Les grades de la pista Avet de Grandvalira-Soldeu han tornat a omplir-se aquest diumenge per presenciar l’eslàlom gegant femení de la Copa del Món.

De tota manera, el Barça no va jugar ahir un dels seus millors partits, sobretot a la primera part, quan ben aviat els navarresos s’havien avançat en el marcador, el segon gol dels quals en presumpte fora de joc. Al segon temps, els de Guardiola van despertar. El tècnic català va fer dos canvis després del descans, i amb l’entrada de Cuena i Tello per les bandes el joc culer va millorar. Va ser quan van arribar els dos gols d’Alexis i el mateix Tello, però entremig Raúl Garcia va posar un 3 a 1 que semblava molt difícil poder superar amb tan poc temps. A partir d’ara, el Madrid de Mourinho ho té tot de cara per guanyar el Campionat, amb una renda més que suficient per assolir el títol algunes jornades abans del final i tot. El Barça manté l’aspiració de la Copa, ja que tornarà a ser a al final. Pel que fa a la Champions, els dos conjunts tenen possibilitats, perquè es troben a les portes de disputar els vuitens de final.
D’altra banda, l’Atlètic de Madrid va deixar escapar una bona oportunitat per assaltar la zona de Lliga de Campions. El conjunt de Diego Simeone va fer mèrits suficients per emportar-se la victòria en la visita al Nou Sardinero, però es va topar amb Toño i els pals. El porter del Racing va tenir una actuació providencial i amb les seves parades va mantenir de forma miraculosa la porteria a zero. A més de Toño, l’Atlètic també va estavellar dos xuts al pal i   va desaprofitar moltes ocasions per guanyar. Amb aquest empat, els matalassers es queden a un punt de la zona Champions, però amb un partit més que els seus rivals directes.

MOURINHO: "EL NOSTRE FEBRER, MÉS COMPLICAT"

L’entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, va qualificar ahir el mes de febrer que li queda davant com “més complicat que el que tindrà el Barça”. Segons el portuguès, el Llevant, el Racing, el Rayo, l’Espanyol i el CSKA de Moscou són rivals molt més complicats que els dels blaugranes: l’Osasuna, el Bayer Leverkusen, el València, l’Atlètic de Madrid i l’Sporting. Mourinho va fer la següent anàlisi: “Juguem amb el Llevant, que és quart, el Rayo, que és la sensació, i l’Espanyol, que està lluitant per Europa.” Pel que fa a la polèmica dels guinyols acusadors, que també han assenyalat Iker Casillas, Mou va dir que “Casillas ha anat a cinc-cents controls i mai no ha donat positiu. No cal que es preocupi.” De cara al partit contra el Llevant al Bernabéu, Mourinho ha convocat 20 jugadors, entre els quals no hi ha Di María, Marcelo, Altintop ni Lass Diarra. Són novetat Khedira i Carvalho. El turc Sahin podria tenir uns minuts per demostrar el preu del seu fitxatge.

Ahir al matí, els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d’UGT, Cándido Méndez, es van reunir acompanyats de les seves respectives executives per tal d’analitzar la reforma aprovada per reial decret-llei, però que serà tramitada com a projecte de llei. En roda de premsa conjunta, Toxo va deixar clar que no serà el president del govern, Mariano Rajoy, qui fixi quan es convocarà la vaga general. “Ara el que toca és conscienciar la societat i els treballadors dels canvis introduïts en la reforma laboral”, va destacar Méndez, que va precisar que aquesta tasca “pedagògica” començarà en la manifestació que han convocat per al pròxim dia 19 de febrer a tots els carrers d’Espanya. A la pregunta de si temen que els ciutadans no volen la vaga, Toxo va respondre que el que percep és que la societat vol solucions a l’atur i no una resposta “explosiva” d’un dia.
La idea és que el 19 de febrer es converteixi en un clamor contra la reforma laboral, va indicar Toxo, per a qui la reforma el que fa és abaratir l’acomiadament, fet que la converteix en “radical”, no està justificada i tindrà un efecte contrari al desitjat perquè a curt termini es destruiran llocs de treball.

Per imposicions diverses
A més, va considerar que la reforma ha vingut imposada per organismes internacionals com l’FMI i el BCE, pels governs alemanys i francès i s’ha redactat amb la plo- ma de la CEOE i Fedea. En aquest sentit, Méndez va afirmar que el govern l’ha aprovat perquè “actua com si Espanya fos un país intervingut”, igual que Portugal. En la seva opinió, l’executiu de Mariano Rajoy actua “sense autonomia i ha assumit la lògica de la intervenció”. De la reforma també en va dir que és “inútil” i “desequilibrada”, i va qualificar de “letal” que les empreses que pateixin caigudes d’ingressos o vendes durant tres trimestres puguin acomiadar amb vint dies.

L'EXSOCI D'URDANGARIN S'ACULL AL DRET DE NO DECLARAR

Diego Torres, exsoci d’Iñaki Urdangarin a l’Institut Nóos i un dels principals imputats en el cas, va anar ahir a la seva cita amb el jutge del cas Palma Arena que ho investiga, però es va negar a declarar acollint-se al  dret constitucional de no fer-ho. La seva dona, Ana María Tejeiro, també imputada en el cas, va seguir les passes de Torres i tampoc no va voler declarar, si bé ambdós van advertir que si durant el procediment troben convenient fer-ho, sol·licitaran una declaració voluntària al jutjat, segons van informar fonts jurídiques.
La decisió del matrimoni va rebaixar substancialment l’expectació mediàtica que hi havia ahir sobre les primeres compareixences d’imputats per les suposades irregularitats descobertes a l’Institut Nóos que va presidir el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, citat a declarar el pròxim dia 25 de febrer.
La posició de l’exsoci d’Urdangarin de no donar explicacions al jutge i als fiscals anticor­rupció impedeix, per tant, conèixer la seva versió dels nous fets que ha destapat la investigació judicial sobre el suposat ús irregular de fons públics per part de l’Institut Nóos quan el va presidir el duc. En aquesta peça separada del conglomerat Palma Arena, el jutge José Castro investiga Urdangarin i una vintena de persones més.
L’advocat d’Iñaki Urdangarin, Mario Pascual Vives, va afirmar que està “convençut” que el seu defensat sí que declararà davant el jutge del cas Palma Arena dissabte dia 25. “Estic convençut que sí, això sí. Finalment, podrà explicar la seva versió dels fets”, va dir en concret el lletrat.

Molts factors poden ser l’origen d’un accident a la car­retera, un espai social més, una eina que es comparteix i en la qual s’utilitzen codis compartits. Es pot treballar en alguns d’aquests factors perquè la via esdevingui més segura i evitar les seqüeles, de vegades irreparables, d’un sinistre. I aquesta tasca             és part de la feina d’experts i tècnics que, des d’un àmbit o un altre, treballen per una circulació menys conflictiva al Principat, un país de muntanya, amb una orografia que no resulta fàcil per al desenvolupament viari, densitat de població elevada i dispersa i intensitat a les carreteres per l’arribada de visitants.
Detectar els punts conflictius de la xarxa viària i actuar per minimitzar-hi els problemes és una de les tasques de la policia, i hi treballa el Grup d’Investigació d’Accidents de Trànsit (GIAT). Joan Rossell n’és el sotscap, i per començar parlem de l’estadística, una eina útil però no definitiva, que amb una lectura simple fins i tot pot crear contradiccions. En cinc anys els accidents s’han reduït més d’un vint per cent. “És una millora considerable, els números que té Andorra, tenint en compte que és una població flotant”, assegura. En canvi, el 2007 hi va haver tres morts i l’any passat vuit. “Poden ser fets casuals que no esdevenen en el mateix punt. De vegades la diferència entre un accident greu i un que no ho és, és una qüestió de detalls, per exemple de la perícia del conductor.” Sosté també, d’acord amb l’estadística, que un tant per cent molt elevat dels accidents es produeixen per errades humanes, però ni de bon tros abandona l’anàlisi dels punts conflictius i com aconseguir fer-los desaparèixer. La policia diu que hi va haver punts negres –el revolt de Ràdio Andorra, el de la serra de l’Honor, Meritxell, el del Bon Racó...– però que no hi ha punts negres. “Per a nosaltres un punt negre d’accidentalitat és un lloc en el qual la configuració de la xarxa viària, l’estat del paviment, la senyalització, l’entorn fins i tot, condiciona els usuaris i fa que s’equivoquin a l’hora de prendre decisions que desemboquen en accidents greus, sempre amb víctimes i amb morts. S’utilitza amb massa facilitat dins de l’argot tècnic de circulació”, explica. I sí parla de punts de concentració d’accidents de trànsit. “Fluctuen d’acord amb els vehicles que hi circulen o els moments del dia en què ho fan. I és una qüestió relativa a la gravetat.”
El sotsoficial adverteix que ara mateix les rotondes, elements efectius per a una major fluïdesa del trànsit, són un maldecap quan es parla de sinistralitat. “Encara no sabem circular per les rotondes. Són punts problemàtics, tot i que per norma els accidents són de danys materials i amb víctimes de lesions lle­us. Es demana a la gent que sigui prudent a l’hora de circular per una rotonda.”
Una de les rotondes que més problemes genera a hores d’ara és la del quilòmetre 0, de recent construcció, i en la qual es farà una intervenció des d’Ordenament Territorial per millorar-ne la visibilitat i la senyalització. Perquè “per ser un país de muntanya la xarxa viària és bona, i evidentment millorable”. Ho diu Josep Maria Huertas, responsable d’Obres Públiques de Govern. Destaca els avenços i l’esforç que s’ha fet des dels diferents executius a partir de la dècada del 1990, amb un pla de noves infraestructures viàries i una inversió important. També reconeix que ara, per exigències del guió, aquesta inversió s’ha frenat dràsticament. Hi haurà obres importants ja engegades que s’acabaran –el túnel dels Dos Valires serà operatiu a l’estiu– però també queden actuacions que portarien a un trànsit més amable pendents d’executar –les dues últimes fases de la desviació de Sant Julià o les connexions dels nuclis d’Escaldes i la capital amb la CG3 en direcció a la Massana i Ordino–. En el capítol en què la tisorada ha estat menys notable és en el de conservació i explotació de carreteres, amb partides que es consideren d’obligada regularitat. Pavimentació, incorporació i substitució de proteccions als laterals de les carreteres, i també contra els despreniments de blocs rocosos. Tornen a aparèixer les rotondes quan Huertas parla de les limitacions a les quals aboca la pròpia orografia. Indica que les dimensions dels punts rodons són relativament reduïdes. “Intentar generar una superfície de gir d’unes determinades dimensions suposaria unes agressions al mitjà complexes i també d’un elevadíssim cost econòmic.”
Un altre enemic en l’esforç per tenir accidents menys greus és la velocitat, i tot i que per característiques la xarxa no és procliu a car­reteres àmplies on poder prémer l’accelerador amb generositat, hi ha punts de la xarxa que porten preocupació, com la de més avall de la Margineda, abans d’arribar a Aixovall. I també les connexions entre carretera interurbana i urbana. Està amoïnat des de fa molt de temps el comú de la Massana, amb l’avinguda de Sant Antoni, o el de Canillo, a Incles o Soldeu. El cònsol massanenc, David Baró, insistia aquesta mateixa setmana a buscar solucions, com per exemple amb reflectants als passos de vianants per evitar problemes de nit o instal·lar semàfors am radar incorporat. Els radars són la solució més efectiva per fer respectar els límits de velocitat. Hi estan d’acord Rossell, Huertas, i un altre professional dedicat a la circulació, el cap de Mobilitat Jaume Castells. “Una prova d’això és que a Catalunya i Espanya destinen més recursos a adquirir els aparells. A Andorra fan reduïr la velocitat i un exemple és el tram de la Bartra, on han diminuït els accidents des que hi és”. Castells parla dels nous radars que entraran en funcionament al túnel dels Dos Valires, en què es funciona detectant la velocitat mitjana del conductor durant tot un tram. “És un sistema nou, més efectiu. I tot i que es pensi que el radar està fet per sancionar i recaptar, l’objectiu és evitar accidents i les conseqüències, el dolor per a les famílies”. El sotscap del GIAT afegeix un argument contundent. “Malauradament la gent necessitem saber que hi ha algú que ens pot dir quan ens equivoquem que tindrem un càstig”. I reitera que “a nivell policial estem contents quan un radar agafa pocs vehicles perquè l’objectiu és la seguretat i no recaptar diners”.
Mobilitat, a banda d’ordenar el trànsit, s’ocupa també de campanyes formatives. “S’han fet constantment activitats a les escoles per conscienciar els nens i adolescents sobre la seguretat vial”, una línia que defensa i practica també la policia. “No només hi ha la part coercitiva, que evidentment l’apliquem. També hi ha la part formativa, en la qual s’insisteix”, explica Rossell. Fins i tot entre els conductors amb experiència, als quals d’aquí a un temps es donaran indicacions sobre com gestionar els punts rodons que tant preocupen a través d’una campanya als mitjans de comunicació. Com altres actuacions que s’han fet des del cos, per exemple pel que respecta a l’ús del cinturó o per disminuir “la distracció que genera el telèfon mòbil, però a poc a poc es va reconduint. Educar una societat és complicat, creiem que sabem més coses de les que sabem, sobretot quan fa temps que no anem a l’escola”.
L’opinió dels professionals convergeix també en altres dos aspectes. El primer que aquesta fama que els conductors andorrans cor­ren: “etiquetes, estereotips”, que potser tenien raó de ser, diuen, quan dècades enrere a Andorra hi havia cotxes de més cilindrada que per exemple a Espanya. El segon, que s’ha avançat en matèria viària. “El disseny per fer una ciutat plàcida i segura data de pocs anys, és bastant nou” remarca Rossell. “La voluntat per part del Govern de modernitzar i organitzar les infraestructures ha estat el més positiu que s’ha fet, al marge d’actuacions concretes. I aquesta planificació, a vint o trenta anys, pot ser canviant, en funció de les necessitats”, explica Huertas. Inversió, anàlisi i dedicació per millorar la vida a la carretera, per fer-la tan segura com sigui possible.

STOP ACCIDENTS, RESPOSTA DE LA SOCIETAT CIVIL

La preocupació per la carretera i els accidents ha guanyat un nou actor les darreres setmanes. Es tracta de l’associació Andorra Stop Accidents, presentada en societat fa ben poc i que vol ser una crossa per a totes les víctimes de sinistres al Principat però també moltes més coses. “Seria absurd ajudar les persones que han patit un accident i no treballar en la prevenció, a eradicar punts negres o com es vulgui dir, i també en campanyes de conscienciació”, assegura la presidenta de l’entitat, Núria Bernad. Indica que ara mateix cal “un estudi aprofundit dels punts més conflictius de la xarxa viària, perquè hi ha moltes coses que es poden millorar. Sense anar més lluny, la rotonda del quilòmetre zero és un desastre”. Bernad va tenir un accident fa set anys en el qual va perdre el marit i ha tingut seqüeles, i arran d’això es va donar compte que al Principat les coses no són senzilles per a la gent que pateix desgràcies a la carretera. Per això va néixer l’impuls de l’associació des de l’àmbit més civil. “Perquè tots som ciutadans i tots podem patir un accident.” El naixement és aplaudit pels diversos actors que treballen en l’àmbit del trànsit. Asseguren que és una veu més, una nova aportació.

Areny va reconèixer que malgrat que els termes emprats en la Llei electoral semblaria que permeten que Torrentallé faci les dues tasques, ocupar els dos càrrecs, “ho volem acabar de mirar. Ho hem d’estudiar. Per això ho hem posat a mans del departament jurídic del nostre partit”.
Torrentallé va estimar-se més, ahir, no fer cap pronunciament sobre la seva situació en tractar-se, segons les fonts comunals consultades, d’un afer “estrictament privat”. Preguntades les mateixes fonts si el cònsol té la intenció de mantenir el seu lloc d’alta responsabilitat a la Mútua, la resposta va ser adreçar la pregunta a la companyia que distribueix l’energia elèctrica a Sant Julià. El president de la Mútua, Joan Albert Farré, ja havia admès dijous passat que Torrentallé els havia mostrat la voluntat de mantenir-se treballant la mitja jornada que exerceix des que va accedir al càrrec. “Ens ha dit que al comú hi anirà a les tardes”, va explicar Farré, després d’assegurar que per a la Mútua la compatibilitat de les dues funcions “no és un gran problema”, sempre que l’empleat compleixi amb el contracte que té firmat.
De la seva banda, Rossend Areny va explicar que no havien tingut temps d’analitzar a fons la situació del cònsol menor perquè “fins ahir teníem un altre problema que era més immediat”. Es referia a l’increment salarial de la retribució de la cònsol major, Montserrat Gil. El conseller socialdemòcrata va assegurar sentir-se “content que la cònsol hagi recapacitat, encara que no hauríem d’haver arribat fins a aquest punt”. També es va mostrar satisfet per la reacció ciutadana i la pressió exercida.

MOLT MALESTAR AL GRUP DEMÒCRATA

El comitè parroquial de Demòcrates per Andorra (DA) a Sant Julià, soci d’Unió Laurediana, analitzarà la setmana que ve l’afer que envolta la disponibilitat i retribució dels dos cònsols, que també s’aixopluguen sota les sigles taronja, almenys, en el moment que van concórrer als comicis. Fonts consultades van explicar que la reunió que s’havia de celebrar dijous es va haver d’ajornar però que el malestar que hi ha entre un nombre important de militants és més que notable.