L'assemblea de militants d'UL que s'ha celebrat aquest dijous a la nit a Sant Julià de Lòria ha donat tot el suport a la decisió de Montserrat Gil d'acceptar ser la candidata a cònsol major en la llista electoral que el partit lauredià presentarà amb DA als comicis comunals del 4 de desembre.
Segons ha explicat Montserrat Gil a l'ANA, la proposta la va rebre ja fa uns dies per part dels membres de la comissió electoral, de la qual ella mateixa en forma part a més dels dos cònsols, Josep Pintat i Enric Sangrà, l'altra consellera general, Roser Bastida, i la presidenta d'UL, Maria Àngels Tarrés.
ls motius que l'han fet acabar de decidir per acceptar el repte, i que formaven part també d'alguns dels arguments pels quals se li proposava, són bàsicament pel seu "perfil d'encaix amb DA". Els responsables d'un i altre partit buscaven una persona que representés "l'obertura d'UL a DA", i qui millor que una de les persones que sent d'Unió Laurediana treballa diàriament dins del grup parlamentari demòcrata.

Gil, que s'ha definit com una persona "molt de poble i molt executiva", ha dit que es tracta d'un exercici de "coherència", no només per traslladar l'estreta relació parlamentària entre els dos grups a la política comunal, sinó perquè "en temps de crisi calen unions". Pel que fa a la persona que ha d'ocupar el segon lloc i la resta de la llista, Gil ha dit que ho aniran tancant en els propers dies i que l'assemblea li ha donat "via lliure" per escollir les persones que cregui oportunes. La lògica indicaria que darrera de Gil hauria d'anar una persona de DA. La candidata no descarta tampoc la incorporació d'independents.
Gil haurà de deixar el seu escó de consellera general per poder presentar-se, lloc que ocuparà Pere Obiols Mogio.

L'assemblea de militants d'UL que s'ha celebrat aquest dijous a la nit a Sant Julià de Lòria ha donat tot el suport a la decisió de Montserrat Gil d'acceptar ser la candidata a cònsol major en la llista electoral que el partit lauredià presentarà amb DA als comicis comunals del 4 de desembre.
Segons ha explicat Montserrat Gil a l'ANA, la proposta la va rebre ja fa uns dies per part dels membres de la comissió electoral, de la qual ella mateixa en forma part a més dels dos cònsols, Josep Pintat i Enric Sangrà, l'altra consellera general, Roser Bastida, i la presidenta d'UL, Maria Àngels Tarrés.
ls motius que l'han fet acabar de decidir per acceptar el repte, i que formaven part també d'alguns dels arguments pels quals se li proposava, són bàsicament pel seu "perfil d'encaix amb DA". Els responsables d'un i altre partit buscaven una persona que representés "l'obertura d'UL a DA", i qui millor que una de les persones que sent d'Unió Laurediana treballa diàriament dins del grup parlamentari demòcrata.

Gil, que s'ha definit com una persona "molt de poble i molt executiva", ha dit que es tracta d'un exercici de "coherència", no només per traslladar l'estreta relació parlamentària entre els dos grups a la política comunal, sinó perquè "en temps de crisi calen unions". Pel que fa a la persona que ha d'ocupar el segon lloc i la resta de la llista, Gil ha dit que ho aniran tancant en els propers dies i que l'assemblea li ha donat "via lliure" per escollir les persones que cregui oportunes. La lògica indicaria que darrera de Gil hauria d'anar una persona de DA. La candidata no descarta tampoc la incorporació d'independents.
Gil haurà de deixar el seu escó de consellera general per poder presentar-se, lloc que ocuparà Pere Obiols Mogio.

Caprabo va facturar el curs passat més de 1.400 milions d’euros. Té una xarxa de 340 supermercats. La immensa majoria a Catalunya. Aliats amb els bascos d’Eroski arriben a Andorra.

Tenen mig segle de vida.
Fa 51 anys que existim. Encara tenim oberta la primera botiga que vam obrir.

Encara aguanta?
Aguanta.

Que no nota la crisi, Caprabo?
En vendes anem bé.

I en què no anem bé?
Això no és un tema meu. L’hauria d’informar la direcció general. Però si mira les dades del tancament de l’any passat...

El Jordi Lahiguera compra sempre a Caprabo?
Sempre, sempre.

I si no què passaria?
No passaria res. Però entenc que si treballo en una empresa que és  Caprabo he de comprar a Caprabo. Si treballés per a una altra insígnia compraria en l’altra insígnia.

Vaja, que si no ho fes seria jugar al Barça i ser soci del Madrid?
Correcte.

Vostès regalen una cistella als pares de cada nadó que neix. Se sent padrí de molta canalla?
Hem entregat, fa tres mesos, la cistelleta un milió. Per tant, sí, som padrins de molta canalla des de fa divuit anys. I estem molt contents d’aquesta acció. Vam ser pioners. Hi ha hagut còpies però mai no han estat com la de Caprabo.

I ara neixen a Andorra.
Tenim un model de proximitat que penso que és únic i a Andorra no hi ha una insígnia com la nostra.

És com una mena de comerç del barri de qualitat?
D’una primera marca, amb una notorietat a Catalunya que es pot traslladar a Andorra i un model d’èxit: la proximitat.

La botiga del costat de casa, vaja.
No és la botiga de barri, que deu tenir 50 o 60 metres quadrats. És supermercat complet, amb una oferta completa, 4.000 referències i un escalat de preus que van des de la marca blanca d’Eroski, molt barata, fins a primeres marques de grans distribuïdors.

I un logotip que feia de comecocos. Es volen menjar el mercat?
Fins que vam entrar a Eroski, sí que era un comecocos. Però es va fer un restyling, era antiquat. Ara són tres boletes.

I no em dirà que aterrant a Andor­ra no volen menjar-se mercat... D’on pensen rascar?
Caprabo, a Andorra, es posiciona per agafar, no un segment nou, si no diferents segments. Podem agafar gent que busca preu o gent que busca marca. I amb qualitat.

Per a residents o per a turistes?
El nostre model és per al resident. És una botiga de proximitat que dóna servei al resident. Si vol venir un turista, benvingut. Però si busca moltes marques de tabac o de licor, que en tindrem, no serà la botiga apropiada. Ara, si busca el millor preu en oli, sucre, llet, aigua... a Caprabo ho tindrà.

Fins ahir al vespre, no s’havia reivindicat l’autoria de l’atac, encara que els primers indicis apuntarien al grup integrista islàmic al-Shabab, vinculat a al-Qaida. Les dues cooperants pertanyen a l’aparell logístic d’MSF i viatjaven en un vehicle que va ser assaltat a trets, el conductor va resultar ferit.
La treballadora catalana de Metges Sense Fronteres és Montserrat Serra, una professora de l’institut d’educació secundària de l’Escala i veïna de Palafrugell (Girona) de 37 anys d’edat, segons van confirmar fonts municipals, que van apuntar que també és cosina d’una exregidora d’ERC en aquest últim municipi. Aquesta cooperant compta amb una àmplia trajectòria en aquest tipus de tasques solidàries, que l’havien portat a realitzar treball de camp en diversos països abans de fer-ho a Kenya.
L’ONG també va confirmar que les dues treballadores estaven al camp de refugiats kenyà de Dadaab, a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Somàlia, que acull uns 50.000 refugiats somalis i on MSF té sis professionals mèdics i de logística del seu equip internacional i també compta amb seixanta treballadors locals.

SENSE SEGURETAT PRIVADA
Aquest equip de cooperació estava construint un hospital per proporcionar atenció mèdica primària i un programa d’atenció nutricional per als exiliats somalis que fugen de la guerra i la fam al seu país. MSF és l’única ONG que es mou per la zona sense personal de seguretat privada, una norma de l’entitat que només trenca a Somàlia.
El darrer precedent de segrest d’una ciutadana espanyola en aquesta regió va tenir lloc a final del 2007, quan la metgessa Mercedes García i la infermera argentina Pilar Bauza, també treballadores d’MSF, van romandre en captiveri durant sis dies a la regió semiautònoma de Puntlandia (Somàlia).
En l’àmbit diplomàtic, representants del govern de la Generalitat, inclòs el president català, Artur Mas, es van posar ahir en contacte amb Metges Sense Fronteres, amb la diplomàcia espanyola a Nairobi i amb l’entorn familiar de la cooperant catalana, per oferir la seva col·laboració, van explicar fonts del govern.
L’ambaixada de l’Estat espa-nyol a Kenya i el departament d’emergència consular d’Exteriors van activar també les primeres mesures per afrontar la situació i mantenir informats els familiars. La ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, que tornava de Viena, estava al corrent de l’assumpte, així com la secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez.
Mentrestant, MSF va condemnar ahir enèrgicament el segrest de les dues cooperants a Kenya i va demanar que tornin al més aviat possible a casa. La directora d’operacions, Raquel Ayora, va llegir un comunicat en el qual l’ONG expressa la seva enèrgica condemna dels fets ocorreguts ahir al matí i va demanar el retorn de les seves companyes, així com “extremada prudència” informativa per motius de seguretat. MSF no havia pogut establir encara contacte amb les segrestades, per la qual cosa es desconeixia el seu estat de salut.

CONFUSIÓ SOBRE EL SUPOSAT ARREST D'UN DELS FILLS DE GADDAFI DURANT L'ASSALT A SIRTE

Les forces de les tropes del Consell Nacional Transitori libi van haver de retirar-se del centre de Sirte, mentre es creuaven notícies contradictòries sobre la suposada detenció d’un dels fills de Muamar al-Gaddafi, Mutasim. Els dirigents de la insur­recció havien assegurat que el fill de Gaddafi havia estat capturat quan intentava fugir de Sirte, i que l’havien traslladat a Bengasi per in-terrogar-lo. Els rebels van celebrar aquest anunci amb trets de metralladora, que segons fonts hospitalàries van causar vuit morts i uns 250 ferits. Posteriorment, diversos responsables del nou govern libi, com el president Mustafa Abdeljalil, van desmentir la detenció i van considerar que la situació ha estat provocada per una “disfunció del canal de transmissió d’informacions”. Al centre de Sirte, les tropes fidels a Gaddafi van realitzar una contraofensiva amb artilleria pesada que va aturar l’atac dels rebels. Fonts dels atacants van explicar que esperaran a un bombardeig a les posicions dels gaddafistes abans d’una nova ofensiva.  

Contraban
Les forces de seguretat egípcies van interceptar diversos carregaments d’armes il·legals a la frontera amb Líbia i que es pretenien vendre al Sinaí. Fonts militars consideren que aquest tipus d’armes poden anar destinades a atacar Israel des de Gaza.

Andorra i França iniciaran a començaments de l’any que ve les reunions dels grups de treball que han de tractar de la renovació del conveni d’educació entre els dos estats, segons es va acordar ahir en la reunió de la comissió mixta franco-andorrana d’Educació, celebrada a la seu del departament a Sant Julià de Lòria.

No desitja tanta pressió com l’ha que ha estat vivint els últims anys. Jean Baptiste Poux ha decidit no renovar per al Salindres i tornar al seu club de sempre, l’Albi, així que passarà de disputar la Primera Divisió francesa a la Tercera.

Arriba el moment de posar a prova les més de sis setmanes de preparació que el River Andorra ha fet durant aquesta pretemporada, en què ha jugat dos partits de pretemporada oficials, a més dels dos que va disputar de la Lliga Catalana.

Del total de l'import aprovat, durant el 2011 només s'executaran 1,9 milions d'euros, i la resta correspon a plurianuals per al 2012 i 2013. Alcobé ha avançat que el pressupost per a l'any vinent ja contempla la partida corresponent, que servirà per finançar les obres de les dependències comunals que s'han d'ubicar davant del Consell General tal com marca el conveni signat amb el Comú, així com la passarel·la que ha d'unir la plaça del Poble i la plaça superior del nou edifici. En canvi, el pressupost encara no contempla, a causa de la difícil situació econòmica, cap partida per a començar el nou edifici de la Justícia que s'ha de construir al Prat del Rull, ni tampoc l'ampliació de l'edifici administratiu del Govern.

Tant Alcobé com el conseller general de DA, Martí Salvans, han explicat que l'aprovació d'aquest crèdit extraordinari és un pas més d'un llarg i complex procés urbanístic que es va iniciar a finals dels anys noranta i que ha patit diverses modificacions.

D'altra banda, el Consell General també ha aprovat amb el suport dels dos grups parlamentaris la resta de crèdits extraordinaris que se sotmetien a aprovació: Els 22.000 euros per finançar els crèdits a l'emancipació i per accedir a habitatges de lloguer; els 734.803,85 euros per a donar compliment al contracte de concessió del Bus Express per als anys 2011, 2012 i 2013; 191.284 euros per a finançar les despeses de microfilmació i digitalització dels protocols notarials de l'Estat; i 429.228 euros per a finançar les despeses de manteniment del nou edifici del Consell General.

A més, també s'ha aprovat per unanimitat el crèdit extraordinari per finançar diversos serveis i prestacions socials per un valor de 2,8 milions d'euros, tenint en compte l'increment que hi ha hagut des de l'últim pressupost aprovat.