La capital no és l’única parròquia que ha apujat els preus, però sí que és on l’increment ha estat més notable. Tenint en compte que la setmana passada costava 20 cèntims d’euro aparcar en aquests espais, significa que el preu ha pujat un 275%. Ara deixar-hi el cotxe una hora val tres euros, i dues hores i mitja, set euros i mig.
No és l’única modificació  que s’ha fet en aquesta matèria, ja que ara els conductors només po­den estacionar als pàrquings de forma gratuïta durant mitja ho­ra, quan abans el temps era de seixanta minuts. Una mesura que també ha aplicat Escaldes. A part, els preus dels pàrquings del Parc Central i del Fener també s’han apujat. En el primer costa 25 cèntims cada hora. Tenint en compte les modificacions que s’hi han fet, ara al conductor li costa un euro i mig aparcar-hi durant dues hores, quan abans en valia 70 cèntims. Tot i això, el preu per estacionar-hi el cotxe de les vuit del vespre a les vuit del matí ha disminuït 10 cèntims i se situa en dos euros. El pàrquing del Prat de la Creu continua amb la tarifa que es va aprovar fa un any.
A Escaldes, el preu de la zona blava ha passat de 60 cèntims a un euro els dies de cada dia. Els caps de setmana la quantia s’ha apujat d’un euro a 1,40.

Crítiques a la mesura
Els comerciants de la capital consideren que aquest increment és “abusiu”. El president de la Federació de Comerciants d’Andorra (FACA), David Fraissinet, asse-nyala que si bé els turistes vénen al país a comprar pel diferencial de preus, “també tenen en compte el que costa el viatge, i aquesta pujada serà una despesa afegida per als visitants”. Per a Fraissinet, les zones blaves tenen un factor positiu perquè permeten la rotació de vehicles en un mateix espai, però està en desacord amb la tarifa actual. “Els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes haurien de posar-se d’acord en aquesta ma­tèria”, afegeix Fraissinet.
De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Barri Antic, Miquel Canturri, troba que la nova política de zones blaves afectarà els esta­bliments, perquè “els cli­ents de les nostres botigues vé­nen a comprar amb el cotxe, i a Andorra la Vella avui dia s’ha de pagar per aparcar”. Canturri opina que és un tema que han de tractar les diferents associacions de comerciants i vehicular una reclamació al comú a través de la Cambra de Comerç.
L’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU) encara no ha rebut cap queixa, però el president, Joan Antoni Sarmiento, assegura que “les administracions fan una gestió dubtosa. Llavors a l’hora d’obtenir més ingressos sempre paguen els consumidors”. Sarmiento avisa que aparcar el vehicle és un necessitat ciutadana, “sobretot tenint en compte que no disposem d’un transport públic meravellós”.

LA QUANTIA DE LES MULTES ES MULTIPLICA PER 5

El preu de la zona blava no és l’únic que ha pujat recentment. Les persones que no comprin el tiquet o sobrepassin l’hora d’aparcament tindran una multa bastant superior a les que s’imposaven fins ara. Les sanció per no comprar el tiquet s’apuja fins a 60 euros i les que s’imposin per haver sobrepassat el límit temporal seran de 30. Això significa que la quantitat de les sancions es multiplica per cinc respecte de les multes que es s’imposaven tan sols fa uns dies.
La pujada dels preus públics arriben ara, quan els ingressos de la corporació han baixat de manera molt considerable. Quan el comú va aprovar l’ordinació dels preus públics ja va avisar que el cost per aparcar a les zones blaves de la capital s’encariria. De fet, en l’última sessió de comú van anunciar que preveien ingressar un milió d’euros més en aquest concepte amb vista al 2010. Totes aquests modificacions per a l’any que ve arriben quan encara no s’ha entrat al nou any.

Igor Mate García sortia en aquella hora d’un local nocturn de la zona. Des d’allí, des de la plaça, es va iniciar ahir la recerca. Policies i bombers, especialment, resseguien tots els racons del poble encampadà. Això sí, sense cap mena de pista clara. De cap indici d’on hauria pogut anar a parar el jove. “El Pas no és tan gran”, asseguraven ahir fonts de la investigació, que admetien la dificultat de la recerca. Agents del cos de l’ordre van iniciar ahir la presa de declaracions a les darreres persones que van poder veure Igor. Els companys de viatge, per exemple, o els empleats de l’establiment d’oci on va estar abans d’anar qui sap on. Mentrestant, familiars del jove també es van desplaçar fins al Principat, per po­der seguir de prop les tasques de recerca i contribuir a difondre, amb cartells en diversos punts del país, la identitat del jove per si algú eventualment l’hagués pogut veure. La policia va demanar ahir la col·laboració ciutadana.
Mate i cinc companys més havien arribat al Pas de la Casa el dia de Nadal. I la previsió era que fessin estada fins al dia 31 en un apartament que havien llogat. Aparentment, les primeres hores al Principat havien transcorregut amb total normalitat. I, almenys inicialment, no hi havia cap element que hagués aixecat cap mena de sospita. Policies i bombers es van distribuir ahir la feina, repassant “punts conflictius” com ara els marges de carrers i vials mirant que el jove no hagués caigut, o bé cercant algun indici. La policia va començar ahir a la tarda a pentinar els edificis del Pas un per un.

De barakaldo al Principat

Igor Mate García, de Barakaldo (Biscaia, al País Basc), havia arribat al Principat en un grup de sis persones, totes a l’entorn de la trentena. De fet, el desaparegut, segons les dades facilitades per la policia, té 30 anys i és de complexió normal. Fa 1,85 metres d’alçada i pesa uns vuitanta quilos. De cabell fosc, negre, i curt, els ulls del jove tenen un to marronós clar. L’últims vegada que va ser vist, Igor Mate vestia un anorac de color blau cel i pantalons texans també blaus.

Com era previsible, les esmenes a la totalitat d’ApC i de CR no van prosperar. Però el debat de fons va evidenciar les enormes distàncies existents, no tan sols entre el Govern i ApC, sinó també amb el grup liderat per Joan Gabriel. Tampoc no va passar desa­percebut el desacord que hi ha entre els reformistes i la formació que encapçala Eusebi Nomen. Gabriel va retreure-li en diferents ocasions que recorri sempre als mateixos arguments i que no en faci servir “ni un de sol que justifiqui el trencament del pacte” amb els socialdemòcrates. El líder d’ApC va insistir diverses vegades a dir que els reformistes eren “hereus del PLA”. Igual que els comptes que s’estaven discutint.
El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va defensar no­vament el pressupost recordant totes les partides d’inversió i d’atenció social que s’han incrementat respecte d’altres exercicis, com a prova que “sí que s’han començat a produir canvis”. Malgrat això, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va admetre que “no és el pressupost que ens hauria agradat”, ja que segons el parer del socialdemòcrata no reflecteix prou bé el programa electoral del PS. “Difícilment podia ser molt di­ferent” al pressupost anterior, va explicar Rodríguez, segons va dir per la situació financera negativa que va causar la gestió liberal.

Diàleg de sords
Nomen va recuperar l’argument que ja ha fet públic diverses vegades: que el PS no ha presentat cap programa de govern durant les negociacions que hi ha hagut des del maig passat. El cap de Govern li va respondre que “vostè vol que fem el programa de govern d’ApC, i això a les eleccions ja li van dir que no”. El líder d’Andorra pel Canvi també va assegurar, just quan va començar la intervenció, que faria servir “exactament la mateixa argumentació” que Bartumeu quan es van debatre els comptes d’enguany, per demostrar que el pressupost era continuïsta. Però el líder socialdemòcrata va replicar-li que “els que vam arribar a la política abans del 15 de gener del 2009 no plagiem discursos”. A més, va respondre a Nomen que el pressupost reconeixia la situació de fallida tècnica, i que “si ho fem tot malament, no entenc per què no ens proposa una alternativa”, ja que “segur que seria la millor”.
Nomen també va recordar que “si no s’aprova aquest pressupost, hi haurà un retorn de la centralitat política al Consell General”, ja que entén que les inversions urgents s’hauran de gestionar mitjançant crèdits extraordinaris.
Quant a CR, Joan Gabriel va apuntar que “el mateix pressupost no inclou cap estudi rigorós i constata la inexistència d’una estratègia”. I va aprofitar per retreure al ministre d’Exteriors, Xavier Espot, que hagués “acceptat tot allò que els negociadors volien”, en referència als acords d’intercanvi d’informació fiscal.
En qualsevol cas, Gabriel es va mostrar enutjat perquè es culpi  CR de la situació actual. “Vostès no ens conviden al sopar, fan un àpat variat i amb sobretaula, i ens criden per pagar la factura”, va afirmar el líder reformista.

ELS REFORMISES ES QUEDEN SOLS EN LA MOCIÓ CONTRA ELS HORARIS COMERCIALS

La moció de Coalició Reformista perquè el Govern socialdemòcrata reconsideri la proposta d’horaris comercials, que implica tancar les botigues deu diumenges a la tar­da, va ser rebutjada, com es preveia. El que ja no era tan clar era el posicionament d’Andorra pel Canvi, que no s’havia mostrat mai favorable al decret.
El conseller d’ApC Òscar Encuentra va manifestar que tampoc no hi donarien suport. Segons va explicar, es tracta d’un “debat estèril” que retarda la sortida de la crisi, “i les veritables reformes estructurals” que tots els partits esmenten constantment. “La conciliació de la vida laboral i familiar s’ha de fer en el marc de la constitució social, i amb l’esforç de tots”, va sentenciar.
Va ser la consellera de CR Conxita Mora qui va encarregar-se de defensar la moció. Un discurs que, per un malentès amb el síndic general, va tenir lloc després de la intervenció de la resta de grups parlamentaris. Mora va res­saltar que “el país donarà mala imatge, crearà confusió als turistes i es perdrà competitivitat”. A més, la consellera va afegir que la mesura no reactivava l’economia, i que a més perjudicava alguns treballadors que “volen dies de festa sencers, i no tardes lliures”. Així, també va posar en relleu que la proposta del Govern socialdemòcrata eliminava un fet di­ferencial com ho és obrir les botigues en diumenge, i significava “malbaratar els esforços fets per atraure turistes en temporada baixa”.

Mesura de cohesió social
La consellera socialdemòcrata Bi­biana Rossa va ser l’encarregada de respondre les declaracions de Conxita Mora. Va manifestar que el PS també és partidari del consens entre el treballador i l’empresa, però va constatar que “no hi ha les eines de negociació col·lectiva perquè els empresaris dialoguin amb els empleats”. Així, va assegurar que el Govern tenia l’obligació de prendre una mesura “social” que “beneficiarà tot­hom”. “Es percebrà que som un país de persones amb cohesió social”, va afegir-hi.
La consellera reformista no es va mostrar gens d’acord amb els arguments de Rossa. Mora va afirmar que entenia la necessitat de crear cohesió social, però que no es podia fer “suprimint treball remunerat”, “sense generar riquesa” i sense tenir en compte “tots els sectors econòmics”. Així mateix, també va fer un esment especial als comerciants del Pas de la Casa, molts dels quals, per cert, estaven seguint la sessió amb interès a la mateixa sala de plens.
Però Rossa va assegurar que, amb la legislació vigent, l’executiu “no disposa d’altres mitjans” per tal de donar un cop de mà als treballadors.
Tot i així, Rossa va admetre que, si bé la mesura era globalment correcta, el PS es podia haver equivocat en l’estimació dels diumenges que podien ser considerats “de poca afluència”. En concret, es va referir al del maig i al del novembre, que poden coincidir amb ponts a Espanya.