Amb ells va fer els primers passos, en bandes com Strawberry Jam i en locals com el Motors –“Encara segueix funcionant?”, pregunta– o festivals com els Dijousderrock. Fins que va acabar al Sant Ermengol i es va desplaçar a Barcelona. On volia seguir fent compatibles els estudis amb la música. Així que un dia –del 2006, quan en portava uns quants voltant per la Ciutat Comtal– va dir que definitivament havia de posar en marxa el seu grup, i va començar a buscar els músics amb qui crearia The Last 3 Lines: Sergi Pardo i Dani Gil (guitar­res), Jordi Ayuste (bateria), Raül Martínez (baix) i Marc Mateu (sintetitzadors i teclats), amb Bartrina de vocalista.
La formació que va impulsar està vivint en els últims temps –i de la mà del segell independent Aloud Music– un moment dolç: de teloners de Placebo al festival Midem de Canes. Amb l’últim àlbum, Visions from Oniria, presentat a bombo i platerets en una emissora musical amb tant d’olfacte per a la qualitat com és Radio 3.  
Però anem a pams. La banda es va presentar en directe a la sala Sidecar el març del 2007, un primer concert del qual ja van sortir amb un contracte de management i un altre per produir el primer disc. You are a deep forest els va portar a escenaris de referència, com el del Razzmatazz o al BAM barceloní. Després, un parell de gravacions més: un vinil i, sobre tot, l’EP que contenia Fish Tank –amb estètica de pel·lícula de sèrie B i perspectiva força irònica–, que va suposar un punt d’inflexió, gràcies a l’enorme repercussió que va assolir el videoclip a Internet.  

De Buenafuente a Placebo
Va ser aleshores que van recalar al programa d’Andreu Buenafuente a La Sexta, amb actuació en directe. I a fer de teloners de la gira de Placebo. “Ens van seleccionar i vam fer concerts com el de Barcelona, davant quatre mil persones: tocar allà va ser una experiència brutal; a més, crec que vam agradar molt”, recorda Bartrina. També van ser a Gijon, Valladolid i Palma de Mallorca. I a la sala L’International de París, tot i que en aquest cas compartint cartell amb Pollux from Rio. També van fer nova tournée, amb Layabouts. Enllestits aquests directes van decidir que era moment de prendre’s “una temporada sabàtica” i ficar-se a l’estudi. D’on van sortir amb Visions from Oniria sota el braç. Masteritzat a Nova York, als Sterling Studios, on arrodoneixen treballs de gent com Arcade Fire.
Al disc, lletres de Bartrina i un so ja molt madurat que han aconseguit amb l’aportació de tots els integrants de la banda. “És clar que m’agradaria compondre en català, que és la meva llengua; no estic tancat a fer-ho. Però el noranta per cent de la música que escolto és en anglès i m’agrada com em permet jugar amb les paraules”, argumenta el músic andorrà. Que hi afegeix una altra raó: “Em fa l’efecte que cantant en anglès no em despullo tant”.
El grup ha aconseguit presentacions de luxe, com el pas pel programa Disco grande, de Radio 3, un veterà espai dedicat als músics emergents que des de fa trenta anys dirigeix i presenta Julio Ruíz. “Per a nosaltres, tot un mite, i hi vam fer un parell de temes en directe, tota una experiència”. També es van presentar al mercat de la música Midem de Canes, on es donen cita tots aquells que hi compten: productors, segells, programadors, premsa especialitzada. “Ens sentíem rarets amb tota aquella penya”. Però és un públic que interessa.
I a Andorra, res de previst? “Ens encantaria, si ens convidessin. Un concert amb Madretomasa, per exemple, seria d’allò més guai!”, suggereix Bartrina.

POESIA VISUAL APLICADA A LA ROBA

Bartrina es va desplaçar a Barcelona amb la intenció de fer Imatge i so –“innocentment, m’imaginava que tindria molta relació amb la música, però va resultar que no tenia res a veure”–. Després ho va intentar amb la pastisseria, “sempre buscant la meva vocació”. Que, música a banda, va acabar trobant en el disseny gràfic. I va posar en marxa una empresa, Visual Poetry Barcelona, que exporta les seves originals samarretes pertot Europa: “Apliquem el concepte de poesia visual, en la línia de Brossa, a la roba”.

A la capital de l’estat es van aplegar més de mig milió de persones, segons els organitzadors, i uns 50.000 per a la policia. Durant la protesta es van escoltar crits que demanaven una vaga general.
A Barcelona, els sindicats van calcular que van assistir uns 400.000 manifestats, i el departament d’Interior va rebaixar la presència a 30.000 persones. El sindicat CGT va convocar una altra manifestació a la capital catalana, que va tenir uns 3.500 participants segons la guàrdia urbana i que es va tancar amb el llançament d’ous contra la delegació del govern.
Els líders sindicals van demanar a l’executiu diàleg, i si no hi haurà una “escalada del deteriorament del clima social”. Ignacio Fernández Toxo, el secretari general de CCOO, va comentar als mitjans just abans de la manifestació de Madrid que espera que les protestes “facin que el govern prengui la decisió de convocar les organitzacions socials a la negociació que havia d’haver-se realitzat abans del reial decret”. El líder de CCOO també va apuntar que reforma laboral no elimina l’atur i que el que fa és “deprimir de forma important la capacitat dels salaris”. De la seva banda, Cándido Méndez, el secretari general d’UGT, va afirmar que si la reforma no es corregeix serà “un seriós pas enrere. Hi haurà una reducció dràstica de poc temps de les classes treballadores”. Alguns partits polítics, com PSOE i EU es van unir a la crida dels sindicats. Es considera que aquesta mobilització determinarà una convocatòria de vaga general.  

Resposta del govern
Mariano Rajoy va assegurar, durant el discurs de cloenda del congrés del PP, que la reforma laboral és “justa, bona i necessària” i que és “la reforma que Espanya necessita per evitar que siguem el país que destrueix més ocupació en tota Europa”. El president del govern espanyol també va apuntar que els problemes “són extremament greus, no es resoldran en dues tardes i les mesures no seran agradables”.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va comentar que l’executiu “respecta” el dret a manifestar-se, però que el govern ha de tirar endavant les reformes.

EL PSC DEMANA UNA ACCIÓ DE CiU

Pere Navarro, primer secretari del PSC, va demanar que el govern de CiU a la Generalitat no estigui al costat de la reforma de Rajoy, “tan negativa per al país”, i que negociï amb els sindicats per trobar-hi solucions. Navarro va proposar ajudes a emprenedors o incentius al crèdit. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va indicar que el govern català hauria de facilitar que els que es declarin insubmisos fiscalment amb l’Estat puguin pagar els impostos només a la Generalitat, perquè, segons va explicar, “estic convençut que si els paguen a l’administració catalana, seria molt més eficient i just”.

A la darrera reunió de cònsols es va acordar que s’estudiaria com poder procedir a fer realitat la reducció de la cessió. Des de llavors, les corporacions parroquials estan aprovant facultar els responsables comunals per a aquest estudi. De fet, l’anàlisi ja s’ha iniciat i el parer jurídic majoritari seria que no caldria una reforma legislativa per permetre la modificació del percentatge a cedir, que durant el temps de transició tots els comuns establirien en el 5%, la franja més baixa que fixa la Llei del sòl.
Els comuns pretenen, amb aquesta reducció, i amb la limitació temporal de la mateixa, incentivar els propietaris a desenvolupar urbanísticament algunes propietats i, així, reactivar el sector de la construcció alhora que les corporacions ingressarien alguns diners que han deixat de percebre procedents dels tributs vinculats a l’urbanisme. Per fer realitat la reactivació que es pretén, els cònsols tindrien clar, segons les fonts consultades, que la rebaixa no ha de ser pas per sempre sinó només per un termini determinat. Això, a parer dels mandataris comunals, hauria de suposar un efecte d’atracció que hauria de fer decidir alguns propietaris ha desenvolupar projectes que la situació econòmica actual manté encallats.

Modificació
Un dels elements cabdals de l’estudi que els cònsols van decidir impulsar és determinar com es pot procedir a canviar el percentatge de cessió urbanística establert. La Llei del sòl fixa aquest paràmetre en una forquilla que va del 5 al 15%. Per tant, es considera que, en aquest sentit, no cal una modificació legislativa. De fet, van ser les corporacions parroquials les que van decidir, a partir dels seus plans d’urbanisme (POUP) quin era el percentatge de terreny que volien rebre (ja fos en sòl pròpiament dit o en l’equivalent en diners). La majoria dels comuns es van situar en la franja més alta. Tan sols a Ordino la cessió es va establir en el 5%.
La llei, el que sí que regula, és que els POUP no podran experimentar canvis substancials durant un termini de sis anys. Aquest temps encara no ha transcorregut, encara que s’hi acosta. Però com que la pretensió és posar en marxa la mesura tan aviat com sigui possible, s’hauria de buscar la manera per poder efectuar els canvis. D’entrada, jurídicament s’hauria de decidir si la modificació de la cessió és un element substancial en els plans d’urbanisme. Hi ha coincidència en què això és així i, conseqüenment, les variacions no es podrien dur a terme fins un cop passats els sis anys esmentats. Per tant, una de les fórmules amb què treballen els comuns seria sol·licitar al Govern que declari la mesura d’interès públic i, d’aquesta manera, es podria procedir a modificar els POUP temporalment. Aquesta qüestió serà un dels aspectes a tractar en la propera reunió de cònsols.

ELS DOS GRUPS DE LA MINORIA DE LA CAPITAL FAN COSTAT A LA PROPOSTA

El comú d’Andorra la Vella va ser el primer a aprovar la proposta d’estudiar la possibilitat de rebaixar la cessió econòmica del 15% al 5% en la darrera sessió de consell de comú. En aquest sentit, el punt es va aprovar amb el suport dels dos grups de la minoria. El conseller del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, va indicar que des del seu grup “estem a favor de qualsevol mesura per reactivar l’economia i la construcció” i va afegir que aquest tipus de mesures són “les que s’han de buscar i potenciar”.
Unes opinions que no divergeixen gaire de les que va expressar el conseller de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba. “Tot el que serveixi per incentivar està bé, però el més important és que sigui temporal, de manera que sempre que es vulgui es podrà tirar enrere”, va comentar, remarcant que hi ha qui s’ha fet enrere d’una obra perquè havia de pagar el 15% de cessió.

En qualsevol cas, i segons dades d’Estadística, l’any 2004 es va assolir el rècord d’espanyols amb 28.728 persones. Des de llavors va començar un descens que ha estat especialment ample amb la neteja: 4.600 persones menys de cop. Però el descens acumulat arriba a 6.500. En set anys, el grup d’espanyols ha caigut en un 22,6%.
L’any 2000, amb una població total de 65.844 persones, la xifra de residents espanyols era de 26.750 persones i, per tant, representava el 40% de la població. Amb el pas dels anys la població va anar creixent i també ho va fer la comunitat espanyola. Arribats al 2010, la població total del país era de 85.015 persones i els espanyols sumaven 26.688. La població havia continuat creixent però la colònia espanyola ja havia anat a la baixa i ja no era el col·lectiu nacional més nombrós. Era, però, una dada encara irreal i aquesta irrealitat s’ha constatat amb la depuració dels registres dels comuns. El 2011 la població queia en 6.900 persones (fins a les 78.115). I la pèrdua de residents espanyols es xifrava en 4.563 individus (fins als 22.187).

La crisi
Els representants de col·lectius d’espanyols coincideixen a atribuir la caiguda de residents als efectes de la crisi econòmica. Es perd la feina i es deixa el país. Un fenomen que s’està patint des que va començar la destrucció de llocs de treball, l’any 2007. Però també anomenen un altre factor: les naturalitzacions. “Hi ha molts espanyols que han optat per fer-se andorrans”, indica Santos Casao, president del Centre Aragonès. I és que després d’anys de residència, amb fills que han nascut al Principat, és un pas natural, afegeix el president de la Casa de Galícia, Antoni Iglesias.
No obstant, tots dos inisteixen que la causa de major pes és la crisi econòmica. “Parles amb la gent i t’adones que molta gent ha marxat per la crisi”, indica Casao, que argumenta que és un fenòmen que ha afectat més la gent més jove: “es queden sense feina i se’n van”, afirma.
De fet, la neteja del cens de població constata que la pèrdua de població s’ha concentrat en els col·lectius immigrants, lligats al país especialment per qüestions laborals. La caiguda de residents portuguesos també ha estat d’un 10,6% (ara són 11.711 persones i havien arribat a les 13.800).

LES XIFRES DEL CONSOLAT, DISCORDANTS AMB LES DELS CENSOS COMUNALS

La depuració del cens oficial de població que gestionen les corporacions parroquials posa en evidència que el consolat espanyol té més residents inscrits dels que, a la pràctica, viuen al país. Segons les dades oficials facilitades per la delegació diplomàtica espanyola, l’any 2011 el nombre de residents inscrits al registre ascendia a 25.731, quan la xifra del cens oficial de població indica que són 22.187. El fet que la gent abandoni el país sense donar-se de baixa del consolat podria explicar aquest decalatge.
D’altra banda, el número de baixes de residents al llarg del 2011 es va situar pràcticament al mateix nivell que les altes. De baixes se’n van registrar 1.209 mentre que de noves inscripcions se’n van formalitzar 1.186. Quant als anys immediatament precedents, el 2010 i el 2009, la situació ha diferit poc. Des de llavors, la delegació diplomàtica ha perdut 353 inscrits. La caiguda des de l’any 2007 ja és una mica més important. En els quatre anys la quantitat de residents donats d’alta ha baixat en 1.247 persones.

Els promotors de la iniciativa creuen que l’atractiu que té la iniciativa i el rendiment que se li suposa fan recomanable apostar per la subscripció popular d’accions, un sistema molt similar al que al seu dia es va emprar per a la construcció de Caldea. No obstant, les fonts consultades han assegurat que el finançament no serà cap problema per tirar endavant el projecte: totes les entitats financeres del país i diverses empreses privades de sectors com ara la construcció han mostrat interès a participar del projecte. També empreses estrangeres del sector energètic han comunicat a AESE la seva disposició a poder implicar-se financerament en la iniciativa. El projecte global necessitarà d’una inversió d’entre 80 i 100 milions. Per arrencar, però, n’hi haurà prou amb, aproximadament, 1,2 milions d’euros.

Prova pilot
Amb aquests diners es podran crear les minicentrals d’Auvinyà i d’Arcalís. Entre totes dues es preveu la generació d’un milió de kilowatts anuals. Quant a la regulació, per posar en marxa aquestes dues infraestructures no és necessària cap modificació legislativa. N’hi haurà prou amb un reglament. En principi, segons les fonts, aquests dos equipaments han de servir com a prova pilot. Els estudis fets per AESE, però, no només asseguren la viabilitat tècnica del projecte. També donen per fet una alta rendibilitat econòmica. Del tomb del 15% anual, segons les fonts. El principal mal de cap és aconseguir el marc legal necessari per fer les centrals més grans que s’han projectat. Com la que es preveu fer al túnel que ha d’anar de la Massana cap a Aixovall. Aquesta central disposaria d’una turbina més gran que la que té FEDA. I podria produir uns 60 milions de kilowatts cada any. Aquesta producció equival, per exemple, al que gasta la par­ròquia de Sant Julià en dotze mesos. I?una mica més. La inversió necessària per fer aquesta obra suposa la meitat del previst per al total de les iniciatives, que haurien de ser realitat en un termini probable d’entre sis i set anys.
Mentre AESE tem l’oposició de FEDA quan calgui modificar el marc legislatiu que ha de permetre que les mútues parroquials no només puguin distribuir energia sinó també produir-ne, les societats històricament arrelades a les parròquies tenen la voluntat de distribuir la feina que generi la construcció de les centrals (des dels estudis d’impacte ambientals, al disseny dels projectes i la construcció de l’obra civil) amb tantes empreses del país com sigui possible. No obstant, el material tecnològic fonamental (decantadors, turbines) hauran de ser subministrat per empreses estrangeres especialitzades en el sector. Les fonts consultades han explicat que, al cap i a la fi, la inversió global, pel cost que suposa una cosa i una altra, quedaria dividit al 50%. La meitat de la inversió quedaria al país i, l’altra meitat, aniria a l’adquisició de la maquinària.
En les presentacions que va fent AESE, les mútues estarien recollint notables suports. Els comuns, titulars dels drets d’explotació dels salts d’aigua, també s’haurien mostrat interessats, en la majoria dels casos, a participar del projecte. Caldria estudiar la fórmula amb què es podria incloure les corporacions en tot l’entramat accionarial. O si és millor que rebin un cànon per l’explotació de l’aigua i pel rendiment energètic que se n’obtingui. El que sembla clar, però, és que la producció tindria una sortida garantida. I més quan FEDA compra la immensa majoria de l’energia a l’estranger i cada any que passa el preu del kilowatt és més elevat.

LES REVISIONS ALS AEROGENERADORS SÓN POSITIVES

La setmana passada, experts de la firma francesa que va instal·lar els dos aerogeneradors que estan fent medicions del comportament eòlic a les zones de la Rabassa i Pal van estar fent proves i revisions als aparells. En tots dos casos, els resultats van ser satisfactoris. Els aparells segueixen el curs que tenien traçat i s’han registrat cops de vent molt importants.

De dauradors i escultors desconeguts, com tants d’altres retaules del Principat i de fora, l’obra dedicada a la Verge del Roser mostra una cruel insistència. Dolor, dolor i més dolor. És una de les obres barroques que decoren les parets de Sant Martí de la Cortinada. I mentre el conjunt retaulístic, els experts el situen a la primera meitat del segle XVII, les grades on se sustenta daten del 1730. Situats a l’època en què va ser esculpit el moble, ni el llenguatge escultòric ni el disseny arquitectònic no poden sorprendre. Són els que al seu temps es preveia que fossin. Sense ensurts ni grans brillantors. Això sí, es tracta d’un retaule completament escultòric. No ha recorregut a elements pictòrics. Per això el daurat és notable. Tampoc la distribució –de fet, ja s’ha dit, la construcció arquitectònica– és cap innovació. Ni cap involució tampoc. Dos cossos de tres car­rers articulats amb un ordre conrinti amb columnes binades i volutes de transició que conflueixen en un frontó prou gran, arquejat, que corona el conjunt. L’obra que podria haver elaborat el mateix escultor que va donar forma al retaule major també de la Cortinada, al del Roser de la  par­roquial d’Ordino, o al dedicat a Sant Martí, a Canillo.
Més enllà de suspicàcies sobre l’autoria del treball, sempre plenes de dubtes i d’interrogants, de llums i d’ombres, què és allò aparentment insòlit del retaule? El recorregut temàtic, iconogràfic, que presenta l’obra. Els experts o seguidors d’aquestes obres esperarien trobar un recorregut variat basat en els quinze misteris marians. Els quinze no hi caben. I la pretensió de fer-ho restaria qualitat a l’obra. La faria malbé. Normalment, els autors de l’època feien una síntesi dels misteris repartint-los amb unes pinzellades de dolor, de goig i de glòria. No és el cas del retaule de la Cortinada. Fos per l’encàrrec rebut o pel que fos, els cinc compartiments que rodegen el nínxol apetxinat que acull la talla de la verge transmeten patiment. La flagel·lació, l’enterrament de Crist, la via dolorosa, la crucifixió i la coronació d’espines. Dolor, dolor i més dolor. Però no és el retaule dels Dolors. Hi manca la Pietat. És el retaule del Roser. Però sense goig ni glòria.

El detall

Sant Martí de la Cortinada és un dels grans temples que el romànic va deixar al Principat. Conserva més que notables pintures de l’època.

Mourinho va haver de fer canvis a la defensa, per l’absència d’Arbeloa, i va situar Sergio Ramos i Marcelo, que havia estat tocat, als laterals i Varane com a central. El partit va començar plàcid per als blancs, que es van avançar amb un matiner gol de Cristiano Ronaldo al minut 6, en completar una passada de Kakà.  
La possible reacció del Racing va quedar reduïda al mínim en el minut 39, quan Cisma va veure la segona targeta groga per unes mans a prop de l’àrea. Just abans del descans, Benzema va marcar el segon gols dels locals, que van anar al vestidor amb el partit pràcticament sentenciat.
En la represa, l’argentí Ángel di María va reaparèixer després d’haver superat uns problemes musculars, i va celebrar el retrobament amb el Bernabéu amb un bon xut llunyà en el minut 73 que es va convertir en el tercer gol del partit. La golejada es va tancar en els instants finals amb el  dar­rer gol que va tornar a marcar Benzema.
El Reial Madrid podrà preparar el proper duel de Lliga de Campions contra el CSKA de Moscou amb la tranquil·litat del matalàs que té a la competició domèstica. José Mourinho va comentar després del partit que el que li va agradar més va ser “el resultat. Són tres punts i un partit menys per jugar”, i també va destacar el fet “que hem guanyat amb tranquil·litat. En aquest moment de la temporada, guanyar sense patir i sense molt esforç és el més positiu. Viatgem a Moscou feliços i a obtenir un bon resultat”.
L’Espanyol va treure un punt de la visita a Getafe (1-1). Els periquitos jugaven després d’una ensopegada contra el Saragossa i necessitaven puntuar en la dura lluita per ocupar algun lloc de zona europea. El primer entrebanc amb què es va trobar Pochettino va ser la lesió de Javi López, que es va haver de retirar del ter­reny de joc al minut 21. Coutinho va portar el perill dels blanc-i-blaus en els següents minuts. El Getafe va reaccionar, sobretot en els primers compassos de la segona part, però també va perdre un jugador per problemes físics, Lopo, en el 49 per una topada amb Coutinho. Lopo podria patir un trencament de l’húmer esquerre segons va comentar l’entrenador Luis Garcia. El seu substitut Rafa López, només va durar 14 minuts, ja que també es va lesionar.
L’Espanyol va ser l’equip que va aconseguir inaugurar el marcador, amb el gol d’Álvaro Vázquez al 65. Sense temps per gaudir de l’avantatge, els de Pochettino van veure com Miku empatava en transformar un penal. En els dar­rers minuts, el Getafe no va saber aprofitar la superioritat que li va donar l’expulsió de l’espanyolista Galán per doble groga.

PEP GUARDIOLA DEMANA TEMPS PER DECIDIR SI CONTINUA

Pep Guardiola va demanar ahir públicament més marge per decidir si continua com a entrenador del Barça. “Fins ara, sempre havia renovat al gener o al febrer. Ara mateix prefereixo prendre’m una mica més de temps. Si ho respecten, bé, i si no, mala sort”, va comentar el tècnic. Guardiola va afegir que la continuïtat és “una qüestió personal que no té res a veure amb la institució. No puc treballar en un club tan exigent si no estic convençut que em sento fort per fer-ho”. Quant al fet de deixar Piqué fora de la convocatòria al darrer partit, va dir que el veu “perfecte” i que no pot estar “responent a interpretacions”. Avui el Barça rep el València, segon contra tercer i reedició de la semifinal de Copa.

El president del govern espanyol, l’únic candidat que s’hi presentava, va comentar al discurs que vol que el partit sigui “un model de conducta política i moral” i que no s’acceptaran “ni negligències ni malbaratadors” ni es tolerarà cap “taca” que pugui afectar “la bona fama de tots”. Rajoy també va apuntar que és “l’hora de les respostes “ i que cal actuar amb “decisió i rapidesa”. Respecte a les seves accions al capdavant del govern, el dirigent va afirmar que no decidirà les prioritats “pel que pressionin els uns o els altres, ni pel que demani la premsa, ni pel què diran, sinó per les necessitats de la gent i la gravetat dels problemes”.
En el nou comitè nacional del PP, Mariano Rajoy estarà acompanyat per María Dolores de Cospedal, com a secretària general, i tres vicepresidents generals, Esteban González Pons, Carlos Floriano i Javier Arenas; a més de José María Aznar, com a president d’honor. Arenas també és el candidat del partit a les eleccions andaluses. Rajoy va confessar que ja sent “alegria per un triomf que, si arriba com tots desitgem, serà sobretot un triomf per a tot Andalusia i també per a Espanya”. A més, el president del PP va indicar al candidat andalús que “heu promès el canvi als andalusos i heu de complir”.

Situació a Catalunya
Alicia Sánchez Camacho va destacar el paper del PP a Catalunya i va afirmar que “es decideix la governabilitat gràcies a les nostres propostes, i això ens omple d’orgull perquè som catalans i espanyols, i perquè el Partit Popular compta cada cop més a Catalunya”. A més, va dir a CiU i als “independentistes” que el PP “defensarà sempre una Catalu­nya plural i espanyola”.  
Des de la Generalitat, la vicepresidenta Joana Ortega va recordar que “qui governa a Catalunya és CiU, amb una idea molt fixa i clara de país, amb un objectiu i amb una voluntat de mà estesa que ha demostrat des del primer moment”.
Durant les intervencions del congrés, Aznar va criticar l’anterior executiu de Zapatero, al qual va definir com el “pitjor govern de la democràcia”, i va recomanar a Rajoy que tingui pressa amb les reformes. També va parlar sobre ETA i va afirmar que cal aplicar “sobre els botxins tot el pes de la llei” i que és el moment “de repetir als terroristes un missatge molt senzill. Nosaltres guanyem, ells perden. Sense cap confusió”. De la seva banda, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va demanar un “gran pacte polític” en alguns temes com la sanitat i l’educació.  

Energia nuclear
El ministre d’Industria, José Manuel Soria, va anunciar durant el congrés del PP que el Consell de Seguretat Nuclear va donar el vistiplau a una pròrroga en el funcionament de la central nuclear de Garoña durant cinc anys més. La data prevista per al tancament era el juliol del 2013. El ministre va afirmar que Espanya “no pot permetre’s renunciar a cap tipus de font d’energia”.

EL PSOE I EU ENTREN EN CAMPANYA A ALNDALUSIA

Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSOE, va considerar que el PP “mai” no ha fet res per Andalusia durant el discurs   inaugural de la convenció autonòmica del Partit Socialista andalús, en què es conformarà el programa per a les eleccions del 25 de març. Rubalcaba va afirmar que “si Arenas, que és com Rajoy, diu la veritat no té cap oportunitat de guanyar” i es va referir al programa “ocult” que considera que el PP no va mostrar durant la campanya dels comicis estatals, com l’augment d’impostos o les facilitats per a l’acomiadament. De la seva banda, el coordinador general d’EU, Cayo Lara, va dir a Sevilla que els andalusos estarien “justificants i legitimant” les mesures del PP si aquest partit obté una majoria absoluta.

En països com Andorra, on gran part de la seva economia depèn del mercat de la neu, un escenari de pujada de temperatures i de descens de precipitacions podria ser dramàtic. Tots els estudis a nivell global indiquen que les zones de muntanya són especialment vulnerables i que el canvi climàtic es pateix d’una manera més accelerada. Ara es treballa en models aplicables a territoris més petits. Per obtenir-los al Pirineu, en general, i a Andorra, en particular, es va posar en marxa a inicis de l’any passat la Comunitat de Treballs del Pirineu amb representats de tots els territoris de l’àrea d’influència de la serralada, entre els quals hi ha Andor­ra Turisme, el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) i Ski Andorra.      
En espera de conèixer quins seran els escenaris futurs a nivell andorrà, Marc Pons, tècnic de l’OBSA, assenyala que si continuen les tendències actuals es preveu que en els pròxims anys es vegin especialment alterats els recursos hídrics i naturals, amb afectacions a la salut i l’economia. També hi haurà canvis a la biodiversitat, ja que les capes vegetals dels boscos estan tendint a pujar cap a cotes més elevades fent que els hàbitats d’algunes espècies siguin més petits, confinant i reduint poblacions fins portar-les a l’extinció. Quant els recursos hídrics, el més probable augment de les temperatures i la variació dels patrons de les precipitacions, tant en la quantitat com en l’estacionalitat, portaran un canvi en l’alteració dels règims hídrics dels rius i una disminució en la capacitat de càrrega dels aqüífers.     
Què passarà al país? Pons explica que “al Pirineu les afectacions variaran molt a causa de la complexitat d’una climatologia afectada per factors com l’orografia, l’orientació i el pendent. Aquests canvis seran molts diversos i a vegades en sentit contrari dins del mateix país. A nivell general s’està detectant una disminució de la cobertura de neu, una reducció de la seva duració, tant al principi com al final de la temporada, i una reducció dels gruixos. Quan entrem a nivell local, ens trobem que hi ha zones on ja s’està produint i es continuarà produint una reducció de la cobertura de neu, però hi ha altres en què s’està detectant una divergència d’impactes i s’està incrementat”. Davant d’aquest panorama, els experts s’allunyen de la generalització i indiquen, per exemple, que no es pot afirmar que a tot el Pirineu es perdran dies d’esquí, “ja que necessitem estudis molt més detallats que ens permetin identificar quines zones es veuran més afectades i quines menys”.     
És aquí, en aquesta variabilitat, on els experts veuen una oportunitat perquè Andorra s’adapti al canvi climàtic i surti reforçada. “És possible que ens trobem amb un escenari en què algunes estacions es veuran beneficiades pel flux de esquiadors vinguts d’estacions que ja no seran viables que es redistribuiran en aquestes regions i d’altres que hauran de canviar les seves activitats i fins i tot tancar”. A dia d’avui, la majoria d’estudis indiquen que les estacions per sota dels 2.000 metres són les més vulnerables. Les que tinguin una major variabilitat d’espai (cotes més altes i una situació orogràfica més favorable) i un major nivell d’adaptació (major capacitat d’elaborar neu de cultiu) podran sortir endavant.      
En el cas d’Andorra, assenyala Pons, les estacions d’esquí estan treballant molt bé en aquesta línia. Fa anys que estan prenent mesures de millora tècnica (generació de neu de cultiu, treballant molt bé la superfície d’esquí replantant-la i eliminant irregularitats perquè la neu es fixi bé i duri més temps), com de diversificació de l’oferta. “Millorar la qualitat d’aquesta oferta els     permetrà aconseguir un posicionament estratègic davant la debilitat que poden viure altres estacions”. Una bona posició de partida que, segons el tècnic de l’OBSA, no ens ha de dur a parlar de guanyadors i perdedors del canvi climàtic. “Hi ha molta feina a fer. Que Andorra es pugui beneficiar d’aquest flux no vol dir que haguem de deixar de fer coses per lluitar contra el canvi climàtic. Es necessitarà un ús més intensiu dels canons de neu i això té unes implicacions. Generar més neu de cultiu té un cost més elevat que impactarà a nivell econòmic en les estacions. A nivell ambiental també serà un problema. Implicarà més generació d’energia i més ús d’aigua”.     
Pons insisteix que les estacions andorranes s’estan posicionant bé i treballant bé en mesures tècniques i en mesures de diversificació, “però no tant pel canvi climàtic sinó pel posicionament de buscar un avantatge estratègic respecte dels altres. De moment els serveix per lluitar contra el canvi climàtic, però cal una planificació a llarg termini. És el gran repte”.
Però què està passant ara mateix en el clima andorrà quan vivim, per exemple, un desembre i un gener relativament càlids i una primera meitat de febrer geladora? Segons el doctor Pere Esteban, cap de la Unitat de Física del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), aquest escenari, agafat per ell mateix, formaria part de la variabilitat natural del clima, però és a partir de l’estudi de les dades de temperatura i precipitació dels últims 70 anys que es pot concloure que aquesta variabilitat natural s’ha vist afectada pel canvi climàtic fent-la més marcada i persistent.      
El CENMA va publicar el 2009 les conclusions d’un treball on s’estudiaven les dades de temperatura i precipitació des del 1934 al 2008 recollides per FEDA. Del seu estudi i un cop netejades les dades han conclòs que la temperatura ha pujat al país 0,7 graus des del 1934. Aquest increment està dins de la mitjana terrestre, que és de 0,74 graus, però el doctor Esteban adverteix que es tracta d’una mitjana, i que hi ha zones del planeta on la temperatura ha pujat molt més que la mitjana global i altres en les quals ha baixat. Una altra evidència sorgida de l’anàlisi de les dades és que en el cas d’Andorra l’estació que més està patint el canvi climàtic és l’estiu. I no només en l’ascens de temperatura, sinó també en el descens de les precipitacions.      
Segons el doctor Pere Esteban, quant a les precipitacions sembla que la tendència és que seguirà caient la mateixa quantitat o fins i tot una mica menys, i que es distribuirà de forma més irregular. Com a exemple, indica que la neu que abans queia repartida en els trenta dies del mes tendeix ara a caure tota de cop. També es tendirà cap a la persistència en la variabilitat meteorològica. “Fets com el de les darreres setmanes podrien ser més normals, anticiclons que abans s’estaven deu dies al nord d’Europa ara poden estar-hi quinze”.

CONVENI MARC DE L'ONU EN VIGOR DES DEL 2011

El Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic que, entre altres tasques, l’obliga a fer un inventari de les emissions de gasos contaminants per causes humanes i adoptar polítiques nacionals per mitigar-lo va entrar en vigor el maig passat. A més, el Govern està obligat a promoure la gestió sostenible i la conservació i el reforçament dels embornals i dipòsits dels gasos d’efecte hivernacle. L’Estat també ha de promoure i donar suport a la investigació científica, a l’intercanvi d’informació pertinent i a l’educació, i la capacitació i la sensibilització del públic respecte al canvi climàtic. Per fer aquesta tasta de sensibilització a la població es va crear el Centre Andorra Sostenible. Des del 2008, explica una de les seves responsables, Anna Viaplana, “tractem el canvi climàtic des de l’educació amb l’objectiu que els infants i la resta de la població sigui més conscient del que està passant”. Una informació que, en general, “és molt ben rebuda i que ens ha portat a ser conscients que cada persona és responsable del canvi climàtic i que els seus hàbits de conducta poden afavorir o frenar els efectes de l’escalfament global”.

ESTACIONS CONSCIENTS, PERÒ NO PREOCUPADES

Des dels dominis esquiables les opinions sobre el canvi climàtic són diverses. Mentre a Vallnord el seu director general, Martí Rafel, admet que no ho tenen a l’agenda de l’estació, Grandvalira, per boca d’Enric Barbier, director tècnic del domini, explica que sí que tenen la percepció que s’estan produint canvis a nivell global i local i que cada cop sembla que “l’hivern arriba més tard”. Naturlàndia, que no ha pogut obrir el circuit d’esquí de fons de la Rabassa, admet no tenir estudis sobre si els està afectant el canvi climàtic. Segons Barbier no és tant que no nevi, sinó que sembla que cada cop la neu arriba més tard i s’acaba abans. Tot i que “no és excepcional”, explica, “hiverns com aquests ja els havíem viscut fa 30 i 40 anys i els padrins m’han explicat que les vaques havien pasturat al febrer en alçada”. Sigui culpa o no del canvi climàtic, des de Grandvalira s’admet que la cota mínima de neu va pujant any rere any. “Tenim la cota baixa a 1.700 metres i cada vegada hi ha menys neu, abans en queia més i durava més dies”. Quant a la importància de comptar amb una bona xarxa de canons de neu, Barbier explica que ajuden davant la manca de neu, però que “actualment els canons serveixen més per oferir la neu de qualitat que ens demanen els usuaris”. El fet és, explica el director tècnic de Grandvalira, que les temporades cada cop són més complicades. “S’estan començant més tard i per molta neu que tinguem per Pasqua la gent ja està pensant més en la platja que a esquiar, i ampliar la temporada implica més despesa econòmica”. Les estacions, de moment, no es replantegen la seva posició. “Crec que és rendible en qualsevol dels escenaris”, admet Martí Rafel, ja que “estem preparats, tenim l’aigua i tenim uns canons de neu que ens permeten produir amb 4 graus més de temperatura que abans”. Des de Vallnord són conscients que depenen més que mai d’aquesta variabilitat del clima i que es difícil trobar alternatives a l’esquí. “Tenim activitats a l’estiu, però només ens suposen el 5% del negoci. Per a nosaltres l’hivern és clau”.