El Niu

d'empreses d'Encamp es va inaugurar el mes de juny del 2010 amb la voluntat de promoure l'ús de despatxos habilitats per desenvolupar activitats amb empreses de nova creació. El Comú, però, ha volgut anar més enllà, i vol convertir el nucli de la parròquia en un centre de negocis. Per això va encarregar un estudi a l'empresa ANAS, per analitzar les debilitats i atractius de la parròquia i els sectors que poden estar més interessats en instal·lar-s'hi.
El vicepresident d'ANAS, Jordi Alvinyà, explica que és imprescindible detectar un nombre reduït de sectors i focalitzar tota l'atenció en aquests perquè disposin de totes les facilitats necessàries i així puguin crear un ecosistema al seu voltant que atregui noves empreses i generi aquest 'centre de negocis' que es vol aconseguir. Així, el que es pretén és que a més de disposar de més empreses, que generaran nous llocs de treball, s'aconsegueixi també donar més vida a la parròquia activant els restaurants i comerços de la zona, i per tant creant també llocs de treball de manera indirecta. Segons els càlculs dels consultors cada empresa podria generar entre 10 i 25 llocs de treball.
Els sectors que ha assenyalat Alvinyà, per als que podria ser atractiva la parròquia d'Encamp, són el motociclisme, la salut i les empreses que ofereixen serveis externs. El consultor apunta que el motociclisme a la parròquia ja hi té arrels pel Museu de l'Automòbil i el circuit de gel, i així la voluntat és agafar el que ja hi ha i potenciar-ho encara més per atraure empresaris d'aquest sector. De fet, segons han informat, alguna de les empreses que ja s'ha interessat per instal·lar-se a Encamp seria d'aquest sector.
Pel que fa a la salut, el fet que Encamp es trobi envoltat de natura podria ser un atractiu per a empreses relacionades amb aquest aspecte. A més, el sector de les empreses que ofereixen serveis externs està en creixement, segons l'estudi d'ANAS, i un factor que es considera important és que qui els ofereixi estigui relativament a prop, per això es podrien oferir des d'Encamp cap a la resta d'Europa. Aquest també és un camp pel que ja s'han interessat algunes empreses que es volen instal·lar a Encamp.
L'estudi d'ANAS insisteix especialment en la importància que es generi un ecosistema al voltant de les empreses que es puguin instal·lar a la parròquia, perquè no es tracti únicament de noves obertures de negocis aïllades. De fet, el cònsol major de la parròquia, Miquel Alís, ha apuntat que "el Comú no vol que es creïn sis noves empreses aquest any i sis més l'any vinent, sinó que es generi una dinàmica". Per crear aquest "ecosistema", una de les necessitats que apunta l'estudi és oferir formació, tant per als joves que cerquen feina i que podrien inserir-se en aquestes empreses, com per als professionals, que un cop en formin part, necessitin continuar formant-se i ampliant els seus coneixements. El consultor i soci d'ANAS, Eduard Navarro, ha explicat que això seria positiu per generar professionals, tant per treballar al país com per anar a fora.
Per això el consultor insisteix també en la necessitat de generar la marca d'Encamp, i que aquesta es lligui a Andorra, que més coneguda. Això, però, assegura Alvinyà que ja s'està fent.
Una altra de les propostes del projecte, més a llarg termini, és que un cop s'hagi aconseguit formar aquest "centre de negocis", es puguin organitzar també fires i congressos a la parròquia. Aquestes, però, haurien de ser sectorials i enfocats a aquests àmbits que s'han detectat.

Està avesat a obrir camí?
Una mica sí. Vaig començar també molt jove al Govern, com a director. Vaig tenir la sort i el gran honor de ser el primer andorrà a accedir a l’Escola Nacional de l’Administració de París... per la resta sóc una persona summament normal i la vida m’ha ajudat molt i la meva nacionalitat, sense dubte.

Ser el primer és una dificultat o una sort?
És un concurs de circumstàncies. Les circumstàncies m’han estat favorables en aquest moment però segur que hi ha companys que estan tant o més capacitats que jo. Ara és un repte. El tabú històric que no hi havia cap andorrà en instàncies superiors s’ha trencat i això segur que estimularà molt.

S’actua diferent sabent que no tindrà ningú que rectificarà les seves decisions?
És veritat. Perquè quan ets batlle prens la decisió el millor que pots però també et dius: ‘Si mai m’enganyo, ja hi ha un altre tribunal que la revisarà’. En el cas del Tribunal Superior és més difícil. Hi ha un plus de responsabilitat.

Ha fet el cim, amb la designació.
No ho sé. Ara estic aquí, i com a mínim han de passar quinze anys com els que he passat a la Batllia. M’he d’integrar bé i aportar tot el que pugui per a la Justícia del meu país i que els ciutadans estiguin contents de la seva justícia.

I estan contents, els ciutadans, amb la Justícia?
Jo penso que sí.

Què li diu el justiciable quan el ve a veure al despatx?
Jo no rebo els ciutadans, per començar. Perquè és impossible. Pel volum de feina és impossible. I no s’escau perquè la contrapart pot tenir dubtes sobre l’adversa. Jo no ho he fet mai. Però les sentències surten en general ràpid i són de bona qualitat. A partir d’aquí, la sensació és positiva. No hi ha hagut mai escàndols, la gent treballa amb la màxima imparcialitat... Com a andorrà, el sentiment que percebo és positiu.

Fins i tot el GRECO posa Andor­ra com a exemple de la lluita contra la corrupció, com que no n’hi ha...
Sí... [riu] Jo no he vist mai cap cosa estranya entre els meus companys. Recordo una enquesta en què d’entre diversos oficis, institucions, la que tenia millor percepció era la Justícia. I això ha de continuar així.

Vol dir, tanta percepció positiva?
Penso que sí. Sempre hi ha qui pot pensar el contrari, però en general la Justícia genera confiança.

Vostè és especialista en administratiu i civil. Entre els plans d’urbanisme i la crisi... tenen feina!
L’urbanisme va ser un drama. Els contenciosos van pujar de 300 o 400 casos. Ara s’ha calmat, malauradament, per raó de la crisi. I?hem vist com pujaven els contenciosos amb la seguretat social. I també plets laborals o per impagament d’arrendaments. Reclamen els bancs, deutes...

Què li diria a Lluís Saura?
Que és un gran jurista i que espe- ro poder fer-ho, com a mínim, com ell.

Es tracta de Judit Gómez, que tancarà el seu primer mandat a la presidència de l’atletisme l’any vinent i no optarà a la reelecció per motius familiars, i Miquel Armengol, que vol fer un traspàs de poders al judo nacional en arribar als deu anys de mandat. La majoria de màxims dirigents de les entitats encara veuen llunyà el moment de les eleccions, començant pel mateix COA que presideix Jaume Martí. Alguns es decanten més per la continuïtat si no es presenta ningú amb ganes d’agafar les regnes  com Francesc Rechi (escacs), Didier Aleix (hípica) o Eva Rodríguez (gimnàstica), mentre que d’altres –la majoria– encara no han pres una decisió ferma sobre el seu futur com a dirigents.
Només Aitor Osorio i Esther Riberaygua tenen clar que optaran a la reelecció de les federacions de natació i canoa-caiac. Riberaygua renovarà mandat aquest mateix any ja que va ser elegida el maig del 2007.
La marxa de Judit Gómez al capdavant de l’atletisme ha engegat ja els primers moviments electorals per part de Víctor Martínez, que no vol ser president perquè vol seguir competint, Eduard Ricard Garcia, que es van enfrontar fa quatre anys a les urnes amb l’actual presidenta, i Ignasi Villamayor, que no descarta que ell o algú de la seva junta vulgui liderar un nou projecte. Eduard Garcia va confirmar ahir la seva intenció d’optar de nou a la presidència tot afirmant que “m’agradaria que hi hagués una junta de consens i que es presentés una única candidatura. Amb la poca gent que som no en caldrien dues”. Les eleccions podrien arribar després dels Jocs.
No té tan clar Miquel Armengol qui pot ser el seu relleu. “No seguiré. Toquen canvis i que hi hagi rotacions. Ja ho vaig anunciar a l’última assemblea i m’agradaria que amb vista a l’any vinent hi hagués una única candidatura en què participin tots els clubs”, va comentar.
Un tercer president que té la intenció de no seguir, si no hi ha un gir radical els propers mesos, és Gualbert Osorio, president dels Special Olympics. “L’any vinent hi haurà eleccions i voldria trobar un relleu. Farà deu anys que sóc al capdavant i ja toca un canvi. Crec que algú de la junta podria presentar-se. Tenim una economia sanejada”, va explicar.

224.000 EUROS PER A FEDERACIONS I CLUBS

El Govern, segons ha publicat el BOPA, atorgarà 224.311,18 euros per fer front al pagament de la totalitat de les ajudes públiques a federacions i clubs de l’exercici 2011. Com que l’executiu no disposa actualment d’aquesta quantitat i vist el caràcter “d’extrema urgència” de la mesura atès que les subvencions representen un 80% dels ingressos totals de les entitats esportives, ha demanat un avenç de fons al Consell General, que hi ha donat el seu vistiplau. D’aquesta manera, federacions i clubs podran rebre les dotzenes parts de subvencions corresponents als mesos de novembre i desembre, quantitats que seran molt ben rebudes per garantir el seu funcionament i el dels programes esportius que desenvolupen.

El comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va assenyalar que l’alta taxa de desocupació a Espanya, superior al 20% de la població activa, “ha d’estar relacionada no només amb la ubicació geogràfica, sinó també amb les institucions, les polítiques i el mal funcionament del mercat laboral”. Especial menció va fer a la situació del jovent. “Si jo fos un jove espanyol, afrontaria un atur juvenil per sobre del 40%, mentre que a Holanda tenen un 4% i a Àustria un 5%, i em preguntaria per què”, va reflexionar el comissari.
Al mateix temps, el comissari europeu de Treball, Laszlo Andor, va afirmar que el nou govern d’Espanya “no ha de posar en marxa una reforma única, sinó una estratègia global” per promoure llocs de treball.

La primera trobada
D’altra banda, el president del govern en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP i president electe, Mariano Rajoy, es van reunir ahir al Palau de la Moncloa per analitzar el traspàs de poders després de les eleccions generals de diumenge passat. La coordinació per aquest traspàs va començar hores abans amb la reunió que van mantenir també a la Moncloa el ministre de la Presidència en funcions, Ramón Jáuregui, i l’exportaveu parlamentària del PP Soraya Sáenz de Santamaría. El govern en funcions es va comprometre amb el PP a mantenir-lo informat de totes les decisions que adopti les pròximes setmanes i a consensuar la posició espanyola en negociacions i cimeres internacionals que se celebrin abans de la investidura de Rajoy.

NOKIA SIEMES NETWORKS ACOMIADARÀ 17.000 EMPLEATS

La companyia de xarxes de telefonia mòbil Nokia Siemens Networks (NSN) va anunciar ahir un ampli programa de reestructuració que suposarà l’acomiadament de 17.000 empleats a tot el món, és a dir, el 23 per cent de la seva plantilla. Amb aquest programa, la companyia pretén reduir els seus actuals costos operatius en 1.000 milions d’euros anuals abans de final del 2013. Tot i aquestes retallades, NSN –societat de risc compartit formada per la finlandesa Nokia i l’alema-nya Siemens–, assegura que té la intenció de posar en marxa programes a nivell local per fer costat a la formació i la recerca de nous llocs de treball per als empleats afectats, per tal de reduir l’impacte dels acomiadaments.

EL DEBAT SOBRE ELS EUROBONS DIVIDEIX LA COMISSIÓ

La Comissió Europea va obrir ahir el debat sobre la possible introducció de bons de deute comú a l’eurozona, els quals només serien factibles si es vinculen a una major disciplina pressupostària. La CE creu que els títols “podrien tenir un impacte immediat en les expectatives dels mercats i reduir el cost mitjà i marginal de finançament per als estats membres que pateixen pressió sobre el deute”.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reiterar el seu rebuig als eurobons com a eina per superar la crisi, i va qualificar de “lamentable i inadequat” que la CE” posi el tema al centre de la discussió. Al seu torn, el president de la CE, José Manuel Durao Barroso, va criticar que el govern alemany s’oposi d’entrada a la proposta. Va assegurar que els eurobons “no van contra ningú, i menys encara contra un Estat que és l’economia més important de la zona euro”.
En la línia de Merkel, el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, va expressar dubtes sobre la utilitat “a curt i mitjà termini” dels bons.

Robert Albós (Fernando Romay + Mr. Bean) em mira amb cara de circumstàncies i em diu, “avui ens toca a nosaltres?”. Efectiviwonder. Sóc a l’Aldosa per assistir a un míting de Moviment Massanenc, els MM’s de la campanya,  xocolatina feta sobretot a base de garralliana –planta autòctona– però amb regust de taronja. Albós fa un darrer piti abans d’entrar a la sala, on el simpàtic Daniel Garcia penja cartells de la candidatura. Em fixo que va vestit com a les fotos, “aniré així els 15 dies”, em diu somrient. I arriba l’exministre Jordi Serra (Xavier Sardà + Mr. Spock), número 2 de la llista. El primer que faig és mirar al terra, i  he desmentit el mite: no els arrossega. M’agafa parlant amb l’Agustí, el meu lampista, que em confessa: “No sé a qui votar.” L’Agustí és un dels veïns afectats per la construcció de la depuradora d’Anyós i quan es posa a parlar del tema és un tornado. Cinc minuts després Serra, amb el cap a punt d’explotar, busca refugi en un refresc. Això sí, deixa clar que ell no hi va tenir res a veure amb el tema quan era ministre d’Ordenament Territorial, “tinc la culpa de tota la resta, però d’això no!” El càtering està prou bé, tant que hi ha bastants més canapès que assistents. Hi deu haver unes 25 persones, però 15 són de la candidatura. Lluís Rovira (Alfred Molina + Florentino Fernández) és l’estrateg del Meneito Massanorro (versió caribenya del nom del partit) i els diu als candidats que han de començar. Albós comença a xer­rar amb Robert Call (Forrest Gump + Víctor Sandoval) al costat. Tot d’una sona un mòbil, és de Call, que busca i rebusca sense sort. El trasto no para de sonar i penso que es farà la màgia, però finalment para. M’hauria agradat saber quina veu tenia Robert Call, quan va ser conseller general vaig quedar-me’n amb les ganes. El candidat a cònsol major parla del quadre que haurà de governar, “hi ha molta precarietat”. Afirma que estalviaran molt i dóna un parell d’idees sofisticades per activar l’economia. “Si els urbanos són una mica més permissius amb les multes els comerciants surten guanyant”, original, sens dubte, però res comparat amb, “hem de pregar perquè nevi”. Si és així ja està fet. Però no cal que anem a votar; que mani un capellà, que té fil directe.

XARXA

Dijous, 24/11/2011

Ñ Vols dir que el Joan i l’Eluska saben arribar al Cortal?  
TERESA Un article ridícul. Periodista sense titulació? Poc preparat? Quan li pagueu? Al Servei d’Ocupació segur que en trobareu de millors. Sobre que tots els partits d’Ordino han estat a Llorts el mateix dia; és un gran error per part seva. Poc democràtic i gens intel·ligent. Han fet decidir/decantar-se al ciutadans per un o altre partit sense haver pogut escoltar totes les candidatures. Encara que a Llorts tothom sap qui vota a qui...
LAURENT A veure: 1. Se suposa que les reunions són perquè el ciutadà s’informi, oi? per tant, si les fan el mateix dia vol dir que no són amb aquest fi, sinó perquè els candidats posin a la llista blanca o negra qui ve i qui no ve a la seva convocatòria... 2. Hem d’entendre que cap de les candidatures s’ha posat d’acord amb les altres per fer calendaris de reunions, sinó que cadascuna va a la seva “p... bola” i per tant, així és com pretenen governar el comú, sense tenir en compte les decisions dels altres... oi?