El diplomàtic va visitar ahir el Principat per acomiadar-se tant de les autoritats andorranes com dels residents, ja que en les pròximes setmanes serà rellevat en el càr­rec i tornarà al ministeri d’Exteriors, a Moscou. La trobada amb el cap de Govern, Toni Martí, i amb el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va servir per acordar l’impuls d’intercanvi entre empresaris de tots dos països i per parlar sobre la futura col·laboració en l’àmbit turístic que es veurà refermada amb la signatura, al març, d’un conveni. I és que, com va remarcar Kuznetsov, en el futur l’arribada de visitants russos al país pot incrementar-se de forma notable, en especial si s’aconsegueix assolir un acord per abolir la necessitat de visats per entrar en territori de la Unió Europea.
L’ambaixador va fer un bon balanç de l’evolució de les relacions entre Andorra i Rússia i va posar en relleu que “anem pel bon camí, però ara cal afrontar l’etapa de fer intercanvis econòmics i empresarials”. El moment, va apuntar, és l’òptim gràcies a l’aposta del Principat “per un nou model econòmic”, basat en l’obertura al capital forani. Al seu entendre, el país pot convertir-se en una bona opció per als empresaris russos, sobretot “en l’àmbit de l’alta tecnologia i de la innovació, que volem impulsar”. Per fer això realitat, però, cal “que ens coneguem millor”. I aquest serà l’objectiu que perseguirà el projecte d’organitzar el viatge d’una delegació andorrana a Moscou per poder “prendre contacte” amb empresaris d’aquest país que, a la vegada, també farien una visita al Principat.
Un altre àmbit on les relacions entre tots dos Estats han d’intensificar-se és el del turisme. Kuznetsov va posar en relleu que el seu país “viu un canvi social” gràcies que “ja no només hi ha nous rics”, sinó que els turistes ja són gent que “ha fet diners amb treball honest i no pas operacions dubtoses”. Aquesta xifra de viatgers és cada cop més important i la Unió Europea és un dels destins predilectes. “A Espanya, per exemple, l’increment ha estat espectacular”, va apuntar l’ambaixador, per després explicar que una de les claus de futur serà “aconseguir l’abolició dels visats”, un objectiu per al qual ja “s’ha marcat un full de ruta” i que, d’aconseguir-se podria suposar un important avantatge de forma indirecta per a Andorra, ja que, “ara ja es podria evitar els visats”, però “cal venir a través d’Espa-nya”. Malgrat aquest problema, el nombre de turistes russos ja és força important i, de fet, per a aquesta temporada d’hivern les previsions apunten que es podria arribar als 20.000.

AGRAÏMENT PER L'ATENCIÓ ALS ACCIDENTATS A LES PISTES

Els greus accidents ocorreguts durant les darreres setmanes a les estacions andorranes han afectat de forma important els turistes russos. El balanç és d’una esquiadora russa morta i dues ferides de gravetat. L’ambaixador Kuznetsov va lamentar els fets però va voler destacar la bona atenció que van rebre les víctimes dels sinistres tant per part del Govern i de la delegació diplomàtica –el consolat honorari que encapçala Pere Joan Tomàs.
“Lamentem molt aquests accidents, que poden succeir”, va indicar el diplomàtic. “El que és important”, va continuar, “és que qui es troba en aquesta tràgica situació pugui tenir el suport tant del cònsol com de les autoritats, i em consta que així ha estat”.
Un altre aspecte que Kuznetsov va voler valorar de forma important és el fet que els establiments del Principat, tant hotels com estacions o botigues, estiguin fent esforços per poder atendre en rus els visitants provinents del seu país. “He vist que tenen informació en el nostre idioma i es tracta d’un tema que nosaltres valorem molt”, va assegurar el diplomàtic, que va aplegar bona part de la comunitat russa resident en una recepció a un cèntric hotel de la capital.

La Guàrdia Civil ha intervingut un total de 580 paquets de tabac en dues inspeccions realitzades a la duana de la Farga de Moles. En la primera, els efectius policials han trobat 280 paquets ocults en els laterals de darrera del vehicle, valorats en 980 euros.

Ja fa uns dies del debut, contenta?
Molt, teníem molta il·lusió i veure ple l’Auditori a Ordino per escoltar la nostra música va ser una autèntica descàrrega d’adrenalina.

I ara què?
Ara hauríem d’aconseguir mantenir un ritme regular d’actuacions a Andorra i a fora, però sóc conscient que no serà fàcil.

Per què?
Primer, perquè som una Big Band nova i ens hem de guanyar el prestigi i, després, perquè la situació ara no facilita que et contractin enlloc.

A més, vostès són molts.
És cert. Un trio o un quartet ja ho té difícil i nosaltres encara més.

Vostè viu a Madrid, oi?
Sí, allà hi tinc l’empresa, el marit i el fill, bé i la filla que està a punt de venir.

Felicitats! Ho dic perquè no sé com s’ho ha fet per preparar el concert.
He fet alguns assajos amb el Jordi Barceló, també sola amb versions dels temes que havia de cantar i després l’únic assaig general que vam fer.

I amb només un assaig van sonar així de bé?
És un petit miracle però s’ha de dir que els músics que van venir, per exemple, de Barcelona eren molt professionals i ho van convertir tot en fàcil.

Advocada  o cantant?
Sóc advocada especialitzada en propietat intel·lectual però la meva passió és la música. Tot i això sempre ha estat un hobby i prou.

Parlant de propietat intel·lectual, s’ha baixat mai una ‘pel·li’ d’Internet?
Sí. Suposo que com tothom.

No em digui!
Però molt poc. Procuro seguir els conductes legals.

Què diria si ho sabés, per exemple, Jamie Cullum.
Ui! Aquest senyor m’encanta. És un geni, ha aconseguit que molta gent s’apropi al jazz barrejant-lo amb el pop. És un dels meus ídols.

Què diria Sinatra de Cullum?
Li agradaria, li reconeixeria el mèrit, estic segura.

Vostè té el perfil de l’andorrà que triomfa a fora. Talents que marxen...
Gràcies per l’elogi però jo tinc alguns clients al país i un parell de cops al mes pujo per veure’ls, però és cert que la meva vida és a Madrid però mai no m’he volgut desvincular del tot d’Andorra. A més, ara hi haurà més feina que abans en temes de propietat intel·lectual.

És del Barça?
Evidentment!

I com ho porta vivint a Madrid?
Cap problema, el meu barri està ple de gent del Barça i cada dia surten amb les samarretes. Cada dia hi ha més culers a Madrid.

Per últim, recomani’m una canço.
M’encanta How deep is the ocean, un autèntic clàssic.

L’anada dels quarts de final de la Copa del Rei va tornar a viure una victòria blaugrana per 1 a 2 que dóna avantatge per a la tornada de la setmana vinent al Camp Nou. Sobretot moral, perquè una vegada més el Reial Madrid de Mourinho no va poder amb un rival que se li ha travessat i que demostra partit rere partit que és superior als blancs quan s’enfronten cara a cara. I això que les coses van començar bé per als locals, que havien fet canvis a l’equip inicial, amb un gol de Cristiano als onze minuts batent un Pinto que no va estar gaire encertat. Però com a la lliga, el Barça va ser capaç de remuntar fidel a l’estil Guardiola, amb possessió i mobilitat, davant uns blancs que es tancaven i buscaven el segon gol al contraatac. El guió al qual els dos equips tenen acostumada l’afició. Al descans es va arribar amb l’1 a 0, però el Barça va tenir ocasions, amb una rematada de cap d’Alexis al pal, un xut de Messi que va treure Casillas i una rematada fora d’Iniesta quan estava en bona posició.
La segona meitat va ser completament blaugrana i els gols de dos defenses van evidenciar quina profunditat dóna el Barça al seu joc. Amb tot, el primer va ser a pilota aturada, quan el capità Puyol, als tres de la represa, rematava de cap de planxa i venint des del darrere el llançament d’un córner que cap madridista va encertar a desviar. Els de Mourinho van tenir una rematada de Benzema que va anar al pal, però qui es va posar davant i merescudament va ser el Barça, amb una diana d’Abidal a passada de Messi a l’esquerra que el francès va resoldre batent per sota Casillas. El partit i les ocasions eren del Barça, que abans ja havia avisat amb rematades d’Iniesta, desviada al pal per Ramos i Busquets. L’equip madridista es trobava vivint un malson, desarborat per la superioritat del rival i repetint accions poc decoroses, com una trepitjada de Pepe a Messi després que a aquest li haguessin fet falta. En els minuts finals el panorama no va canviar gens. El Camp Nou dictarà sentència, però el Reial Madrid necessitarà millorar molt les seves prestacions per aixecar una eliminatòria davant un rival que li té menjada la moral.

L’Athletic supera el Mallorca
En l’altre partit de quarts d’ahir l’Athletic de Bilbao va fer un pas de gegant per estar a semifinals després de derrotar el Mallorca a San Mamés (2-0). Els bascos, van decidir amb un gol en cada meitat, obra de Llorente i Muniaín. El primer al minut 35 després d’una centrada de De Marcos resolta de cap per Llorente. El Mallorca va tenir les seves ocasions a la contra però els bascos van marcar de nou al 59. El derbi valencià entre el València i el Llevant tanca avui l’anada dels quarts de la Copa.

CINC BLAUGRANES I TRES MADRIDISTES A L'EQUIP DE L'ANY DE LA UEFA

Els jugadors de l’FC Barcelona Alves, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi, i els del Reial Madrid Casillas, Marcelo i Cristiano Ronaldo han estat elegits pels usuaris del portal de la UEFA (www.uefa.com) com a integrants de l’equip de l’any 2011. Completen l’onze ideal, amb prop de 4,5 milions de vots, el defensa brasiler del Milan Thiago Silva i els migcampistes Arjen Robben, del Bayern de Munic, i Gareth Bale, del Tottenham Hotspur. Xavi Hernàndez ha estat el jugador que ha rebut més vots i el tècnic del Barça, Pep Guardiola, el millor entrenador segons els internautes.
La UEFA també ha elaborat el millor equip del segle XXI, que integren Casillas, Alves, Puyol, Cristiano Ronaldo, Iniesta, Xavi, Zidane, Messi, Nesta, Terry i Henry.

Tirar endavant una de les competicions d’esquí alpí per a infants més importants d’Europa, que es desenvoluparà entre el 23 i el 26 de gener, comportarà una despesa que estarà al voltant dels 193.000 euros, 10.000 dels quals aportaran patrocinadors petits i mitjans, als quals s’han d’afegir les ajudes més importants per part de Crèdit Andorrà, principal patrocinador, els comuns de la Massana i Ordino, Vallnord i la secretaria d’Estat d’Esports. Tot i la retallada pressupostària, el trofeu mantindrà l’interès i el nivell d’edicions passades. Fins al moment ja hi ha 180 corredors preinscrits de 27 països, amb Espanya, França i Andorra que competiran amb dos equips. Igual que l’any passat repeteix presència un club de primer nivell de Suïssa i hi haurà esquiadors de països com Dinamarca, Holanda o la Gran Bretanya. L’Índia, que havia de debutar al Bor­rufa, no participarà per problemes de visat a Espanya, mentre que equips com els d’Àustria o Polònia han de donar resposta encara a la invitació per part de l’organització.
El vintè Borrufa, per a esquiadors d’11 a 14 anys, mantindrà el mateix programa de curses que l’any passat (gegant, eslàlom, supercombinada i supergegant) i La Portella del Mig i Les Canals, del sector Arcalís de Vallnord, seran les pistes que acolliran el trofeu. “Estan impecables”, va assegurar Font, que va destacar en la presentació del trofeu el bon treball dels professionals de la neu.
La cerimònia d’inauguració tindrà lloc dilluns vinent a la plaça de les Fontetes de la Massana i la cloenda es farà a la plaça Major d’Ordino, amb el tradicional pesatge dels guanyadors.

20 corredors andorrans
L’organització atorga un màxim de vint places per a Andorra , que l’any passat va ser la campiona per equips. Carles Visa, director tècnic de la FAE, reconeixia ahir que l’objectiu principal se centra a guanyar llocs en el podi més que en la classificació global. “Som conscients que serà difícil repetir les medalles de l’any passat, que va ser molt bo [17 metalls], però ho hem d’intentar“, comentava Visa. La FAE donarà la llista de corredors entre demà i dissabte. Els dubtes principals estan en la categoria d’infants I perquè la d’infants II està perfilada.

SARA REMÉNTOL, DESQUALIFICADA AL GEGANT DELS JOCS D'INNSBRUCK PER SALTAR-SE UNA PORTA

Sara Raméntol va ser desqualificada ahir en la primera mànega del gegant dels Jocs Olímpics de la Joventut d’hivern que s’estan disputant a d’Innsbruck. La jove andorrana es va saltar la porta 20 i tot i acabar la mànega en una bona setzena posició, ja no va poder fer la segona baixada. “La Sara estava molt disgustada perquè el gegant és la disciplina en què se sent millor i havia fet una molt bona primera mànega. Ha estat una llàstima”, va explicar el director tècnic de la FAE, Carles Visa. Raméntol tancarà demà la seva participació als Jocs amb l’eslàlom especial. La jornada d’avui d’Innsbruck comptarà amb la participació de Joan Verdú, bronze en el supergegant, que intentarà repetir podi en el gegant.

El ministre va explicar que “el que farem ara és un canvi que denominarem Llei de transparència del govern. Volem exigir responsabilitats penals per als gestors públics”. Segons Montoro, un responsable no ha de “gastar més dels límits que tingui al seu pressupost”, i va destacar que s’ha de lluitar contra la manca de transparència i el fet d’acumular deute. A més, va explicar que si una administració vol gastar més, “que ho faci apujant els impostos als ciutadans”, i que aquests decidiran si això ha estat adequat en les eleccions.
Respecte a la creació d’una línia de crèdit de l’ICO per a les autonomies, anunciada al Consell de Política Fiscal i Financera, Montoro va explicar que els préstecs han de destinar-se al pagament de factures pendents, i que estaran preparats “en un parell de mesos”.  

Reaccions
Alfonso Alonso, el president del grup parlamentari del PP, va refermar que les mesures es prendrien contra els polítics que se surtin de la despesa marcada per les lleis pressupostàries. Alonso també va atacar el PSOE i va comentar que “com més temps passi fins que els socialistes tornin a governar, més temps passarà sense que pugi l’IVA i baixin les pensions. I en això tant hi fa Rubalcaba com Chacón”.
El president del PSOE, Manuel Chaves, va replicar a Montoro que els gestors “sempre estan sotmesos a les lleis i la justícia”, i que en el cas que hi hagi responsabilitats polítiques “s’han d’exigir al parlament”. Per part de CiU, el diputat Carles Campuzano va declarar que “si algú ha d’assumir responsabilitats per una gestió dolenta en aquesta crisi són més aviat els responsables del govern central i no principalment les autonomies”. De la seva banda, Pere Navarro i Oriol Junqueras, del PSC i ERC, van coincidir a dir a Montoro que “molts companys del seu partit hauran de donar moltes respostes”.

Diners per a autonomies
Alberto Fabra, el president valencià, va anunciar que l’Estat donarà a final de mes un avançament de 420 milions d’euros per pagar els proveïdors de la Generalitat. Fabra va explicar que els diners s’utilitzaran per “fer front a la necessitat que tenen totes les empreses, entitats i institucions en aquesta difícil situació”. Castella i Lleó és una altra comunitat de la qual es va fer públic l’ajut del govern. L’executiu aportarà 370 milions d’euros, 185 a curt termini i la resta a l’estiu, corresponents al finançament de l’any 2010.

RAJOY VOL OBRIR UNA "NOVA ETAPA" EN LA RELACIÓ AMB EL MARROC

Seguint la tradició dels antecessors, Mariano Rajoy ha escollit el Marroc per fer el seu primer viatge oficial com a president del govern espanyol. Rajoy va dir que aquesta visita ha de servir per inaugurar “una nova etapa” en les relacions i la col·laboració entre els dos estats. “És molt més el que ens uneix que el que ens pot separar”, va afirmar després de reunir-se amb el rei Mohamed VI.

URDANGARÍN ARRIBA A BARCELONA I MATAS ES QUEIXA QUE NO HI HAGI IMPUTATS VALENCIANS

Iñaki Urdangarín va arribar ahir a Barcelona, en un vol procedent dels Estats Units, i els mitjans de comunicació es van apropar al despatx del seu advocat a la ciutat. Es dóna per fet que el duc de Palma prepara la defensa per a la investigació de les actuacions de l’institut Nóos, dins del cas Palma Arena. Urdangarín declararà com a imputat el proper 25 de febrer, després d’un endarreriment de la vista que estava prevista per al dia 6. Dimarts, l’advocat Mario Pascual Vives va defensar la presumpció d’innocència del seu client.
De la seva banda, l’expresident de les illes Balears, Jaume Matas va lamentar que no hi hagi “alts càrrecs valencians” imputats al cas de l’Institut Nóos. L’exdirigent va indicar que la seva tasca en relació amb els contractes signats amb Nóos “va ser exactament la mateixa que a la Comunitat Valenciana van tenir els seus responsables polítics, que van actuar de la mateixa forma i que no han estat imputats per l’instructor” i va destacar que “fins i tot qui va signar els contractes ha estat citat com a testimoni”, una referència a Esteban González Pons, vicesecretari general del PP. L’advocat de Matas, Antonio Aberca, va ressaltar “la demostració palpable de la parcialitat de l’instructor”.

Ara mateix espanyols, francesos i portuguesos han d’haver residit durant 10 anys al país per ser titulars d’un negoci i la resta de residents 20 anys. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va manifestar que “perquè el model sigui coherent si s’obre a societats també s’ha d’obrir a persones físiques”. Alcobé i el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, van comparèixer ahir davant la comissió legislativa d’Economia per explicar el projecte d’obertura econòmica. Una iniciativa clau, van insistir, per superar l’actual recessió. Alcobé va donar algunes xifres per visualitzar el complicat moment pel qual passa l’economia. Va apuntar que s’han perdut 7.000 assalariats en els darrers cinc anys i que el nivell d’importacions (en valor) ha caigut a les xifres dels anys noranta. El ministre va assenyalar que “un dels motors que han de revertir aquesta situació és l’obertura perquè obrir vol dir creació de noves empreses i creació d’ocupació”.
El titular d’Economia va explicar que amb el marc legal vigent en matèria d’obertura econòmica s’han instal·lat “poc menys de cinquanta empreses i la majoria de venda per Internet”. La proposta de l’executiu és no imposar cap restricció més enllà de “salvaguardes conceptuals” i Alcobé va posar alguns exemples: empreses, sectors o persones “que puguin posar en perill les regles de mercat, la sobirania o l’interès general”, empreses que puguin malmetre el medi ambient, o la salut pública, o l’ordre públic, o inversions de països que no cooperin en matèria de lluita contra el blanqueig, o que tinguin un informe desfavorable de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF).
La proposta també preveu canvis respecte als immobles que pot adquirir una societat andor­rana amb el cent per cent de capital forà. La llei actual la limita als immobles vinculats a l’activitat empresarial però la futura eliminarà aquesta restricció. Sí que es mantindrà per a les societats estrangeres. Respecte d’aquestes últimes, però, ara només se’ls permet tenir una sucursal mentre que, en la proposta, no es preveuen restriccions excepte “les salvaguardes conceptuals”.
Alcobé va insistir que possibilitar l’exercici immediat als professionals liberals forans serà a canvi de reciprocitat. I?va citar un exemple. Va indicar que ara mateix Espanya no permet que un auditor de comptes andorrà exerceixi al seu territori per no ser ciutadà de la Unió Europea i, per tant, Andorra tampoc no permetrà l’exercici d’auditors de comptes espanyols.
Entre el paquet de lleis que es modificaran per facilitar l’obertura econòmica hi haurà la llei de societats i la llei d’immigració. La primera per “simplicar procediments” i l’altra per aconseguir un “model més flexible” que no l’actual de quotes. Alcobé també va indicar que estan a la llista de prioritats els convenis de no doble imposició i que, ara, vigents ja els impostos sobre societats i activitats econòmiques “hi ha les condicions per signar-los”
L’oposició va insistir en el perill “d’arbitrarietat” que hi pot haver darrere les clàusules de salvaguarda. I el conseller general socialdemòcrata David Ríos va assenyalar que els preocupa “la llibertat que tindrà el Govern i l’arbitrarietat que hi pot haver”.

RECERCA D'"ÈXITS IMMEDIATS" I INICI DE DIVERSIFICACIÓ

El titular d’Exteriors va insistir en el missatge que ja va donar dimarts als sectors empresarials, que no n’hi ha prou d’aprovar el marc legislatiu, sinó que després caldrà anar a buscar inversors. I que el que es buscarà respondrà a dos grans objectius: fer més competitius els sectors ja existents (va parlar, per exemple, del comerç i de la falta de marques que sí que es troben al voltant) i cercar nous sectors econòmics per diversificar l’economia. El full de ruta que es planteja el Govern per començar és aconseguir “èxits immediats per agafar impuls”. Es tracta d’“èxits” que s’hauran de buscar en els sectors ja existents i que, per tant, no requereixin fer unes modificacions normatives. Però, alhora, també es treballarà per concretar els “dos o tres” sectors inicials novedosos al país.
Saboya va indicar que tot això es treballarà en paral·lel a la llei, que es vol entrar a tràmit a l’estiu. I va assegurar que ja hi ha inversors interessats.

Des de l’oposició es va denunciar que la decisió deixa sense veu “els 700 ciutadans que ens van votar”, mentre que des de la majoria es va recordar que cap normativa obliga a incloure’ls en aquests òrgans, i es va donar a entendre que un dels motius havia estat la decisió d’abstenir-se durant la sessió de presa de possessió de 28 de desembre passat.
Així, la junta de govern va quedar conformada amb els deu consellers de la majoria malgrat la petició dels socialdemòcrates –feta fa uns dies per carta i a la mateixa sessió ahir– que se’ls deixés formar part. El mateix va passar amb els consells d’administració, on des de la majoria es va recordar que els estatuts preveuen la presència de membres de la corporació, sense obligar, però, que la minoria hi estigui inclosa. Areny va expressar “el descontentament i la preocupació” per la decisió que, va argumentar, fa que “una part de la ciutadania deixi d’estar representada en aquests organismes”. Pel conseller del PS, que va recordar que durant el mandat passat Segle 21 sí que va ser inclòs, hi ha “un doble discurs de la cònsol”, ja que “en públic se’ns fa arribar la voluntat d’aglutinar tendències i de treballar plegats i ara es fa això”.

La justificació
Gil va argüir dos motius per defensar la posició. D’una banda, va recordar que, pel que fa al consell d’administració de Camprabassa, “fins ara no hi havia uns accionistes privats” i va donar a entendre que s’havien mostrat favorables. De l’altra, i en resposta a la demanda feta des del PS “d’un gest que bona part de la ciutadania hagués agraït”, va indicar que “el primer gest el van fer vostès amb l’abstenció cap a la cònsol major”. Areny va defensar llavors que “vam abstenir-nos perquè no era l’opció que consideràvem la bona, hi estàvem legitimats i no sabem, a l’inici del mandat, com acabarà la cosa”. La resposta de Gil va ser contundent: “Pel mateix motiu, perquè no sabem com acabarà la cosa, no estan a les societats.”
Malgrat l’enfrontament en la que, tot just, era la primera sessió del mandat, la cònsol major va afirmar que “la sintonia és bona”. A més, va garantir que “treballarem conjuntament perquè estaran a les comissions”, i va assegurar que “serem respectuosos amb els seus suggeriments”, ja que “l’entesa amb la minoria també és bàsica per a nosaltres”.
De la seva banda, Areny, tot i admetre que “serà més complicat fer sentir la nostra veu” tant a la junta de govern com als consells d’administració, va remarcar la voluntat de “fer una oposició constructiva” i “buscar consensos” perquè “és el que demana la ciutadania en uns moments tan complicats”. Va lamentar, però, que aquest objectiu hagués estat “molt més àgil” des dels organismes i que “hauríem pogut aportar més que no pas restar”.

UNS 800.000 EUROS EN INVERSIÓ

800.000 euros, més el que s’estalviï amb la retirada de l’envelat del Prat Gran. És la previsió d’inversió que s’inclourà al pressupost, que s’està ultimant. Els comptes també preveuen una reducció de 40.000 euros en personal ja que no es cobriran algunes baixes i s’apostarà per la mobilitat interna. Gil, però, va advertir que no hi haurà reducció de sous perquè ja estan a la banda més baixa.

Unes World Series que juntament amb la GP2, són les competicions en el punt de mira de les grans escuderies de la Fórmula 1 a l’hora de captar talents. En funció dels resultats de la futura temporada, Loan estaria en disposició d’afrontar curses del calendari de les World Series, que en la darrera cita coincidiran a Montmeló amb el campionat Alps segons explicava el pilot. “Depenent dels resultats podria córrer tres proves de la part final del calendari”, advertia ahir Loan satisfet per com ha acabat el treball per assegurar una temporada a la qual li queden una parell de mesos per començar.
El jove pilot estarà en aquesta aventura amb l’equip francès ARTA Engineering, amb el qual treballarà intensament des d’ara per estrenar-se al març al circuit de Monza en la primera prova del Campionat Alps. El certamen consta d’un total de set proves, amb dues curses en cadascuna d’elles, que es disputen a circuits europeus de prestigi a països com Itàlia, França, Bèlgica, Àustria i Espanya. El pilot es mostrava molt satisfet pel volant que ha pogut aconseguir i també remarcava que se sent responsabilitzat per iniciar el nou exercici en unes condicions diferents de les del darrer, que el fan pujar de nivell i a la vegada tenir més pressió. “Això és un equip i no una acadèmia. És un canvi important i un pas endavant. Requereix de molt sacrifici i cal treballar i aprofitar-ho”, valorava Loan, que la temporada passada va disputar el Campionat de França F4 Auto Sport Academy, on va finalitzar en l’onzena posició. El jove pilot, amb el suport de l’Automòbil Club i que es va iniciar en el món del karting abans de disputar les proves franceses, parlava de la dificultat de ser un dels escollits per a les World Series. La competició, per a la qual han postulat molts candidats, compta amb una majoria de pilots que repeteixen respecte de l’any anterior i que reduïa les possibilitats d’adjudicar volants nous. De fet, el salt a la Fórmula 1 que fan alguns escollits des d’aquí, arriba després que hagin acumulat experiència en aquesta categoria –per aquesta competició ha passat gent com Kimi Raikkonen, Pedro Martínez de la Rosa o Jaume Alguersuari–. Loan té clar que l’objectiu en el Campionat dels Alps és “estar entre els cinc millors; seria un bon resultat. Significaria un bon palmarès per poder entrar a les World Series”.

L'ESQUADRA

Escuderia novella i exitosa

L’esquadra ARTA Engineering, la nova destinació de Loan, reuneix fiabilitat tot i ser novella. En les temporades 2010 i 2011 ha aconseguit èxits importants, acumulant fins a 25 victòries, el mateix nombre de pole posititions i seixanta podis. L’any passat va ser subcampiona al Campionat Alps i els seus pilots van ser igualment subcampió i el millor debutant –va quedar quart a la general de la competició–. L’equip, que també participa en l’Eurocup de la mateixa Fórmula Renault 2.0, disposa d’unes instal·lacions de més de 800 metres quadrats als afores del circuit de Le Mans per treballar en els aspectes tècnics i l’evolució dels monoplaça. Arnaud Tanguy, és el cap d’enginyers i team manager d’ARTA ha estat treballant amb nous pilots emergents a França, com és el cas de Romain Grosjean, Eric Vergnei i Charles Pic. Entre la tecnologia de què disposa l’esquadra francesa destaca un simulador que ja ha fet servir Loan i que permet provar les millores que es fan als cotxes.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al Govern “seriositat”. Els socialdemòcrates van fer públic un comunicat després que el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, en la compareixença pública davant de la comissió d’Economia, va parlar d’Apple com una de les empreses que podria haver estat interessada a obrir una botiga a Andorra i finalment s’hauria decantat per Liechtenstein.

“Una actitud constructiva i de mà estesa.” Aquesta és la resposta de Demòcrates per Andorra (DA) a la demanda del PS de fer una reunió prèvia abans de començar a negociar el pacte d’Estat sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) davant de les diferències que s’han constatat entre totes dues formacions.