “cal reflexionar sobre els motius pels quals no se n’han creat més en el sector privat” i s’apunten a causes com ara “la manca de tradició” i el fet que la legislació sigui “incipient”.

Pocs delegats de personal
Una altra dada que evidencia el fracàs de la legislació laboral és la xifra de delegats de personal. Des de l’abril del 2009, les empreses amb més de 20 treballadors poden engegar els processos per escollir els representants de la plantilla. No es tracta, però, de cap obligació, sinó d’una possibilitat que han de demanar els mateixos empleats. Actualment, els comicis només s’han fet en disset empreses –set de caràcter públic– i s’han seleccionat 26 delegats. El nombre és baix si es té en compte que la CASS té registrades fins a 262 societats amb plantilles de més de 25 empleats. Per als sindicats, la causa és clara.
“Els treballadors no s’hi atreveixen”, afirma amb contundència Fornieles, per a qui “al país no hi ha tradició però és que la llei tampoc no dóna prou garanties i el Govern, que té l’obligació de garantir aquests drets, tampoc no ho ha fet”. Una opinió similar té Ubach: “Hi ha temor per l’acomi­adament lliure, manca de garanties i també una elevada rotació.” Per reforçar la seva posició tots dos recorden el cas d’Electrotècnia, una empresa que va acomiadar un grup de treballadors que estaven fent els tràmits per a l’organització dels comicis.
Aquest cas també l’esmenta Manzano. Des de la CEA coincideixen a assenyalar entre les causes la “falta d’història i de tradició sindical, i la rotació elevada”, i admet que “hi ha por”, perquè “potser una part de l’empresariat, cada cop més petita, pensa que tenir representants dels assalariats li serà un problema, cosa que no és certa”. El dirigent de la patronal reconeix que en la llei “falten garanties” i apunta a l’administració, a la qual demana “tallar aquest tipus de situacions, intolerables al segle XXI”.
El ministeri d’Interior també veu “insuficients” els resultats, ja que l’objectiu “era que empreses i treballadors, amb la negociació col·lectiva, assolissin acords que afavorissin el progrés social i econòmic”. Això no ha arribat, ja que, fins ara, no s’ha iniciat cap procés de negociació col·lectiva.
Ara bé, tothom admet que fa falta una reforma laboral. Les prioritats són diferents segons qui en parli. “El Govern ha de seure a la taula amb qui coneix la situació. Els treballadors han de poder dir-hi la seva”, reclama Fornieles, que apunta la necessitat “d’un canvi de mentalitat en l’empresariat, que no ha de tenir por sinó una relació fluida amb els empleats”. Per a Ubach, cal “dotar els sindicats de més funcions, poder convocar eleccions per a delegats, tenir diàleg amb ells”. També demana “posar fi a l’acomiadament lliure”, que provoca “indefensió dels treballadors”.
Des de la CEA, Manzano apunta que el futur Codi de relacions laborals, d’una banda, ha de donar “fórmules que contribueixin a l’adaptabilitat dels llocs de treball a la marxa real de l’economia de les empreses”. De l’altra, “s’ha d’entrar sense por en temes com la negociació col·lectiva, el dret a vaga o el tancament patronal.”
El Govern es mostra disposat a abordar la qüestió i admet que hi ha punts per millorar, com ara “els criteris restrictius a l’hora de convocar eleccions a delegats, els seus drets i garanties, o la capacitat jurídica per negociar convenis”. Entre els objectius del treball també hi ha la regulació del dret a vaga i el tancament patronal “per garantir el respecte de les llibertats dels altres, la protecció de l’ordre públic, la seguretat nacional i la salut pública”.

DELEGATS DE PERSONAL QUE JA HAN TINGUT FEINA

Carles Royo és un dels 26 delegats de personal que, els darrers tres anys, han guanyat les eleccions convocades en les empreses respectives. És, potser, el que més ha pogut comprovar la necessitat que aquestes figures s’acabin estenent en el teixit laboral del país. Com a representant dels treballadors de Ràdio i Televisió d’Andorra, va ser un dels encarregats de negociar amb la direcció de l’entitat i amb el Govern com s’aplicaria la retallada de personal tancada ara fa uns mesos.
“Ja ens vèiem venir la situació”, reconeix Royo, que explica que aquest va ser un dels motius pels quals es va optar per demanar la convocatòria dels comicis. El pas del temps, al seu entendre, demostra que va ser una bona mesura. “Crec que ha anat millor, sense cap mena de dubte, de com hagués pogut passar tot sense tenir un delegat de personal”. I recorda que “hi havia gent que no ho entenia, que pensava que era millor esperar que passés tot, però ara han canviat d’opinió”. La seva valoració és clara: “És quan hi ha problemes que és més necessari tenir un representant.” A l’hora de parlar de la normativa laboral actual, Royo no dubta a afirmar que “està mancada per tots els costats, és poc concisa i detallada”.
Justament aquesta mateixa setmana s’han convocat eleccions en una altra parapública, FEDA. Els treballadors de la companyia energètica ha escollit dos companys com a delegats:?Carolina Gómez i Richard Escobias. Igual que a RTVA, el motiu d’iniciar el procés van ser els núvols de tempesta que es veien en l’horitzó amb la Llei de mesures de contenció, que també afectava els empleats de la societat. “Vam veure que ningú no ens representava i vam pensar que era necessari. Ara, si hem de demanar alguna cosa al?Govern, ho podrem fer amb la llei a la mà”, apunta Escobias, que admet que “és quan et toquen el que és teu que et comences a moure”.

Quin interès té la paleografia per a un profà en la matèria?
La paleografia és una eina que serveix d’ajuda a tots aquells que s’enfronten a la lectura i interpretació d’un text manuscrit de caràcter històric.

I per a l’estudi de textos contemporanis, té aplicacions la paleografia?
Sí, un cop has après la tècnica i els recursos de la paleografia, aquests són aplicables a manuscrits de qualsevol època.

Així, si segueixo el curs, podré arribar a entendre la lletra del meu metge?
D’entrada, el curs donarà unes eines i uns consells que serveixen per ajudar a entendre qualsevol tipus de lletra. Tot i així, a vegades hi ha lletres molt difícils i cal posar-hi molta voluntat.

Quines variants té l’estudi de textos antics? La manera d’estudiar-los, depèn de l’època, de la llengua...?
Realment no hi ha cap variant, tot i que cadascun tindrà un seguit de dificultats o característiques que depenen de la llengua utilitzada, de si fan servir moltes abreviatures o no, del tipus de lletra utilitzada, etcètera.

N’hi ha prou de desxifrar la cal·ligrafia per poder comprendre?

Per comprendre i interpretar bé segons quins documents antics no n’hi ha prou només d’entendre la lletra, cal conèixer el context, l’època, les institucions, etcè­tera. És el mateix que si agafem un llibre actual de física o de qualsevol altra ciència. El podrem llegir, però si no tenim altres coneixements del tema en qüestió, potser no entendrem el que llegim.

El significat dels mots va canviant amb el temps; passa el mateix amb els signes cal·li- gràfics?
Sí, amb el temps ha anat canviant la manera d’escriure les lletres. Cada època té un tipus de lletra característic.

Fa un temps que es van deixar d’estudiar llengües clàssiques als instituts. Com ha afectat aquella decisió la vostra feina?
Cada cop hi ha menys estudiants que tinguin uns coneixements mínims de llatí, i això fa que en general s’estudiï menys l’època medieval, sobre la qual hi ha molta documentació als arxius catalans.

El curs comprèn un taller de recursos paleogràfics. Quins són, aquests recursos?
N’hi ha de tota mena, recursos per a la solució d’abreviatures, per a la datació dels documents, per al coneixement de les tipologies documentals... Són recursos que es poden trobar publicats, en llibres o articles.

Com a director de l’arxiu comarcal del Bages, li sembla que es coneix prou quins serveis presten els arxius públics?
Cada cop es va coneixent més la tasca que fan els arxius, tant pel que fa a la conservació del patrimoni documental com de la seva difusió. Però mai n’hi ha prou. Aquest curs és un aspecte més de les feines habituals que es duen a terme a l’arxiu.

La passió i la màgia l’han abandonat per poder continuar en aquest projecte. Quatre anys són molts anys per a ell. El tècnic de Santpedor abandona la banqueta blaugrana amb un llegat més enllà dels 13 títols de 17 possibles –dos més que Cruyff–. Un estil i un joc perfeccionat. La direcció esportiva, amb Andoni Zubizar­reta al capdavant, es va apressar per treballar amb el seu substitut, que serà el segon de Pep Guardiola durant aquests anys: Francesc Tito Vilanova. Serà el nou entrenador de l’FC Barcelona per a la temporada vinent i d’aquesta manera continuarà el projecte vital de l’entitat: el mateix estil i les mateixes idees.
La marxa de Pep Guardiola va ser un secret a veus. Abans de començar la roda de premsa tot­hom sabia que s’anava a anunciar. L’inici del president del Barça, Sandro Rosell, va ser clar i directe. “Us hem convocat per informar que Guardiola no continuarà. Vull manifestar el respecte i compromís per la seva decisió. El club està més madur que mai i aquesta maduresa haurà de ser  la base del futur. Gràcies, Pep, per haver aconseguit un model futbolístic, haver representat la institució de manera modèlica. L’agraïment serà etern.” Mentre, els capitans de l’FC Barcelona, Carles Puyol, Xavi Hernández, Víctor Valdés i Andrés Iniesta s’ho miraven, juntament amb Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez i Sergio Busquets. Aquests es van unir, i d’altres com Leo Messi van excusar la seva presència per no ser el focus d’atenció per l’emotivitat de l’acte. “Gràcies a Guardiola hem guanyat el trofeu de l’orgull. Mai havia vist una reacció com la de dimarts al Camp Nou.”
Llavors li va tocar el torn a Pep Guardiola i va començar el seu discurs amb una disculpa. “Lamento haver-me demorat tant, semblava que em feia de pregar, però no era per això... Quatre anys són una eternitat.” Aquí va començar la descripció de quan es va decidir a abandonar el Barça. “A la tardor vaig comunicar al president i al director tècnic que veia que el meu final estava molt present, una decisió que ja havia pres, aquesta és la raó.” A partir d’aquesta comunicació, el president l’ha intentat convèncer, però sense gens d’èxit. “Fa cinc anys em van trucar per oferir-me el filial i jo donava bots, l’any següent em van proposar agafar el primer equip, i aquella sensació de ser capaç de tot va tornar. He de recuperar-la, per això me’n vaig. No tinc energia, estic buit. El temps sempre desgasta i jo m’he desgastat. Per tant, m’he buidat i necessito omplir-me”, va indicar l’entrenador de Santpedor.
Com a futbolista ell va assistir al trist final de Cruyff, amb mocadors a les graderies. Ara estava intuint un mateix final, però amb major urgència per la força de la seva obra. No vol córrer riscos d’espatllar-la per esperar que la història l’absolgui. No vol veure’s enfrontat amb els seus. “L’entrenador ha d’estar fort, tenir vida, passió. L’he de recuperar i només s’aconsegueix descansant, allu-nyant-me, perquè crec que ens hauríem fet mal, aquesta era la percepció.”
I per què Tito Vilanova? És una aposta d’Andoni Zubizarreta i potser amb una mica d’intervencionisme de Guardiola. Qui lo sa. “Tito representa tots els valors, el joc, la idea, la preparació, l’anàlisi. Perquè hi posa hores fins i tot dormint, és pura implicació”. Una aposta de casa com amb els jugadors. “Sempre ho hem dit que buscaríem a casa. Miro a casa i el tenim a ell. Així de fàcil. Tito era la nostra opció i ha acceptat. No hi ha més”, va dir Andoni Zubizarreta. El Pep Team entra dins de la història brillant del futbol.

EL LLEVANT CONTINUA APOSTANT FORT PER LA CHAMPIONS I L'SPORTING I EL RACING PER LA SALVACIÓ

La 36a jornada comptarà amb uns partits d’obertura que centraran l’atenció per a la lluita de la Lliga de Campions i per a la permanència. Al Ciutat de València, el Llevant intentarà recuperar la senda de la victòria i així pressionar el València i el Màlaga, amb la visita (18 hores) del Granada. L’equip de Juan Ignacio Martínez va arrencar un punt valuós al Sánchez Pizjuán, però no va evitar la seva tercera der­rota seguida. A la mateixa hora, el Getafe rep un Mallorca ja salvat. Mentre, l’Espanyol continua somiant amb Europa, rep l’Sporting que necessita la victòria. Javi Clemente tornarà a enfrontar-se al seu exequip. Un altre equip que lluita per no baixar és el Racing, que visita la Reial Societat. La jornada la tancarà el Vila-real contra l’Osasuna.