Crèdit Andorrà manté una òptima posició al rànquing Top 1.000 que elabora anualment The Banker, la prestigiosa publicació financera del grup Financial Times. L’entitat hi ocupa la posició 667 i encapçala la llista dels bancs andorrans, tal com va informar l’entitat.

Tot i que els plans inicials respecte a la composició final de la plantilla eren treballar durant aquesta setmana i esperar l’amistós del cap de setmana contra el Barça B per prendre una decisió, el jove ala nipó, de 21 anys, ha convençut el tècnic, Xavi de la Rosa, i hi serà la temporada 2011-2012. Si compleixen les expectatives amb les quals arriben, a aquesta incorporació s’hi podrien afegir les dels romanesos Emil Raducu i Marian Sotarca Soti, un ala tanca i un ala internacionals amb el seu país que ahir ja es van incorporar als entrenaments. Ambdós vénen avalats pel seleccionador romanès i un molt bon coneixedor del campionat espanyol, el català Sito Rivera. La possibilitat que s’havia apuntat des del club sobre la presència d’un tercer jugador d’aquest país va quedar finalment descartada.
Yuki, que serà presentat avui, ja té cert recorregut en el futbol sala espanyol, on va arribar el febrer del 2009 per incorporar-se a la plantilla del Lanzarote de la divisió de plata. L’última temporada la va disputar al Bargas madrileny, un conjunt de primera A   entrenat per l’exinternacional espanyol Andreu Linares. El japonès, que ja va tenir minuts amb l’Andorra en els partits amistosos del cap de setmana passat, tenia alguna altra oferta però la possibilitat de jugar amb el Principat li interessava molt.

Tres contractacions
Raducu i Soti, que ahir ja van entrenar amb el grup en les dues sessions de tarda, aterren amb l’objectiu de fer-se un forat en el futbol sala espanyol. El primer, de 27 anys, va estar la temporada passada a Malta i Hongria, mentre que el segon, de 30 anys, va jugar a l’United Galati del seu país, que va ser segon classificat de la lliga. A Romania tant un com l’altre havien coincidit amb Lucas, el pivot brasiler que s’ha incorporat enguany al conjunt del Principat.
Amb la contractació de Yuki, el tercer fitxatge que s’oficialitza, ja hi ha vuit jugadors confirmats en el primer equip. I les intencions del tècnic són cobrir tres places més amb els jugadors que hi ha a prova. Al marge dels dos romanesos, tres jugadors més es troben treballant amb intesitat aquests dies. Es tracta de l’italià Carlos Alberto Ricotti, un ala tanca que jugava en la tercera divisió transalpina i que arriba recomanat per Davide Marfella, nou ajudant de Xavi de la Rosa, i dos joves jugadors catalans, Toni González –ala de 19 anys que jugava al juvenil del Castelldefels– i Diego Heredia –de 20 anys i ex-Premià de la nacional A espanyola–. El tècnic també ha expressat la voluntat de cobrir una o dues places de l’equip amb els joves jugadors que provenen del juvenil i del Puigcerdà, filial de l’entitat tricolor. Alguns es troben realitzant la pretemporada.

HOTEL PLAZA ÉS EL NOU PATROCINADOR

El gerent del club, Emili Puig,  va anunciar el nou acord de patrocini que ha signat l’entitat amb una marca del grup Cierco, que des de fa anys ja és sponsor de l’Andorra de futbol sala. Si amb anterioritat havien estat Butagaz i BP, aquest cop és Hotels Plaza. Puig, acompanyat per la directora comercial i de màrqueting d’Hotels Plaza, Rosa Macià, va dir que “agraïm la col·laboració del grup, perquè sense ell seria difícil jugar a segona divisió”. L’acord és fins a final de tem­­porada, quan finalitza el mandat de l’actual junta directiva, i comporta que l’equip adopta el nom comercial, que lluirà als uniformes, i la publicitat estàtica al poliesportiu.
Com és habitual no es va donar la xifra del patrocini però Puig va indicar que estava al voltant de la quantitat de la temporada passada. Va precisar que ja es comptava amb aquests diners en el pressupost i que, per tant, no es tracta d’un ingrés suplementari. El gerent va dir que els comptes del futbol sala estaran entre 275.000 i 290.000 euros, 100.000 menys que la temporada passada atenent-se a les previsions de retallades dels ajuts previstes pel Govern. Sobre el patrocini, Macià va destacar que “el fet que es jugui en una categoria important com és la segona divisió donarà a conèixer la marca al territori espanyol”.

“En un futur, els fons estructurals i de cohesió hauran de suspendre’s en els països de la zona euro que no acullin les recomanacions d’aquests procediments”, van indicar la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy, en una carta enviada ahir al president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.
En aquesta missiva, en la qual recullen i aprofundeixen en les recomanacions acordades dimarts, consideren que “aquests canvis haurien d’integrar-se en el nou reglament dels fons que seran proposats per al pròxim marc financer plurianual”.

Reformes indispensables
Aquests fons, van recordar, “han de servir per donar suport a les reformes indispensables per millorar el creixement econòmic i la competitivitat a la zona euro”. Els mandataris van advocar perquè els que no s’utilitzin “puguin reunir-se en un fons per al creixement econòmic i la competitivitat que serà gestionat per la Comissió”.
El document, difós per la presidència francesa, estima que tots els països de l’eurozona que tinguin un nivell d’endeutament excessiu hauran de presentar un pla de reducció del deute “i precisar com afrontaran l’impacte de l’envelliment de la població”. A la carta, concretament en l’apartat sobre el reforç de la vigilància i de la integració de les polítiques pressupostàries i econòmiques, Sarkozy i Merkel “animen els governs i parlaments dels països de l’eurozona a comprometre’s a revisar els seus projectes de pressupost en cas de recomanacions”.
“Tots els estats han de confirmar sense més tardar la seva determinació a aplicar ràpidament les recomanacions europees de consolidació pressupostària i de reformes estructurals, principalment pel que fa al mercat de treball, la competència en el sector serveis i la política de pensions”, hi van afegir. Sarkozy i Merkel, finalment, van informar Van Rompuy que havien decidit emprendre una etapa de convergència econòmica que inclou un impost comú de societats.

LES BORSES ES MOSTREN DECEBUDES PER LES PROPOSTES

Els mercats de valors europeus van acollir ahir amb decepció les propostes francoalemanyes de reformar l’eurozona, en una jornada volàtil que es va saldar amb tancaments mixtos. Així, Londres va baixar un 0,49%, Frankfurt va caure un 0,77%, mentre que Madrid va pujar un 0,62%, París va guanyar un 0,73% i Milà va avançar un 1,27%. L’Euro-Stoxx-50, que agrupa les companyies més grans de la zona de l’euro, va guanyar un 0,3%.
Després d’haver obert amb pèrdues notables, algunes places borsàries europees van reduir els números vermelles al llarg de la jornada. L’obertura alcista de Wall Street, que va impulsar les ordres de compra a Europa, no va aconseguir imposar-se i el Dow Jones d’Industrials va acabar amb resultats negatius. En general els mercats financers van considerar que el resultat de la cimera francoalemanya no ha contribuït a reduir la incertesa per l’elevat endeutament de la zona de l’euro. El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van apostar per una integració més gran de la zona i un rigor més elevat en la despesa, a més de crear un impost sobre les transaccions financeres.
Alguns experts van considerar a Frankfurt que un impost sobre les transaccions financeres unilateral a Europa crearia desavantatges competitius al sector europeu respecte dels Estats Units i l’Àsia. Segons van apuntar aquests especialistes, els grans inversors tindrien la possibilitat tècnica d’efectuar les transaccions en altres borses del món en les quals no s’apliqués l’impost.

La justícia francesa ha sentenciat recentment que la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de denegar l’autorització del projecte que havia de suposar l’ampliació del domini de Grandvalira cap a França va ser incorrecta. Els tribunals consideren que l’impacte ambiental que hauria suposat l’operació no era de prou calibre per frenar la iniciativa, que tenia un doble component: la creació de noves pistes d’esquí i la configuració  d’un centre lúdic amb una important operació immobiliària.
Les traves legals –amb una important oposició al projecte per part de grups ecologistes i, també, inicialment de l’ajuntament de Porta– i el fet que, suposadament, la impossibilitat de desenvolupar en la seva totalitat Porte des Neiges va generar la seva inviabilitat econòmica, va portar els impulsors de la iniciativa a instar la denúncia de la concessió  i a reclamar, a final de la temporada d’hivern del 2010 (abril), la resolució del contracte. Pas Grau desistia fart dels impediments. Un informe que després va avalar la prefectura dels Pirineus Orientals desestimava el projecte perquè entrava en contradicció, al seu entendre, amb la protecció d’un espai natural d’alt valor ecològic (Natura 2000, d’interès comunitari per al Capcir, Carlit i Campcardós). Segons els estudis es malmetia la flora, la fauna i espais d’interès biogeogràfics com ara aiguamolls. El prefecte va denegar l’autorització al projecte el març del 2009.

Montpeller, Marsella
I es va iniciar la cursa legal, des de la societat Porte des Neiges per reclamar la validesa del projecte. Ara, recentment, en una decisió final que ha esdevingut ferma en transcórrer el termini preceptiu sense que la resolució hagi tornat a ser recorreguda, la cort d’apel·lació administrativa de Marsella dóna la raó als promotors de la iniciativa. O més exactament, anul·la la decisió del prefecte de desestimar l’autorització i resol que la intervenció de la societat “està permesa”, alhora que condemna l’Estat francès (en concret el ministre d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge) a satisfer a la companyia afectada 1.500 euros. La resolució de Marsella es basa en uns termes molt similars a la prèvia del tribunal administratiu de Montpeller.

Fonaments
La decisió dels tribunals es fonamenta en tot un seguit d’interpretacions legislatives i reglamentàries sobre l’adequada aplicació d’unes directives europees que no serien del tot vigents en el moment de posar-se en marxa el projecte, que es remunta, en una primera aprovació, al 1996. I?també qüestiona el procediment seguit per l’administració intervinent. Alhora, però, i tot i admetre  que el projecte afectaria algunes zones d’especial protecció, la decisió de la cort marsellesa ve a dir que l’espai afectat és “molt limitat” i que l’impacte “negatiu” sobre el medi natural que suposaria la iniciativa és “molt baix”. Tanmateix, també es destaca en el veredicte judicial el fet que els promotors de la iniciativa preveiessin “mesures compensatòries” que, en certa manera, el tribunal avala. En conseqüència, segons la decisió, “el prefecte no demostra” que la creació del nou domini esquiable i el seu conjunt lúdicoresidencial “pugui afectar el lloc d’interès Capcir-Carlit-Campcardós de manera significativa”, com es requereix, ni que el projecte tracti amb “menyspreu la protecció de la Xarxa Natura 2000”.

SET MILIONS DE DESPESA ACUMULADA EN QUATRE ANYS I VUIT MÉS D'INDEMNITZACIÓ

Les quatre temporades en què Porte des Neiges va funcionar (entre el 2005 i el 2009) va deixar un balanç d’explotació negatiu. El dèficit que es va calcular en el moment que la societat va promoure la resolució del contracte era de 4 milions d’euros. A aquesta xifra hi calia sumar les despeses dutes a terme per la societat per posar en funcionament el camp de neu. I que passava, bàsicament, per la construcció del telecabina de l’Estany, avui ja desmantellat, i que permetia la connectivitat de Porte des Neiges amb el Pas de la Casa. Entre el dèficit i les despeses, serien uns set milions d’euros que Pas Grau Internacional i els seus socis francesos reclamen a l’ajuntament de Porta, en un plet encara per resoldre’s i que inclou, també,una demanda de gairebé vuit milions d’euros més com a indemnització en concepte de lucre cessant. És a dir, el benefici que es preveia obtenir.

A més, des del ministeri hi ha la voluntat de potenciar els productes autòctons desenvolupant un marc legal per tenir un segell de qualitat per als productes del país.
“No hi haurà retallades per als ramaders”, va afirmar Alcobé, que va reconèixer que les subvencions són un dels pilars que permeten mantenir la ramaderia al país i tenen un pes molt important per a projectes com el de la Carn de Qualitat. El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), Miquel Font, va comentar que ara per ara la cabana, tant de vaques com d’ovelles, s’ha estabilitzat i el país compta aproximadament amb 5.000 caps de bestiar.
El ministre hi va afegir que també cal tenir en compte que les funcions dels pagesos “van més enllà del sector”, ja que també juguen un paper important en el vessant turístic. És per això que considera que no es pot comparar aquest cas amb el d’altres sectors que sí que veuran com els diners que reben del Govern es redueixen.

Productes autòctons
D’altra banda, Alcobé també va destacar que el país disposa de productes típics que caldria promocionar, ja que considera que els agricultors han fet un esforç important per aconseguir cert nivell de qualitat, i “hi ha una demanda prou important per donar-los a conèixer”. És el cas, per exemple, de la mel, les trumfes o les plantes medicinals.
És per això que l’executiu treballa en la creació d’un segell que reconegui aquells productes elaborats al país i que pugui donar garanties als consumidors. De moment, s’estan establint els paràmetres que s’hauran de tenir en compte per admetre els productors. “Cal valorar si es pot incloure qualsevol producte elaborat a Andorra o si cal diferenciar en cas que la matèria primera vingui de fora”, va especificar.
En aquest sentit, el ministre va avançar que durant la Fira d’Andorra la Vella els ramaders i productors disposaran d’un estand per promocionar-se, una acció que es volia fer durant la primavera però que s’ha hagut d’ajornar.
Font, per la seva banda, va valorar positivament aquestes accions, ja que considera bo que els turistes puguin identificar correctament els productes. “El segell de qualitat és una reivindicació important per poder comercialitzar els productes i donar a conèixer el que fem aquí”, va comentar, i hi va afegir que el fet que el Govern hi treballi els ajuda perquè “nosaltres sabem cultivar, però la part comercial sempre ens ha vingut una mica gran”.
Una altra de les preocupacions que va manifestar el president de l’APRA és la del preu dels cereals. Font va indicar que de moment estan a l’expectativa del que pot passar a la tardor arran de la sequera que hi ha hagut a França.

EL GOVERN ESPERA QUE EL TURISME RURAL ESTIGUI REGULAT ABANS D'ACABAR AQUEST ANY

El projecte de dotar el país d’una xarxa d’establiments rurals podria fer-se realitat a final d’aquest any. Segons va explicar ahir el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, el reglament per regular el sector està molt treballat perquè es tracta d’un projecte que ja venia del Govern anterior. Des de l’executiu sempre s’ha destacat la importància del projecte, ja que permet donar cobertura a un segment de turisme que actualment no es té i per això des del començament s’ha volgut donar-li continuïtat de seguida.
D’aquest tema també va parlar el president de l’APRA, Miquel Font, que va destacar que ara tot està en mans del Govern i que des de l’Associació confien que un cop passades els vacances, el procés per acabar el reglament es pugui accelerar i així les dates donades per l’executiu es puguin complir.

Coma forma part dels pocs propietaris ramaders que hi ha a la parròquia i va destacar que “pel que fa al Govern, ens han ajudat bastant amb subvencions i ens han donat suport”, amb referència a les dificultats per les quals passa el sector i que es veuen agreujades per la crisi. També va posar en relleu que “s’han buscat sortides” com, per exemple, la del segell de qualitat, que “es va notant” en el nivell de vendes, tot i que ho fa de manera moderada pel context actual. El ramader va indicar ahir que el fet que a final dels anys noranta es posés en marxa l’escorxador i que posteriorment s’hagi engegat la iniciativa del segell ha estat la seva “salvació”, i que “si no avui ja no hi tindríem res aquí”.
Coma és de Casa Cametes, on, segons va afirmar, hi tenen “sistemes antics, que són molt esclaus, com per exemple corts amb el bestiar estacat”. Això, segons va comentar, és una cosa que succeeix al llarg del Principat. “No és com a la Seu, per exemple, on hi tenen corts modernes en què es fa tot amb la maquinària i és més ràpid”, hi va afegir. Coma va atribuir el fet que no hi hagi hagut millores tecnològiques a les corts al fet que es disposa de poc   terreny, i que “potser ha prevalgut fer algun edifici per vendre que modernitzar el bestiar”.
El ramader va explicar que el seu treball “no és fàcil” perquè tot i que es tracta d’una vida “molt sana”, també “hi ha un sacrifici d’hores” i no hi ha horaris ni dies festius. Respecte a les previsions de futur, comenta que el repte principal és que les cases que tenen bestiar es mantinguin al llarg dels anys. “Ja està bé que les generacions que vénen al darrere puguin anar aguantant”, afirma, perquè si algú ve de fora i vol ser pagès, “difícilment ho farà”. En aquest sentit, va indicar que abans eren moltes més les cases que tenien bestiar, mentre que actualment “hi ha gent que ha fet pisos i es dediquen a altres coses”.
La celebració d’ahir va acollir més d’un centenar de persones. Coma va explicar que “és un dia de trobada i de festa, puja gent de la parròquia, els que tenim bestiar i els que n’han tingut, i ho celebrem”. Des del comú es va registrar una cabana de 200 vaques i 100 eugues a Ordino –comptant animals adults–. D’aquestes, una cinquantena perta­nyen a la Casa Saboyano, on l’Àlex Gaspà n’és el ramader. Aquest va comentar que els animals comencen a pasturar a principi de juny al Serrat i que, progressivament, “anem pujant fins a Arcalís per les muntanyes dels emprius”. Allà hi són durant un mes i mig, i després baixen cap a la vall de Rialb, on s’hi estan trenta dies més –si les condicions meteorològiques ho permeten–, després tornen a canviar de muntanya i van a la vall del Sorteny, des d’on cada ramader les porta a la cort. Gaspà també va explicar que  anys enrere es creia molt en aquesta benedicció, “perquè no hi havia res més”, i que és una festa que s’ha mantingut al llarg dels anys.

UNA CELEBRACIÓ AMB POCS TURISTES

El cònsol major d’Ordino, Ventura Espot, va explicar ahir que en la benedicció d’enguany s’ha avisat els hotelers que aquesta és una celebració que no té com a públic objectiu el turisme. Això ho han fet perquè, segons ha detallat, en anys anteriors els hostalers havien publicitat la festa, i l’organització s’havia quedat sense dinar per als assistents atesa la forta afluència de turistes a la benedicció del bestiar.