Enganxades a la culpa

| 27/11/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 191 | 0 comentaris |

(55 vots) |

I sempre hi ha una pausa, en què el matractador demana perdó. I diu que no ho repetirà, però hi torna. Per això, tal com van manifestar les professionals de l’equip d’atenció integral, és necessari que les víctimes notin el suport familiar i social perquè aconsegueixin trencar amb l’agressor. Tothom, van insistir, s’ha de conscienciar que no és un problema privat, que és col·lectiu.
El que aconsegueix un clima constant de violència és que la dona que el pateix perdi autoestima a molta velocitat, que aviat es pensi que és l’única culpable dels cops. Que serveix per a molt poca cosa. I aquesta és una de les explicacions al fet que no denunciïn. “Acaba per considerar que no val la pena que faci res, perquè faci el que faci la situació no canviarà”, va exposar Elsa Rodríguez, la psicòloga de l’equip. Però l’estat emocional no és l’únic que contribueix a aquest immobilisme. Sovint també són víctimes de dependència econòmica, de la por de denunciar per manca de proves, del temor a les represàlies i de les pressions socials fruit d’una societat patriarcal.
L’agressor, per contra, molts cops és fort dins i fora del domicili. Perquè de portes en fora és un tipus simpàtic, té habilitats socials. Les mateixes que ella va perdent com a conseqüència de les seqüeles dels maltractaments. Així que és habitual que la credibilitat la tingui ell, perquè “de cara a l’exterior és una persona coherent; ella, en canvi, té seqüeles molt grans, pateix estrès posttraumàtic”.
L’equip va voler trencar uns quants mites. I un és que les dones “exageren” els maltractaments. Res més lluny de la realitat, asseguren. “El que ens expliquen és el cinc per cent del que han viscut”, van indicar. Un altre tret en comú és que es tracta d’un problema que afecta bàsicament classes socials més baixes. I tampoc no és cert. “A l’equip han acudit dones de classes benestants i també de desafavorides. No hi ha un perfil establert”. I un altre creença falsa: “L’alcohol provoca episodis violents”, però el consum excessiu d’alcohol o tòxics “no n’és la causa; en tot cas n’és un accelerador”.
Des que va començar a treballar, a final del 2006, l’equip ha atès 294 casos. Les integrants recorden que són al número 181, i de dilluns a divendres, de vuit a vuit, a l’edifici de Clara Rabassa per a “totes les dones que han patit o pateixen violència”.

El pressupost augmenta un 25% i inclou un milió per a l’hotel Rosaleda

| 27/11/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 132 | 0 comentaris |

(42 vots) |

L’increment s’experimenta en totes les partides, però les que creixen més respecte aquest any, amb diferència, són les de Patrimoni Cultural i Promoció i Acció Cultural. La primera s’endú 2,5 milions d’euros enlloc dels 1,7 que s’havien previst en el pressupost anterior. Mentrestant, l’àrea de Promoció i Acció Cultural passarà de tenir 300.295,97 euros el 2009 a disposar-ne l’any vinent de 853.477,74.
Altres àrees també es veuen beneficiades per l’augment pressupostari. D’aquesta manera, l’administració general del departament de Cultura tindrà 3,7 milions d’euros, un punt per damunt del que disposava per al 2009; també gaudirà d’augment la biblioteca, que passa dels 366.000 euros als 460.748 d’aquest nou pressupost. Finalment, l’àmbit de Política Lingüística passa de 379.000 als 409.000 euros, d’acord amb el nou projecte de llei del pressupost del 2010.

Actuació urgent al Rosaleda
D’acord amb la memòria del projecte de pressupost, un dels motius que han fet incrementar la partida de Patrimoni Cultural és la inversió d’1 milió d’euros que s’haurà de fer per a “una actuació d’urgència” a l’hotel Rosaleda d’Encamp, orientada a “mantenir l’estructura” de l’edifici, en aquests moments en fase d’expropiació.
La despesa en Cultura també es reparteix entre diferents conceptes. Els estudis de terreny i concurs d’idees per al futur arxiu nacional s’emporten 416.000 euros, mentre que l’eliminació de l’antic projecte de Gehry a la Massana té reservat un milió d’euros. Així mateix, també hi ha previstos 572.000 euros per a l’adequació de l’antiga caserna de Bombers per poder ubicar obres d’art. Pel que fa a Patrimoni Cultural, la partida de 2,5 milions que s’hi volen invertir, es reparteix entre 1,8 milions per a la rercerca, conservació i difusió, mentre que la gestió d’arxius, que l’any passat havia experimentat un descens important en la seva dotació, obté més de 775.000 euros, quantitat notablement superior als 421.687,55 euros que s’havia previst en l’anterior pressupost.
La memòria del projecte presentat subratlla que el pressupost de l’any 2010 “suposa un esforç de polítiques tan importants per al creixement i riquesa com a societat” com les culturals. Es remarca, a més, el paper que es vol donar a les polítiques de conservació i millora del patrimoni cultural amb actuacions de millora, promoció dels museus i dels monuments.
Encara que no s’especifica concretament, sí que s’assenyala que s’ha previst una “dotació important per fer front a la definició dels entorns de protecció”.

MÉS AJUTS A LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

El projecte de pressupost per al 2010 també reserva en matèria cultural una partida incrementada en concepte d’ajuts per a la conservació del patrimoni cultural, que se situa en els 300.000 euros d’acord amb l’article 35 de la Llei 9/2003 del Patrimoni Cultural. Aquesta norma insta que el govern estableixi un programa anual d’inversions per concedir ajuts per a la conservació integrada, la restauració, el manteniment i la millora del patrimoni cultural. Aquest import ha de ser com a mínim el 0,5 per cent de la inversió en obra pública que preveu adjudicar el Govern durant l’exercici pressupostari del 2010.
En el pressupost del 2009 aquest capítol concret d’ajuts per a la conservació del patrimoni cultural havia suposat un total de 67.416,77 euros, xifra que aleshores representava una reducció del 54,27 per cent respecte la del 2008, en què s’havien previst 147.416,77 euros.
La distribució de la despesa segons el pressupost presentat pel Govern posa de manifest la voluntat d’accentuar la inversió en la protecció del patrimoni. En alguns aspectes es presenta una tendència continuista, sobretot en les matèries en què s’ha incrementat de forma més modesta. Queda pendent conèixer el desglòs concret de cadascuna de les partides i els projectes específics que es volen posar en marxa al llarg del pròxim any.