La notícia feia algunes hores que havia estat recollida per les pàgines virtuals dels principals diaris espanyols i per les cadenes radiofòniques de l’Estat veí. Segons un dels segrestadors haurien cobrat 2,3 milions d’euros de rescat.
Un cop lliures dels assaltants, el vaixell, amb tots els tripulans “sans i estalvis” va iniciar el viatge cap a aigües més segures, concretament va posar rumb cap a les illes Seychelles, on tenen la base els pesquers de la flota de la to-nyina a l’Índic. Portaven d’escorta les fragates Méndez Núñez i Canarias, de la marina espanyola, i l’arribada estava prevista per avui, després d’entre 40 i 48 hores de travessia.
Un cop a les Seychelles, els tripulants del vaixell tenen previst continuar el viatge, en avió, cap als llocs d’origen al País Basc, Galícia, illa Cristina i els diversos països de la resta de membres de l’equip.
Rodríguez Zapatero, durant lacompareixença, va manifestar també que el govern “ha fet el que havia de fer”, perquè el seu deure era “salvar la vida dels compatriotes retinguts”, abans de demanar prudència als mitjans a l’hora d’informar sobre el cas.

Alegria i noves mesures
La confirmació de l’alliberament va ser rebut amb màxima alegria i emoció pels familiars dels tripulants, d’institucions, especialment locals i autonòmiques del País Basc i de Galícia i també dels partits polítics, tot i que el Partit Popular avançava que criticarà les que considera deficiències en l’actuació del govern sobre el cas.
La vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va avançar que la sort dels dos suposats segrestadors detinguts a Madrid depèn ara exclusivament de les instàncies judicials. El magistrat de l’Audiència Nacional,  Santiago Pedraz, va donar per acabada la instrucció i va remetre el procés a la sala competent perquè es pugui celebrar el judici. El govern francès afirmava que calen més vaixells de guerra europeus per combatre els pirates, mentre que la Unió Europea preparava l’enviament d’una missió, a partir de desembre, per instruir soldats de l’exèrcit somali en la repressió de la pirateria a la zona. L’entrenament es farà a Uganda, per raons de seguretat i Espanya s’ha ofert a dirigir-la.

EL JUTGE GARZÓN MANTÉ DETINGUTS ELS REGIDORS ACUSATS DE CORRUPCIÓ

El magistrat de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va rebutjar la petició de llibertat formulada pels defensors de l’exalcalde i exregidor d’urbanisme de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz i Manuel Dobarco. Els advocats ja han anunciat que presentaran nous recursos. A l’hora del tancament de l’edició encara no es coneixia la decisió del magistrat sobre les demandes d’alliberament dels exalts càrrecs de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tot i que la fiscalia també havia emès un informe en contra de la posada en llibertat. A Santa Coloma, ahir al vespre, es va celebrar el ple de la corporació local, que va escollir com a nova alcaldessa Núria Parlón, de poc més de 30 anys, amb els 15 vots del grup socialista (PSC), que té majoria absoluta, 4 en contra del PP, l’abstenció dels 4 regidors d’Iniciativa i el vot en blanc dels dos de CiU. Desenes de veïns de la ciutat es van manifestar davant la casa consistorial amb crits de protesta contra la nova alcaldessa, el PSC i diversos projectes urbanístics de la corporació.

O dimecres vinent, com a molt tard. Es tracta d’una mesura que seria obligatòria i que es posaria en marxa durant el 2010. Ahir al matí es va exposar la idea durant la tercera reunió de la Taula de comerç i turisme, que aglutina els diversos representants dels sectors implicats.
La mesura –que no va voler revelar el ministre d’Economia i Finances, Pere López, durant la compareixença pública posterior a la trobada– no hauria obtingut el consens de totes les parts implicades. Segons van explicar alguns assistents a la reunió, el Govern justifica el tancament d’alguns diumenges a la tarda com una prova per analitzar si funciona o no. I, en canvi, certs representants del teixit econòmic i comercial del país ho haurien vist com una acció que podria causar confusió als visitants. Amb tot, des de l’executiu s’argumenta que la majoria d’usuaris que compren als comerços diumenge a la tarda són del país.

Primer de maig en dissabte
El decret també estableix, segons les fonts consultades, l’1 de maig com a dia festiu. Però es dóna la possibilitat d’obrir fins a les nou de la nit als comerços que ho vulguin. L’argument per deixar treballar que exposa el Govern és que s’entén la situació econòmica per la qual passa el país i s’adverteix que declarar el tancament obligatori podria perjudicar les vendes en el sector turístic i comercial.
El decret, amb tot, també ha d’establir que les persones que treballin el primer de maig tindran dret a recuperar la jornada i també hauran de cobrar més perquè es tracta d’un dia festiu. Amb vista al 2011 –llavors l’1 de maig serà en diumenge– encara no s’ha pres cap decisió formal per declarar el dia com d’obligat tancament.
La possibilitat de tenir els establiments comercials oberts el dia del treball satisfà la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA) i la Cambra de Comerç, que consideren que es tracta d’una data “especialment important” per al país perquè atreu molts visitants tant d’Espanya com de França.

Campanyes de promoció
D’altra banda, des de l’executiu es posaran en marxa accions de promoció a les regions veïnes amb vista a les festivitats de la Puríssima i Nadal. “Seran unes campanyes molt intenses al novembre i al desembre als destins de proximitat”, va exposar López.

L'OBERTURA DE NEGOCIS SE SIMPLIFICARÀ PROPERAMENT

Els tràmits exigits per obrir un nou negoci al país es reduiran sensiblement a partir de final d’any o, com a molt tard, principi de gener vinent. És la previsió amb què treballa el Govern, que preveu aprovar en breu un reglament per agilitar al màxim la burocràcia exigida per posar en marxa un negoci de nova creació. La mesura es pren amb vista a la situació actual, en què es demana un volum “excessiu” de burocràcia, segons va admetre el mateix ministre Pere López. De fet, avui en dia cal una mitjana de 4 mesos per obtenir les pertinents llicències administratives per activar un negoci. Amb la revisió del reglament, no faran falta més de dues o tres setmanes per fer aquest mateix procediment. “Es reduiran tots els informes previs que es demanen i caldrà molt menys temps per a l’obertura d’un comerç”, va exposar. En aquest sentit, va recordar que la complexitat per obtenir els permisos suposa, en algunes ocasions, un perjudici per als empresaris, perquè han d’esperar molt temps fins poder posar en marxa l’activitat. “I tenen la inversió aturada dos, tres o quatre mesos”, va advertir el titular d’Economia i Finances.
La mesura afectarà unes tres quartes parts dels sectors que operen habitualment al país, segons va xifrar López. Des de l’executiu s’ha negociat la modificació del reglament amb els comuns, ja que per obrir una nova activitat cal activar tràmits tant de l’administració local on es munta el negoci, com del Govern. L’excessiva paperassa va aixecar les queixes dels empresaris, que van adduir que als països veïns la mateixa operació demana molt menys temps.

O dimecres vinent, com a molt tard. Es tracta d’una mesura que seria obligatòria i que es posaria en marxa durant el 2010. Ahir al matí es va exposar la idea durant la tercera reunió de la Taula de comerç i turisme, que aglutina els diversos representants dels sectors implicats.
La mesura –que no va voler revelar el ministre d’Economia i Finances, Pere López, durant la compareixença pública posterior a la trobada– no hauria obtingut el consens de totes les parts implicades. Segons van explicar alguns assistents a la reunió, el Govern justifica el tancament d’alguns diumenges a la tarda com una prova per analitzar si funciona o no. I, en canvi, certs representants del teixit econòmic i comercial del país ho haurien vist com una acció que podria causar confusió als visitants. Amb tot, des de l’executiu s’argumenta que la majoria d’usuaris que compren als comerços diumenge a la tarda són del país.

Primer de maig en dissabte
El decret també estableix, segons les fonts consultades, l’1 de maig com a dia festiu. Però es dóna la possibilitat d’obrir fins a les nou de la nit als comerços que ho vulguin. L’argument per deixar treballar que exposa el Govern és que s’entén la situació econòmica per la qual passa el país i s’adverteix que declarar el tancament obligatori podria perjudicar les vendes en el sector turístic i comercial.
El decret, amb tot, també ha d’establir que les persones que treballin el primer de maig tindran dret a recuperar la jornada i també hauran de cobrar més perquè es tracta d’un dia festiu. Amb vista al 2011 –llavors l’1 de maig serà en diumenge– encara no s’ha pres cap decisió formal per declarar el dia com d’obligat tancament.
La possibilitat de tenir els establiments comercials oberts el dia del treball satisfà la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA) i la Cambra de Comerç, que consideren que es tracta d’una data “especialment important” per al país perquè atreu molts visitants tant d’Espanya com de França.

Campanyes de promoció
D’altra banda, des de l’executiu es posaran en marxa accions de promoció a les regions veïnes amb vista a les festivitats de la Puríssima i Nadal. “Seran unes campanyes molt intenses al novembre i al desembre als destins de proximitat”, va exposar López.

L'OBERTURA DE NEGOCIS SE SIMPLIFICARÀ PROPERAMENT

Els tràmits exigits per obrir un nou negoci al país es reduiran sensiblement a partir de final d’any o, com a molt tard, principi de gener vinent. És la previsió amb què treballa el Govern, que preveu aprovar en breu un reglament per agilitar al màxim la burocràcia exigida per posar en marxa un negoci de nova creació. La mesura es pren amb vista a la situació actual, en què es demana un volum “excessiu” de burocràcia, segons va admetre el mateix ministre Pere López. De fet, avui en dia cal una mitjana de 4 mesos per obtenir les pertinents llicències administratives per activar un negoci. Amb la revisió del reglament, no faran falta més de dues o tres setmanes per fer aquest mateix procediment. “Es reduiran tots els informes previs que es demanen i caldrà molt menys temps per a l’obertura d’un comerç”, va exposar. En aquest sentit, va recordar que la complexitat per obtenir els permisos suposa, en algunes ocasions, un perjudici per als empresaris, perquè han d’esperar molt temps fins poder posar en marxa l’activitat. “I tenen la inversió aturada dos, tres o quatre mesos”, va advertir el titular d’Economia i Finances.
La mesura afectarà unes tres quartes parts dels sectors que operen habitualment al país, segons va xifrar López. Des de l’executiu s’ha negociat la modificació del reglament amb els comuns, ja que per obrir una nova activitat cal activar tràmits tant de l’administració local on es munta el negoci, com del Govern. L’excessiva paperassa va aixecar les queixes dels empresaris, que van adduir que als països veïns la mateixa operació demana molt menys temps.

El motiu per desenvolupar el projecte en aquesta zona de la parròquia era la construcció de l’escola que ha de finançar el Govern. Però finalment el cònsol major, Enric Casadevall, va revelar el que s’apuntava en els últims dies, que el comú demanarà a l’executiu que ampliï l’actual escola. El mandatari parroquial va argumentar que la conjuntura econòmica obliga a prendre aquestes decisions. La posició de la majoria va provocar fortes crítiques de l’oposició canillenca, que va aprofitar per desprestigiar tota la gestió de Casadevall, a part de la decisió final sobre el projecte.
El cònsol major va dir que actualment no es podia urbanitzar Sella perquè els veïns no volen i el cost del projecte és massa elevat, tenint en compte les dificultats financeres que tenen ara les administracions. Tindria un cost d’uns disset milions d’euros. “Ara és més factible ampliar les escoles perquè aquesta obra costarà prop de tres milions d’euros i d’aquesta manera és més factible que el Govern es decideixi a finançar-les”, va comentar Casadevall. Fins i tot el cònsol va rebatre les crítiques de la minoria revelant que la ministra d’Educació, Susanna Vela, li havia comentat que una de les possibles solucions de l’escola és ampliar l’actual. De fet, l’executiu ja té un projecte d’ampliació que es va aparcar i que, segons calcula Casadevall, podria solucionar els problemes d’espai durant un període d’entre deu i dotze anys.

crítica de l’alternativa
L’oposició va intentar sense èxit que Casadevall reconegués que haver pres la decisió és una errada política. El líder de L’Alternativa, Gerard Bàrcia, va repetir que l’ampliació de les escoles és una mala opció perquè “hi ha mals accessos a les instal·lacions educatives i aquesta zona sempre es col·lapsa”. El comú enviarà una carta al Govern i als propietaris de Sella per informar-los de les noves intencions de la corporació canillenca.
Més enllà de les escoles, Bàrcia va dir que era necessari urbanitzar Sella perquè “és el lloc natural de creixement de Canillo”, tot i que entenia els motiu pels quals ara no es podia desenvolupar. El líder de l’oposició va criticar que s’hagués gastat 143.000 euros per projectar el pla especial en aquesta zona de la parròquia i que finalment no es tiri endavant. En aquest punt, el mandatari canillenc va contestar que el pla ja està elaborat i quan l’ens parroquial consideri que s’ha d’urbanitzar “ja el tindrà fet, i hi haurà uns metres quadrats que aniran a parar a mans del comú quan es desenvolupi”.
Els membres de L’Alternativa consideraven que la majoria estava errant l’estratègia política si creien que d’aquesta manera tindrien assegurat el finançament del Govern per construir les es-coles.

RENEGOCIACIÓ DELS TERRENYS DEL PALAU

La cònsol menor i presidenta de la junta rectora del Palau de Gel, Mònica Bonell, va dir ahir en la sessió de comú que s’ha de renegociar l’arrendament dels ter­renys on està construït el Palau de Gel, ja que el contracte és fins al 2020. Bonell va dir que el propietari té una bona predisposició a renegociar i Casadevall va assegurar que s’arribarà a un acord tot i que segurament el preu del lloguer s’apujarà. L’objectiu ara per ara, segons explica el cònsol major, és reduir les pèrdues i els “beneficis arribaran més endavant”.