Més que un Vietnam del segle XXI

| 19/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 123 | 0 comentaris |

(35 vots) |

Llegit d’una altra manera, venia a significar que s’estava aturant la derrota previsible, com la que va patir fa dècades l’URSS, i aturant el domini dels talibans, cada vegada més estès i evident.
Ahir, el president Hamid Karzai deia que la situació a Kabul (observem que només esmentava la capital) es trobava totalment sota control després dels atacs al mateix cor de Kabul, quan havia de rebre el jurament dels 14 ministres d’un govern que ha trigat a ser autoritzat pel parlament nacional, després d’haver rebutjat nombrosos candidats a ministres proposats pel cap d’Estat.
Totes les evidències apunten que, malgrat el desplegament de centenars de milers de soldats amb l’armament més sofisticat, els missatges optimistes són més expressió de desig que informació sobre la realitat.
La cerimònia prevista de presa de possessió dels càrrecs i formació del nou gabinet es va haver de convertir en un acte gairebé clandestí, mentre esclataven bombes i tirotejos a les zones considerades més segures d’un país absolutament insegur.
El problema no es limita ja a l’epicentre de la lluita contra el terrorisme integrista islàmic, a l’Afganistan mateix. A l’Iraq, anys després de la fi de la guerra declarada, la inestabilitat continua dia rere dia, amb degoteig de víctimes de la violència.
Tres quarts del mateix passa a un altre dels països fronterers, el Pakistan, tot i el que sembla esforç màxim de l’exèrcit propi amb el suport, sobretot econòmic, de la comunitat internacional encapçalada pels Estats Units.
Fins i tot el règim de l’Iran, que es presenta com a totalitari, que té sota mà de ferro el control de tot el que es mou, o intenta moure’s, patia ahir un atac a prop de la frontera i perdia tres membres de les forces de seguretat.
I, a més, el problema s’estén. Hem conegut els darrers episodis a un Iemen, reunificat artificialment i amb la tensió mantinguda entre el nord xïita i el sud revolucionari i encara més radical, nou objectiu reconegut a Washington en la lluita contra el que Bush anomenava “eix del mal”.
També hi ha proves de la presència radical i violenta a la zona tocant al Sàhara, Mauritània i Mali. I a una Somàlia sense govern, sumida en el caos i el descontrol. Ja no és tan sols, doncs, que l’Afganistan pugui ser un nou Vietnam, per als Estats Units i els aliats de la majoria d’occident. Kennedy, precedent en admiració i mite d’Obama, no va aconseguir, sinó que va augmentar l’escalada al sud-est asiàtic, que va liquidar un president amb molt menys prestigi històric: Richard Nixon. El mal és que, ara, la retirada no garanteix la pau general a costa de l’abandó d’un sol país.

Les importacions s’enfonsen amb una davallada del 13%

| 19/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 102 | 0 comentaris |

(31 vots) |

L’activitat econòmica del 2009 ha deixat davallades més que significatives en molts sectors. I el de les importacions és un dels que se n’ha ressentit amb més força. Durant tot el 2009 el valor econòmic de les importacions va ser d’1,138.070.961 milions. O el que és el mateix, un 13,4% menys que el que es va registrar entre gener i desembre del 2008. Les xifres, que publica la web del departament d’Estadística, mostren una caiguda important entre els dos anys de 175,5 milions.
La davallada, no obstant això, no és aïllada. Se suma a un altre any, el del 2008, de xifres negatives i lluny dels índexs registrats en anys de bonança econòmica com el 2004 o 2005. Fa dos anys el valor de les importacions va ascendir a 1,313.622.574 d’euros, la qual cosa va suposar ja 82,5 milions menys que el 2007.

La davallada, per sectors
Per sectors, es veu com un dels que més va punxar l’any passat en l’àmbit de les importacions és el referent als hidrocarburs i els combustibles, un indicador que mostra el volum de turistes vinguts al país. La caiguda va ser de l’ordre del 33%, amb 27,9 milions menys que el 2008 (de 124,7 milions es passa a 96,8). Els articles del sector de perfumeria també van notar un decreixement més que notable: mentre que el 2008 es van importar articles per un valor que superava els 96,5 milions d’euros, durant els dotze mesos de l’any passat la dada no va superar els 86,7 (la caiguda, percentualment, és de 10,3 punts). El tabac tampoc s’escapa de l’espiral negativa. Fa dos anys es van importar productes relacionats amb aquest sector per 33,6 milions d’euros, xifra que se situa lluny de la registrada l’any passat. L’any 2009, de fet, va ser per 27,3 milions (un 20% de caiguda).
L’electrònica va patir un sotrac similar. La caiguda, en aquest sector, ha estat del 19%, tal com es desprèn de la comparativa de les dades recollides pel departament d’Estadística de l’executiu. En aquest cas, es veu com l’any 2008 es van introduir al país productes del ram per un cost de 128,6 milions i, en canvi, durant tot el decurs del 2009 la dada va acariciar els 108 milions (la caiguda també va ser del 19%). I pel que fa al sector automobilístic se situa, seguint la mateixa tònica, en la mateixa línia. Es van importar ara fa dos anys vehicles per un import que superava els 100 milions d’euros, mentre que el 2009 el mateix negoci va moure’n 78 (la davallada és de 22 punts percentuals).

LA FARMÀCIA, EN LLEUGERA ALÇA, I LA ROBA A LA BAIXA

Entre els sectors econòmics que habitualment més diners mouen al Principat n’hi ha un que ha notat un increment, tot i que lleu, si es comparen les dades aconseguides durant els anys 2008 i 2009. L’increment, d’un període respecte de l’altre és de 4 punts. Fa dos anys es van importar productes d’aquest àmbit per un valor econòmic de 28,2 milions d’euros i, en canvi, l’any passat la xifra va assolir els 29,4 (l’apujada és d’1,2 milions, segons les xifres que publica el departament d’Estadística del Govern).
En canvi, no va experimentar la mateixa sort el sector relacionat amb els articles de roba i els complements. Com la majoria de subsectors, també va veure com entre el 2008 i el 2009 els volums econòmics importats eren significativament menors i se sumaven a les davallades del 2007. Dels 78,9 milions importats es va passar als 71,1 l’any passat, fet que suposa un decreixement de l’11%, és a dir, de 8 milions d’euros menys.