Les previsions meteorològiques indicaven que no faria bon temps, i es van complir amb escreix. El fred, la pluja i fins i tot la neu van fer acte de presència a la Marató alpina Zegama-Aizkorri, que obria el calendari de les Skyrunner World Series. Tot i l’alt nivell dels participants i de les condicions difícils per córrer, Òscar Casal va ser capaç de completar els 42,195 quilòmetres i els 5.472 metres de desnivell acumulat en la 18a posició.

S’haurà d’esperar una jornada més. La derrota patida al camp del Borges Blanques (2-0) evita que l’FC Andorra obtingui de forma matemàtica la segona plaça, que dóna accés a la promoció d’ascens. El que sí que està confirmat és que el Cervera és el campió de grup, així que la pròxima campanya disputarà la primera catalana.

Dues finestres de dos dormitoris del domicili, un xalet ubicat a una urbanització de la Massana han rebut l’impacte de dos trets de bala fets amb un rifle de caça, segons han confirmat aquesta tarda en roda de premsa el cap de l’executiu, Toni Martí, i el director del cos de Policia, Jordi Lluís. El líder de l’executiu ha posat de relleu l’extremada gravetat dels fets a la vegada que ha assegurat que aquests no faran variar l’acció del Govern.
Els fets han tingut lloc a dos quarts de tres de la matinada, quan tant el ministre com la seva família ja estaven dormits. Els projectils han anat a parar contra les finestres de dos dels dormitoris. Segons ha explicat Jordi Lluís, ha estat el propi Cinca qui ha avisat els agents, que han constatat els dos impactes.
Durant tot el dia, agents de l’àrea de policia criminal han efectuat “tasques de localització de restes i proves”. El director del cos ha apuntat que “totes les hipòtesis estan obertes i no es descarta cap sobre l’origen i l’autor o autors”. Malgrat això, ha donat gairebé per impossible que es tracti d’un acte fortuït. “Les constatacions apunten a que no ha estat un acte accidental sinó dolós”, ha afirmat.
Poques coses més s’ha avançat sobre una investigació que ja està oberta i a la qual se li dóna “màxima prioritat”. Jordi Lluís no ha volgut avançar el calibre de l’arma emprada en l’atac, però sí ha apuntat que “és de caça, possiblement un rifle”.
De la seva banda, Martí ha volgut recordar que mai s’havia produït al país un fet com aquest i l’ha “condemnat fortament” a la vegada que ha donat “tot el suport, emotiu i absolut al ministre i a la tasca que du a terme”. Tot i que no ha volgut “entrar en judicis d’intencions” sobre els motius de l’atac, sí ha llençat un missatge de fermesa. “Sota cap circumstància accions com la d’aquesta nit condicionaran l’acció de Govern. Estem més determinats que mai a no apartar-nos del nostre full de ruta”, ha remarcat, per posteriorment deixar clar que “si ens han volgut donar un ensurt, nosaltres seguirem fins al final”.
El cap de Govern també ha volgut mostrar la seva “plena confiança” en la feina de la policia. “Acabaran esbrinant els detalls del què ha passat”, ha garantit. Sobre l’estat anímic de Cinca, Martí ha admès que “està preocupat” però ha posat de relleu que “és una persona amb un gran caràcter i reflexiva amb les coses”. El polític escaldenc no ha volgut avançar si els fets d’aquesta matinada faran variar la política de seguretat mantinguda fins ara amb els càrrecs polítics. “Entenem que si alguna cosa ens fa diferents és la seguretat ciutadana. A l’edifici de Govern no hi ha vigilància no per decisió de la policia sinó de l’executiu i ja valorarem més endavant si això ha de canviar”, ha comentat.

Va ser el polític mateix, que es trobava dormint amb la seva família a l’interior del domicili, qui va avisar la policia pels volts de 2/4 de 3 de la matinada. Totes les hipòtesis resten obertes. Però la policia ja ha descartat que “l’atac”, com el va qualificar el màxim responsable del Govern, Toni Martí, fos fortuït. Martí i el director de la policia, Jordi Lluís, van comparèixer ahir a la tarda per donar alguns detalls dels fets i, alhora, per condemnar-los. El cap de l’executiu va deixar clar que “accions com les que han ocorregut aquesta matinada no faran variar el full de ruta del Govern”.
Els trets que van impactar contra les finestres s’haurien realitzat des d’una certa distància. De fet, a l’entorn del xalet on viu Cinca hi ha diversos punts des d’on es pot apuntar. Els agents que van iniciar la investigació tan bon punt el polític va alertar de la situació van poder recollir restes dels projectils. I?encara que per no afectar la investigació Lluís va estimar-se més no revelar el calibre de l’arma, sí que va reconèixer que es tractaria d’un rifle de caça. Els trets van traspassar les finestres però no van causar cap dany personal. Toni Martí, que durant tot el dia va estar en contacte amb Cinca, va reconèixer que el ministre “està preocupat. Com tots els que fem política, tenim una família”. I?va elogiar el caràcter del responsable ministerial:?“Evidentment que això afecta, però té una gran solidesa com a persona”. El cap de Govern va fer una crida a no alarmar la població i va garantir que “si han volgut espantar a un ministre del Govern d’An-dor­ra” no ho aconseguiran.
El màxim responsable de l’executiu no va poder avançar si hi haurà canvis en matèria de política de seguretat dels càrrecs polítics. D’entrada sí que va deixar clar, Toni Martí, que “no canviarà la nostra filosofia”. I, en tot cas, “no canviarà la nostra determinació” a l’hora d’emprendre les decisions polítiques que tenen dissenyades. Martí va advocar per “continuar exercint dins la normalitat més absoluta” i esperar qeu “fets com aquest no tornin a succeir”. El cap de Govern també va destacar, un cop i un altre, “la magnífica i difícil tasca que està duent a terme al capdavant de Finances i Funció Pública” Cinca. I?sense voler-ho, va lligar “l’atac” a l’exercici polític del ministre. La policia té molt clar que “no es tracta d’un fet accidental i sí dolós”.

EL VIDRE ESQUERDAT A L'EDIFICI DE L'OBAC

El cap de Govern, Toni Martí, va rebutjar enèrgicament el tiroteig al domicili del ministre Jordi Cinca i va lamentar el fet que s’hagi donat un cas fins ara mai vist al Principat. La situació més propera i que no s’ha pogut aclarir mai, i es va deixar com un succés fortuït, va afectar el ministeri d’Interior. Un bon dia, el llavors titular del ministeri, Jordi Visent, va descobrir una esquerda al gruixut vidre del seu despatx. Es va poder determinar que havia estat produït per un projectil. Però no se’n va saber el calibre. I com que a l’edifici de l’Obac s’hi fan pràctiques es va restar transcendència.

És un colomer de tor­re. Dels pocs que hi ha al país. De la família Rossell de les Bons primer, avui és coneix amb el nom de la casa dels seus posteriors propietaris: cal Cotxa. La torre, segurament de final del segle XVI, és l’eix central d’una mena de conjunt agroramader que es va acabar configurant al darrer terç del segle XIX. El denominat colomer de Cotxa, amb planta baixa, pis i cap de casa, està envoltat per una era i un mallador. Quan aquestes darreres construccions es van afegir al grup, l’ús de la torre va variar. Ja no s’hi guardaven coloms. Però se n’hi havien guardat. I molts.
Si el cap de casa és la planta que realment feia les funcions de colomer, la planta baixa havia estat una cort. Però és el pis del mig el que converteix el colomer de cal Cotxa en un edifici singular. Especial respecte dels altres colomers que es conserven. Mentre el de cal Cotxa continuï en peu. I?al pas que va, li van mal dades. El seu estat deixa molt que desitjar. Més enllà de la salut estructural de què gaudeixi, impossible de valorar a ull nu, la seguretat hi és més aviat esquerpa. L’accés hi és franc. Tant com el deteriorament que pateix. I la porta és oberta de bat a bat. Un perill a hores d’ara.
La inscripció més antiga que es conserva procedent del colomer indica la data del 1625. Això vol dir que l’edifici és anterior. D’una etapa convulsa per al país. O, almenys, de poca tranquil·litat. La torre disposava de diferents espitlleres, fet que li atorga un component defensiu (una circumstància que la diferencia de tots els altres colomers). Els elements de defensa no són en va. La torre dels Moros li és molt propera. I a l’època en què es va construir, en aquella etapa d’inseguretat que dèiem, les incursions dels hugonots francesos en territori andor­rà eren sovintejades. Per això calia proveir-se d’estructures per defensar-se. La Casa de la Vall, per exemple, també va haver de re­-cór­rer a elements constructius similars. La decoració de la fusteria, de les llindes i les bigues, seguint l’estil artístic andorrà del moment, ambé van fer especial, diferent, la torre dels coloms. El colomer dels Rossell primer. Avui, el colomer de cal Cotxa. Al conjunt medieval de les Bons.

El detall

Actualment encara es poden observar un bon nombre (un centenar) dels nínxols on es refugiaven els coloms. I això que hi falta una paret.

On ho trobaràs?

A Encamp. El colomer és a les Bons. A tocar del torre dels Moros i de l’església de sant Romà. S’hi pot accedir per l’avinguda Rouillac. El tram final cal fer-lo a peu.

Una fita assolida per mèrits propis i tot el que venia després n’era un de més a més. Aquest afegitó a la temporada va ser jugar contra Israel. Al costat dels andorrans un combinat més que preparat per a aquests compromisos d’alt nivell. Els d’Adrián Garrido van aconseguir el premi al partit del poliesportiu d’Andorra en guanyar un set i després el viatge a Israel, més en concret a Raanana, va servir per recuperar sensacions i per competir de nou contra Israel, molt més potent que comptava amb l’ucraïnès Shafranovich, el millor anotador dels locals. Només tres sets i un 3 a 0 final que va esvair el somni dels jugadors andor­rans.
En el primer set, la selecció d’Israel va sortir a la pista a evitar cap sorpresa desagradable. Molt més centrada que en el partit d’anada, però Andorra es va resistir amb el 7 a 7 a l’electrònic. A partir de llavors, Israel va començar a anar-se’n en el marcador amb un bon bloqueig i també controlant al màxim al millor jugador de l’anada, Cristian Salvador.?Finalment, 25 a 10 en només 21 minuts de joc. Al segon set, els d’Adrián Garrido van pujar el nivell i es van mantenir en el partit fins al 8 a 7. Els locals van agafar embranzida i es van començar a distanciar, sobretot amb un bon servei i també en la seva agressivitat en el bloqueig (25 a 17). Amb tot pràcticament decidit, Andorra va intentar la proesa de guanyar un set, tot i així, Israel no estava per romanços, amb un Shafranovich en estat de gràcia i un Hilman molt inspirat. Sigui com sigui, el partit de Javi Borrego, amb el retorn a la seva millor versió, va deixar el tercer set en un 25 a 21 força igualat.

EL VESTIDOR

“HEM OFERT UN NIVELL DE JOC BO”

ADRIÁN GARRIDO
El seleccionador d’andor­ra es va mostrar força satisfet per aquesta primera ronda del Campionat d’Europa disputada pels jugadors. “Vam oferir un nivell de joc molt bo. Hem de continuar treballant en la mateixa línia. Estic molt content perquè no hem comès tants errors com la setmana passada, quan vam jugar a estonetes”.

Tornen a acostar al Principat algunes de les bandes més en voga al circuit underground, noms com Exxasens o Poet in Process i Nothink (que repeteixen), així com The Last 3 Lines, formació barcelonina liderada per l’andorrà Xavier Bartrina. També serà l’escenari de la retrobada d’una de les de més anomenada al Principat (i millor considerades per la crítica de fora): Hysteriofunk. La música del país és l’altre puntal de la programació.
L’espectacle Punkers Love’s the 80’s donarà el tret de sortida al calendari d’enguany, una de les propostes més festives del cartell, on els assistents han de comparèixer disfressats amb vestits de la dècada dels vuitanta. I al dia següent li tocarà el torn a Alex and the Failords, la nova banda d’un dels ex Anonymous.
Per a la setmana següent hi ha prevista una nit de rap andorrà, amb Veloziraptors i un altre grup encara per determinar. I el 30 de juny han convidat Sigelpa, formació barcelonina que toca un estil que barreja la música d’arrel celta amb el rock i el punk. Amb ells, La banda del karma, una altra de les nacionals.
La programació fa un salt fins al setembre, que començarà amb Less is More, amb Ishtar Ruíz com a vocalista. I el 14, un dels plats forts, el pop rock barceloní de Poet in Process. El 15, rock del més dur de factura nacional: Gwärroteville. I el 22, el retrobament de Lluís Cartes, Roger Casamajor, Òscar Llauradó i Oriol Vilella, uns Hysteriofunk a qui altres compromisos professionals impedeixen mantenir molt activa la formació. El 28, un debut, el d’Innvortex, i el punk de Desobedientes. El 29, Laments of Silence (Tarragona) i Last Parasite. A l’octubre, l’indierock de The Bongo Experience el dia 12 i el hardcore metal de Hormigón Armado, el 13. Nothink torna al Rockòdrom el 21 d’octubre i els andorrans The Velvet Blues Band hi toquen el 26. El 27 debuta al país l’indie rock del grup de Bartrina. Per al novembre: Inordem, Northland, un tribut a Metallica, Stereozone, Exxasens i Madretomasa.

EL BLUES BAR FARÀ CARTELL ESTABLE

L’escaldenc Blues Bar oferirà una programació estable –un concert cada quinze dies, si més no–, que s’inicia amb la intervenció (novament, perquè ja hi van tocar) de The Bluetonics, divendres 1 de juny. A partir d’aquí, el responsable del local, Philippe Delecluse, vol continuar amb una cartellera que doni preeminència a les bandes del país, sense excloure la possibilitat de convidar-ne de fora, i sempre amb el blues com a teló de fons de les propostes. De moment, encara que pendents de confirmar data, estan previstes les actuacions de Madretomasa i Less is More.

LES VEUS MELÒDIQUES DEL PAÍS, EN UN FESTIVAL EL 14 DE JUNY

L’any passat es van reunir per primer cop, a l’hotel Sant Gothard d’Arinsal, i enguany tornen, però a la capital, a la discoteca Festa Andorra: la cita per a les veus melòdiques del país, cantants debutants que busquen un primer acostament al públic, està fixada per al 14 de juny, un dijous, al voltant de les 20 hores. El festival, que promou el cantant i productor musical Dídac Camuñez, aplegarà una vintena de vocalistes, moltes de les quals ja es van deixar sentir a la primera edició de la trobada. Entre elles, Alícia Paramà, una jove cantant a qui l’esdeveniment del Sant Gothard va donar un cert impuls en una carrera incipient: allà va contactar amb Josep Llobell, productor musical barceloní que l’any passat va apadrinar el festival (entre altres composicions conegudes, va ser l’autor de l’arxiconeguda sintonia de Movierecord, la que donava pas als blocs publicitaris al cinema fins fa no gaires anys). Doncs arran de la interpretació que Paramà va fer a l’hotel d’Arinsal, Llobell la va fitxar i va produir un parell de temes per a la vocalista, amb intenció de promocionar-los a través d’internet. Previsiblement presentarà aquestes cançons el proper dia 14.
Llobell serà novament un dels convidats en aquesta segona edició i, si les agendes ho permeten, també hi serà present Alfred Pascual, president de la companyia discogràfica Medi­ter­ráneo.
La proposta de l’any passat va donar una oportunitat –si més no, d’enfrontar-se al públic– a un grapat d’aficionats a la música d’edats molt diferents: la benjamina comptava tretze anys.

“Eurostat pretén aclarir  si aquest ajust pot ser considerat exhaustiu, en cooperació amb les autoritats estadístiques espanyoles”, va explicar.
Els experts d’Eurostat visitaran l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que, segons el portaveu, va informar el 17 de maig passat a Brussel·les que certes despeses de les comunitats autònomes no havien estat comunicades a temps en la notificació del dèficit efectuada a l’abril. “D’acord amb la informació rebuda per Eurostat, el dèficit de 2011 hauria de ser revisat a l’alça al voltant de 0,4 punts percentuals, fins al 8,9% del PIB”, va indicar.
L’executiu espanyol va anunciar divendres aquesta desviació, que es deu principalment a l’augment del dèficit de Madrid i València i, en menor mesura, a Andalusia i Castella i Lleó. Segons el govern, s’ha identificat d’una manera més correcta el dèficit de les autonomies gràcies al pla de pagament a proveïdors, “que ha suposat una autèntica circularització de deutes pendents”.

Es manté la previsió del 5,3%
D’acord amb l’explicació enviada a Brussel·les des de Madrid, es tracta de despesa registrada i pendent de pagament que no estava inclosa en la comunicació provisional de tancament de 2011. Espanya, no obstant això, va assegurar que mantindrà la previsió de reduir aquest any el dèficit de l’Estat fins al 5,3%, tal com va pactar amb la UE. Els països de l’euro i la CE van acceptar el març passat aquest objectiu en lloc del 4,4% acordat inicialment, en considerar que ja no s’ajustava a la deteriorada realitat econòmica d’Espanya.

ORDRE DE DEPURAR RESPONSABILITATS PENALS ALS BANCS

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha donat ordre al fiscal en cap Anticorrupció, Antonio Salinas, perquè es depurin “tota mena de responsabilitats penals que poguessin derivar-se de la gestió de les caixes d’estalvis”, i que s’examini, entre d’altres assumptes, “si la percepció de determinades quantitats indemnitzatòries pogués ser objecte d’algun tipus delictiu”. Així ho va assegurar ahir el fiscal general en una entrevista concedida a Europa Press, en què va qualificar de “diverses i variades” les investigacions obertes, algunes corresponents a diligències d’investigació incoades per Anticorrupció i altres ja judicialitzades. Torres-Dulce va concretar que, entre els organismes investigats, no hi ha Bankia “de moment” i que tampoc existeix cap actuació dirigida contra el governador del Banc d’Espanya.

EL CREIXEMENT I L'OCUPACIÓ CENTREN LA CIMERA DEL G-8

El G-8 aposta pel creixement i per la creació d’ocupació, al mateix temps que pel respecte a la disciplina pressupostària i a la contenció del dèficit. Aquest és el missatge que es desprèn del comunicat final de la trobada dels líders dels vuit països més industrialitzats del món, que es va dur a terme ahir a Camp David, als Estats Units. Quant al creixement no hi va haver compromisos concrets, i només es va afirmar que cal invertir en educació i infraestructures.
El president francès, François Hollande, va declarar que tenia “l’objectiu de posar el creixement al cor del debat i aquest objectiu ha estat compartit”. I va subratllar que “és per això que considero que aquest G-8 ha estat útil i fructífer, i ha permès enviar un missatge doble: de confianca i de creixement”.    
Els membres del G-8 van expressar també l’interès perquè Grècia es mantingui a la zona euro i respecti els seus compromisos. També van donar suport als líders de l’eurozona i a la seva determinació per resoldre la crisi del deute.

Davant d’aquestes xifres, el rector del centre públic assevera que “la universitat ha assegurat el rol social de servei” pel qual va ser creada.

Es compleixen 24 anys de la Universitat d’Andorra. S’han complert els objectius?
Quan es va posar en marxa el projecte va ser una aposta de l’Estat de dir ‘no volem substituir les alternatives de fora, primer perquè no podem, però volem donar un complement públic a la gent i que pugui tenir l’opció d’estudiar a Andorra si vol o potser no pot marxar del país’. En aquest aspecte, penso que la decisió va ser molt encertada. Un exemple és la situació actual: en moments de dificultat econòmica, el rol social que juga la universitat és molt positiu. M’agradaria pensar que en moments com els d’ara és un recurs més que pot ajudar, per exemple, en formacions continuades. I que pugui donar suport a dinamitzar sectors econòmics del país. En aquest aspecte sí que diria que s’han complert els objectius.

El fet que molts joves optin per centres estrangers es veu com un cert fracàs del projecte?
Nosaltres sempre ho hem vist com un complement, una alternativa. Crec que si alguns estudiants tenen l’oportunitat de marxar fora és molt bo, molt positiu.

La formació és ara garantia per trobar feina?
És la solució? potser no l’única, però crec que ens pot ajudar a sortir de la crisi. Hi ha estadístiques que comparen el nivell d’atur en funció de la formació. I el 2009, als Estats Units i Espanya, en estudiants de primària i d’universitaris el nivell d’atur era tres vegades inferior. És una garantia trobar feina tenint una titulació universitària? No. Et facilitarà trobar-la? Sí. I sobretot si es té una actitud de pensar que la formació universitària dóna una base i després amb la professió la persona s’anirà especialitzant. És en aquest sentit que pensem que l’educació superior pot ser un dels elements que ajudi la recuperació econòmica.

Fan algun seguiment dels estudiants que han passat per l’UdA per saber si han trobat feina?
Sí. Però s’ha de dir això segu­rament, i desgraciadament, canviarà bastant en aquests moments, perquè fins ara l’ocupació era gairebé total i en aquests moments no ho és.

Què els demanen els empresaris? Cap on s’ha d’anar, cap a estudis més pràctics, formacions especialitzades...?
És cert que aquest tipus de formacions el perfil és aquest, ha d’anar cap on demana la societat. Avui a l’UdA hi ha més de 500 alumnes de formacions continuades, que poden ser de més o menys durada. Per exemple, el postgrau en dret andorrà és quasi un any acadèmic. I hi ha altres formacions que potser només són tres dies. Aquestes intentem fer-les molt en sincronia amb la Cambra de Comerç i amb els sectors econòmics del país. A?més, al consell universitari de l’UdA hi ha la Cambra com a membre. Nosaltres podem donar en alguns casos suport, en funció de les necessitats.

Com els ha afectat la crisi?
La crisi la patim com tots i fa temps que fem esforços importants en tot el que podem per mirar d’estalviar al màxim. I reduir despeses d’energia en calefacció, per exemple. Però també cal tenir present que el Consell General i el Govern, al llarg d’aquests anys, han tingut una visió clara que l’educació i l’ensenyament superior són estratègics; sentim el suport de les institucions.

Quina retallada pressupostària preveuen per al curs vinent?
Estem a l’inici de l’elaboració del pressupost i diria que els criteris que ho regiran són els d’optimitzar-ho tot. I reduir tot el que puguem. Però hi ha una cosa que no m’agradaria reduir, i no és un tòpic: la qualitat i el servei. Tenim l’avantatge que una gran part de professors són col·laboradors i vénen de fora i, per tant, menys pes d’estructura. Això precisament ens dóna flexibilitat en moments de dificultat com els actuals.

El preu de la matrícula es matindrà?
Nosaltres proposem les tarifes però les aprova el Govern. Però entenc que es volen mantenir els mateixos preus.

La ministra d’Educació ja s’ha mostrat partidària d’incorporar requisits de tipus acadèmic per atorgar ajuts a l’estudi. Què en pensa?
És una política que ha de decidir el Govern. Entenc que és una possibilitat que les beques es relacionin amb els resultats acadèmics. Crec que Andorra, malgrat que estem en crisi, és una societat relativament pròpera. I hem de tenir mecanismes perquè ningú no pugui assistir a la universitat per motius econòmics.

Estan satisfets amb el funcionament del programa de doctorats?
Sí. El programa el tirem endavant amb la col·laboració d’altres universitats i els directors de tesi i els membres del tribunal són catedràtics de fora. Amb això volem donar una garantia de la seriositat del programa. El que volem amb la col·laboració amb altres institucions és ser molt rigorosos. Ja hi ha dotze persones matriculades i n’hi ha quatre més que s’hi han interessats. Però de moment encara no tenim cap doctorat d’aquí! (riu).

L’administrador de la duana, Andrés González-Nandín (segons fonts properes al cas), està molt enfadat amb els farmacèutics des que van sortir a la llum a la premsa espanyola els casos de pirateria en la importació de medicaments. Especialment molest va ser el cas de l’EPO, que esportistes espanyols aconseguien de farmàcies andor­ranes. El malestar va provocar que González-Nandín decidís aplicar una directiva europea que estableix l’opció de cobrar una taxa en la importació de medicaments. L’explicació passa perquè la duana espanyola havia de passar a ser molt més curosa amb el control dels productes farmacològics que importa Andorra per evitar que es repeteixin casos de pirateria.
La desesperació dels farmacèutics va derivar en una visita a l’ambaixador espanyol, Albert Moreno. Es va trametre al diplomàtic que la taxa europea està pensada per a grans importacions intracomunitàries que no tenen res a veure amb el moviment específic d’Andorra, que és molt reduït. Moreno va actuar prop de la duana per aconseguir que els responsables de la Farga de Moles fossin receptius a l’especificitat d’Andorra. El pacte assolit és deixar la taxa pendent (no es fa efectiva) fins que el ministeri de Salut negociï i arribi a un acord amb Madrid per suprimir-la. Cal que el Govern espanyol  accepti oficialment fer una excepció per a les especificitats d’Andorra perquè la taxa passi finalment a l’oblit.

Altres antecedents
Un dels arguments de la part andorrana passa perquè les directives comunitàries xoquen frontalment molts cops amb la realitat del Principat. Altres textos comunitaris ja s’han hagut d’interpretar perquè estan pensats per a  volums relatius a milions de persones o a grans quantitats de productes que no tenen res a veure amb el dia a dia de l’activitat econòmica andorrana.
Fonts del sector han incidit que el més important ara és que Salut sigui capaç de tirar endavant un acord satisfactori. Altres fonts van comentar que el ministeri ha encarregat un estudi a un gabinet de Barcelona perquè faci una radiografia del sector farmacèutic. Salut vol determinar quines són les mancances per les múltiples polèmiques que han tingut lloc en els últims anys. El sistema d’importació i distribució de medicaments ha estat i està en qüestió en tractar-se d’un model que parteix de la base de la necessitat d’empreses estrangeres i de la consideració d’Andorra com a part d’Espanya a nivell farmacèutic.
La legislació comunitària cada cop es fa més restrictiva. Els conflictes com els casos de Dorribo o de l’EPO tampoc han ajudat el més mínim. Fonts properes a l’ambaixada van indicar que Alberto Moreno va demanar explícitament als farmacèutics que “l’ajudessin” a ajudar-los. La petició passava perquè s’evitessin les actuacions polèmiques perquè compliquen la defensa dels interessos davant Madrid o la duana.

FINS A 4 MESOS PER A COMANDES D'ESTUPEFAENTS

Un dels problemes amb què es troba el sector farmacèutic passa per la importació d’estupefaents. La llista de productes s’ha reduït de forma dràstica en els últims anys. Actualment només se’n poden rebre una vintena. A la pràctica significa que quan una farmàcia necessita algun producte que no sigui dels més estandaritzats s’ha d’anar a comprar a la Seu. Fora de la llista de vint, la resta no estan autoritzats a ser importats. Els laboratoris espanyols no estan especialment sensibilitzats amb la problemàtica andorrana perquè es tracta de volums d’estupefaents molt petits. Algunes empreses poden tardar fins a quatre mesos a enviar una comanda, segons van explicar fonts del sector. D’altres, però, sí que responen en terminis raonables. Aquesta situació fa impossible la normalitat de la dinàmica comanda-entrega i obliga a practicar polítiques d’emmagetzematge per evitar desprovisionament. Les farmàcies volen que s’acabi establint un model a més llarg termini en la importació i venda d’estupefaents.