Com està funcionant el sector enguany?
Només tenim, ara per ara, les xifres del primer trimestre. En global, hi ha un descens de l’ordre del 15%. Passem per un dels pitjors moments de la crisi. També val la pena dir que és un dels millors moments per, si tens la feina fixa i l’opció d’obtenir un crèdit, comprar un habitatge.
Quant temps costa de mitjana ara vendre un pis?
És difícil de dir una xifra. El que tinc clar és que, avui, moltes de les vendes que es fan són sobretot de gent que està al límit i es tanquen per sota del preu del mercat, tot i que encara hi ha unes operacions a preu normal quan al comprador li agrada la situació i el producte.
Han baixat molt el preu?
Per sota dels llindars de rendibilitat. Hi ha persones que per necessitats els han venut per sota del que els va costar.
Els han mal venut?
Sí, per un problema puntual. I el que passa és que es descapitalitzen. Si ara, amb els diners recaptats, volguessin comprar una propietat equivalent, no podrien. Els que no fan això són les promotores, que tenen uns costos i saben que no poden vendre per sota.
S’ha notat un increment d’estrangers que posin a la venda els pisos que tenen a Andorra?
Una mica de raó la tens. Tenim una economia força espanyolitzada i els veïns no ho estan passant gaire bé. Hi ha qui col·loca la propietat en venda per capitalitzar-se, o bé, al mercat de lloguer per sufragar les despeses comunitàries. Tenim més producte a la venda dels nostres antics clients.
Quines mesures es poden prendre per reactivar la venda d’habitatges?
Hem d’actuar sobre l’economia general, sobre les lleis fiscals, sobre les residències passives. També pel que fa al possible comprador nacional, hauríem de ser més permissius a l’hora d’aplicar les deduccions amb l’ITP. Avui en dia, els habitatges que es poden ajustar més de preu són els que tenen un cert temps, entre 25 i 30 anys. Qui compra farà unes obres de millora. Si se li fa l’excepció de l’ITP es pot aconseguir un efecte positiu en l’economia. Potser cal incrementar el nivell de salari que es demana.
Fins a quin punt el sector immobiliari és responsable de la situació actual?
El sector tampoc és massa culpable. El que critico és que hem crescut massa. En una època de vaques grasses, s’han obert moltes agències i s’ha repartit molt el pastís. Si no fóssim tants a la plaça tindríem més reserves, però és difícil limitar una activitat en un país on l’economia de mercat és lliure i que en un moment determinat funciona i bé. I no només es va aprofitar el sector, sinó tothom: les administracions, els arquitectes, els industrials, els magatzems, el sector financer, etc. Entre tots hem de fer un mea culpa.
Quantes agències han tancat?
Una vintena. Al punt més àlgid de la història del col·legi n’hi havia 252 obertes i actualment en tenim 235. Hi ha qui ha tancat i també hi ha qui ha obert.
Això suposa llocs de treball...
Cal recordar que representem prop d’un miler d’assalariats.
I hi ha el perill que en tanquin més?
Sí, si la cosa no millora.
Es pot dir que hi ha massa habitatges a Andorra?
Considero que és complicat dir això. Recordem que el 2007 era difícil trobar pisos de lloguer perquè no n’hi havia. Si llavors vivíem al país 85.000 persones i ara som, segons els càlculs, uns 70.000, ens han quedat uns 5.000 pisos lliures, més la sobreproducció que hem tingut. Ara bé, entenc que som un país petit i que això es pot absorbir si incidim en l’economia productiva. Si no ho fem, no caldrà que construïm més.
I a Andorra es pot construir més sense fer malbé la natura?
Hem de preservar els valors naturals que tenim. Si hem de créixer ho hem de fer amb mesures restrictives i de qualitat.
Les agències sobreviuen gràcies al lloguer?
És una part del negoci. Sobrevivim gràcies a la contenció de la despesa, al lloguer, a l’administració de propietats, però el dia a dia costa molt.