Una de les iniciatives que plantejaran és recór­rer contra els decrets centrals sobre sanitat i educació davant del consell de garanties estatutàries, en considerar que “envaeixen” competències autonòmiques. El portaveu va assegurar que la Generalitat actua en “legítima defensa” i que el govern de Rajoy “va tancant a poc a poc la porta del diàleg i l’acord”.  
Una altra mesura és demanar un informe a l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre duplicitats a les administracions públiques. Homs va opinar que no s’entén l’existència de ministeris com Sanitat, Educació o Cultura, que tenen les competències transferides, i va afirmar que el govern central “té molt per retallar i ha d’aprimar-se en el context d’austeritat”. El portaveu també va comentar que la Generalitat vol arribar a un acord al Parlament per reclamar al govern central estudis sobre la despesa i benefici de qualsevol infraestructura a l’hora d’aportar inversions. D’altra banda, el president català, Artur Mas, va enviar una carta a Mariano Rajoy per demanar una “homogeneïtzació” en el sistema d’autopistes i autovies d’Espanya, en considerar que Catalunya pateix “un clar greuge comparatiu” amb la xarxa de peatges.  

Rajoy defensa les accions
Mariano Rajoy va afirmar ahir al Senat, en resposta a una intervenció del portaveu de CiU Jordi Vilajoana, que el seu govern no “ofega” Catalunya, ni va contra els seus interessos, i va posar com a exemple que ha retardat la devolució de les liquidacions del 2008 i 2009, i la línia de crèdit per refinançar el deute. “Això no s’ha fet mai i és la demostració que el govern es preocupa pel que passar a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’institucions del país”, va dir. Vilajoana havia reclamat el pacte fiscal com a mitjà per afrontar la crisi i poder reduir el dèficit, i va destacar que l’administració catalana aporta “més del que rep d’una forma desproporcionada”.  
Rajoy va aprofitar la intervenció al Senat per criticar l’actuació de l’executiu anterior. El president va explicar que van rebre “una herència molt complicada” amb “un dèficit insostenible”, i que si pren mesures que no estaven al programa és perquè cal “rectificar coses que es van fer malament”. El dirigent va afirmar que “no em queixo de l’herència, em queixo de l’engany”.
Rajoy també es va referir a la situació de Bankia, de la qual alguns grups asseguren que rebrà finançament públic per sanejar-la, i va dir que “fins ara l’únic diner públic que s’ha donar és del govern del PSOE”. Des de CiU es va comentar l’actualitat de l’entitat bancària. Jordi Turull, portaveu al Parlament, va assegurar que el govern de Rajoy “utilitza una vara de mesurar diferent” quan es tracta de Bankia en comparació a CatalunyaCaixa.  
Ahir es va fer públic el baròmetre del CIS i la intenció de vot al PP va baixar quatre punts respecte a les eleccions, fins al 40,6 per cent, i el PSOE en tindria un 29,6 després de pujar un 1,6 per cent.

EL LEHENDAKARI DESCARTA LA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS

El lehendakari Patxi López va anunciar que no té previst convocar eleccions anticipades al País Basc, després que ahir Antonio Basagoiti, el líder del soci de govern, el PPE, anunciés que trencava l’acord. Sobre la possibilitat de plantejar una moció de confiança, com proposa el PNB, va indicar que és l’oposició qui l’ha de proposar. López va apuntar que “no és el primer govern en minoria de la història” i que estan disposats “a parlar amb tots”. José Luis Bilbao, del PNB, va assegurar que Euskadi necessita “al més aviat possible” un nou govern, però el portaveu del partit nacionalista al Congrés, Josu Erkoreka, va considerar que la seva formació no presentarà una moció de censura. De la seva banda, Basagoiti es va oferir a pactar “una sortida ordenada” de la legislatura.

Aquests són els diners ja compromesos a data 31 de desembre del 2011 per aquest complement de pensió dels 1.900 assalariats de l’administració central. D’aquests diners, però, no hi ha aprovisionat ni un sol euro per cap dels executius anteriors. D’altra part, 415 milions. Aquest és el volum total de diners que hauria de pagar el Govern,   si no es canvia res per complementar les pensions quan es jubilin tots els treballadors actuals.
Les dues xifres formen part de l’informe actuarial sobre el complement al retir dels funcionaris. El text va ser presentat ahir pel ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, en una reunió mantinguda amb representants de la plataforma de sindicats dels treballadors públics. Si tenim en compte els 273 milions dividits pels 1.900 funcionaris ens trobem amb una mitjana de compromisos actuals d’uns 145.000 euros per persona. Si s’utilitza com a referència els 415 milions quan tots hagin assolit l’edat de jubilació s’arriba pràcticament a 220.000 euros per assalariat públic.
L’afer és, segons les paraules del secretari general de l’Apaag, Albert Verdú, “una pilota que s’anirà fent grossa de forma exponencial si no s’actua”. Govern i sindicats van coincidir en dues coses. D’una banda, en responsabilitzar del problema els anteriors executius. “No s’ha aprovisionat ni un euro. Hi ha hagut una mala gestió de tots els governs”, va denunciar des del sindicat de funcionaris de duana Gabriel Ubach. De l’altra, van expressar la voluntat de buscar un consens per trobar una solució que, van apuntar, passaria probablement per una fórmula de copagament a la qual es mostren oberts... si bé amb matisos.

Possibilitats de copagament
“Els treballadors estem disposats a assumir una part del cost. No tenim una línia vermella però sí que és clar que tampoc no ho podem pagar tot de zero, com si no hagués passat res”, va comentar Verdú, que recorda que amb el Govern del PS ja hi havia un “consens” en la possibilitat del copagament i que, ara, “el cavall de batalla serà qui posa què i quant i per aconseguir què”.
De forma similar es va expressar Ubach, per qui una solució podria passar per una “gestió externa” del futur fons i per acceptar un copagament “a canvi d’unes garanties i unes prestacions diferents”, que podrien passar, per exemple, “perquè els diners no cobrats no es perdin si el funcionari mor, o per tenir l’opció de cobrar-los de cop en jubilar-se”. En canvi, des del Sindicat de l’Ensenyament Públic Santi Rodríguez va admetre l’opció del copagament, però per assumir el que es generi a partir d’ara, però no els 273 milions d’euros ja compromesos i no aprovisionats.
Tots van remarcar que en altres països s’han viscut problemes similars i s’han trobat solucions, en molts casos amb aportacions dels propis funcionaris sense “transicions traumàtiques”. Demanen, però, que sigui Govern qui “mogui fitxa” amb la presentació d’algun model a partir del qual encetar la negociació. Creuen que hi ha temps per trobar una solució i “per la nostra part hi haurà diàleg, segur”, va avançar Ubach.

UBACH ECOMANA ELS FUNCIONARIS A LA MARE DE DÉU

El secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach, representant a la plataforma de funcionaris dels duaners, va sorprendre tot­hom entrant a Govern ensenyant la imatge d’una verge que portava a la carpeta amb la documentació i els papers per a la reunió amb el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca.
“És la Mare de Déu dels Desemparats”, va assegurar el sindicalista. Ubach va voler posar després en relleu que “de forma honorífica, l’hem de nomenar la patrona de tots els funcionaris, perquè ens sentim així”, amb referència al fet que no estiguin aprovisionats els diners per a les seves pensions. El màxim responsable de l’USdA va mostrar a les càmeres d’Andorra Televisió la imatge de la Verge com mostra la fotografia.

L’últim estudi actuarial elaborat sobre el sistema de jubilació dels funcionaris fixa en 273 milions d’euros els compromisos adquirits pel Govern pel que fa al pagament de les pensions futures dels seus treballadors. La xifra és superior a la que havien estimat els estudis que s’havien realitzat anteriorment, ja que havien calculat el deute per aquest concepte en uns 250 milions d’euros.

Les retallades de personal a les empreses no s’han acabat, raó per la qual d’aturats “en tindrem més” en el futur immediat. I això que la xifra de persones que no tenen ocupació ja supera  el miler, segons va anunciar dilluns el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila.