Tot i que el temporal va remetre, les baixes temperatures van provocar gelades a moltes vies de la xarxa principal de carreteres espanyoles, com ara l’N-420, que es trobava tallada a l’altura de Calanda, a Terol. També estava tallada l’N-232 al seu pas per la localitat de Monroyo i la mateixa via en un tram pròxim a Morella (Castelló). Altres vies on no es podia circular ahir eren l’N-320, prop de la Gineta, i l’N-331, a l’altura d’Antequera, a Màlaga.
Al País Basc, nombroses vies de la xarxa secundària també estaven ahir intransitables, mentre que a Catalunya eren onze les car­reteres on estava prohibit el pas, de les quals vuit es troben a la província de Tarragona.
Com les carreteres, la xarxa de trens també va veure’s afectada per la neu i el gel i les línies de mitjà distància que uneixen Vitòria amb Pamplona i Irún amb Burgos van quedar cancel·lades.
El temporal també va cobrar-se ahir una nova víctima mortal. Un home de Bilbao que va perdre la vida al caure accidentalment quan netejava la neu de l’entrada del seu garatge, a la localitat de Antzuola.
Pel que fa als vols, els aeroports de Barajas i el Prat van mantenir ahir la normalitat, tot i que els panells d’informació indicaven retards en les connexions amb ciutats de països on el mal temps ha obligat a efectuar regulacions, com Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Irlanda i França.
Tot i que el temporal remet a la Península, el vent i el gel , a conseqüència de les baixes temperatures, seguirà sent avui el principal risc.

Millores a frança
França, un dels països més afectats pel temporal, recuperava ahir, de mica en mica, la normalitat tot i que nombroses carreteres seguien tallades. Pel que fa als aeroports, els de París i Lió van anar restablint durant la jornada d’ahir l’activitat habitual i van posar fi a les anul·lacions, mentre que el de Tolosa restablia l’activitat a la tarda, després que durant el matí es prohibís l’enlairament i aterratge dels avions.

ARRESTATS ELS DOS AUTORS DE L'INCENDI D'HORTA DE SANT JOAN

Els mossos d’esquadra van detenir ahir dues persones com a presumptes autors de l’incendi d’Horta de Sant Joan del passat mes de juliol, en el qual van perdre la vida cinc bombers mentre treballaven en les tasques d’extinció del foc.
Segons va informar la policia autonòmica catalana, els presos són Lorenzo F. M., de 27 anys i veí de Calig, i Antonio P. M., de 26 i veí de l’Aldea, localitzats per agents dels mossos a Amposta i Tortosa, respectivament.
Als dos se’ls imputa un delicte d’incendi forestal, cinc delictes d’homicidi per imprudència i un altre de lesions.
Els estudis duts a terme per l’Àrea territorial d’investigació de les Terres de l’Ebre en col·laboració amb la Unitat central de medi ambient dels mossos van permetre demostrar, entre d’altres qüestions, que les dues persones es trobaven a la zona i hora en què es va iniciar el foc.
Segons els mossos, la investigació, iniciada fa sis mesos, prova també que “els dos arrestats van encendre foc al terra tot i la prohibició i les condicions meteorològiques adverses que s’estaven registrant aquell dia”.
La detenció va tenir lloc el passat dia 7 i els dos acusats van passar a disposició del jutjat de Gandesa que, després de prendre declaració i que els dos presumptes autors reconeguessin que van encendre un foc, va decretar presó preventiva per als dos detinguts i el secret de sumari.
Aquestes detencions contra­diuen la versió que va donar a conèixer el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i que apuntava un llamp com a causa que va originar l’incendi.

En l’àmbit laboral, va ser secretari general del Consell General del 1959 al 1970. Aquest càrrec el va convertir en pioner de l’administració central, que llavors es trobava en un estat inicial. En la tasca d’estructurar la funció pública des del Consell, que a partir dels anys vuitanta derivaria en el Govern, també va destacar la seva dona Elidà Amigó.
Vila, un dels primers andorrans llicenciats en dret, va treballar com a advocat i va fundar un despatx amb Josep Maria Arquès. Va exercir-hi fins al 1973, any que va ser elegit com a subsíndic amb Julià Reig com a síndic general. Vila va advocar per una reforma institucional necessària per a la modernització del país. Un dels punts més destacats del mandat va ser la presència a Càors, amb Julià Reig, en la trobada que van mantenir els coprínceps Georges  Pompidou i Joan Martí Alanis.
Un cop finalitzat el mandat, Vila va ser designat per Joan Martí Alanis com a notari episcopal. Aquest seria el càrrec amb el qual més se’l relacionaria, ja que el va desenvolupar durant més de dues dècades i va ser el notari de referència que va establir un model modernitzat de notariat. Va cessar en les seves funcions als 65 anys, el 1999. El mateix any va accedir a l’últim gran càrrec públic. Va ser president del Consell Superior de la Justícia fins l’any 2005, càrrec des del qual va vetllar per la independència del poder judicial i va treballar per dotar-lo dels mitjans necessaris.
En l’àmbit social, va presidir el patronat de l’Escola de Meritxell entre el 1981 i el 1989. També és l’autor del pròleg del Politar Andorrà, editat el 1982 pel Consell General.

PROMOTOR DEL NAIXEMENT DEL DIARI D'ANDORRA

El Diari d’Andorra va íntimament associat a la figura de Marc Vila Riba, que va tenir un paper decisiu en la seva fundació. El jurista, a qui el llavors copríncep episcopal Joan?Martí Alanis va posar en contacte amb el grup Segre, va ser l’encarregat de dur a terme els primers contactes per a la creació del rotatiu. Un cop embastada la primera fase del projecte, el llavors notari va delegar en el seu fill Marc Vila Amigó el desenvolupament del projecte. Finalment, el Diari d’Andorra naixia el maig del 1991 i Marc Vila Amigó seria el primer president del Consell d’administració, càr­rec que també desenvolupa actualment. Marc Vila Riba ha col·laborat amb diferents articles d’opinió a les pàgines del Diari.

VA REUPERAR L'ÒPERA 'LA VALL D'ANDORRA'

Coincidint amb el vintè aniversari d’exercici com a notari, Marc Vila va promoure l’edició del llibret de l’òpera còmica de Jacques Fromental Halévy La Vall d’Andorra. L’obra, impresa per primer cop l’any 1848, havia estat molt popular durant la segona part del segle XIX, però a final dels vint havia caigut en l’oblit. Vila va impulsar la reedició de l’òpera, que incloïa, per primera vegada, la traducció al català del llibret original francès. A més de l’obra per a piano i cant, que s’havia estrenat el 1848 al teatre de l’Opéra-Comique de París, en el text recuperat es recollien unes notes d’aproximació al treball de Halévy i al context sociohistòric en què es va escriure. Fins i tot s’incloïen les ressenyes periodístiques de l’estrena a París.

'FIGURA CLAU EN L'ANDORRA DEL SEGLE XX'

L’excap de Govern Òscar Ribas es va confessar “molt trist” per la “pèrdua”, ja que “ens unia una amistat molt íntima”. Ribas destaca el paper de Vila “en la modernització”, ja que va ser “un dels promotors” de fer veure la necessitat de reformes. Joan Massa, secretari general del Copríncep Episcopal, va mostrar-se “molt vinculat” i va recordar l’estreta relació entre Vila i Joan Martí Alanis. “Era un gran coneixedor d’Andorra que va ajudar molt el copríncep Martí i va formar part del Consell assessor de la Mitra”, va comentar Massa. L’actual copríncep, Joan Enric Vives, va explicar que va ser una de les últimes persones que va veure  Vila amb vida, divendres a la tarda. “Li vaig donar els sagraments i va quedar en pau”, va destacar el bisbe. Vives va qualificar l’exnotari com a “home clau en el món jurídic andorrà i la modernització del país”.
“Teníem molt bona relació i em sap molt greu la seva desaparició”. Així parlava ahir Maties Aleix, l’exnotari del Copríncep francès, que va indicar que van col·laborar “força i puc dir que era un bon company”. El degà del Col·legi d’Advocats, Jean-Michel Rascagneres, va ressaltar que va ser un dels advocats andorrans pioners i “el notari de referència durant vint anys, fins al punt que ha marcat la història del país”. El degà va indicar que Vila “era un home de cultura extraordinària i gran amant de l’òpera”. Rascagneres recorda que “l’any 1974 va ser un dels primers a parlar d’una Constitució a Andorra”.
Per a l’exsubsíndic Antoni Gar­rallà “hi va haver un abans i un després de Marc Vila en la notaria a Andorra, perquè va ser un avançat al seu temps que va posar les bases del sistema actual”. Precisament un dels notaris que el va succeir, Isidre Bartumeu, va expressar l’admiració que li va suscitar “com a notari, com a jurista i com a intel·lectual”. Creu que “ha estat una de les persones més rellevants de l’Andorra del segle XX, tant des del punt de vista intel·lectual com jurídic”.
El primer secretari del PS, Fer­ran Goya, va elogiar-ne la trajectòria, “tant com a secretari general del consell com a subsíndic”.  Goya considera que “se li ha d’agrair la vocació de servei públic a l’Estat des de diferents llocs i la qualitat amb la qual va desenvolupar la feina”.
L’excap de Govern Albert Pintat va indicar que Vila “havia estat un model moral i polític per a la meva generació”. Pintat va comentar que sentia per a l’exsubsíndic “una afinitat i una admiració que s’ha mantingut al llarg dels anys, perquè era un gran patriota i un dels fars que il·luminava aquest país”. El també excap de Govern Marc Forné va ressaltar que va ser un dels “pioners de l’administració andorrana i que a diferència d’altres subsíndics no va ser mut i va marcar pautes per a la modernització”. Forné va incidir en l’ajut que va donar al seu Govern per elaborar la  llei de notaries.
L’exsíndic Estanislau Sangrà opina que la figura de l’exnotari “va ser clau durant una època i va mostrar sempre una gran rectitud com a notari”.  L’exministre Xavier Jordana, que havia treballat amb Vila, va destacar que “era un gran jurista, molt coneixedor del país”. Com a persona “era viu, astut i intel·ligent amb un to inconformista i que no permetia mai una injustícia o un abús.” Segons Jordana, “era capaç de plantar cara als poderosos i amb ell se’n va un tros de la història d’Andorra”. La cònsol de la capital, Rosa Fer­rer, va voler ressaltar que “era un home proper, culte, senzill i molt preparat intel·lectualment. Andorra perd una gran figura amb la seva mort”.

Cyril Despres va ser el primer a adonar-se del fet, que va ocórrer en el quilòmetre 277 de l’especial, i va alertar d’altres pilots. Davant de la sospita, constatada posteriorment per imatges de France Télévisions, els comissaris esportius van decidir actuar d’ofici i ahir es va conèixer la sanció, que deixa via lliure a Despres cap a la tercera victòria al Dakar. Sobre el canvi de roda, Despres va comentar ahir al Diari que “tinc un gran respecte per Coma. És un pilot increïble, competitiu i ràpid, un gran campió. No fa falta que faci trampa. Ho sento per ell. Hi havia imatges i era bastant clar que no havia fet 200 quilòmetres amb aquell pneumàtic”. El pilot resident disposa ara d’1 h 20’08’’ sobre el segon classificat, el portuguès Helder Rodrigues i cinc minuts més respecte el noruec Ullevalseter. Marc Coma, que ha baixat fins a la 24a plaça, reiterava ahir que no va cometre cap irregularitat i assegurava sentir-se “molt trist. És una injustícia”. El català meditava fins i tot no prendre la sortida avui en funció de com es trobi d’ànims.

Valoració esportiva de Despres
Al marge de la sanció a Coma i quan la cursa ha cobert ja la meitat del recorregut, Despres assegurava sentir-se “molt content de com està anant tot, sobretot per l’equip. Tot està funcionant com ho havíem previst. L’ambient a l’equip és increïble. Estem rebent els fruits del treball que portem fent des del mes de setembre”. El pilot resident té més a prop la tercera victòria a l’històric raid, però en cap cas es creu ja guanyador:?“No es pot parlar d’això encara. Conec molt bé aquesta prova. Estem a la meitat i el que resta encara és molt dur. Divendres vaig estar sis hores i mitja sobre la moto. Si algú treballa a l’oficina i s’està tantes hores assegut acaba cansat, imagina’t com estic jo. La jornada de descans ha arribat en un bon moment.”
Despres ha cobert la primera part del ral·li sense entrebancs, tot el contrari que el seu gran rival, Marc Coma. “Cada dia hem hagut de superar un escull diferent. La boira, vigilar la carburació de la moto, mirar de no caure... Ens n’hem sortit de tots els problemes, per ara”.  
La jornada d’avui portarà els supervivents entre Antofagasta i Copiapo. L’etapa, penúltima a Atacama, té un total de 568 quilòmetres, dels quals 472 són cronometrats.

JORDI GINESTA, AMB PROBLEMES AL CAMIÓ, LLUITAVA PER SEGUIR LA CURSA

La jornada de descans no ho va ser per a tots. L’andorrà Jordi Ginesta, amb el camió de l’equip Guàrdia Civil Rally Raid, intentava completar la setena etapa abans del tancament del control previst per a les sis de la tarda, hora local. Segons José Manuel Salinero, el cap d’equip, el Mercedes de Ginesta va tenir problemes amb un injector des de l’inici de la jornada, la qual cosa va provocar una pèrdua de potència. Al tancament de l’edició, l’andorrà seguia intentant arribar al bivac d’Antofagasta, on l’espera l’equip. Pel que fa a la resta de pilots relacionats amb Andorra, el resident espanyol David Oliveras és el millor classificat en camions. El seu Mercedes, de l’equip Epsilon, ocupa la dotzena posició de la general, a més de tretze hores del líder, el rus Vladimir Chagin. En cotxes l’únic supervivent és el resident francès Bernard Errandonea, que està situat en la dissetena plaça, lluny de l’espanyol Carlos Sainz, que amb el seu Volkswagen i amb l’excopilot d’Albert Llovera Lucas Cruz a l’habitacle, encapçala la classificació, tot i que encara no ha guanyat cap especial. La resident Isabelle Patissier, veterana del Dakar i que enguany competia amb un Buggy al costat de Thierry Delli Zotti, va haver d’abandonar en la tercera etapa entre La Rioja i Fiambala.