El teló el va aixecar la Massana el dia 2 amb l’obertura del mercat de Nadal que es fa a les Fontetes i que es mantindrà fins diumenge. A aquest el van seguir les fires de Santa Llúcia de Sant Julià de Lòria i Encamp, que van tenir lloc el 3 i 4 de desembre. L’última d’arribar és la de la capital, que es va inaugurar ahir a la tarda i s’allargarà durant el cap de setmana. Per completar l’agenda, avui Ordino també fa una fira i Canillo va presentar com a novetat un mercat situat davant l’oficina de turisme que complementa el pessebre.
Fins ara, tots els balanços són positius. Els comerciants queden satisfets i amb ganes de repetir, com és el cas dels de Sant Julià, on el president de l’ACEL, Yves Thiers, va assegurar que tots els participants, malgrat la crisi, “estan molt contents”. Tot i així, també hi ha qui es pregunta, com en el cas d’alguns dels paradistes que hi havia a Encamp, si no seria millor, en lloc de tenir sis cites diferents, sovint coincidint en el dia, fer-ne només una de conjunta. Utilitzant la paraula de moda de la dar­rera campanya, mancomunar les fires, vaja. De fet, la majoria de candidats a les comunals van fer especial incidència en la necessitat de consensuar les agendes per evitar duplicitat de despeses i coincidència d’activitats.
Precisament, la revisió dels calendaris és el que planteja la presidenta de l’Associació de Comerciants i Empresaris de la Massana (Acelma), Joana Tomàs, que comenta que caldria mirar “que no es trepitgessin”. Tot i així, respecte a fer una única fira, va indicar que és un tema que “s’hauria de mirar i estudiar un cop s’hagin fet els balanços d’aquest any perquè el que agrada és que cadascú tingui la seva”. A més, creu que concentrar-les en una única cita potser tindria “un cost massa elevat i no sé si tindria sentit”. De la seva banda, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, no va voler entrar gaire en el tema, malgrat que va apuntar que “potser es podria estudiar”.
Des de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de la capital, però, la seva secretària, Mar Garcia, no ho acaba de veure clar. “Aquestes fires es fan a tot arreu, és una tradició de poble i si ho treus, perds caliu en l’ambient”, assegura, i es pregunta: “On la faríem? És més complicat i a ningú li agradaria que li traguessin la seva.” Garcia també remarca que des del seu punt de vista, encara que hi hagi activitats el mateix dia, “la gent que tingui ganes de sortir ho farà per tot arreu”.
La Laura, una de les paradistes de la fira de la capital, es mostrava satisfeta amb el format actual, però també considera que estaria bé “fer-ne una de més gran i conjunta ja que portaria més gent”. Pel que fa la ubicació ella ho té clar: la plaça del Poble. “Tenim una plaça molt gran que podria anar bé”, va comentar. Ara, sobre si caldria fer-la rotatòria, un any a cada parròquia, ja no va voler opinar.

UNES QUARANTA PARADES A LA FIRA DE SANTA LLÚCIA DE LA CAPITAL

ANDORRA LA VELLA. La cònsol major, Rosa Ferrer, va inaugurar ahir la Fira de Santa Llúcia que ocupa els carrers del centre històric. En total, una quarantena d’estands on es poden trobar productes nadalencs, però també altres complements per fer regals o diversos productes alimentaris i artesanals.

Així queda reflectit en el pla d’inversions per al període 2012-2016 que la parapública ha inclòs en l’avantprojecte de pressupost per a l’exercici vinent. D’aquests diners, 29 milions s’executaran ja el 2012. Els principals projectes als quals es destinarà aquesta despesa seran les línies de transport, així com l’impuls de la cogeneració amb plantes a Soldeu i a Andorra la Vella.
Una de les actuacions que es consideren prioritàries des de la companyia és la potenciació de la xarxa de distribució. En total, els propers anys hi destinaran 64,2 milions d’euros, 12,6 ja l’any vinent. D’una banda, s’han de renovar totalment les línies internes per poder incrementar la seva capacitat de transport d’energia. Així, el tram entre el Pas de la Casa i Encamp està limitat actualment a 111 megavoltamper (MVA) i a 133 MVA fins a la Margineda. Els plans de FEDA passen per invertir 25,5 milions d’euros a incrementar la capacitat d’aquest tram per, d’aquesta forma, garantir la disponibilitat de potència a totes les estacions transformadores.
També serà molt important, 25,1 milions, el que es destinarà per construir una segona subestació de transformació al costat de la frontera espanyola. L’objectiu d’aquesta instal·lació serà convertir a 110 quilowats l’energia que arriba des d’Espanya a 220. Amb totes aquestes obres s’aconseguirà augmentar la capacitat per importar electricitat dels països veïns i, d’aquesta forma, estar preparats en el cas d’un increment fort de la demanda.

Inversió per a producció
FEDA, però, aposta també de forma decidida per la generació d’energia interna. D’aquesta forma, es vol reduir la forta dependència que existeix ara de l’exterior. En aquest sentit, la fórmula on es posen més esperances és la de la cogeneració. Per al 2016 es volen tenir enllestides tant la planta ja iniciada a Soldeu com la projectada a la zona de la Comella, a la capital.
El primer dels dos projectes a estar en funcionament ha de ser el del poble canillenc, on entre l’any vinent i el 2013 s’han d’invertir fins a 15 milions d’euros per a la planta que, a més de produir electricitat, proveirà d’aigua calenta i calefacció el poble. Paral·lelament s’iniciarà una instal·lació similar, alimentada també per gas natural liquat, al costat del forn inicinerador, amb un cost total de 23 milions. Quan estigui finalitzada, podrà generar 6 MVA de potència elèctrica, a banda de distribuir calor als clients de la zona de la Comella, Tobira i del carrer Prat de la Creu.
Des de FEDA també es reservarà aquests anys una partida per a renovació d’instal·lacions actuals. Per als exercicis del 2015 i del 2016 es considera necessari fer obres als grups hidràulics 1 i 2. El càlcul del cost d’aquests treballs puja a 4 milions d’euros.

ESTUDIS PER VEURE LA VIABILITAT DE NOVES ENERGIES

A banda dels diners que es destinaran a projectes concrets, com ara la millora de línies o les plantes de cogeneració, FEDA també preveu la realització de diferents estudis per avaluar la viabilitat d’altres actuacions, centrades en aquest cas en la recerca de noves fórmules per produir electricitat. A?més dels que s’han d’efectuar per a la planta de la Comella, també se’n tiraran endavant d’altres destinats a comprovar la capacitat d’aprofitament geotèrmic del’aigua termal a Escaldes-Engordany. La parapública destinarà 570.000 euros als informes.
També per al 2012, i com a prova pilot, es preveu la instal·lació de panells solars fotovoltaics al Palau de Gel i al col·legi Sant Ermengol. El pressupost per a la realització d’aquests treballs puja a 1,15 milions d’euros.

I acceleraria certs passos que, ara, en haver de dependre del ministeri de Justícia, s’acaben alentint molt més del que les necessitats demanen. “La voluntat” de transferir la dotació econòmica i que sigui el Consell Superior qui gestioni el seu propi pressupost l’hauria manifestat el ministre titular del departament, Marc Vila, al president de la cúpula judicial, Enric Casadevall, en una trobada que van mantenir recentment juntament amb col·laboradors de l’un i de l’altre, segons ha explicat Casadevall. La reunió va ser una primera presa de contacte. I els integrants del poder judicial van exposar les línies mestres que pensen dur a terme després de prendre possessió del càrrec. L’autonomia financera seria una de les pretensions del CSJ, però no pas el principal maldecap. “Em preocupa més com està l’edifici i les condicions en què treballa el personal”, va reconèixer Casadevall, que poc després de jurar el càrrec va visitar un per un els diferents departaments d’una administració, la de Justícia, que emplea 130 persones.
La gestió pressupostària, d’acordar-se l’atribució al CSJ, equipararia aquest organisme, per exemple, al Consell General o al Tribunal Constitucional. En l’actualitat, el poder judicial rep una dotació pressupostària de pràcticament 8 milions d’euros. Rebria els mateixos diners. Però seria l’organisme judicial qui tindria absoluta llibertat per gestionar-los, fet que, a parer de Casadevall, facilitaria certes operacions. L’adopció de decisions gairebé de tràmit. De fet, recorda Casadevall, la transferència que reben del Govern dóna, pràcticament, per pagar només nòmines i lloguers. És clar que quan calgués una gran inversió s’hauria de negociar qui se’n faria càrrec. O millor encara, com.
Casadevall i els altres membres del Consell Superior van exposar al ministre i el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Xavier Espot, un resum de les reunions mantingudes amb els diferents col·lectius lligats a la Justícia. Entre altres coses, d’aquestes converses se n’han d’extreure les necessitats materials. El ministeri i el CSJ van acordar que aquest segon organisme s’encarregarà d’establir un model sobre el qual basar la futura seu judicial. El CSJ s’encarregarà de fer una valoració econòmica i de proposar una fórmula de finançament. Casadevall va recordar que pagant com actualment es paguen 600.000 euros de lloguer anuals, “amb 15 anys, si periodifiquem bé els diners, potser es podria assumir”. Casadevall va insistir que possiblement amb un espai que disposés d’entre 8.000 i 9.000 metres quadrats n’hi hauria prou. D’altra banda, el president del CSJ?va explicar que el Govern té la intenció de tancar ben aviat el projecte de llei relativa a la carrera judicial, que ja està pràcticament consensuat entre totes les parts.

RENOVACIÓ DE CINC MAGISTRATS DEL TS I DOS MÉS DEL TRIBUNAL DE CORTS

Divendres que ve, els integrants del Consell Superior de la Justícia han d’aprovar, formalment, la renovació de set magistrats estrangers. En concret, cinc del Tribunal Superior i dos més del Tribunal de Corts. La decisió serà un pur tràmit, però es tractarà de les primeres designacions fetes per l’òrgan que des de fa poques setmanes presideix Enric Casadevall. Alguns dels magistrats que seran renovats no podran complir el seu mandat. Perquè abans arribaran a l’edat de jubilació i hauran de deixar el càrrec. Les vacants que quedin es mirarà que puguin ser cobertes per juristes nacionals. I?és que Casadevall va assegurar que la voluntat és continuar amb “l’andorranització” dels esglaons superiors de la Justícia.

Després d'un ofici enviat per la Agencia Española de medicamentos y productos sanitarios, el Ministeri de Salut i Benestar andorrà ha demanat la retirada del mercat de determinades marques i lots de les lents de contacte Avaira Sphere del laboratori CooperVision Manufacturing del Regne Unit. Segons ha informat Salut, s'havien trobat restes d'oli de silicona en el producte i podria produir visió borrosa, molèsties, dolor ocular intens o lesions oculars. Els usuaris han de deixar d'usar-les de forma immediata i, en cas de sentir algun dels símptomes, consultar amb el metge.
Aquestes lents de contacte, que es comercialitzaven sota diferents marques, s'apliquen sobre la còrnia i estan dissenyades per a la correcció de les ametropies, incloent la miopia, hipermetropia i algun tipus d'astigmatisme. Són d'ús diari i tenen una vida útil de fins a un mes.

Tot va començar als Jocs d’hivern de Salt Lake City.
Mai he passat tant fred com allà. Perquè estem en paradetes muntades al carrer. Hi vaig anar arran de l’amistat que vaig fer amb una dona americana que vaig conèixer l’any abans en una fira a Corea. M’ho va proposar i no ho vaig dubtar.

Li devia anar bé perquè ha repetit!
He estat a Atenes, Torí, Pequín i Vancouver. Ara al gener ja començaré a planejar el viatge als Jocs de Londres de l’estiu que ve.

S’hi deu deixar el sou.
Per mi són com les meves vacances i de fet el més car és el bitllet d’avió. A Salt Lake City vaig anar-hi sol, i un cop a l’aeroport em va venir a buscar el contacte que m’havia donat l’amiga que et deia abans i em va dur a casa seva. L’endemà em va dir que ell i la seva dona se n’anaven a Mèxic i que em quedava sol a la casa. Jo hi dormia, m’aixecava al matí, agafava el bus i cap al centre de la ciutat sol com un mussol sense parlar anglès. Una experiència.

Sempre viatja igual?
No. De vegades lloguem apartaments entre uns quants i dividim les despeses. Som un grup de 4 o 5 que ens anem retrobant cada 2 anys.

I què hi fa als Jocs, un cop allà?
Canvio pins. De vegades hi ha llocs preparats, però sovint t’instal·les en una vorera muntant una paradeta. El millor lloc és a la porta del media center, on hi ha la premsa. A Pequín estava bé, però a les set del matí ja hi havies de ser per tenir lloc. Hi ha gent que viu d’això i s’hi posa a les cinc de la matinada! Hi he vist discussions bastant pujades de to, de vegades. Jo, per això, sóc un home tranquil. No em barallo.

Hi ha molta gent amb la seva afició?
Som un centenar. N’hi ha que fan pins falsos per enganyar i algun cop me n’han encolomat algun, no et pensis. No hi ha cap estament oficial, com amb els segells, que els certifiqui.

Algun pin que sigui la joia de la corona?
Avui en dia les peces japoneses dels mitjans de comunicació són difícils de trobar. Poden valer entre 150 i 180 dòlars.

I els andorrans?
El pin del Comitè Olímpic Andor­rà no val res. En fan molts, n’hi ha massa i són fàcils d’obtenir.

Jo que sóc home d’esport li envejo haver estat a tants Jocs!
Doncs no he vist mai cap competició. Una vegada el Comitè Andorrà va estar a punt d’aconseguir-me una entrada per a una cerimònia de clausura, però al final no va poder ser.

Què diu ara! 5 Jocs Olímpics i ni una competició en directe?
Mai. Les entrades són caríssimes. Valen 800 euros i jo no m’ho puc permetre. Per Internet surten més barates però jo no sé què faré el dia tal a l’hora tal de l’estiu vinent!

I quants pins té?
Doncs no ho sé! Un armari sencer amb molts àlbums plens.

En un discurs al congrés del Partit Popular Europeu, a Marsella, Nicolas Sarkozy va assegurar que “el temps juga en contra nostra” i que la UE viu un “moment molt difícil que li pot costar la vida”.
Segons Sarkozy, els líders europeus tenen una “oportunitat històrica” per millorar les institucions europees a través d’una “major integració” i “evitar empitjorar les coses”. El president francès va afirmar que la seva aliança amb Alemanya és “positiva” perquè l’alternativa seria “el conflicte”.
“Europa mai ha estat tan necessitada o en perill”, va alertar Sarkozy davant dels principals líders de la dreta europea. Entre el públic, hi havia la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, i el futur president espanyol, Mariano Rajoy. A la cita, en canvi, no hi era el primer ministre britànic, David Cameron, reconegut euroescèptic que s’ha aliat amb la dreta més conservadora i s’oposa als plans de Merkel i Sarkozy per enfortir l’eurozona.

En la mateixa direcció
La cancellera alemanya, Angela Merkel, de la seva banda, va instar els països de la Unió Europea que deixin de defensar “egoismes nacionals” i que treballin tots en la mateixa direcció per trobar de forma conjunta solucions a la crisi econòmica i financera.
La cancellera va defensar el treball conjunt d’Alemanya i França per trobar solucions, però va recalcar que són tots els països de la UE els que han d’actuar coordinadament per deixar enrere la crisi. “Europa no pot aturar-se”, va recalcar Angela Merkel, que va convidar a reflexionar, “vèncer el terror de la construcció europea”, fer una defensa comuna dels valors que representa la UE i treballar dur. En aquesta tasca, va assegurar, la col·laboració i el treball conjunt no han de ser només del Consell Europeu, sinó també de la Comissió, del Parlament Europeu i d’altres institucions comunitàries.

RAJOY PROMET UNA PROFUNDA REFORMA DEL MERCAT LABORAL

El futur presidene del govern espanyol, Mariano Rajoy, va garantir ahir davant dels dirigents europeus reunits a Marsella que Espanya “avançarà en la consolidació fiscal”, que “complirà impecablement” amb els objectius de dèficit i es va comprometre a emprendre una “profunda reforma” del mercat laboral i una reestructuració “definitiva” del mercat financer.
En la seva intervenció davant el plenari del congrés del Partit Popular Europeu, que va tenir lloc després de les d’altres dirigents com ara Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, Rajoy es va mostrar convençut que Espanya “superarà” els reptes que té al davant i va explicar quin és el seu pla perquè el país torni a “créixer amb força”.
En concret, va assenyalar que Espanya necessita “reduir el risc” del seu deute sobirà, fer “reformes estructurals” que fomenten el creixement i la competitivitat, estimular l’estalvi i fer augmentar les exportacions. “Aquestes seran les nostres tasques immediates”, va explicar.
En la seva primera intervenció a l’estranger des que va guanyar les eleccions, Rajoy va treure pit de l’àmplia majoria que va obtenir el seu partit a les urnes i va defensar que això suposa un “mandat polític clar” per “respondre sense demora i amb garanties” als desafiaments que té ara Espanya.
A més, va presentar com a aval el govern del PP entre el 1996 i el 2004, amb José María Aznar al capdavant, i va recordar que durant aquests anys Espanya no va incomplir “ni una sola vegada els compromisos assumits en el marc del Pacte d’Estabilitat i Creixement”.