La consellera de Joventut i Esports del Comú d'Encamp, Elisabet Pirot, i el director general de Gatzara Espectacles, Gerard Pifarré, han presentat aquest dimecres al matí les novetats del Saló de la Infància i la Joventut d'Andorra. La temàtica d'aquest any serà la música i el cinema, i per això les activitats, tallers i espectacles que se celebrin giraran entorn d'aquest àmbit per presentar-lo "de manera lúdica i divertida".
Una de les principals novetats seran els simuladors de vol, que substitueixen el simulador de Fórmula 1 que hi va haver l'any passat i que va tenir molt d'èxit. Pifarré ha indicat que se'n posaran quatre per permetre que hi hagi una rotació. L'altra gran novetat, per destacar el món del cinema, serà la caravana Puk, amb una capacitat màxima de set persones, i on es projectaran pel·lícules curtes d'uns quatre minuts, també per afavorir la rotació.
Les activitats d'altres anys que sempre han tingut èxit seran les que es mantindran, com la ludoteca, on hi ha activitats per als més petits, de fins a quatre anys, perquè hi puguin estar jugant sense cap perill. Els inflables també tornaran a ser protagonistes, amb alguns de nous i altres que ja van estar a la passada edició, i el famós jumping, on els nens poden saltar fins a alçades molt importants, es tornarà a portar perquè gaudeixin de l'experiència.
Pel que fa als tallers, Pifarré ha explicat que sempre s'intenta "que no siguin com els que poden fer a l'escola", i per això els de cinema seran per crear pel·lícules animades o efectes especials, i els de música per construir instruments que després es puguin endur a casa.
Igual que l'any passat, l'entrada al Saló costarà 4 euros al dia i 20 euros l'abonament per a tota la setmana. L'afluència que s'espera és similar als anys anteriors, que sol rondar els 7.000 o 8.000 nens en total, amb una mitjana d'uns 1.200 a 1.500 nens al dia a Encamp, i uns 400 o 500 al Pas de la Casa. Precisament, al Pas de la Casa, on se celebrarà el Saló del 2 al 6 de gener, l'any passat ja es va aconseguir tenir més nens turistes, i en aquesta ocasió, amb la publicitat que en farà Grandvalira, s'espera atraure encara més nens visitants.

Vostè va començar aviat a entrenar...
Sí. Amb 18 anys. I als pocs mesos vam guanyar la Copa de la Reina amb el Sant Cugat, l’antic Hispano Francès. La banqueta em va captivar.

M’han dit que de jove va tenir problemes amb l’exèrcit francès, com va anar?
Vaig marxar de França per anar a estudiar a Espanya i no vaig fer la mili. Vaig ser insubmís. No li veia cap tipus d’interès a la mili. La trobava una estupidesa.

I què va passar?
El dia que m’havia de presentar a la caserna, prop de Bordeus, no ho vaig fer. I això que m’esperava el pare, que era militar, com el meu tiet.

Seria un gran trasbals, oi?
Per al pare sí. Durant uns anys no vaig poder entrar a França. Després es va arreglar tot i ell em va ajudar amb la documentació.

Vostè anava a contracorrent, com en l’esport. Té assumit que el vòlei no serà mai un esport majoritari?
No. Malauradament a Espanya, no. I no sé per què no qualla. A tot Europa el vòlei té el seu estatus.

I a Andorra, el vòlei està maltractat?
Sí. Des de fa anys. Potser “maltractat” no és la paraula, però estic convençut que mai hem tingut   el suport que hauríem pogut tenir.

Deixi’m ser dolent, si mires a les graderies en un partit d’enguany potser hi ha 50 persones, i això que van segons.
Som el club que ha voltat més per Andorra la Vella.

És a dir, que s’ha de donar subvenció a tothom, encara que els segueixin quatre?
El primer que s’hauria de fer és fer taula rasa, però hi ha molts amiguismes, molt politiqueig. Ara ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó. Nosaltres fa 10 anys que ho fem. Vam ser els primers a viatjar en furgoneta.

Vostè ha posat molts diners al CV Andorra
Sí. M’hi he deixat molta pasta al vòlei; és una passió.

Ha fet comptes?
Fa uns anys 55.000 euros, que ja he recuperat. I ara el club me’n deu uns 25.000. I tinc la firma a la pòlissa del banc.

El seu cap no perilla així.
Difícilment.

I què en diu la família?
La dona s’emprenya, però no hi ha res a fer. No és que sigui milionari, però he tingut la sort d’una petita herència i m’ha permès ajudar el vòlei. Algun dia suposo que recuperaré els diners.

Vostè té dos fills adoptats.
Sí, del Perú. La María de 7 anys i el Jan Jacob, que acaba de fer-ne 3. Ella va venir fa quatre anys i el monstre, any i mig.

Li va costar portar-los?
Vam tenir sort, va anar ràpid i n’estem encantats. A Espanya és una mica més complicat, a França molt més, i a Itàlia, hipercomplicat. És una sort poder adoptar.

De l’altra banda, PSOE, CiU, EU-ICV, UPyD i la major part dels grups minoritaris hi van votar en contra, i Amaiur, PNB i CC es van abstenir. Un cop investit, Rajoy va assegurar que se sent “amb forces i il·lusió per afrontar una difícil tasca”. El seu predecessor, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va comentar que la seva marxa del govern és una conseqüència de la “normalitat democràtica”.
Ahir també va tenir lloc la dar­rera part del debat al parlament. Iñaki Antigüedad, portaveu d’Amaiur, va expressar que hi ha condicions per superar “un conflicte” que té “una naturalesa política”, i hi va afegir que el seu grup aposta per la reparació de “totes les víctimes” i que s’han de desactivar les “mesures restrictives dels drets” dels presos d’ETA. Antigüedad li va dir a Rajoy que estan “condemnats a enten-  dre’ns”. Des d’Amaiur es va justificar l’abstenció a la votació per la voluntat de “no participar” en l’elecció del governant espanyol. Rajoy va respondre a Antigüedad que “a vostè no li dec absolutament res”, i va reiterar que ETA ha de dissoldre’s definitivament. Un altre grup que es va abstenir va ser el PNB. Josu Erkoreka va explicar que la decisió és fruit del compromís de Rajoy de tenir “una interlocució destacada” amb els nacionalistes bascos.
CiU va anunciar ahir mateix que hi votaria en contra i el portaveu, Josep Antoni Duran i Lleida, va indicar que els hauria agradat abstenir-se, però que van prendre aquesta posició per la manca de resposta del nou president respecte al pacte fiscal. “Rajoy no ha estat receptiu”, va comentar el polític català, i va afegir que semblava “que no desitjava el nostre vot”. També va lamentar la indefinició en altres temes com la confirmació del desenvolupament del corredor ferroviari del Mediterrani o el pagament a Catalunya dels diners pendents del Fons de Competitivitat.
Rajoy prendrà possessió del  càrrec aquest matí i a la tarda està previst que doni a conèixer el noms dels ministres que formaran l’equip de govern.

MERKEL I OBAMA FELICITEN EL NOU CAP DE L'EXECUTIU

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va desitjar ahir “molt d’èxit” a Mariano Rajoy com a nou president del govern espa-nyol, al mateix temps que el va convidar a implementar “de manera ràpida i conseqüent” el seu programa de contenció anunciat dimarts. “El govern federal elogia l’anunci realitzat per Mariano Rajoy respecte al seu programa d’austeritat”, va indicar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, al final del consell de ministres presidit per la cancellera.
També el president dels Estats Units, Barack Obama, va transmetre la seva felicitació a Rajoy, en aquest cas per telèfon. Tots dos, segons fonts del Partit Popular, van parlar durant uns 10 minuts, i el dirigent nord-americà va mostrar la seva disposició perquè els Estats Units i Espanya mantinguin “unes relacions excel·lents”.

El líder de l’oposició va expressar el seu enuig per “les noves formes d’actuar” d’una majoria que va rebutjar totes les propostes de modificacions que s’havien fet des del PS.
De les tretze esmenes presentades, només ha reeixit transaccionada amb una altra presentada pels demòcrates la que havia de corregir els dubtes sobre la constitucionalitat que hi havia en alguns dels articles. “Han descobert ara que hi havia articles contraris a la Carta Magna. Ara ja no serà inconstitucional”, va comentar un Bartumeu que no va estalviar-se retrets envers la resta de membres de la comissió. “L’ambient de simulacre que em temia s’ha confirmat”, va apuntar, per després afirmar que “el que ha passat és una presa de pèl i una trepitjada evident del respecte que es deu als elegits de la minoria”. Les crítiques també es van dirigir cap al síndic general, Vicenç Mateu. “Seguint els designis del seu grup, ja havia imposat la reducció del temps per poder examinar les esmenes”, va recordar el líder socialdemòcrata.
El parlamentari del PS va deixar clar que tant ell com la resta de consellers de l’oposició no donaran suport al projecte de pressupost quan aquest sigui tractat en el ple. “Aquest pressupost, tal  com vaig dir durant el debat a la totalitat, no el podem votar”, va reiterar.
L’últim tràmit que resta per deixar el text enllestit és l’aprovació de l’informe del ponent, que es farà demà en una nova reunió de la comissió de Finances. “L’únic dubte que tinc és si durarà tres o cinc minuts”, va ironitzar Bartumeu. De la seva banda, els consellers demòcrates consultats pel Diari van optar per no fer valoracions sobre el pressupost fins que no s’hagi donat el vistiplau a aquest informe.

APOSTA PER UN NOU MODEL D'ACTUALITZAR PRESTACIONS

La revalorització de les prestacions de la CASS?es mantindrà ara per ara amb l’IPC, però des del grup demòcrata ja s’ha advertit que això té data de caducitat. El parlamentari Xavier Montané va explicar ahir que malgrat que el canvi que es volia impulsar des del Govern per fixar aquesta actualització mitjançant la llei s’ha eliminat de les modificacions legislatives que es faran a la CASS, aquest tema es tornarà a posar sobre la taula quan comencin les reunions amb l’oposició per buscar el pacte d’Estat sobre la reforma de la Seguretat Social.
“Enteníem que és un canvi prou important per tractar-lo en aquestes converses”, va comentar Montané. Des del grup, però, també es va expressar la convicció que cal apostar per una fórmula alternativa. “Una revalorització automàtica no té sentit. Es podrien buscar altres índexs de referència perquè seria bo ser més flexibles”, va apuntar.
Els demòcrates van defensar el projecte de llei, tot recordant que “es beneficia tres col·lectius”, i lamentant que “s’hagi fet una valoració negativa precipitada”. En aquest sentit, la consellera Sílvia Calvó va apuntar que “s’oblida l’objectiu real del text i que el dèficit de la CASS no es pot fer més gran”. Sobre les mesures més polèmiques, com ara l’ampliació a un tercer dia de la carència sense cobrar les baixes, Montané va recordar que “abans del 2008 ja estava així i durant dècades havia funcionat bé; és un criteri economicista”.
Montané també va justificar la decisió de demanar una pròr­roga per esmenar la llei antitabac, tot assegurant que l’objectiu és “aportar uns criteris” perquè el Govern pugui enllestir posteriorment el reglament que ha de desenvolupar el text. El conseller, però, va donar a entendre que no s’apostarà per una prohibició total. “La proposició preveu uns espais per a fumadors i el grup està treballant amb aquest esperit”, va comentar el parlamentari encampadà, que va admetre, però, que “la societat civil és conscient de com està evolucionant tot i que hi ha un canvi imparable”.

Fonts governamentals van afirmar que l’executiu no dirà res fins que “s’hagi estudiat amb prou cura la situació”. El líder del PS va afirmar ahir que sobre aquest afer no pensa manifestar-se.
En canvi, els empresaris del sector de la neteja que estan associats a l’AENA –i entre els quals no hi ha cap representant de Vallnet– van mantenir una trobada ordinària en el transcurs de la qual van parlar de “certes adjudicacions de concursos públics que s’haurien efectuat de manera irregular per quan una empresa adjudicatària del sector de la neteja no estaria legitimada per contractar amb l’administració per no reunir tots els requisits exigits en la Llei de la contractació pública”. L’associació considera que “l’administració pública, com no pot ser d’una altra manera, actuarà en conseqüència, respectant el previst a la llei per tal de donar compliment a la mateixa”. L’entitat, que recorda que si “realment s’haguessin efectuat adjudicacions irregulars, les mateixes haurien de ser declarades nul·les de ple dret”, reitera que “espera que des de l’administració es respecti el previst en la llei i s’actuï de conformitat amb la mateixa i estem segurs que així es farà”.

MORABANC ENTRETGA 33.000 EUROS A CINC ONG

MoraBanc va fer entrega, ahir al matí, dels xecs amb la recaptació dels darrers sis mesos de les targetes solidàries, que ascendeix a 33.183 euros, a cinc ONG. Va ser el segon lliurament de l’entitat, que en tot el 2011 ha recollit 60.827 euros.