Pere Cervós, Sílvia Riva i Carles Torralba, designats per a aquesta feina, hauran de batallar contra els interrogants que suposa si finalment la formació demòcrata formalitza un pacte amb l’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i el seu entorn. Els contactes, encara no formals, que destacats membres dels taronges estan duent a terme amb Ferrer han fragmentat clarament el comitè de DA, en el qual les exministres liberals Mònica Codina i Conxita Marsol, o antics militants socialdemòcrates com ara Sílvia Fer­rer i Xavier Boixader s’oposen amb contundència a arribar a cap aliança amb la mandatària comunal.
Els tres integrants de la comissió escollida per confeccionar la candidatura han rebut instruccions d’elaborar-la prescindint de Rosa Ferrer i de les persones de la seva confiança que podria voler en una hipotètica llista conjunta. Però en la darrera reunió del comitè local de DA es va debatre du­rant més estona sobre la conveniència d’arribar a una entesa amb la cònsol o no fer-ho. Una cosa tenen clars els demòcrates i Ferrer: si finalment concorren tres llistes a les eleccions del 4 de desembre, la candidatura que presenti el Partit Socialdemòcrata (PS) partirà amb avantatge. O?aquesta és la hipòtesi de treball. I per això destacats membres de DA a la capital, com els ministres Jordi Cinca i Marc Vila –exmilitants del PS com la mateixa Fer­rer–, defensen l’aliança. Fins i tot en últim extrem, segons han confirmat les fonts consultades, el líder demòcrata, Toni Martí, també és favorable al pacte.

Mentalització
Després d’acordar que Cervós, Ri­va i Torralba fessin els contactes necessaris per elaborar una llista pròpia sense comptar amb Ferrer, perquè “l’obligació del partit és fer llista a la capital” i “no donar suposats senyals de debilitat”, també es va deixar clar que els llocs que s’ofereixin poden canviar en funció dels moviments estratègics que procedeixin els propers dies. Els tres integrants de la comissió van rebre l’encàrrec especialment de trobar les dues primeres persones per a la llista. Els dubtes sobre la possible incorporació de Ferrer estarien fent que apareguin moltes dificultats perquè hi hagi compromisos en ferm de possibles candidats contactats. Però noms com els de Codina o Marsol podrien estar sobre la taula.
Això sí, les dues exministres en governs del PLA no volen sentir a parlar d’entendre’s amb l’actual cònsol, que té la ferma voluntat d’acudir a la reelecció i que hauria vist, segons les fonts consultades, que la seva marxa del PS ha estat menys seguida del que esperava. O, en tot cas, que podria tenir menys força de la prevista. Sobretot si DA acudís als comicis al marge d’ella. Entre els que voldrien fer una candidatura taronja integral hi ha un sector que reclama un equip jove, amb cares noves com les de l’última llista par­roquial per a les legislatives i amb una preparació tècnica tan alta com sigui possible vistes les dificultats de la gestió que caldrà afrontar els anys vinents. De moment, però, la feina és a entendre’s. O a desfullar la margarida. O millor, la Rosa. Ferrer sí o Fer-rer no.

QUATRE DELS CONSELLERS D'UNIÓ DEL POBLE, A LA LLISTA 'TARONJA' D'ESCALDES

Quatre dels consellers actuals de la majoria comunal d’Escaldes, que el 2007 es van presentar sota la denominació d’Unió del Poble, repetiran en la candidatura que Demòcrates per Andorra (DA) presenti a la parròquia. Descartada la cònsol major, Montserrat Capdevila, ja que no pot optar a un nou mandat, les fonts consultades van donar per fet que Trini Marín, Marc Calvet, Núria Barquín i Magda Sinfreu serien els quatre components actuals de la corporació escaldenca que hi repetirien. I?els dos primers tindrien moltes opcions, o bé de formar tàndem per aspirar al proper consolat, o bé un dels dos ocupar una de les dues primeres posicions de la candidatura.
L’ascendència de Toni Martí serà fonamental per acabar de definir la llista. Especialment per fixar les posicions capdavanteres de la candidatura. L’entorn de l’actual cap de Govern i excònsol escaldenc ja està treballant en la recerca de noms que puguin complementar els consellers repetidors o, fins i tot, fer una aportació suplementària i agafar les regnes del projecte. Una de les persones amb qui es va contactar per sondejar-la per liderar la candidatura és l’actual director de Desenvolupament Estratègic de FEDA, Ramon Cereza, que va declinar l’oferiment. L’exdirector general de la parapública energètica i també del SAAS hauria descartat no tan sols ser el número u sinó formar part de la candidatura. Dos dels actuals pesos pesants de la majoria, Meritxell Sangrà i Pere Moles, ja haurien donat per tancada l’etapa comunal.

La primera jornada de la Lliga Nacional ha fet que dels quatre equips que es preveu que disputaran els play-off al títol, un hagi començat amb mal peu. Aquest ha estat el Construccions La Posa FC Lusitans.

Tots els corredors que van prendre part en l’última cita de les sèries mundials la recordaran durant temps. Les condicions meteorològiques extremes que s’hi van viure van suposar que completar el traçat fos tot un repte. El que es va poder classificar en millor posició va ser Ferran Teixidó.

La pluja va respectar l’esport. El dia es va aixecar ennuvolat amb unes condicions altes d’humitat i l’aigua amenaçava, però finalment no va ploure, fet que els corredors van agrair, i més recordant la calor de la primera edició. La segona Cursa popular d’AnyósPark va encimbellar al podi Marcos Sanza i Sílvia Felipo, que es van convertir a més en campions nacionals.

Tot i això, no es va avançar cap xifra sobre la quantitat necessària. Segons la ministra espanyola d’Economia, Elena Salgado, “no hi ha una xifra de capital”, però sí que “hi ha una idea, un consens que és bo que a poc a poc les institucions financeres vagin augmentant el capital per complir amb els requisits”. Salgado també va indicar que cal “trencar el bucle que hi ha entre el deute sobirà i l’estabilitat de les institucions financeres”, i que aquesta recomanació de més capitalització dels bancs no afecta, de moment, Espanya.
De la seva banda, el comissari europeu de Mercat Interior, Michael Barnier, va reconèixer que no hi ha unanimitat en la Unió sobre la possibilitat de la introducció d’un impost a les transaccions financeres.
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va comentar que l’eurozona i la Unió Europea “estan millor” que d’altres països. “En conjunt, la situació és bastant alentidora si es compara amb la d’altres grans economies desenvolupades.” Trichet va admetre que hi ha hagut errades “a escala individual”, que les han comès “països individuals”; i que les mesures per solucionar-ho ja estan en marca. El BCE preveu un creixement econòmic per als membres de l’eurozona per al 2011 d’entre l’1,4 i l’1,8 per cent, i estima que el dèficit dels països de l’euro pujarà al 4,5 per cent del producte interior brut, davant el 8,8 per cent dels Estats Units.  

Protestes
Uns 15.000 sindicalistes de diferents llocs d’Europa es van manifestar ahir a la ciutat polonesa de Wroclaw, en paral·lel a la reunió de l’Ecofin, amb la intenció de protestar contra les polítiques neoliberals. La manifestació es va desenvolupar sense incidents i es va demanar la creació d’eurobons, d’una taxa per a les transaccions financeres i un augment del pressupost comunitari. Ignacio Fernández Toxo, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) i president de torn de la Confederació Europea de Sindicats, va comentar que la reunió dels ministres de l’Ecofin “ha estat molt decebedora”, i que “si una cosa és clara és que les mesures no estan ajudant a resoldre la crisi, sinó més aviat al contrari”. Gabriele Bischoff, responsable del sindicat alemany DGB, va indicar que “si Grècia entra en fallida costarà molt més ajudar-la. No entenem l’oposició als eurobons”.
A banda de les manifestacions a Polònia per la reunió de l’Ecofin,  s’han convocat protestes davant les borses per protestar pel paper dels mercats financers. La iniciativa es va prendre a Nova York amb el moviment Occupy Wall Street, amb què un grup de persones es va concentrar a la borsa de Nova York per demanar una regulació dels mercats. A la capital d’Espanya, un centenar de persones es van apropar a la Borsa de Madrid convocades per un dels grups d’indignats creat durant el moviment 15-M. La iniciativa es va repetir a d’altres ciutats, com Berlín, Lisboa o Atenes.

ELENA SALGADO REPLICA BLANCO PER L'IMPOST DE PATRIMONI

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, va corregir les decla­racions de divendres del portaveu del Govern, José Blanco, sobre el recuperat impost de patrimoni. Salgado va afirmar que es mantindrà la compensació a les comunitats autònomes que decideixin no cobrar aquest tribut. “Un decret llei no pot modificar moltes coses; entre d’altres, no pot modificar l’actual sistema de compensació en el sistema de finançament”, va assegurar. José Blanco va evitar polemitzar i només va criticar la negativa del PP a aquest impost. De la seva banda, el candidat socialista a les eleccions, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar que plantejarà un augment fiscal a les societats d’inversió mobiliària i que si guanya revisarà l’impost de patrimoni.

Davant la manca de xifres oficials sobre el nombre de pisos, despatxos i locals en funcionament, AT va decidir el 2007 fer un estudi sobre la xifra d’unitats immobiliàries buides i ocupades. El motiu era important: calia desplegar la fibra òptica. El treball, segons va confirmar David Baró, cap de comunicació de la parapública, va situar en 37.000 les unitats immobiliàries ocupades i entre 10.000 i 12.000 les buides. Així, el 2007 s’entenia que un de cada cinc pisos, despatxos i locals estaven buits. Podia haver-hi cert decalatge en el percentatge de ca­da tipus d’unitat, però a grosso modo es podia establir aquesta correlació entre habitatges buits i ocupats.
Les dades del treball, però, han variat amb la nova conjuntura. La població ha baixat de manera sensible a causa la crisi econòmica. Tampoc no hi ha dades sobre quina estat la reducció (el cens està molt inflat i l’única dada de referència és la del nombre d’assalariats). El 2007, quan va tenir lloc l’estudi, hi havia (al juny) 40.800 treballadors. Quatre anys després i en el mateix mes, se’n registren 35.700. És a dir, una caiguda de 5.000 persones, de les quals només unes 800 es troben inscrites al servei d’Ocupació. La majoria han marxat. Comptant la baixada de la població, la xifra d’unitats immobiliàries buides se situa en prop de les 15.000, per sobre d’una de cada quatre. Aquí s’hi inclourien tant els pisos com els despatxos i els locals. Andorra Telecom va utilitzar bàsicament les informacions sobre les unitats immobiliàries que tenien contractada la llum o el telèfon.

Dades fiables aviat
La xifra d’habitatges ocupats podria quedar més ben definida aviat, gràcies a la revisió del cens que les par­ròquies s’han compromès a realitzar. Els set comuns han de començar les inspeccions pis per pis amb un doble objectiu. D’entrada, saber el nombre d’habitants a cada parròquia i de l’altra, establir quins són els pisos existents dividits pels que estan habitats i els desocupats.
Una de les explicacions per al nombre de pisos buits es troba, segons fonts del sector immobiliari, en el fet que fins fa pocs anys era habitual l’adquisició de pisos amb finalitats d’inversió. Les compres es feien tant a escala nacional com per part d’estrangers. Però la crisi va trencar la dinàmica. D’una banda, una xifra important d’habitatges es va quedar sense ocupar perquè directament no s’han venut les unitats. Hi ha exemples de promocions senceres que han quedat acabades però sense comprador. D’altra banda, els inversors tampoc no han pogut vendre els pisos que, en molts casos, han quedat buits perquè el mercat no està disposat a pagar el preu pel qual van ser adquirits. Les perspectives a curt i mitjà termini del sector immobiliari no conviden a pensar que la tendència canviarà.

L'ASSOCIACIÓ DE GESTORS PENSA QUE ELS LLOGUERS JA NO PODEN BAIXAR MÉS

L’Associació de Gestors Immobiliaris (AGIA) considera que el nivell de preus del mercat de lloguer no pot baixar més, va explicar el president, Joan Carles Camp. La falta de sortida dels habitatges en venda ha provocat, des de l’esclat de la crisi, l’entrada d’una important oferta en el mercat de l’arrendament. La situació s’ha capgirat respecte d’uns anys enrere, quan els lloguers es van encarir molt per una demanda molt elevada. Camp va explicar que “no es pot pretendre mantenir lloguers de 400 euros al mes, perquè el propietari acaba sense treure’n rendiment”. El president de l’AGIA va recordar que al lloguer s’hi han de restar una sèrie de conceptes com ara les despeses de comunitat, l’impost del lloguer o el percentatge que cobra el gestor immobiliari en cas d’una gestió delegada. “Si comptes amb tot, potser acaben quedant poc més de 200 euros nets quan es cobra un lloguer de quatre-cents”, va dir Camp. Per aquest motiu, l’AGIA espera que s’aturi la tendència a la baixa en els preus dels arrendaments, que no han parat de baixar des de fa tres anys. “No es tracta d’aplicar preus abusius, sinó de fixar quantitats justes per a l’arrendador i l’arrendatari.”