El gegant era una prova que al desembre ja no es va celebrar a Courchevel –amb excés de ne­u– i que Andorra havia adoptat a proposta de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) i que va viure la mateixa sort per les ràfegues que bufaven a la pista Avet, sobretot a la part alta del traçat. El risc que hi havia per a les corredores participants va fer que s’anunciés la cancel·lació a dos quarts d’una del migdia, després d’una jornada dura per a l’organització, que va arrencar de matinada encara amb un vent més intens, de 65 quilòmetres per hora de mitjana, amb ràfegues de 160 a les crestes i 100 a baix.
La primera mànega estava prevista per a les deu del matí, i es va decidir posposar dues hores per donar temps a refer bona part           de l’escenari, malmès pel mal temps. Entre d’altres destrosses, les veles de catering i zona VIP annexes a la pista van quedar inservibles i es van desplaçar dues càmeres de televisió del recorregut. L’organització va treballar de valent i al migdia tot estava a punt, però el vent intens continuava present i el jurat de la competició va decidir la cancel·lació. Tota una decepció per als responsables de la cita, que arriba a Andorra per primera vegada. Avui, però, pot ser hora de somriure, amb la segona cursa. Serà l’eslàlom especial que s’havia de disputar demà, canviat de dia per la in­certesa sobre les condicions meteorològiques i que en tenir un traçat més curt i tècnic i la sortida més avall que el gegant compta amb més possibilitats de celebrar-se.

Decebuts
“Ens hem quedat amb la mel als llavis. Hem fet un doble esforç perquè se n’ha anat tot en orris de matinada. Hem tornat a recuperar la pista, les grades, tot el que hem perdut a causa del vent, molt violent. A les dotze de la nit hi havia calma total i a les dues teníem l’infern aquí. L’anul·lació, però, és per seguretat, amb un vent lateral suficient que fa que no es vegi una porta o pugui haver un petit problema. Ha faltat aquesta punta de sort que cal tenir, però la gent ha respost amb unes ganes enormes”, indicava el director general del comitè organitzador, Conrad Blanch. El president de la Federació, Albert Coma, veia el got mig ple. “No és cap frustració, aquesta era la Copa del món de Courchevel, la nostra és demà i demà passat [avui i demà per al lector] i la farem. Hem de ser optimistes, hi ha més de mil persones que han treballat com bojos per a això, els ho devem tot i la farem, que no es preocupin.” El ministre de Turisme, Francesc Camp, no amagava que “estem decebuts, s’ha treballat molt a la nit i em sap greu per aquesta gent, però contra el clima no hi podem fer res”. Afegia que la prova està assegurada, “haurem de veure si el tipus d’anul·lació permet recuperar alguns diners”.
La decepció també era per a les protagonistes, pendents tot el matí de la decisió. Ho palesava la número 1, la nord-americana Lindsey Vonn: “És decebedor no fer la cursa, però millor no córrer riscos. Espero que tot vagi millor demà, l’organització és bona.”

REPORTATGE

UNA MATINADA DE GOSSOS

Tot estava preparat. La pista, l’entorn, la lluna plena... L’escenari era idíl·lic. Fins que va aparèixer Èol. Amb violència. Cap a les dues de la matinada va sonar l’alarma. En la foscor de la matinada, el vent s’emportava la paradeta. “Era un xou”, explicava ahir Carles Visa. El director tècnic de la FAE va acudir a la trucada de Jordi Pujol, director de la cursa, i va quedar garratibat. “Tot volava”, apunta. I no es veia gairebé res. “T’hi jugaves el físic. Al Jordi li va passar un matalàs a un pam del cap. I teníem les veles arrencades i tot volant cap avall. Hi va hagut moments heavys”, recordava. Gerard Grau, responsable de l’empresa encarregada del muntatge de les veles, comentava que “la feina de quatre dies se n’ha anat en orris. Hem tingut mala sort. Les veles estaven plegades i destrossades sobre l’escenari i una part se n’ha anat a parar al riu”. De por. Però no suficient com per plegar veles. L’organització i els voluntaris no van parar de treballar i al migdia la Copa del Món estava a punt. Però Èol seguia bufant. Exageradament.

El que queda d’ella, millor dit: dels originals hi ha Aston Barrett, amb una colla de músics joves que malden per mantenir viu l’esperit –musical i ideològic– del mestre jamaicà.
Marc Esteve, part del binomi Stand Up Sound (amb Emili Llorente) prefereix no donar xifres de la inversió requerida, però confessa que s’ho passaran malament si no aconsegueixen la resposta necessària, si més no per  cobrir despeses. “Però les sensacions són bones”, explicava ahir a la tarda, “hem distribuït potser prop de 500 entrades a la venda anticipada”. Molta gent que es desplaça des de punts com Barcelona o el sud de França, apunta, però també algun cas que indica el ressò que, pas a pas està aconseguint el festival: hi haurà espectadors que arribaran des de Cadis. “Em van enviar un e-mail per dir-m’ho i els vaig preguntar si és que aprofitaven un desplaçament ja previst; però em van dir que no, que viatgen especialment”, relata Esteve.

col·laboració de jam jove
Esteve i Llorente promouen aquest esdeveniment des de fa quatre anys, una iniciativa privada i sense més ajut que les instal·lacions cedides pel comú d’Andorra la Vella a través de l’associació Jam Jove, que va decidir afegir-se a la iniciativa que els dos joves van posar en marxa fa quatre anys, en el marc de la programació de la sala Apolo AND. Va quallar i, en tancar el club, es va traslladar a la vela del Parc Central, que l’acull aquesta nit. “Ens fa molta por, però ens hem decidit a tirar aquesta edició endavant perquè teníem la garantia de les anteriors; ens ho juguem, a veure què passa, però volem veure el festival consolidat.”
La cita –que porta el nom d’un indret emblemàtic per als rastafarians– és hereva de la que Llorente havia organitzat, anys enrere, al Pirineu de Lleida, traslladada temps després al Principat. I se celebra en una data que sol coincidir amb la de l’aniversari de Marley, que va néixer un 6 de febrer d’ara fa 67 anys.
Malgrat que The Wailers són les estrelles indiscutibles del cartell d’enguany, els organitzadors han fet que la proposta no quedés aquí. Així, recuperen la presència del cantant guineà Lyricson. Havia passat ja per una de les anteriors edicions, però el concert havia patit alguna incidència, recorda Esteve: “A causa del fum es va quedar sense veu a mitja actuació i ell mateix sempre havia manifestat interès per tornar-hi: s’havia quedat amb ganes de donar-ho tot.” Han aprofitat que no fa gaire va treure nou disc per convidar-lo. A més, si en aquella primera ocasió va visitar el Mount Zion en format sound system, avui arriba acompanyat de tota la banda. Completen la proposta Emeterians, de Madrid;?Green Valley, de Vitòria, i Lion of Jussa, del Pallars.

LA FOTO

EL CICLE JAZZ HIVERN ACONSEGUEIX DE NOU UNA BONA RESPOSTA, AMB BLUE HEART

ORDINO. Blue Heart, el trio liderat per Xavier Soranells, va protagonitzar anit la tercera de les cites del Jazz Hivern a l’Auditori Nacional, un cicle que està obtenint una bona resposta del públic. La formació barcelonina –que completen Eudald Boluda i Fèlix Serra– va oferir un concert basat en els temes del seu primer disc, un àlbum fet a partir de composicions pròpies, amb algunes versions de clàssics del gènere. Al cicle li queden dues cites: Swingset i, de colofó, la presència d’una de les promeses del jazz català, Andrea Motis.

N’hi ha una més: les finals són un altra història i només la guanya qui sap jugar-la millor i qui sap gestionar l’ansietat. És clar que l’Aurteneche Maquinària va clavar al River Andorra una estocada allà on fa més mal. Va deixar una ferida, i Joan Peñarroya i els seus jugadors van agafar el bisturí per cicatritzar-la abans que es fes més profunda. El River es va quedar sense Copa, però no es vol quedar sense lliga. Ho saben i ho tenen ben clar. També és evident que els bascos han salvat la temporada, però són un equip de caràcter. Els de Peñarroya es van imposar per 76 a 73 al seu botxí i van demostrar que si estan pel que han d’estar són superiors a qualsevol equip d’aquesta competició, tot i que si es confien són els seus pitjors enemics.
El River va començar el partit disposat a oblidar la mala imatge mostrada a la Copa. L’Aurteneche va fallar en allò que no va errar al partit de la final, és a dir, en la defensa, i també en els triples. I els andorrans, tot el contrari. El parcial va ser de 13 a 8 amb triple de Jimix i també de Fede Bavosi. Tot anava bé fins que Anton Maresch va fallar una passada i el tècnic egarenc va agafar un cabreig monumental i va donar entrada al jove Albert Farfán per l’austríac. Toc d’atenció. Al final dels primers 10 minuts, 24 a 17. Semblava que tot funcionava a l’inici del segon quart amb una esmaixada fallada per Fernando Fernández i la tercera falta personal al pivot Thompson. Un triplede Jimix i una esmaixada a una mà d’Isma Torres va posar la màxima diferència, amb un 34 a 22. El temps d’Iñaki Merino estava obligat i el jove tècnic basc va ordenar una defensa zonal 2 a 3 que va ser alternativa.
Els àrbitres van començar a prendre decisions estranyes i amb 36 a 25 van xiular una tècnica a Joan Peñarroya. L’Aurteneche va despertar i amb un triple de Jon Uriarte es va situar a sis (38 a 32). Aquest avantatge no va baixar i el River va marxar al descans amb un 42 a 36, gràcies a una genialitat individual d’Antono Maresch i un palmeig de Pablo Sánchez a l’últim segon. El River es va deixar anar i l’Aurteneche ho va aprofitar.
Els d’Iñaki Merino marxaven amb la benzina marcant reserva, ja que tenia les baixes del base Aitor Carrera i l’ala pivot Alex Arcelus, tot i així, a la represa van apostar per tirar del cor i els va sortir bé. L’ala pivot Albert Ausina va assumir dots de lideratge, tot i rebre dos taps seguits d’Ed Cage. Un triple de De Pinedo va posar emoció al partit amb un 52 a 50 i una esmaixada d’Ausina va empatar el matx a 52. L’angoixa va canviar de bàndol i la defensa andorrana va ser decisiva per entrar de nou dins del partit. Un triple de Pablo Sánchez des de més enllà de 6,75 i una altra de Fede Bavosi van donar vida a un River que estava a punt de caure al parquet. Una cistella final de Devin Wright sota l’anella va donar 10 punts d’avantatge i es va esvair la por almenys durant una estoneta. Això no estava fet, ni molt menys, i tocava picar pedra. I així va ser. No van saber atacar la defensa alternativa zonal plantejada per Merino i van apostar pel triomf a partir de la defensa. Massa patiment innecessari davant d’un rival que va morir, matant. L’emoció va durar fins al final i el triomf no es va segellar fins l’última jugada amb un tap clau de Pablo Sánchez sobre De Pinedo. Quin patir!

EL VESTIDOR

"Ha estat un cop d’autoritat”

JOAN PEÑARROYA.
ENTRENADOR DEL BC RIVER ANDORRA, va agafar aire en finalitzar el partit contra l’Aurteneche i va somriure. El patiment estava ja traspassant el full de les estadístiques. “Aquest ha estat un cop d’autoritat a la lliga. L’Aurteneche sempre ens posa les coses ben complicades. Hem estat dominadors, però sense claredat”, va indicar Joan Peñar­roya, que va lloar Dmitry Flis. “Ha estat amb grip i ens ha ajudat durant quatre minuts. És una demostració d’identificació amb el club i amb el grup.” Sobre si el primer lloc està tancat va ser clar. “Tenim un coixí, però no ens hem de confiar.”

Va ser al matí, amb Toni Martí, com a president de la formació, que va llegir un extens comunicat on informava del contingut de la reunió del comitè executiu de dijous al vespre i on, entre d’altres, exposava que “no cal que insisteixi que Demòcrates per Andorra no va compartir en cap moment la decisió” de l’increment salarial. I va reiterar que la formació ha fet de la contenció de la despesa pública “un dels pilars de la seva acció de govern”, i que “hem demanat i demanarem esforços i sacrificis a tothom”.
Però també va remarcar que el comitè executiu “aprova la rectificació”, i va defensar que Trini Marín i Montserrat Gil “són les persones adequades” per tirar endavant la parròquia. “La seva capacitat de reconèixer l’error i de rectificar ens referma en el vot de confiança que DA va fer per elles”, va concloure.
El grup polític també ha recollit la proposta de les dues cònsols –i que han fet altres homòlegs durant aquests dies de tempesta mediàtica– de treballar en una escala de remuneracions dels   càr­recs públics establerta per llei. “I clarificar quines són les incompatibilitats, perquè no n’hi ha prou amb una graella salarial. Les regles del joc han d’estar fixades per llei, per a l’honorabilitat, transparència, ètica i estètica de la classe política”, hi va afegir de la seva collita Martí, aquest cop sense llegir el comunicat de premsa i al·ludint indirectament al cas de Manel Torrentallé.

Una visió “global”
De fet, malgrat les reiterades preguntes dels periodistes, Martí va evitar referir-se directament a la situació del cònsol menor de Sant Julià de Lòria, que compatibilitza la tasca al comú amb la de la Mútua Elèctrica. “Ho hem de mirar tot des d’un punt de vista global, fem una reflexió general”, va declarar, alhora que va insistir que “avui no ho focalitzaré al tomb d’aquest senyor”, i que “jo no jutjo si és o no compatible, això s’ha de clarificar tot per llei”. I, de passada, va deixar caure que “hi ha consellers generals que aquests anys han assessorat...”.
Sigui com sigui, va anunciar que el grup parlamentari demòcrata ja s’ha posat a treballar en la qüestió, per regular les institucions públiques en aquest sentit. I que esperen assolir el consens amb el PS. Sobre quant han de cobrar els cònsols, Martí es va limitar a valorar –va deixar clar que el grup no en té encara una opinió oficial– que “no anem abaixant i abaixant perquè hi ha una dignitat de la classe política”, però també va reconèixer que les diferències salarials entre els cònsols són força àmplies i que “segurament” s’hauran de reduir.

Sense pressions
Des de DA?van assegurar que en cap moment han pressionat els cònsols implicats en la polèmica perquè fessin marxa enrere i també consideren que, de tot plegat, la imatge de DA “ha quedat erosionada però també cohesionada, perquè ens fa més durs amb els nostres principis”.
Martí, que durant la compareixença va repetir de totes les maneres possibles que “no voldríem” que aquesta qüestió desviï l’atenció dels problemes del país i els esforços que s’estan fent per reformar la funció pública i la CASS, va voler respondre a les crítiques de la cap de l’oposició d’Escaldes, Cèlia Vendrell. Va explicar que “l’endemà mateix” d’anunciar que s’abaixaven el sou, els cònsols “van donar instruccions perquè es retiressin els diners que havien cobrat” de més.

10 DE MARÇ: PRIMER CONGRÉS ORDINARI

El 10 de març vinent a les nou del matí Demòcrates per Andorra celebrarà a l’Ordino Studios el primer congrés ordinari. Així ho va acordar dijous al vespre el comitè executiu, tal com va anunciar ahir el secretari general de la formació, Carles Torralba. Els afiliats al partit, que actualment ascendeixen a 250, tenen temps fins al 27 d’aquest mes per presentar les seves ponències. “Aquest congrés ens fa entrar dins de la normalitat de qualsevol partit”, va valorar.

AD800 ES VOL CONSTITUIR EN ASSOCIACIÓ

El grup impulsat a Facebook AD800 es va erigir ahir, a través d’un comunicat tramès als mitjans, com “un grup de ciutadans andorrans creat a través de les xarxes socials electròniques i a partir de la iniciativa espontània de la societat civil”. AD800 es va voler “desvincular totalment” de qualsevol ideari o partit polític i de qualsevol protesta al carrer que es pugui produir “en un futur immediat”.
Fonts del grup ciudatà també van explicar al Diari que tenen la pretensió de configurar-se al voltant d’una associació i que, per parlar-ne, ja s’ha convocat una primera reunió oberta a tothom que hi vulgui assistir. Serà dilluns vinent a partir de les vuit del vespre. El punt de trobada serà, en principi, la plaça del Poble de la capital. En funció de l’assistència, es decidirà on es porta a terme la reunió.

Ja la tenim aquí!
Sempre m’ha emocionat la competició i en aquest cas molt més. Hem esperat molt per això. Recordo que als anys 70 l’Esquí Club d’Andorra ja va demanar de fer una Copa del Món.

I què els van dir?
Com ja saps, ens van dir que no. En aquella época la gran por de la FIS, psicosi fins i tot, era que als Pirineus no hi hagués prou neu. Encara no teníem prestigi com a organitzadors, ara l’hem guanyat fent molt bé les copes d’Europa.

Anirà tot bé?
No en tinc el més mínim dubte. L’organització serà impecable i la Copa del Món tornarà aviat. És una promoció extraordinària per a Andorra a tot el món.
Què li sembla la pista Avet?
A mi, molt bé. Saps que la primera cursa que s’hi va fer, un descens, la vaig guanyar jo?

Quan va ser?
Ufff, ni me’n recordo ja [riu].

Dels Jocs Olímpics sí que se’n deu recordar.
Evidentment, vaig competir per l’equip espanyol perquè Andorra encara no tenia Comitè Olímpic. L’esquí ha canviat molt, recordo que a Oslo 52 els mateixos corredors vam haver de trepitjar la pista per deixar-la en condicions de competir. Imagina’t!

El millor resultat?
Vaig ser el 33è en un descens.

Vostè que ha viscut totes les èpoques, qui és el millor esquiador andorrà de tots els temps?
És difícil comparar èpoques diferents. Jo et diria que per palmarès, sens dubte, el Quico Viladomat, però també la Viki Grau, que va ser setzena en uns Jocs Olímpics i va estar entre les quaranta millors del món.

Encara esquia vostè?
No. Fa tres anys que no. El seny m’ha fet deixar de fer-ho. Tot i que m’imagino esquiant sempre que veig una carrera.

Per què, històricament, no hem tingut mai un andorrà figura de l’esquí?
A mi em sembla que per arribar a ser una figura t’hi has de dedicar en cos i ànima, i arriba un punt que et demanes què passarà si no ho aconsegueixes, i això genera inseguretat. Costa molt. A part hi ha molt nivell.

Ha estat polític, dirigent esportiu, empresari, pare de família i també atleta. Què és l’esquí per a vostè?
L’esquí em va promocionar personalment a tots els àmbits. Per tenir un negoci, per entrar després en la política, ha estat molt important en la meva vida.

Entre vostè i jo. Allò de ser candidats als Jocs Olímpics d’Hivern...
Jo sempre vaig saber que no ens ho donarien, però va servir per donar-nos a conèixer com a país de neu.

Hi ha una cosa que sempre li he volgut preguntar. Per què li diuen “l’estupendo”?
M’ho van posar quan era conseller general perquè es veu que sempre ho estava dient. Per cert, l’entrevista ha estat estupenda.

I anuncia ja el retorn, amb data concreta: el dissabte 21 d’abril. Amb l’espectacle amb què va debutar al Principat, El llac dels cignes. De moment, com s’ha fet en les dues ocasions precedents, es posaran a la venda –encara no, però arribaran en uns dies– les entrades a preus reduïts, per a grups. En aquesta ocasió hi ha prevista una funció a les 18 hores, però si la demanda fos suficient, es podria ampliar a una segona, al vespre.
Oliver va explicar al Diari que torna amb el muntatge que ja va presentar l’agost amb l’expectativa que en aquelles dates –va aconseguir un ple al Centre de Contressos– hi havia molta gent de vacances que potser es va quedar sense veure l’espectacle, dues hores i mitja de dansa. Ara hi ha una segona oportunitat (mateixa coreografia i mateixos intèrprets). El productor s’ha mostrat des d’aquella primera visita molt satisfet amb la resposta del públic andorrà a les propostes de la veterana companyia: també en la segona ocasió, el mes de desembre passat, va aconseguir omplir la funció prevista i, desbordat per la demanda, va optar per fer-ne una segona, de tarda, que també va obtenir una bona entrada: mig aforament, que vénen a ser unes quatre-centes persones.

BLUE HEART, LA TERCERA PROPOSTA DEL JAZZ HIVERN, RECALA A ORDINO

Tercera proposta del cicle Jazz Hivern a l’Auditori Nacional, a Ordino. En aquesta ocasió, Blue Heart, trio liderat per Xavier Soranells, guitarrista i cantant, a qui acompanyen Eudald Boluda a la bateria i Fèlix Serra al baix. El grup barceloní, amb una llarga trajectòria sobre els escenaris, presentarà el que és el primer àlbum –Blue Heart com ells–, una proposta que inclou temes propis i algunes versions de clàssics del blues, de músics com Robert Johnson o Freddy King.
Per acompanyar, està prevista l’actuació dels ballarins de Líquid Dansa.