El combinat andorrà, dirigit per l’argentí Adrián Garrido, va perdre en el partit d’anada de la primera ronda del Campionat d’Europa que es va disputar al Poliesportiu d’Andorra. Els andorrans van tastar la dura realitat en els primers dos sets. Israel, amb un vòlei molt consistent, va dominar els dos primers sets sense problemes. L’oposat Guy Ben Gal liderava el joc ofensiu dels de Zohar Bar Netzer i d’Ariel Hilman. En defensa, Genadi Sokolov i també Hilman bloquejaven totes les jugades dels andorrans. Al primer set, l’inici dels d’Adrián Garrido no van tenir gens de ritme i van sortir a la pista freds. El parcial d’inici va ser de 3 a 8. Andorra era tot cor i voluntat, però els mancava allò que els sobra als israelians. Per part andorrana destacava en atac, Cristian Salvador. El jugador protagonitzava bona part dels encerts dels de Garrido, que van arribar a apropar-se amb el 14 a 19. Shon Faiga i Ben Gal van sentenciar amb els seus punts i van deixar el 16 a 25 en el primer set.
Tot semblava indicar que el partit estava predestinat al 0 sets a 3, i més després de viure un segon set per oblidar. Israel va marxar amb un 1 a 7 d’una tacada i l’únic que donava mostres de perill va ser un actiu Francesc Porras. El jugador va tenir un partit per emmarcar. Un punt de Javi Borrego va situar un 9 a 22 i el segon set quedava vist per a sentència, amb un 10 a 25. Aquesta vegada, Andorra va competir ben poc o, millor dit, es va mostrar impotent per aturar l’allau de joc dels rivals.
Misteriosament, els d’Adrián Garrido van reaccionar força bé i van oferir la seva millor versió. De fet, la posada en escena en aquest tercer set va ser espectacular, amb un 4 a 0. Actitud i creença en les seves possibilitats. Això sí, Israel va donar la cara i amb l’entrada del jove David Castillo va servir de revulsiu. El jugador del Club Vòlei Andorra va transmetre il·lusió i a més va tenir el sant de cara. Va bloquejar i li van entrar els punts i el servei. Els punts de Cristian Salvador van ser clau, i Andorra es va endur el tercer set (26 a 24) i va ser celebrat com un títol.
A l’últim set, Israel va respondre enrabiat com un animal ferit i va marcar de nou la pauta amb un joc molt sòlid i equilibrat. Els d’Adrián Garrido van començar a notar les seves pròpies deficiències i es van quedar amb la gran notícia d’un set guanyat. Ara espera Israel i guanyar un altre set serà l’objectiu. Ja es veurà.

EL VESTIDOR

“Vam aprofitar una oportunitat”

Adrián Garrido, seleccionador d’andorra. Es va mostrar molt satisfet del partit dels seus contra Israel. Derrota, però amb sabor dolç després d’un set guanyat. “Vam tenir una oportunitat i la vam aprofitar. En principi no esperàvem fer un set, però creiem en el que havíem treballat i vam poder guanyar un set”, va assegurar el seleccionador, que va debutar de manera oficial a la banqueta andorrana. El capità de la selecció, Javi Borrego, va lloar Israel i els seus companys. “Ens falta l’entrenament que ells tenen i el nostre premi ha estat guanyar el tercer set.”

“Estàvem enamorats del que passava i es veu a les fotos”

| 14/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

L’exposició ‘Cuba. Una mirada històrica’, es pot veure amb desapassionament ideològic?
Roberto Salas: La nostra intenció va ser mostrar un fragment d’una història, fer el registre documental d’una època. És evident que en aquells moments cap de nosaltres no pensàvem que fèiem un document per a la història. Tot i que no hi ha tot el que va passar, això no és possible. Però també hi ha cert contingut artístic a les imatges, no és periodisme convencional, i per això han sobreviscut.

Com s’hi van enrolar?
R. S.: El meu pare ja estava connectat amb el grup dels revolucionaris de Fidel des del 1955, des que Castro va viatjar a Nova York per recaptar fons per a la lluita. Volia demostrar que estava actiu, que no havia desistit de la lluita. Eren cinc o sis que es reunien a l’estudi del meu pare, i jo estava allà, portant-los cafès. Així que el 2 de gener del 59, un dia després del triomf de la revolució, jo ja era a l’Havana fent fotos. Aleshores es va fundar el diari Revolución i m’hi vaig incorporar. Estàvem enamorats del que estava passant, i això es reflectia a la nostra feina. Aquell triomf va ser una festa, cap acte violent, sinó gent rumbeando al carrer. Qui parla d’un costat tèrbol diu mentides.
Liborio Noval: Bé, sí que hi va haver gent que entrava als casinos, però perquè formaven part de les estructures de la dictadura, de la corrupció. I també hi havia gent que havien estat assassins i torturadors. Però no es van afusellar 400 persones, com s’ha dit; sinó 52 o 53, que jo sàpiga, i eren torturadors i assassins.

I com s’hi va implicar, vostè?
L. N.: El 1953 havia començat a treballar en una agència de publicitat, fent estudis de mercat. Havia de recórrer el país, de punta a punta. I va arribar un moment que estava cansat, així que quan em van oferir començar en el departament de fotografia vaig acceptar, encara que no en sabia res. Hi vaig coincidir amb companys que formaven part del Moviment Revolucionari 26 de Juliol i van començar un diari clandestí. Amagàvem les fotos en falsos sostres, per si hi havia escorcolls. Després em van proposar anar a Revolución, on vaig conèixer Salas, i el seu pare –li dèiem el viejo Salas, i a Roberto, Salita– i vam crear una amistat, els vuit o deu fotògrafs que hi havíem coincidit. Mai no van existir enveges entre nosaltres: posàvem totes les fotos que havíem fet damunt de la taula i les portàvem al director, perquè n’escollís la millor.

Se senten decebuts, avui?
R. S.: L’efervescència era aleshores, tot era nou, tot canviava; després es va estabilitzar.
L. N.: Hi ha moltes coses que va fer la revolució i que continuen. Per exemple, es van obrir les portes de la universitat a tothom. I hi ha sanitat per a tothom, i no ens costa ni un peso. És cert que les coses han anat canviant. No podem oblidar el bloqueig. No podem comprar ni una aspirina als Estats Units, sinó a mercats on ens resulta tot molt més car.
R. S.: Tot té un cost, hi ha escassedats, i sacrificis. Tot té un preu, la gent potser no té tot el que vol, però les coses que són sagrades són per a tothom.
Entre el preu per pagar, hi ha el de les llibertats?
R. S.: Això és molt elàstic. La de premsa, per exemple: és que al New York Times es publicarà una notícia que no convingui a la direcció? Doncs la nostra premsa respon als interessos del govern cubà. El que no hi ha és premsa d’oposició. Però la sanitat, l’educació, sense costos ni condicions, també són drets humans. Cap lloc no és perfecte.
L. N.: Estic d’acord amb Roberto. Però quan alguna cosa no m’agrada, la dic. Jo m’afaito la llengua cada matí. I tenim mecanismes per queixar-nos. A Gramma, per exemple, hi ha una secció cada divendres de cartes al director i els organismes han de respondre.

Hi ha una foto que vostès no van fer i, imagino, no ho haguessin desitjat: la del Che mort. Com van viure, personalment, aquell moment?
R. S.: Jo sabia que, per la seva vida, pel que havia fet, aquesta era la forma com hagués volgut marxar. Llàstima que va ser molt jove, quan es preparava per tornar al seu país i fer a l’Argentina el mateix que Fidel havia fet a Sierra Maestra. Tota la seva vida havia estat una preparació per a aquest destí que no va poder assolir. Quan ho vam saber hi va haver molta confusió, dubtes. Es va especular molt, se’l veia aparèixer per Àfrica, pertot arreu. Tot va contribuir a crear la llegenda que és avui i que ens pertany a nosaltres, als cubans. Va ser un dels nostres.

El Lusitans venç a la pròrroga i jugarà la final amb el Pidasa

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Emocions molt diferents les que es van viure a Aixovall. Mentre que el Pidasa FC Santa Coloma es classificava plàcidament per a la final de la Copa Constitució, gràcies a la còmoda diferència que va obtenir en l’anada, el Construccions La Posa FC Lusitans va haver de lluitar més, guanyant-se el bitllet a la pròrroga en un enfrontament disputat.

Gili demana sobre la vigilància a patis i menjadors

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha entrat a tràmit una pregunta sobre l’evolució de la gestió de les tasques de vigilància de patis i menjadors a les escoles andorranes de cara al curs 2012-2013.

L’Encamp imposa el seu potencial i guanya al Canut

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El Sacalma Blues només va fer perillar el doblet de l’FC Encamp a la primera part, ja que a la segona l’efectivitat golejadora dels homes de Moisés Gonçalves va acabar doblegant el rival (11-5).

Andorra perd però compleix la promesa de donar guerra adjudicant-se un set

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Quan jugues amb un rival que és superior hi ha dues maneres d’afrontar el duel. Un és abaixar el braços i donar-se per vençut, i l’altre és batallar per cada punt, sabent que la victòria és un fet poc probable però lluitant fins a l’últim moment per vendre cara la derrota. I com havia avisat, això és el que va fer la selecció, que va caure en el partit d’anada en la primera ronda del Campionat d’Europa (1-3).

Lloant les ànimes del purgatori

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 6 | 0 comentaris |

(0 vots) |

És un Viladomat primerenc. Però no deixa de ser un Viladomat. I, d’ençà d’uns mesos, amb tota la resplendor recuperada. Amb tota la brillantor que el millor pintor català del barroc (de la primera meitat del segle XVIII) el va parir. És un cant a les ànimes del Purgatori. Un elogi. I un tribut al patró de les animetes, el frare agustinià italià sant Nicolau de Tolentino (la figura que amb ploma i hàbit apareix a l’angle superior dret). L’oli que Antoni Viladomat Monalt va pintar no més enllà del 1720 segons els experts és de grans dimensions. De gran format. 180 centímetres d’alt per 156 d’ample que al seu dia van lluir al convent de sant Agustí de la Seu –els frares en van ser els primers propietaris– però que avui fan estada a l’església de Sant Julià i Sant Germà laurediana. Un oli que ha estat restaurat no fa pas massa. Es va haver de retirar el vernís aplicat a posteriori de la creació de l’obra i, fonamentalment també, es va haver de resoldre un descosit molt important. Ara aquelles deficiències són història. I el treball acurat que ha permès retornar l’esplendor a l’obra ha servit als investigadors per fixar que el protagonista de la pintura és el frare i no la verge que apareix a la seva dreta. Històricament es considerava una mena d’homenatge a la Dolorosa. De fet, per a alguns, el títol de l’oli seria quelcom així com Sant Ignasi intercedint davant la verge dels Dolors per les ànimes del Purgatori. Avui, el desencadenant de tot l’entramat iconogràfic és sant Nicolau de Tolentino. Sí, la seva figura és més petita que la de la verge. És el que té ser una obra primerenca o, potser, un treball coral. No només un treball del mestre Viladomat sinó de tot el seu taller. Una lloança conjunta a les ànimes del purgatori.

El Barça acaba empatant

| 13/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 6 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Sergio Busquets va avançar els catalans ben d’hora, al minut 9. Al principi de la segona meitat va ser expulsat Dani Alves per doble groga, i això ho van aprofitar els andalusos per avançar-se en el marcador en només tres minuts (71 i 74), amb dos gols de Rubén Castro. Keita, de cap, va fer el definitiu empat en el temps de descompte.
El drama del descens es creua en el camí de la glòria de la Champions en els partits que es disputen avui, corresponents a la 38a i última jornada de la Liga BBVA, que decidirà quins equips acompanyen el Racing a segona i quin és el conjunt que tanca l’última plaça de Champions, deixant amb el consol de l’Europa League per a altres. Amb horari unificat, a les 20.00 hores, el futur de fins a dotze equips està en joc després d’una llarga temporada.
Pel que fa al descens, dos rivals directes es veuran les cares. A Vallecas, el Rayo, amb tots els seus efectius, rep un Granada molt tocat després del partit davant el Reial Madrid. Sempre a priori, també ho té fàcil el Saragossa, que visita Getafe per aconseguir una victòria de primera davant l’equip de Luis García, que es juga gran part del seu futur econòmic en aquest partit.
A més, dos equips més estan implicats en el drama del descens. Qui pitjor ho té, en principi, és l’Sporting. Els de Clemente viatgen a Màlaga per treure els tres punts i esperen un miracle que només es produiria si es sumessin les derrotes de Saragossa i Rayo. Des de La Rosaleda, totes les mirades estaran posades a Vila-real, on l’Atlètic de Madrid haurà de vèncer els valencians i esperar que el Màlaga no guanyi per assolir la Champions. Tot i que el descens i la mateixa Champions seran el centre de tots els focus, els llocs de l’Europa League també estan a l’aire. Juntament a Atlètic i Màlaga, Mallorca, Llevant i Osasuna lluitaran per Europa.
D’altra banda, el Reial Madrid celebrarà el seu recent aconseguit títol de lliga davant la seva afició en l’últim partit –per ells– d’una temporada dura i complicada, en la qual finalment han aconseguit un títol important. Només la visita d’un Mallorca que busca l’Europa League podria amargar als de José Mourinho la celebració. A més, l’últim equip en discòrdia en aquesta cursa europea és el Llevant, ficat en llocs d’accés a Champions durant bona part de la temporada, però que les últimes derrotes els han tret possibilitats.

CARLES PUJOL ESTARÀ DE BAIXA AL VOLTANT DE 6 SETMANES

El capità del Barça, Carles Puyol, va ser intervingut ahir d’una lesió al cartílag del genoll dret i estarà “entre un mes i mig i dos mesos” de baixa, així que tornarà a la preparació per a la pròxima pretemporada, segons va anunciar el doctor Ramon Cugat, encarregat de l’operació.
D’aquesta manera, Puyol no estarà disponible ni per jugar la final de la Copa del Rei contra l’Athletic Club ni tampoc l’Eurocopa. “Tindrem Carles Puyol per anys”, va dir Cugat. Segons el comunicat mèdic, l’operació la va portar a terme l’equip del doctor Cugat i també hi va ser present el doctor barcelonista Ricard Pruna. “A Puyol se l’ha intervingut d’una lesió osteocondral mitjançant artroscòpia per netejar-li l’articulació d’aquest genoll. El període de recuperació serà d’unes sis setmanes”, asseguren els metges. “Li hem deixat ben clar, l’objectiu és recuperar-se bé i arribar a la pretemporada amb òptimes condicions. Avui se’n va a casa i demà començarà la rehabilitació per estar a punt a final de juliol”, va explicar Pruna.