I els seus representants sindicals haurien d’estar “disposats a parlar de tot. No hem de tenir tabús a res”. Així ho ha explicat el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, que ha admès, en ser preguntat per la possibilitat que s’apliquin retallades de personal a l’administració, que “seria irresponsable tancar la porta a res, perquè no tinc la capacitat de veure quin serà l’impacte de totes les mesures que posarem en pràctica”. Cinca també ha deixat clar, però, que l’equilibri pressupostari de l’Estat no pot ser només responsabilitat dels funcionaris. Tots els sectors econòmics han de fer “l’esforç”. I el funcionariat en serà “un més”.
El ministre titular de la Funció Pública –que pensa en algun gestor de l’empresa privada per dirigir la secretaria d’Estat– explica que no sap del cert “si hem d’anar cap a una reforma profunda com la de la sanitat. Però el que és clar és que el model que tenim avui no és sostenible i s’ha de repensar tot”. I?en aquest redisseny és on compta amb la implicació i col·laboració dels sindicats de l’administració, amb els quals va tenir un primer contacte el mes de juny. “Necessitem sindicats disposats a parlar de tot. De la mobilitat, dels triennis, de la jubilació, de les jornades partides, de la carrera professional... Si som transparents hem de poder parlar de tot. Amb números a la mà i no només amb bones intencions”, afirma Cinca.

Creixement infinit
Si al ministre se li demana si hi ha massa funcionaris, Cinca respon que creu sincerament que no. O que, en tot cas, aquest no és el problema. Hi ha dos inconvenients molt més seriosos, segons el seu parer. El primer, que l’administració està “estructurada d’una manera que la dinàmica és de creixement infinit”. I, el segon, que hi ha molt personal “mal ubicat”. “Tenim departaments amb autèntiques dificultats per afrontar la feina que tenen i els en ve més. Però, d’altra banda, hi ha departaments que s’han quedat enquistats en el passat i continuen fent les coses de manera poc eficient” quan els mitjans tecnològics actuals permetrien un major rendiment. “Hem de reubicar molta gent”, avança el ministre.
Sobre les mesures a adoptar quant a contenció, Cinca parla de “contenció, de moment”. Això és cap increment per als salaris que van més enllà dels 2.000 euros i un increment inferior al de l’IPC per als sous que quedin per sota de l’esmentat llindar. “Hem de veure gradualment” la situació. Fer “un esforç de congelació, un esforç de no cobrir totes les vacants, gestionar millor, que és un element molt important... I veure amb tot això fins on podem arribar. I si fa falta més, haurem de posar sobre la taula quin és aquest més”. I aquí és on el ministre no tanca la porta “a res” en el futur. Per molt dures que puguin ser algunes decisions.

EL SISTEMA DE JUBILACIÓ TAMBÉ CALDRÀ CANVIAR-LO PERQUÈ SI NO "MATARÀ L'ESTAT"

Entre les moltes revisions a què ha d’estar subjecte la Llei de la Funció Pública hi ha tot el sistema de jubilació. Els funcionaris de l’administració general, quan es jubilen reben com a pensió el 70% del seu darrer salari. L’Estat cobreix el tram percentual que no aporta la Seguretat Social i això, a llarg termini, són molts milions d’euros. “En termes de balanç, l’ideal seria tenir una part d’aquestes obligacions provisionades, guardant diners per a aquests compromisos cada any. Però això no s’ha fet mai”, explica el titular de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca. “Cada any, quan es jubila un treballador, s’incrementen les despeses de personal. Ara que es jubila poca gent, l’impacte és suportable, però d’aquí a quinze anys, pot suposar increments del 10, del 15, del 20% de la massa salarial any rere any. I això és insuportable. Seria matar l’Estat”. Per això, Cinca explica que en els països més avançats, tant en el sector públic com el privat, l’esforç amb vista a la jubilació es reparteix entre el treballador, l’empresa i l’administració. Cap de les tres potes ha de fer l’esforç íntegre. I el ministre, que també presideix el consell d’administració de FEDA, exposa com a exemple la parapública. “Els treballadors aporten cada mes un percentatge del salari a un pla de jubilació, i l’empresa també hi aporta. I a banda, cotitzen a la CASS.”

La 29a edició de la cursa popular de la festa major d’Andorra la Vella serà recordada per l’alta participació que va aconseguir. Uns 350 inscrits van fer pujar exponencialment el nombre de corredors respecte als darrers anys. En una prova disputada en les primeres places, els guanyadors van ser dos atletes del CAVA, Marcos Sanza i Iolanda Castillejo.

Comparada amb temporades anteriors, l’arrencada de l’FC Andorra serà ben diferent. En altres èpoques iniciava els entrenaments amb la plantilla al complet, però enguany la situació econòmica per la qual passa l’entitat ha provocat que la pretemporada comenci demà amb dubtes sobre com quedarà configurat el grup, a part del projecte que s’ha de constituir.

La plantilla del BC River Andorra per a la pròxima temporada va agafant forma. Els noms de les noves incorporacions s’han anat confirmant els darrers dies. L’últim a arribar és l’ala pivot Devin Wright, que ha d’aportar al grup un important component defensiu a la pintura i es preveu que sigui un jugador que tingui una gran progressió al llarg de la temporada.

El River ha presentat avui la tercera incorporació de l’equip per a la propera temporada, l’aler Edu Jiménez Jimix, que l’any passat estava a les files del Barça B. El jugador català arriba al conjunt dirigit per Joan Peñarroya per demostrar les seves maneres, sobretot en defensa, tot i que també destaca per la seva capacitat encistelladora des de la línia de tres punts.

Com està funcionant el sector enguany?

Només tenim, ara per ara, les xifres del primer trimestre. En global, hi ha un descens de l’ordre del 15%. Passem per un dels pitjors moments de la crisi. També val la pena dir que és un dels millors moments per, si tens la feina fixa i l’opció d’obtenir un crèdit, comprar un habitatge.

Quant temps costa de mitjana ara vendre un pis?

És difícil de dir una xifra. El que tinc clar és que, avui, moltes de les vendes que es fan són sobretot de gent que està al límit i es tanquen per sota del preu del mercat, tot i que encara hi ha unes operacions a preu normal quan al comprador li agrada la situació i el producte.

Han baixat molt el preu?

Per sota dels llindars de rendibilitat. Hi ha persones que per necessitats els han venut per sota del que els va costar.

Els han mal venut?

Sí, per un problema puntual. I el que passa és que es descapitalitzen. Si ara, amb els diners recaptats, volguessin comprar una propietat equivalent, no podrien. Els que no fan això són les promotores, que tenen uns costos i saben que no poden vendre per sota.

S’ha notat un increment d’estrangers que posin a la venda els pisos que tenen a Andorra?

Una mica de raó la tens. Tenim una economia força espanyolitzada i els veïns no ho estan passant gaire bé. Hi ha qui col·loca la propietat en venda per capitalitzar-se, o bé, al mercat de lloguer per sufragar les despeses comunitàries. Tenim més producte a la venda dels nostres antics clients.

Quines mesures es poden prendre per reactivar la venda d’habitatges?

Hem d’actuar sobre l’economia general, sobre les lleis fiscals, sobre les residències passives. També pel que fa al possible comprador nacional, hauríem de ser més permissius a l’hora d’aplicar les deduccions amb l’ITP. Avui en dia, els habitatges que es poden ajustar més de preu són els que tenen un cert temps, entre 25 i 30 anys. Qui  compra farà unes obres de millora. Si se li fa l’excepció de l’ITP es pot aconseguir un efecte positiu en l’economia. Potser cal incrementar el nivell de salari que es demana.

Fins a quin punt el sector immobiliari és responsable de la situació actual?

El sector tampoc és massa culpable. El que critico és que hem crescut massa. En una època de vaques grasses, s’han obert moltes agències i s’ha repartit molt el pastís. Si no fóssim tants a la plaça tindríem més reserves, però és difícil limitar una activitat en un país on l’economia de mercat és lliure i que en un moment determinat funciona i bé. I no només es va aprofitar el sector, sinó tothom: les administracions, els arquitectes, els industrials, els magatzems, el sector financer, etc.  Entre tots hem de fer un mea culpa.

Quantes agències han tancat?

Una vintena. Al punt més àlgid de la història del col·legi n’hi havia 252 obertes i actualment en tenim 235. Hi ha qui ha tancat i també hi ha qui ha obert.

Això suposa llocs de treball...

Cal recordar que representem prop d’un miler d’assalariats.

I hi ha el perill que en tanquin més?

Sí, si la cosa no millora.

Es pot dir que hi ha massa habitatges a Andorra?

Considero que és complicat dir això. Recordem que el 2007 era difícil trobar pisos de lloguer perquè no n’hi havia. Si llavors vivíem al país 85.000 persones i ara som, segons els càlculs, uns 70.000, ens han quedat uns 5.000 pisos lliures, més la sobreproducció que hem tingut. Ara bé, entenc que som un país petit i que això es pot absorbir si incidim en l’economia productiva. Si no ho fem, no caldrà que construïm més.

I a Andorra es pot construir més sense fer malbé la natura?

Hem de preservar els valors naturals que tenim. Si hem de créixer ho hem de fer amb mesures restrictives i de qualitat.

Les agències sobreviuen gràcies al lloguer?

És una part del negoci. Sobrevivim gràcies a la contenció de la despesa, al lloguer, a l’administració de propietats, però el dia a dia costa molt.

Una breu excursió nàutica a través del Nil des de la ciutat d’Assuan –la tercera d’Egipte i la més gran del sud del país–, permet accedir a una petita illa al bell mig del riu, Agilkia,?ocupada exclusivament per una de les joies arquitectòniques de la zona, el temple de Philae. Aquest aïllament, i una discreta presència de la indústria turística, converteixen l’indret en una opció idònia per als amants de l’arqueologia i l’antiga cultura egípcia, però també per als que busquin simplement una passejada tranquil·la.
Per al visitant, el lloc, dedicat a la deessa Isis, produeix sensacions contradictòries: l’intimisme derivat de la seva privilegiada ubicació es barreja amb l’espectacularitat pròpia de l’arquitectura dels faraons. Cada racó del temple depara sorpreses, des de l’impressionant vestíbul fins a les columnates, els patis o les capelles accessòries. I si ens entretenim a examinar al detall les nombroses –i curioses–, inscripcions jeroglífiques de les parets, la visita pot perllongar-se durant hores.
Però darrera la bellesa de Philae s’hi amaga un episodi polèmic i ple de clarobscurs. Tot i que el temple va ser edificat pels volts de l’any 300 aC, el seu emplaçament actual no el va decidir cap antic faraó, sinó el president Gamal Abdel Nasser, als anys 70 del segle?XX.
L’explicació cal trobar-la en la construcció de l’alta presa d’Assuan, una obra impulsada pel mateix Nasser i que trigaria divuit anys a materialitzar-se. La presa va aportar molts beneficis –permet controlar les crescudes del Nil i abasta tot el país d’energia elèctrica–, però la formació de l’embassament –o llac Nasser–, va comportar també la destrucció de nombrosos poblats de la regió de Núbia, la desestabilització d’un ecosistema mil·lenari i que molts temples quedessin literalment submergits.
Un programa de la Unesco va permetre que moltes d’aquestes construccions fossin posteriorment recuperades i traslladades pedra a pedra a indrets propers.  En el cas de Philae, el temple va anar a parar de l’illa del mateix nom –avui dia sota les aigües–, a la d’Agilkia, sortosament salvada del desastre.

Recomanem

Presa alta d’Assuan
La seva construcció, motivada per les constants crescudes del Nil, va suposar un repte d’enginyeria només comparable al també egipci canal de Suez.

El Barça va aterrar al Prat ahir a migdia, a les poques hores de disputar el darrer enfrontament amistós. Els de Pep Guardiola es van imposar a l’Amèrica de Mèxic per 2 a 0 a Dallas, amb gols de David Villa i Seydu Keita. Els jugadors blaugrana estan convocats per avui en la Ciutat Esportiva, en el que serà la primera sessió de treball al complet amb la incorporació dels jugadors internacionals que estaven de vacances després de disputar de la Copa Amèrica, Leo Messi, Javier Mascherano, Dani Alves i Alexis Sánchez.
Aquest serà el primer cop que Alexis Sánchez s’entrenarà amb els nous companys de vestidor, després d’incorporar-se de l’Udinese. Està previst que els jugadors sud-americans realitzin sessions dobles de treball per arribar en forma per als primers partits oficials de la temporada. En el grup ja no hi haurà Bojan Krkic, traspassat a la Roma, Jeffren Suárez, que està al Benfica, i Gabi Milito, a l’Independiente.
Tampoc no hi haurà el jugador que més ha sonat com a possible incorporació blaugrana, Cesc Fábregas. L’entorn del club català esperava que el centrecampista de l’Arsenal ja formés part de la disciplina de Guardiola per a l’entrenament d’avui. Però el club londinenc no va acceptar la dar­rera oferta del Barça que s’apropava als 40 milions d’euros, ja què considera que el valor del jugador és d’uns 45 milions.  

Actualitat blanca
De la seva banda, el Reial Madrid va arribar ahir a les 7.30 fores a l’aeroport de Barajas, després de més de quinze hores de vol i una aturada tècnica a la capital d’Azerbaidjan, Bakú. Els de José Mourinho van tancar dissabte la gira per la Xina en què van aconseguir dues golejades. En total, els madridistes van sumar durant la pretemporada set victòries en els set partits disputats. El club va informa que els jugadors que no tinguin compromisos internacionals de seleccions, podran descansar fins a la tarda de dimecres. A partit d’aleshores es posaran a preparar el duel d’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Barcelona del dia 14.  
En el Madrid és seriós dubte Sergio Ramos, que va recaure d’uns problemes a l’esquena al darrer partit. El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, el va substituir per Monreal a la convocatòria per a l’amistós contra Itàlia de dimecres. Espanya anirà a Bari amb quatre jugadors del Reial Madrid i vuit de Barça. Tot i això, Ramos haurà de comparèixer avui a la Ciutat del Futbol de Las Rozas per ser revisat pels metges de la selecció. Des de la Federació Espanyola es va informar que hi ha la possibilitat que el defensa andalús pugui viatjar amb el combinat a Bari, en una convocatòria ampliada, si el jugador mostra una milloria dels problemes de lumbàlgia.  
A Itàlia, els jugadors de la Sèrie A van amenaçar d’anar a la vaga des de la primera jornada de la temporada 2011-2012, que està prevista per al 27 i 28 d’agost, si els clubs no ratifiquen la renovació del conveni col·lectiu. Els capitans dels vint equip van publicar un comunicar en què afirmen que de forma “sorprenent i inacceptable” els clubs s’han desentès d’un acord certificat també per la Federació Italiana.

EL MANCHESTER UNITED LI GUANYA LA COMMUNITY SHIELD A CITY (2-3)

LONDRES. El Manchester United es va endur la Community Shield en superar el Manchester City per un ajustat 2 a 3. En l’United va jugar De Gea, però el Kun Agüero al City, excompany seu a l’Atlètic, va veure el partit per de la banqueta. El City es va avançar gràcies a Lescott i Dzeko, però l’United va remuntar en la segona part amb gols d’Smalling i de Nani, per dos cops.

El començament es va produir en una manifestació d’unes 120 persones que protestaven a prop d’una comissaria per la mort d’un home, de nom Mark Duggan, dijous passat per les ferides de bala causades pels trets de la policia. El jove, de 29 anys i pare de quatre fills, es trobava en un taxi quan va morir en un incident en què un agent va resultar ferit.
Un portaveu d’Scotland Yard va assegurar ahir que la marxa pacífica va ser “segrestada” per un petit grup de “vàndals”. En els aldarulls de matinada es van produir nombrosos danys materials, es van cremar edificis com un supermercat o una botiga de catifes, i nombrosos vehicles. Els serveis de bombers van informar que van rebre 264 trucades d’emergència i que van tenir lloc un total de 49 incendis. Els còctels molotov van afectar dos cotxes, una furgoneta de la policia i un bus de dues plantes. També es van produir saquejos en alguns comerços.  
Els mitjans locals van identificar els causants dels incidents com joves en la majoria, que van utilitzar cubells d’escombraries per crear barricades. Alguns manifestants van llançar objectes a la policia i els van agredir amb pals, ampolles i martells. Scot­land Yard va confirmar que hi va  haver 26 agents ferits, dos dels quals continuaven a l’hospital i tres civils també van patir danys.

Reaccions
Des del govern britànic es va qualificar de “totalment inacceptables” els incidents i que “no hi ha cap justificació per a les agressions que van patir la policia i la població, ni per als danys materials ocasionats. La ministra d’Interior, Theresa May, va indicar que “no es tolerarà aquest menyspreu per la seguretat públic i la propietat”. L’alcalde de Londres, Boris Johnson, es va mostrar “consternat”. De la seva banda, el diputat per la circumscripció afectada, David Lammy, va demanar calma i que no hi hagi més incidents durant els propers dies. Lammy també va recordar els aldarulls que van tenir lloc a la zona el 1985, quan un policia va morir per ferides de ganivet i 250 agents van acabar ferits.
La comissió independent de queixes a la policia porta a terme la investigació de la mort de Duggan, i per ara no ha quedat aclarida. Scotland Yard va defensar ahir l’actuació dels policies, i que es van desplegar els “recursos apropiats” en la zona. El comandant Adrian Hanstock va afirmar que “el que va succeir la passada nit al barri de Tottenham va ser absolutament inacceptable i aquestos nivells de violència són una cosa que la comunitat local no perdona i no accepta”. Quant a la mort de Mark Duggan, el responsable policial ho va qualificar de “lamentable”.
Hanstock va incidir que els agents van mantenir “una presència molt digna” en la zona i que “no havia cap indici que la marxa anés més enllà d’una manifestació pacífica. Els carrers de Tottenham continuaven ahir acordonats.

EL GOVERN D'ISRAEL VOL PARLAR AMB ELS 'INDIGNATS'

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar ahir que es crearà una comissió de ministres i experts per tenir contactes amb els representats de les protestes socials, que dissabte van aplegar unes 300.000 persones. “No podem ignorar les veus que surten del poble. Donarem solucions reals, no canvis cosmètics”, va dir el polític. Les protestes d’indignats a Israel van començar fa tres setmanes per queixar-se de l’augment dels preus, especialment la llar, i la pèrdua del poder adquisitiu. El centre del moviment ha estat Tel-Aviv, que segons la policia va comptar amb el gruix dels manifestants. A Espanya, continuen les assemblees organitzades a la Puerta del Sol, després dels incidents que han tingut lloc aquesta setmana.

El perfil d’executiu que voldria Grandvalira no és gens fàcil de trobar. A banda del fet que el candidat vulgui encarar la seva activitat professional en el sector de la neu (si és que ve d’un altre camp) s’hi ha d’afegir que es vol una persona amb experiència i solvència contrastada. I que es pugui amotllar sense gaire dificultats a les especificitats del país, una circumstància que a Blanco li va passar factura, almenys, la primera temporada d’estada al Principat.
Ara mateix, segons les fonts consultades, hi hauria cinc candidats sobre la taula. Aquestes cinc persones, totes, ja haurien passat el tall de l’empresa de selecció de talents i haurien mostrat la seva disposició a fitxar per Grandvalira. Un cop presentats els currículums per part del head hunter, alts directius tant de Saetde com d’Ensisa (tant de la confiança del comú de Canillo com de Crèdit Andorrà) procedeixen a entrevistar els candidats. A tres ja se’ls hauria entrevistat. Durant la setmana que comença s’hauria de parlar amb els dos restants. I reduir el grup de cinc a dues o tres persones. Una de les qüestions que cal negociar en aquest tram final del procés és el contracte econòmic i, també, les dates d’incorporació. “Depèn de qui es triï i on estigui treballant és possible que hagi de donar un temps important”, i això podria fer que l’aterratge del nou director no es donés fins a final de setembre o principi d’octubre.

Normalitat
L’absència del màxim càrrec de la direcció general no ha de perjudicar Grandvalira, segons que han indicat fonts oficials de la societat, que han recordat que tant el pressupost com les campanyes comercials i de promoció que han d’incidir en la propera temporada d’hivern ja estan tancats. Però sí que hi hauria operacions, potser a més llarg termini, que estan aparcades en espera de l’ar­ribada del màxim responsable executiu. Els responsables de cercar possibles candidats per ocupar el càrrec han treballat amb algunes desenes de currículums. Les fonts consultades han recordat que, sobretot, es busca un especialista en matèria de comercialització. En aquest cas, de comercialització d’oci de neu.

GRANPALLARS ES DISSOL COM A SOCIETAT DE GESTIÓ DE NEU

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), nou titular de les pistes d’esquí d’Espot i Portainé en lloc de l’Institut Català de Finances (ICF), ha arribat a un acord amb la societat GranPallars per rescindir el contracte de gestió que l’ICF va signar amb la societat participada en el 50% per la família Viladomat. L’acord s’havia firmat el 2009 i era per cinc anys. Abans que FGC adquirís les instal·lacions i la seva divisió de camps de neu passi a fer-se càrrec de la gestió, ja es negociava canvis en el contracte amb l’ICF. Un cop rescindit, fonts properes a la companyia han assegurat que GranPallars, com ha societat, es dissol. I?cadascun dels inversors recuperen l’aportació que hi havien fet a l’inici. A banda de la família Viladomat, l’altra meitat accionarial de la gestora estava en mans de 41 persones o entitats del  ter­ritori pallarès. Les fonts consultades han assegurat que Viladomat, a través de les seves empreses especialitzades en la gestió de camps de neu, continua mantenint contactes amb FGC amb vista a possibles futures col·laboracions.